Figuras retoricas bat | Apuntes de Lengua y Literatura

FIGURES(RETÒRIQUES!(Recursos!!expressius!de!caràcter!literari)!

(

1.(Figures(de(semblança(i(relació((de(significat)((

Símil:(comparació!o!imatge.!Presentació!d’un!fet!real!com!a!idèntic!a!un!altre,!en!base!d’una!semblança!real!o!

imaginària,!per!tal!de!fer!més!comprensible!el!primer.!!

Bullirà'el'mar'com'la'cassola'al'forn,!A.!March!

Metàfora:(comparació!extrema!en!què!se!suprimeixen!els!comparatius!i!s’identifica,!totalment!o!parcialment,!

un!concepte!amb!un!altre!amb!el!qual!manté!una!relació!de!semblança.!!

La'pura'neu'del'coll,!FV!Garcia!

Metonímia:!quan!es!designa!una!cosa!amb!el!nom!d’una!altra,!lligada!amb!ella!per!diverses!relacions:!!

! causa!a!efecte!(viu'del'seu'treball),!!

! continent!a!contingut!(van'prendre'unes'copes),!!

! lloc!de!procedència!a!cosa!que!d’allí!procedeix!(un'Priorat),!!

! símbol!a!cosa!simbolitzada!(va'trair'la'senyera)...!!

Sinècdoque:(supressió!d’un!mot!per!un!vocable!de!caire!més!general.!!

Respecten'els'cabells'blancs'(la'vellesa).!

Sinestèsia:(figura!semblant!a!la!metàfora,!que!consisteix!a!associar!dos!elements!que!provenen!de!camps!

sensorials!diferents.!!

Se’ns'va'morint'la'llum,'que'era'color/de'mel,'i'ara'és'color'd’olor'de'poma,'G!Ferrater!

Símbol:(representació!d’un!concepte!per!un!altre!que!el!recorda!per!analogia.!!

Dins'la!meva'ànima'en'pau'sóc'el'nàufrag'que'en'l’illa'profunda...'(exili)!C!Riba!!

2.(Figures(de(pensament((

Apòstrofe:(interpel∙lació!d’algú,!sovint!el!mateix!lector.!!

Abril,'no'et'torbis!'Pren'volada!J'Carner!!

Epítet:(adjectiu!que!remarca!una!qualitat!inherent!a!la!cosa!expressada!pel!substantiu.!!

Eufemisme:(substitució!d’un!mot!o!d’una!expressió!considerada!poc!delicada,!desplaent!o!indecorosa!per!una!

altra!pretesament!més!suau!o!ennoblidora:!!

traspàs,!invident,'donar'a'llum...!!

El∙lipsi:(una!o!més!paraules!es!sobreentenen!en!el!text.!!

Hipèrbole:(expressió!que,!literalment,!resulta!exagerada!i!deforma!la!realitat.!

Aleshores'sense'donar‐me'ni'temps'de'respirar,'em'va'donar'un'paper,'JM!de!Sagarra!

Lítote:(negar!el!contrari!del!que!es!desitja!afirmar:!no'hi'estic'd’acord,!en!lloc!de!hi'estic'en'contra.!Més!

generalment,!figura!que!consisteix!en!no!expressar!tot!allò(que!es!vol!donar!a!entendre,!per!bé!que!es!

comprengui!plenament!la!intenció!de!l’autor.!Si'parlava'del'discurset'del'Sr.'Cambó,'era'gairebé'segur'que'es'

tractava'd’un'discursàs'ple'de'transcendència,'J!Pla!!

Pregunta(retòrica:(no!espera!contestació.!Manté!l’atenció!del!receptor.!!

Paradoxa:(unió!d’idees!aparentment!irreconciliables!en!una!frase.!S’afirma!una!cosa!que!sembla!absurda!

d’acord!amb!les!creences!generals!o!amb!el!propi!enunciat!lingüístic.!!

Els'països'pobres'son'molt'rics.!

Antítesi:(contraposició!d’una!frase,!sintagma!o!paraula!amb!una!altra!de!sentit!oposat.!!

M’exalta'el'nou'i'm’enamora'el'vell,'JV!Foix!

Ironia:(negació!tàcita!del!que!es!diu!literalment,!de!forma!que!gràcies!al!context!o!a!l’entonació!es!fa!entendre!

el!contrari!del!que!semblen!expressar!les!paraules.!

Amb'aquesta'cara'de'babau'que'fa'mirant'el'conferenciant,'de'segur'que'entén'perfectament'el'que'explica.!

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Figuras retoricas bat y más Apuntes en PDF de Lengua y Literatura solo en Docsity!

FIGURES RETÒRIQUES (Recursos expressius de caràcter literari)

1. Figures de semblança i relació (de significat) Símil: comparació o imatge. Presentació d’un fet real com a idèntic a un altre, en base d’una semblança real o imaginària, per tal de fer més comprensible el primer. Bullirà el mar com la cassola al forn , A. March Metàfora: comparació extrema en què se suprimeixen els comparatius i s’identifica, totalment o parcialment, un concepte amb un altre amb el qual manté una relació de semblança. La pura neu del coll , FV Garcia Metonímia: quan es designa una cosa amb el nom d’una altra, lligada amb ella per diverses relacions: causa a efecte ( viu del seu treball ), continent a contingut ( van prendre unes copes ), lloc de procedència a cosa que d’allí procedeix ( un Priorat ), símbol a cosa simbolitzada ( va trair la senyera )... Sinècdoque: supressió d’un mot per un vocable de caire més general. Respecten els cabells blancs (la vellesa). Sinestèsia: figura semblant a la metàfora, que consisteix a associar dos elements que provenen de camps sensorials diferents. Se’ns va morint la llum, que era color/de mel, i ara és color d’olor de poma, G Ferrater Símbol: representació d’un concepte per un altre que el recorda per analogia. Dins la meva ànima en pau sóc el nàufrag que en l’illa profunda... (exili) C Riba 2. Figures de pensament Apòstrofe: interpel∙lació d’algú, sovint el mateix lector. Abril, no et torbis! Pren volada J Carner Epítet: adjectiu que remarca una qualitat inherent a la cosa expressada pel substantiu. Eufemisme: substitució d’un mot o d’una expressió considerada poc delicada, desplaent o indecorosa per una altra pretesament més suau o ennoblidora: traspàs, invident, donar a llum ... El∙lipsi: una o més paraules es sobreentenen en el text. Hipèrbole: expressió que, literalment, resulta exagerada i deforma la realitat. Aleshores sense donar‐me ni temps de respirar, em va donar un paper, JM de Sagarra Lítote: negar el contrari del que es desitja afirmar: no hi estic d’acord , en lloc de hi estic en contra. Més generalment, figura que consisteix en no expressar tot allò que es vol donar a entendre, per bé que es comprengui plenament la intenció de l’autor. Si parlava del discurset del Sr. Cambó, era gairebé segur que es tractava d’un discursàs ple de transcendència, J Pla Pregunta retòrica: no espera contestació. Manté l’atenció del receptor. Paradoxa: unió d’idees aparentment irreconciliables en una frase. S’afirma una cosa que sembla absurda d’acord amb les creences generals o amb el propi enunciat lingüístic. Els països pobres son molt rics. Antítesi: contraposició d’una frase, sintagma o paraula amb una altra de sentit oposat. M’exalta el nou i m’enamora el vell, JV Foix Ironia: negació tàcita del que es diu literalment, de forma que gràcies al context o a l’entonació es fa entendre el contrari del que semblen expressar les paraules. Amb aquesta cara de babau que fa mirant el conferenciant, de segur que entén perfectament el que explica.

Oxímoron: contradicció en el significat de dues paraules, generalment un nom i un adjectiu, relacionades en el text per contigüitat, per rima o per paral∙lelisme. Aquesta obscura claredat que cau de les estrelles. Corneille Perífrasi: circumlocució usada per evitar un mot. Expressar una realitat amb més paraules de les necessàries. Van dinar a la capital dels calçots (Valls). Personificació o prosopopeia: atribució de característiques animals a un ésser inanimat o d’accions pròpies de les persones a qualsevol ésser no humà. Sospira amb homes i arbres la campana, J Verdaguer Redundància: paraules supèrflues que s’afegeixen a d’altres, de més útils, ja utilitzades per expressar una idea.

3. Figures fonètiques o morfosintàctiques (de caràcter formal) Al∙literació: repetició d’un mateix so al llarg d’una composició. Onomatopeia: imitació lingüística de sons reals. Paronomàsia: joc de paraules amb dos mots que només es distingeixen en algun fonema o en què el mateix mot és usat amb dos significats diferents. Per mal argent; cruel, urgent J Roig Anàfora: repetició d’una o diverses paraules al començament d’una sèrie d’oracions. Anadiplosi: repetició de l’últim tros d’un grup sintàctic o vers, al començament del següent. Comencen a dir‐los mofes, / mofes els hi van tornant... Epanadiplosi: repetició d’una mateixa paraula al principi i al final d’una frase o vers. Creix la seva fúria, i la tempesta creix. Hipèrbaton: alteració de l’ordre lògic de les paraules o bé de les frases. Aposició: juxtaposició d’una o més paraules a una altra amb una funció explicativa. Salvador Dalí, pintor surrealista. Asíndeton/polisíndeton: absència/proliferació de conjuncions. Epímone (repetició): reiterar diverses vegades un mateix vers i, també, repetir de manera contínua una mateixa paraula per subratllar‐ne el contingut. Gradació: enumeració progressiva de diversos termes. Homofonia: identitat fonètica entre dues paraules o expressions de significat diferent. Dins quin cap cap que el nostre cap se n’hagi anat cap al Cap de Creus. Encavallament: és el trencament sintàctic d’una oració quan el vers s’acaba i aquesta ha de continua en el següent. Paral∙lelisme: repetició de la mateixa estructura sintàctica en frases seguides. Pleonasme: repetició d’una paraula o una idea per intensificar l’expressió. Si vull combatre / no vull combat; C Arderiu Quiasme: disposar de manera encreuada els elements sintàctics de dos versos contigus. Quina grua el meu estel, / quin estel la meva grua! J Salvat‐Papasseit Adreces interessants: http://www.xtec.cat/~jroca124/figures.htm http://www.slideshare.net/gandaria/les‐figures‐retriques‐ 9974667

Figuras retoricas bat, Apuntes de Lengua y Literatura

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Figuras retoricas bat y más Apuntes en PDF de Lengua y Literatura solo en Docsity!