Prepara tus exámenes
Consigue puntos
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Docsity AI

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad

Vende en Docsity

Docsity AI

Inicia sesión Regístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca tu universidad

Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad

Video Cursos

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Quiz

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Docsity AINEW

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Ver preguntas

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos

20 Puntos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas

5 Puntos

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis

Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

filosofia john locke, Esquemas y mapas conceptuales de Filosofía

Filosofía

la filosofia de john locke, sus obras y mas

Tipo: Esquemas y mapas conceptuales

2023/2024

Subido el 24/04/2024

ainoa-sabates 🇪🇸

1 / 8

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

JOHN LOCKE (1632-1704)

LA SEVA VIDA

- pare del liberalisme polític (base del capitalisme)

- el primer gran empirista

- contemporani de Spinoza.

- època de la reforma i contrareforma, barroc, etc

- va estudiar a Oxford i es troba escrits d'altres autors, com Thomas Jopes

- gran formació universitària

OBRES

- Assaig sobre l'enteniment humà (1690)

→ teoria del coneixement

- Assaig sobre el govern civil (1660 -1662)

→ teoria política (propietat privada)

- Carta sobre la tolerància (1689)

→ necessitat tolerància religiosa

- Alguns pensaments sobre l'educació (1696}

→ com hauria de ser l’educació

TEORIA DEL CONEIXEMENT

- l'empirisme rebutja les idees innates

- sense experiència no hi ha coneixements i aquests coneixements provenen dels

sentits

- llenç en blanc on imprimim les idees

- gran preocupació pel tema polític

- les seves idees són fruits del moment que està vivint

- llegeix Descartes, però coincideix més a Newton

- no necessita d’un ésser diví per tenir coneixement

- si hi hagués idees innates, els nens petits ja tindrien coneixement

- l’experiència ens fa veure que les idees innates són absurdes

- participem en l’experiència sensible, som éssers actius, plenament conscients del

món exterior

Vista previa parcial del texto

¡Descarga filosofia john locke y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Filosofía solo en Docsity!

JOHN LOCKE (1632-1704)

LA SEVA VIDA

pare del liberalisme polític (base del capitalisme)
el primer gran empirista
contemporani de Spinoza.
època de la reforma i contrareforma, barroc, etc
va estudiar a Oxford i es troba escrits d'altres autors, com Thomas Jopes
gran formació universitària OBRES
Assaig sobre l'enteniment humà (1690) → teoria del coneixement
Assaig sobre el govern civil (1660 -1662) → teoria política (propietat privada)
Carta sobre la tolerància (1689) → necessitat tolerància religiosa
Alguns pensaments sobre l'educació (1696} → com hauria de ser l’educació TEORIA DEL CONEIXEMENT
l'empirisme rebutja les idees innates
sense experiència no hi ha coneixements i aquests coneixements provenen dels sentits
llenç en blanc on imprimim les idees
gran preocupació pel tema polític
les seves idees són fruits del moment que està vivint
llegeix Descartes, però coincideix més a Newton
no necessita d’un ésser diví per tenir coneixement
si hi hagués idees innates, els nens petits ja tindrien coneixement
l’experiència ens fa veure que les idees innates són absurdes
participem en l’experiència sensible, som éssers actius, plenament conscients del món exterior

QUÈ ÉS UNA IDEA PER LOCKE?

tot allò que nosaltres percebem (via sentits) ho convertim en una idea IDEES SIMPLES
són les que donen origen a tot el coneixement. Ens provenen de l’experiència → l’àcid, el groc, la pell rugosa
dins d’aquestes idees hi ha dos tipus més, de sensació i de reflexió. → amb la informació de sensació fem la reflexió, perquè fem un acte d’ajuntar, ho fem fent raonaments
no podem raonar si no hem percebut res (primer perceps i després raones)
hi ha idees simples que poden ser dels dos tipus com el plaer, el dolor, etc ● DE SENSACIÓ
Qualitat primària: són les que no podem extreure de l’objecte que percebem, però les podem mesurar → la forma, la duresa, la temperatura
Qualitat secundària: no està en l’objecte, està en la persona → el color, l’olor, el sabor
Tercera qualitat: no està clar si pertanyen en la primera o segona qualitat ● DE REFLEXIÓ
Ajuntem diferents coses que capta amb els sentits → la forma de la llimona que és ovalada

el poder que tenim ens fa suberans (és el que cedim perquè un altre sobirà tingui el poder absolut, indivisible, il·limitat)
si cedeixes part del teu poder fas que algú es faci més fort i tornarà l'estat de guerra de tots contra tots
el sobirà tindrà a les seves mans l’error
per prevenir la guerra s’ha de mantenir el poder
el Leviatan (llibre de Hobbes on ho explica tot) és el poder absolut i l’únic que el pot controlar és Déu
les lleis bones sorgeixen del sobirà, les altres poden arribar a la guerra de tots contra tots
s’ha de poder dotar a algun sobirà amb el poder absolut per poder dominar tot PODER DE HOBBES (5 característiques)

És indivisible, atribuït a un sol home o a una sola assemblea.
Els súbdits tenen un deure d’obediència absoluta
Hi ha una radical superioritat de l’Estat sobre la llei. El sobirà és absolut i no hi ha de retre comptes a ningú.
El contracte nega la llibertat o el dret a la rebel·lió dels súbdits.
Hi ha una total fusió entre religió i política. L’Estat pren les característiques del sagrat.

LOCKE

OPOSA AL HOBBESIANISME (unes 5 característiques que seran les pròpies dels Estats Liberals Moderns)

L’autoritat s‘ha de compartimentar i fraccionar per evitar que esdevingui tirania. → el poder s’ha de poder dividir amb el poder executiu i legislatiu (inspiració de Montesquieu que proposa la divisió dels 3 poders, executiu, legislatiu i judicial)
El límit de l’obediència dels súbdits està marcat per la llei que obliga també als governants.
La llei natural fonamenta la llei positiva i la convivència entre els humans. El rei ha de retre comptes al parlament.
El contracte no significa mai una restricció arbitrària de la llibertat; els súbdits tenen dret a rebel·lar-se contra un rei tirànic.

L’Estat ha de garantir la llibertat de consciència, tolerant els diversos cultes i, per la seva banda, la pràctica religiosa no ha d’interferir en la vida política.

Dins dels drets que engloben tot està el dret civil, el dret a la llibertat, etc., però sobretot el dret de la religió.

TEXTOS

CAP. V

La propietat privada és un dret natural que s’ha de conservar.
La persona que fa un ús productiu és la primera persona en què fa alguna cosa en la propietat.
El profit és només la família, però ha d'estar ven comunicat, que es pugui vendre bé, etc.
Han de tenir un ús i tenir beneficis.
Les terres s’han de tancar si obté beneficis, el que és comú és el que no serveix de res.
Justifica les riqueses perquè es va fer amb el terreny.
Origen de la propietat privada.
La desigualtat s’inicia en un moment en què no hi ha lleis

HOBBES LOCKE

ESTAT DE NATURA Guerra de tots contra tots. Llibertat total però amb desprotecció total. Ordre espontani: els humans tenen drets naturals. PACTE SOCIAL Renúncia a la llibertat personal per aconseguir seguretat. El poder es delega als governants per protegir els drets naturals. TIPUS D’ESTAT Monarquia absoluta. Monarquia liberal i parlamentària.

COMPARATIVA

DESCARTES LOCKE

CARACTERITZACIÓ Primer filòsof modern i el màxim exponent del racionalisme Creador d’una nova línia de pensament modern: l’empirisme CONEIXEMENT Vol crear un mètode universal basat en la raó. No ens podem refiar de l’experiència sensible, ja que podem dubtar-ne (parteix de l’escepticisme) Percebem la realitat a través de l’experiència, que és el substrat de les nostres idees, que fonamenten el coneixement. IDEES (TIPOLOGIA) Són els continguts mentals del jo i n’hi ha de tres tipus: Adventícies : extretes a partir de l’experiència sensible (no vàlides) Factícies : construccions de la nostra imaginació (no vàlides) Innates : impreses en la ment (les úniques a partir de les quals es pot construir el coneixement) Totes les nostres idees procedeixen de l’experiència i n’hi ha de diverses classes: Simples : la ment les rep de forma passiva ja sigui de l’exterior (idees de sensació) o de l’experiència interna (idees de reflexió) Complexes : l’enteniment és actiu creant idees de tres tipus (substàncies, relacions o modes) INNATISME Accepta l’existència d’idees innates i aquestes li serviran per provar la segona veritat (l’existència de Déu). No accepta l’existència d’idees innates. La nostra ment, quan naixem, és una “tabula rasa” i les nostres idees només provenen de l’experiència sensible. SUBSTÀNCIA Allò no necessita de cap altre realitat per existir. N’hi ha tres (Jo, Déu i el Món) i constitueixen els tres àmbits de la realitat. És una idea complexa que imaginem o suposem com a suport de les nostres idees simples, però no podem demostrar empíricament la seva existència.

IDENTITAT PERSONAL

El Jo es caracteritza pel pensament i és la primera veritat en l’ordre del coneixement: el fet de pensar ens mostra el nostre ésser. És la res cogitans, la nostra ment, l’ànima. El jo també és evident en si mateix a causa del pensament, però no pertany a l’ànima (de la qual no en puc demostrar la seva existència) sinó a la consciència, que és dinàmica i canvia per l’experiència. EXISTÈNCIA DEL MÓN El món és la tercera veritat i es caracteritza per l’extensió (inclou el nostre cos). Però del món només en podem deduir la seva existència en el sentit mecanicista, no podem parlar de qualitats secundàries (impressions) com la forma, color, etc., perquè en podem dubtar (són confuses). Pressuposem l’existència d’un món exterior com a causa de les nostres sensacions, però no és un coneixement evident, sinó més aviat probable. No coneixem el món exterior en si mateix, només les idees sensibles que ens provoca. També considera que les qualitats primàries generen idees més confuses i subjectives, només ens podem refiar.