Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


El sistema inmunitario y su relacion con el estres: efectos en la salud y el aprendizaje -, Apuntes de Psicología

Cómo el estrés prolongado puede afectar negativamente el sistema inmunitario, lo que puede llevar a problemas de salud como infecciones, infertilidad, crecimiento y predisposición a padecer conductas adictivas. Además, se discute cómo el sistema inmunitario influye en el sistema nervioso central (snc) y cómo el aprendizaje y la memoria están relacionadas. Se incluyen conceptos básicos sobre el sistema inmunitario, su función y cómo se comunica con el snc.

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 30/10/2013

laura_18-18
laura_18-18 🇪🇸

3.4

(5)

8 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Com la R d’estrès pot provocar problemes si es prolonga en el temps:
Immunodepressió: el sistema immunitari no funciona com hauria de funcionar. Es basa
en els globuls blancs o leucocits, que es produeixen a diferents llocs, com la glàndula de
Timus, a la melsa (bazo), noduls ninfatics i medul·la ossea.
El nostre sistema immunitari té diferents tipus de reaccions:
Reaccions inespecifiques: diferents tipus:
Quan hi ha una lesió es produeix una R d’inflamació
Quan s’infecta una cèl·lula la engulleixen
Impideixen que cèl·lules es divideixin...
Reaccions específiques:
Respostes mediades químicament (els glòbuls blancs alliberen
substàncies que actuen per protegir el nostre cos), es basen en el
funcionament dels limfòcits B, que es produeixen a la molla de l’ós.
Quan hi ha un contacte amb un virus, bacteri... tenen unes proteïnes a la
membrana, de manera que reconeixen les proteïnes i generen
anticossos. Alliberen aquests anticossos a la circulació, es lliguen a la
membrana dels virus i bacteris i els bloquegen o atrauen a altres
cèl·lules perquè engullin aquestes cèl·lules.
Limfocits T alliberades a la glàndula del timus. Es lliguen al virus o
cèl·lula i la destrueixen o atrauen a limfocits que ho faran. Es creen
anticossos que es queden lligats al limfocit B.
És necessari que les cèl·lules del sistema immunitari es comuniquin
entre si, ho fan mitjançant les citoquines. Els glucocorticoides quan
produeixen una immunodepressió ho fan interferint amb les citoquines.
No només el cortisol pot influir en el sistema immunitari, també poden
interferir altres hormones. També sabem que hi ha vies neurals que
connecten el SNA amb estructures del S immunitari, per exemple, la
melsa rep axons del sistema immunitari. Per tant hi ha una connexió
directa entre el sistema immunitari i el SNA. En negatiu ja ho sabem,
les emocions negatives afecten a malalties infeccioses. Es creu que les
emocions positives tenen efectes positius sobre el sistema immunitari.
El S immunitari també influeix sobre el SN. Aquest allibera citoquines,
que travesen la barrera hematoencefalica i afeccta al funcionament del
SNC, per exemple quan hi ha una infecció s’alliberen substàncies que
afecten al SNC, es produeix la febre, ens sentim malament, això està bé
perquè no faci massa activitat. Per tant la comunicació S immunitari –
SN va en totes dues direccions.
Estrés prolongat pot provocar infertilitat perquè fa que el hipotàlem disminueixi la
producció de esteroides sexuals
Problemes de creixement: disminueix la producció d’hormona del creixement
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga El sistema inmunitario y su relacion con el estres: efectos en la salud y el aprendizaje - y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

Com la R d’estrès pot provocar problemes si es prolonga en el temps:

  • Immunodepressió: el sistema immunitari no funciona com hauria de funcionar. Es basa en els globuls blancs o leucocits, que es produeixen a diferents llocs, com la glàndula de Timus, a la melsa (bazo), noduls ninfatics i medul·la ossea.

El nostre sistema immunitari té diferents tipus de reaccions:

  • Reaccions inespecifiques: diferents tipus:

■ Quan hi ha una lesió es produeix una R d’inflamació

■ Quan s’infecta una cèl·lula la engulleixen

■ Impideixen que cèl·lules es divideixin...

  • Reaccions específiques:

■ Respostes mediades químicament (els glòbuls blancs alliberen substàncies que actuen per protegir el nostre cos), es basen en el funcionament dels limfòcits B, que es produeixen a la molla de l’ós. Quan hi ha un contacte amb un virus, bacteri... tenen unes proteïnes a la membrana, de manera que reconeixen les proteïnes i generen anticossos. Alliberen aquests anticossos a la circulació, es lliguen a la membrana dels virus i bacteris i els bloquegen o atrauen a altres cèl·lules perquè engullin aquestes cèl·lules.

■ Limfocits T alliberades a la glàndula del timus. Es lliguen al virus o cèl·lula i la destrueixen o atrauen a limfocits que ho faran. Es creen anticossos que es queden lligats al limfocit B.

■ És necessari que les cèl·lules del sistema immunitari es comuniquin entre si, ho fan mitjançant les citoquines. Els glucocorticoides quan produeixen una immunodepressió ho fan interferint amb les citoquines. No només el cortisol pot influir en el sistema immunitari, també poden interferir altres hormones. També sabem que hi ha vies neurals que connecten el SNA amb estructures del S immunitari, per exemple, la melsa rep axons del sistema immunitari. Per tant hi ha una connexió directa entre el sistema immunitari i el SNA. En negatiu ja ho sabem, les emocions negatives afecten a malalties infeccioses. Es creu que les emocions positives tenen efectes positius sobre el sistema immunitari. El S immunitari també influeix sobre el SN. Aquest allibera citoquines, que travesen la barrera hematoencefalica i afeccta al funcionament del SNC, per exemple quan hi ha una infecció s’alliberen substàncies que afecten al SNC, es produeix la febre, ens sentim malament, això està bé perquè no faci massa activitat. Per tant la comunicació S immunitari – SN va en totes dues direccions.

  • Estrés prolongat pot provocar infertilitat perquè fa que el hipotàlem disminueixi la producció de esteroides sexuals
  • Problemes de creixement: disminueix la producció d’hormona del creixement
  • Augmenta la predisposició a patir conductes addictives, alteracions mentals, mals de cap, úlceres...

Tema 5, aprenentatge i memòria

L’aprenentatge és la capacitat de modificar la nostra conducta en funció dels canvis que es produeixen al nostre entorn. Per tant l’aprenentatge és un procés que facilita la nostra adaptació als canvis del entorn. Això vol dir que com més canviant sigui el nostre entorn, més plàstica ha de ser la nostra conducta. Aquesta plasticitat a nivell conductual es basa en la plasticitat del nostre SN. Els canvis en la conducta són fruit dels canvis al SN.

L’aprenentatge és un canvi al SN que resulta de l’experiència i que origina canvis durables en la nostra conducta.

Memòria : retenció o emmagatzematge d’allò après al nostre SN. Per tant aprenentatge i memòria són dues cares de la mateixa moneda. Un implica l’altre.

Generalment quan aprenem una cosa la memòria d’allò que aprenem no es forma de manera immediata excepte en algunes situacions. Perquè allò es guardi en la memòria es requereix un procés d’aprenentatge. Podem diferenciar:

  • Memòria a curt termini : sistema de memòria que té una capacitat limitada. Dura segons o hores. Aquest tipus de memòria és fràgil i transitòria, és a dir, és vulnerable a la interferència.
  • Memòria a llarg termini : és il·limitada. Dura des de dies a setmanes, és estable i duradora, és a dir, és poc vulnerable a la interferència.

Procés pel qual la memòria a curt termini es converteix a memòria a llarg termini és el procés de consolidació de la memòria : la memòria passa per diferents graus d’estabilitat. Hi ha memòries que es consoliden més ràpidament que altres. És un procés gradual. La memòria cada vegada és més estable. El nostre SN canvia, al principi són canvis més fràgils i transitoris, però després es donen canvis estables. Això vol dir que qualsevol cosa que passi durant el procés de consolidació pot afectar a la adquisició de la memòria. Pot fer que es consolidi, que no, que es faci més ràpidament...

Quan pensem en la memòria no hem de pensar en una cosa rígida, és un procés complex i dinàmic. La memòria és necessària per tot el que fem. Fases:

  • Adquisició de la informació: informació captada a traves dels sentits.
  • Consolidació: permet que les memòries siguin bastant perdurables en el temps.
  • Procés de recuperació: fa referència al record d’aquella informació. Accedim a la informació. Aquest record pot ser un procés bastant automàtic i instantani (memòria implícita), però en principi sol ser un procés actiu, de reconstrucció de la informació (records explícits).

Mecanismes neurals del record

D’entrada hi ha algunes situacions que indiquen que quan intentem oblidar o no recordar una cosa, es produeix un patró d’activació cerebral força peculiar. El lòbul temporal medial, que serveix per consolidar i reactivar memòries. S’activa l’escorça prefrontal dorsolateral que inhibeix la reactivació del lòbul temporal medial. Pot ser que l’oblit es doni perquè la informació ha desaparegut o perquè la informació no està accessible.

Hi ha unes molècules que tenen la funció de promoure l’oblit, perquè seria impossible recordar tot el que fem. Oblidem informació no important.