¡Descarga Fisio primera primera parte y más Ejercicios en PDF de Derecho Privado Internacional solo en Docsity!
RESUM FISIOLOGIA
TEMA 1: INTRODUCCIÓ AL SN
1. Organització funcional del sistema nerviós
SN: controlar i mantenir les condicions necessàries per mantenir-nos en vida.
3 funcions:
·Sensorial: detectar estímuls que viatgen a través dels feixos del sistema dorsal fins al còrtex.
·Integradora: entendre l’estímul, processar la info. per elaborar una resposta.
·Motora: activació o execució de la resposta decidida, a través de les vies efectores fins músculs, etc.
Histologia del SN
Neurones: reben i generes respostes.
Característiques bàsiques:
·Soma: cos cel·lular amb nucli i orgànuls.
·Dendrites: projeccions curtes i molt ramificades que reben info. Input de la neurona.
·Axó: porció per on es propaga la info. de sortida. Llarg i únic. Output de la cèl·lula.
Neuroglia: recobertes de mielina i aporten suport estructural i metabòlic.
Tipus segons si són del SNC o SNP:
SNC astròcits, micròglia, ependimòcits, oligodentròcits.
Astrocits: cèl·lula més abundant en el SNC, suport estructural i metabòlic, manteniment BHE, desenvolupament i diferenciació SN, claus en supervivència, patologia... (SUPORT)
Microglia: petites, defensa immune del SNC, e pot trobar ramificada (quiescent: viatja pel SNC) o ameboide (reactiva: quan troba un agent nociu o lesió reacciona) (DEFENSA)
Ependimòcits: Limiten ventricles i fan funció de barrera, producció i generació de LCR (LCR)
Oligodentròcits: Formació beina de mielina al voltant dels axons del SNC, pot generar varies beines i cobreixen diferents axons alhora. (MIELINA)
SNP cèl·lules satèl·lit, cèl·lules de Schwann
Cèl·lules satèl·lit: Funció de suport estructural i metabòlic, envolten els somes de les cèl·lules sensorials del SNP per donar-los suport metabòlic i tròfic, són aplanades i envolten els somes de les neurones sensorials dels ganglis de l’arrel dorsal, (SUPORT)
Cèl·lules de Schwann: 1 cèl·lula= 1 beina de mielina, recobreixen 1 sol axó (MIELINA)
2. Transport d’ions a través de la membrana cel·lular
La membrana està formada per una bicapa lipídica composada per fosfolípids i proteïnes. Permet que substàncies entrin i surtin d’ella però impedeix l’entrada d’altres compostos (permeabilitat selectiva). La membrana es permeable a l’aigua i molècules no polars com vitamines, oxigen, etc. però no ho és per a ions i macromolècules que poden travessar la membrana gràcies a proteïnes en forma de canals iònics o transportadors.
L’exterior de la cèl·lula (+) : Na+ i Cl- en grans quantitats.
L’interior (-): K+ més abundant.
Necessiten mecanismes de transport per travessar la membrana: Forces químiques o forces elèctriques.
Forces químiques:
·Difusió: moviment a l’atzar de molècules lliures en suspensió cap a una distribució uniforme en tot el volum disponible. Moviment a favor del gradient de concentració gradient químic (tendeix a igualar concentracions).
Forces elèctriques: empenyen els ions a situar-se en un ambient amb càrrega oposada al ió (ió +ambient
El gradient de concentració és la diferència de concentració entre dues àrees. Si es desplacen de + concentració a – (a favor de gradient) si de – concentració es mouen a + (contra gradient).
Els processos actius la substància es desplaça a favor de gradient. Els processos actius necessiten anergia en forma d’ATP per empènyer ka substància a través de la membrana contra gradient de concentració.
Tipus de transport a. A favor de gradient (no necessiten energia) b. Contra gradient (gasten ATP)
A. A favor de gradient
- Difusió simple: moviment lliure de substàncies gràcies a la pròpia energia cinètica. Després de cert temps s’arriba a l’equilibri. Poden travessar la membrana de 2 formes:
- Sense necessitar proteïnes: H20, 02, CO2, àcids grassos...
-Per un canal iònic que permet que un ió específic travessi la membrana. Els canals iònics són selectius per K+, o Cl- (els més comuns) i menor quantitat de canals per Na+ i Ca2+) que s’obren.
- Difusió facilitada: Una proteïna de la membrana ajuda a una substància específica a desplaçar-se. El compost s’uneix a un transportador específic present en una capa de la membrana i s’allibera a ‘altre costat.
B. Contra gradient.
Els canals iònics poden ser actius o passius:
-Passius sempre oberts i deixen passar lliurement ions.
-Actius tancats en repòs i s’obren per:
Canvi de voltatge a través de la membrana segons les càrregues interiors i exteriors (depenent de voltatge)
Unió de substàncies químiques, presència de determinades molècules (depenent de lligant)
Fosforilació de proteïnes del canal (depenent de fosforilació)
Estirament mecànic (mecanosensibles)
Quan els canals s’obren permeten la difusió d’ions específics del lloc on estan més concentrats al que menys. Els ions amb càrrega – es desplacen cap a càrrega + i a l’inrevés per a neutralitzar càrregues i es genera un flux de corrent que modifica la membrana en repòs.
3. Fenòmens i senyals bioelèctrics- activitat de les cèl·lules excitables
Potencial de repòs transmembrana (PRT)
canals de K+ depenents de v. I els ions de potassi flueixen fora alhora que es tanquen els de potassi. El PA és degut a un flux transmembrana. A causa de l’estimul llindar s’obren canals actius (a favor de gradient) controlats pel voltatge. (hem de recordar que en repòs només hi ha oberts els canals passius, molts de K+ i pocs de Na+). Aquest moviment és a favor de gradient electroquímic ja que les forces elèctriques com les químiques impulsen a Na+ a entrar a la neurona.
2. REPOLARITZACIÓ: es tanquen els canals voltatge-depenents de Na+ i s’obren els de K+ Surt
per les forces químiques (a fora – K+) i elèctriques. Però com ara l’interior és positiu perquè a entrat Na+ es restableix la polarització de la membrana. El fet que K+ surti fa que es repolaritzi.
3. HIPERPOLARITZACIÓ: el potencial d’equilibri del K+ mentre els canals de K+ estan oberts
aquest va sortint a l’exterior i crea una hiperpolarització en la qual el potencial transmembrana es torna més negatiu que en repòs. El K va fluint fins arribar al seu equilibri electroquímic. Fins que no es tanquen tendeix a fluir fins a l’equilibri (E: -80mV)
4. RECUPERACIÓ: quan canals de K+ es tanquen el potencial transmembrana torna al seu nivell
de repòs de -70mV.
Característiques:
-Fenomen actiu
-Despolaritzant (polar al principi, es despolaritza perquè el potencial transmembrana es torna + una estona)
-Autopropagable: es van produint de forma consecutiva
-Duració curta (1-2ms)
-No graduable ni sumable
-Llei del tot o res: no es pot modular l’amplitud però si la freqüència.
-Període refractari: durant u període de temps no es genera un altre PA, necessitaríem un estímul suprallindar (però hi ha un interval de temps que tampoc podria generar un PA)
Durant el PA hi ha una entrada massiva de Na+ i una sortida de K+, després de transmetre la info. les càrregues estan invertides i hi ha d’haver un mecanisme de regulació (bomba de sodi potassi) que funcina quan la neurona està en repòs i afavoreix la negativitat interna.
Com més intensitat més freqüència de PA
Propagació del PA
Els impulsos nerviosos es desplacen des de la base de l’axó (on es generen) fins a les terminacions axòniques (aquest moviment s’anomena conducció o propagació).
La despolarització fins al valor Umbral en la base de l’axó obre els canals de sodi depepents de voltatge. L’entrada d’ions de sodi despolaritza la membrana adjacent fins al valor Umbral que fa que s’obrin els canals de sodi contigus. L’impuls nerviós s’autocondueix al llarg de l’axó.
El PA despolaritza una zona i activa la despolarització de les cèl·lules contigües. Com més gruixuda sigui la fibra, més rapida és la conducció de l’impuls. Com més gruixuda més sodi entra, més despolarització...
El tipus de transmissió dels PA és diferent en axons mielinitzats que en els no mielinitzats.
-Axons no mielinitzats: Conducció continua ¡. Després de 10ms s’ha desplaçat una curta distància.
-Axons mielinitzats: EL PA arriba al primet node, produeix corrent iòniques que obren canals de sodi en el 2n node, es desencadena PA, etc. Es desplaça una distancia més llarga en el mateix temps. El sodi
Activació Canals-entrada Na+Ions Na+ difonen-despolaritzacióObertura Canals veïns-entrada Na+
viatja cap a càrregues negatives. És una conducció saltatòria. La mielina augmenta la velocitat de conducció unes 10 vegades per al mateix diàmetre.
Hi ha fibres amielíniques i mielíniques que poden ser de diferent diàmetre. + gruixut un axo + mielina necessita + velocitat de conducció.
La info. motora és la que viatja més ràpidament. La info. sensitiva més important que viatja més ràpidament és la propiocepció. Dolor i temperatura són les info. més inútils.
4. Transmissió sinàptica
Sinapsi
És el principal mecanisme de pas d’info. Es dona entre una neurona presinàptica i una postisinàptica que no és toquen ja que estan separades per un espai sinàptic ocupat per líquid intersticial. Els PA no poden propagar-se per aquest espai de manera directa.
Cada neurona pot rebre entre 1.000 i 10.000 connexions sinàptiques. La info. viatja de forma unilateral. Els NT només poden alliberar-se als botons sinàptics de les neurones pre- i la membrana de les neurones post és l’única on hi ha proteïnes receptores que fixen el NT.
Poden mediar efectes excitadors o inhibidors, amplificar o reduir la intensitat de la senyal. Quan una neurona post es despolaritza l’efecte és excitador i si hi ha una hiperpolarització l’efecte és inhibidor.
Tipus de sinapsi: elèctrica o química
Sinapsi elèctrica (gap junction)
Neurones extremadament juntes, hi ha connexions que seran canals connectats d’una membrana a l’altra (gap junctions) que connecten els citoplasmes de les dos neurones i els ions poden passar. Sembla que les neurones siguin contigües. És una sinapsi poc freqüent.
L’espai entre les neurones pre- i post- és estreta (1.5-3nm) contraposició de connexons conformant un canal ample (1nm) que s’obre simultàniament. Hi ha contacte físic entre la neurona pre- i post-. La transmissió és bidireccional (serveix per a coordinar cèl·lules).
Sinapsi química
Aproximació de neurones pre- i post- amb un espai o fenedura sinàptica (10-50nm). Zones de membrana electrodenses. Botó presinàptic ple de vesícules sinàptiques. És la sinapsi estàndard i no hi ha contacte físic. La química és unidireccional perquè la post- no té vesícules plenes de NT ni la pre- té receptors. La transmissió en les químiques és més retardada. Els NT s’acaben i les sinapsis es fatiguen. Les sinapsis tenen memòria i es poden entrenar.
Dinàmica de la neurontransmissió química
Arriba el PA a la termina pre- on hi ha vesícules carregades de NT. El PA fa que entri el Calci i fa que les vesícules es fusionin amb la membrana pre- i alliberen el NT a l’espai sinàptic. El Ca2+ és molt abundant a fora de la neurona i poc a dins en repòs , té tendència a entrar però no pot perquè els seus canals estan tancats.
Quan arriba un PA fins al botó terminal els canals de calci depenents de voltatge s’obren, la membrana es fa permeable al calci a favor de gradient electrònic i el calci entra. Quan entra la vesícula se’n va cap a la membrana pre-. Quan la vesícula és tocant a la membrana es dona l’excoliosi (la vesícula es fon amb la membrana i allibera el NT). El NT queda alliberat a l’espai sinàotic que només pot pasar per unes zones anomenades zones actives.
