Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Psicología Fisiológica II: Trastorno Obsesivo-Compulsivo (TOC) - Prof. Gadea, Apuntes de Fisiología

Una detallada descripción del trastorno obsesivo-compulsivo (toc), incluyendo su definición, síntomas, diagnóstico y tratamientos. Además, se mencionan diferentes tipos de obsessions y compulsions, así como los criterios diagnósticos del dsm-iv y el cie-10 para el diagnóstico del toc. Se incluyen también información sobre tratamientos farmacológicos, conductuales y cognitivos, así como la psicocirugia.

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 07/01/2015

bonega
bonega 🇪🇸

4.3

(6)

8 documentos

1 / 9

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Psicologia Fisiològica II
Trastorn Obsessiu
Compulsiu (TOC)
[Escriba el subtítulo del documento]
JúliaPoquet, Aitor Llobell, Borja Francés, Empar Guaita, Esther Rosa.
15/12/2014
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Psicología Fisiológica II: Trastorno Obsesivo-Compulsivo (TOC) - Prof. Gadea y más Apuntes en PDF de Fisiología solo en Docsity!

Psicologia Fisiològica II

Trastorn Obsessiu

Compulsiu (TOC)

[Escriba el subtítulo del documento]

JúliaPoquet, Aitor Llobell, Borja Francés, Empar Guaita, Esther Rosa. 15/12/

Definició

Símptomes

Diagnòstic

Tractament

Habilitats socials

http://www.cop.es/colegiados/mu00024/toc.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Trastorno_obsesivo- compulsivo#Causas_de_los_s.C3.ADntomas_del_TOC

1.DEFINICIÓ

  • Verificadors: són persones que inspeccionen el seu voltant de manera excessiva

amb el propòsit d’evitar que ocorrega una determinada catàstrofe. Vigilen que

les portes de casa estiguen sempre tancades, comproven constantment que el gas

estiga tancat, etc.

  • Verificador somàtics e hipocondríacs: són persones amb intrusions obsessives

persistents en relació a la salut, por a desenvolupar una malaltia amenaçant per a

la vida. Verifiquen constantment diverses funcions corporals, com la freqüència

cardíaca, temperatura, etc.

  • Repetidors: són aquells individus que s’encaboten en l’execució d’accions

repetitives.

  • Ordenadors: són persones que exigeixen que les coses que els envolten estiguen

disposades d’acord amb determinades pautes rígides, incloent distribucions

simètriques.

  • Acumuladors: persones que col·leccionen objectes insignificants dels que no

poden desprendre’s.

  • Ritualitzadors mentals: acostumen a apel·lar a pensaments o imatges repetitives,

anomenades compulsions mentals, amb l’objectiu de contrarestar la seua ansietat

provocadora d’idees o imatges que constitueixen les obsessions.

  • Numerals: Busquen sentit als números que els envolten, sumant-los, restant-los,

combinant-los fins que el número es significatiu per a ells.

  • Filosofals: amb tendències un tant incertes. Viuen en un procés metafísic del que

no poden desprendre’s.

  • Turmentats i obsessius purs: experimenten pensaments negatius reiterats, que

resulten incontrolables i bastant pertorbadors. Les seues compulsions són de

tipus mental i no físic.

  • Perfeccionistes: són auto exigents i auto crítics, es preocupen per detalls menors

i irrellevants. Necessiten aconseguir la perfecció en tot el que fan. Ser el millor

en els estudis, ser el millor amant, etc.

  • Supersticiosos (pensament màgic): presenten alt nivell de paranoia, disturbis de

percepció i pensament màgic. Creuen que els pensaments negatius o

determinats actes poden originar danys. Pensen que si no fan alguna cosa els pot

succeir alguna cosa roïna. Creuen en el mal de ull, els fantasmes, etc.

  • Preguntadors compulsius: tenen la necessitat d’estar contínuament preguntant-se

a si mateixos o als demés sobre qualsevol cosa per mínima, trivial o absurda que

siga.

  • Dubitatius i indecisos (intolerància a la incertesa) : tenen dificultats amb les

situacions ambigües e incertes, i amb la presa de decisions. Solen preocupar-se

pels errors i dubtar de les seues accions.

3.DIAGNÒSTIC

Per efectuar el diagnòstic de TOC, normalment els especialistes es basen en els criteris

diagnòstics del DSM-IV i del CIE-10 , dos manuals de classificació de malalties

consensuat per especialistes de diferents nacionalitats i reconegut prestigi.

CRITERIS DEL DSM-IV PER AL DIAGNOSTIC DEL TRASTORN OBSESSIU

COMPULSIU.

1. El subjecte ha de presentar obsessions i compulsions. (Aquestes han estat

definides en el punt 1.)

2. En algun moment del curs del trastorn la persona reconeix que aquestes

obsessions o compulsions resulten excessives o irracional. (Aquest punt no és

aplicable als xiquets.)

3. Les obsessions o compulsions provoquen un mal estar clínic significatiu,

representen una pèrdua de temps, o interfereixen marcadament en la rutina diària

de l’individu, les seues relacions laborals o acadèmiques, o la seua vida social.

4. Si hi ha un altre trastorn, el contingut de les obsessions o compulsions no es

limita a ell. (Per exemple, sentiments repetitius de culpabilitat en el trastorn

depressiu major.)

5. El trastorn no es deu als efectes fisiològics directes de una substància o una

malaltia.

CRITERIOS DEL CIE -10 PER AL DIAGNÒSTIC DE TRASTORNS OBSSEEIUS-

COMPULSIUS.

Un mètode específic psicològic anomenat Exposició i Prevenció de Resposta (EPR) és efectiu per a moltes persones amb TOC, especialment en aquelles amb rituals conductistes. Mitjançant aquest mètode el pacient s'enfronta, deliberada o voluntàriament, a l'objecte o idea temuda, ja sigui directament o amb la imaginació. Al mateix temps, el pacient és encoratjat a evitar els seus rituals amb suport i mitjans proveïts pel terapeuta, i possiblement per altres que el pacient recluti per assistir.

Per exemple, un pacient que es renta les mans compulsivament pot ser encoratjat a tocar un objecte que creu està contaminat i després la persona és instada a evitar rentar-se durant diverses hores fins que l'ansietat provocada s'hagi reduït en gran part (l'ansietat baixa amb el pas del temps, encara que el pacient cregui el contrari). El tractament es comença per una compulsió que provoqui poca ansietat en el pacient, i un cop superada aquesta, es passa a la següent, i així pas per pas, guiat per l'habilitat del pacient a tolerar ansietat i controlar els rituals. A mesura que progressa el tractament, la majoria dels pacients gradualment senten menys ansietat causada pels pensaments obsessius i poden resistir els impulsos compulsius.

La recerca contínua de causes, juntament amb investigacions sobre el tractament, promet produir encara més esperances per a persones amb TOC i les seves famílies.

Tractament cognitiu

La teràpia cognitiva parteix de la idea que els pensaments, fantasies o impulsos que envaeixen la ment no són el problema en si mateix, ja que tothom els experimenta en algun moment, sobretot quan està tens per algun motiu. El problema apareix quan el pacient valora com perillosa l'aparició d'aquests fenòmens en la seva ment i se sent responsable del que passi, moment en què tracta de fer alguna cosa que li permeti sentir-se segur i no responsable del que passi.

Mitjançant experiments que el terapeuta dissenya per al pacient, es posa a prova idees destructives sobre el poder dels pensaments, la culpa, la recerca de seguretat absoluta, la tendència al catastrofisme, el perfeccionisme, l'autocàstig i la intolerància al malestar. Això permet que el pacient no reaccioni amb l'angoixa d'abans, aconseguint que les obsessions i les compulsions vagin desapareixent progressivament.

Tractament psicoanalític

La teràpia cognitiva parteix de la idea que a els pensaments, fantasies o impulsos que envaeixen la ment no són el problema en si MATEIX, ha que tothom a els experimenta en algun Moment,

sobretot Quan està tens per algun MOTIU. El problema apareix Quan el pacient valora com perillosa l'Aparició d'aquests Fenòmens en su ment i es sent responsable del que passi, Moment en que tracta de fermen alguna cosa que li permetí sentir-se segur i no responsable del que passi.

Mitjançant experiments que el terapeuta dissenya per al pacient, és posa a prova idees destructives sobre el poder dels pensaments, la culpa, la recerca de Seguretat absoluta, la tendència a l'catastrofisme, el perfeccionisme, l'autocàstig i la intolerància al malestar. Aixó Përmet que el pacient no reaccioni AMB l'Angoixa d'Abans, aconseguint que els Obsessions i els compulsions Vagin desapareixent progressivament.

Psicocirugia

Psicocirurgia és un terme que s'utilitza per a designar al tractament de certs trastorns psiquiàtrics, que no han respost a altres formes de tractament.

Consisteix en la destrucció de teixit cerebral (per mitjà de cirurgia estereotàxica). La intervenció va dirigida a certes fibres que connecten una part del cervell amb una altra o, a destruir, moure o estimular teixit cerebral, generalment en àrees que s'encarreguen del control de les emocions.

Els pacients són examinats conjuntament per un psiquiatre consultant i un neurocirurgià, es col·loca èmfasi especial en la història psiquiàtrica, en els tractaments previs, en l'estat mental, i en la presència de risc suïcida.

Selecció de pacients:

-Només pacients amb malaltia psiquiàtrica severa, incapaciten-te, que no responen a tractament conservador.

-Diagnòstics psiquiàtrics que poden beneficiar-se: TOC, trastorns afectius (depressió major o trastorn bipolar).

-Pacients amb tendències greus de violència, agressivitat, i amb alt risc d'autolesió.

-Adults majors de 18 anys d'edat que donen consentiment informat.

Pot ocórrer que les idees delirants, les al·lucinacions i els pensaments obsessius, persistisquen sense modificacions després de l'operació, però el component afectiu associat amb ells està abolit, per la qual cosa cessen de molestar el pacient.