Fixa August de Prima Porta, Diapositivas de Historia del Arte

¡Descarga Fixa August de Prima Porta y más Diapositivas en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!

Fitxa 21: AUGUST DE PRIMA PORTA

Júlia López Valera

INSTITU BANÚS

Títol August de Prima Porta

Autor Desconegut

Cronologia 20 a.C.; còpia de l’any 14 d.C.

Estil Romà imperial

Tipologia Escultura exempta

Material Còpia en marbre d’un original en

bronze desaparegut

Mides 2,04 m (alt)

Tema commemoratiu

Localització Musei Vaticani

DESCRIPCIÓ FORMAL

 L’escultura és un retrat exempt o d'embalum rodó de cos sencer , representa a l’emperador Octavi August amb túnica i cuirassa, personificat com a thoracatus , amb els atributs de cònsol o cap suprem de l’exèrcit romà en el moment d’arengar les tropes.  August apareix dempeus , representat com un jove d’aspecte idealitzat amb el peu dret avançat , que en suporta tot el pes, mentre flexiona i fa retrocedir la cama esquerra adoptant una postura de contraposto.  L’emperador té el braç dret aixecat , en el moment de màxima autoritat, un gest de comandament, en actitud d’orador d ‘un home que guia i arenga les seves tropes i es mostra victoriós, mentre que el braç esquerre , que es correspon amb la posició de la cama del mateix costat, sosté el ceptre consular i recull la túnica o paludamentum.

DESCRIPCIÓ FORMAL

 El braç esquerre aguanta i recull els plecs d’un mantell (la túnica o paludamentum ), on l’abundància de plecs , magistralment treballats , creen un ric efecte de clarobscurs i moviment.

 Mentre que la posició de la mà esquerre indica clarament que hi portava una llança o un bastó de comandament.

DESCRIPCIÓ FORMAL

 Referent al rostre de l’emperador, observem,

també, les característiques pròpies dels retrats oficials d’August, la idealització de les faccions , els cabells cauen lleugerament revoltats i recorden els

d’Alexandre Magne.

DESCRIPCIÓ FORMAL

 Al seus peus, el dofí de Venus amb Eros (un nen que cavalcava sobre el dofí ), ubicada en el pedestal, resol el problema de la sustentació de l’estàtua de marbre, que no existia a l’estàtua de bronze original, i serveix també per recordar l’origen diví de l’emperador i la seva immortalitat, donat que, com a membre de la gens Julia, era descendent d’Enees, fill de la deessa Venus.

 La cuirassa , molt cenyida al cos i que, seguint la tècnica dels draps mullats , deixa entreveure un tors musculós, il·lustra una rica iconografia , plena de relleus que lloen les victòries militars d’August.

DESCRIPCIÓ FORMAL (ICONOGRAFIA)

 En el centre, a la dreta, apareix un guerrer bàrbar persa, un dels parts de la frontera de l’Eufrates, que retorna els emblemes, les àguiles que havien pres a les legions de Cras , quan les van derrotar i humiliar (el 53 a.C., una generació abans d’esculpir l’estàtua), i més tard en l’ altra derrota a Antonino. Per tant, simbolitza la recuperació dels estendards que els parts havien robat, és a dir, August aconsegueix recuperar l’honor de les legions i de la pròpia Roma: “ Res Publica Restaurata .”

DESCRIPCIÓ FORMAL (ICONOGRAFIA)

 Al costat hi figuren les dues províncies pacificades i humiliades: Hispània i la Gàl·lia.  A la nostra esquerra, Hispània , figura tombada amb aspecte afligit, la província derrotada per August i incorporada totalment a l’imperi després de la derrota dels càntabres , que lliura la típica espasa hispana, la “ glaudius hispaniensis ” en senyal de derrota.  I a la dreta , al costat oposat, la personificació de la Gàl·lia , pacificada després de les guerres de Juli Cèsar i també incorporada totalment, que lliura els símbols de la seva província, la trompeta zoomorfa i un porc senglar.

DESCRIPCIÓ FORMAL (ICONOGRAFIA)

 En la part inferior Apol·lo i Diana, August sentia devoció per a aquestes divinitats.

 Apol·lo sobre un monstre alat amb la lira (símbol de cultura, refinament, coneixements d’aritmètica, harmonia i altres arts, que s’havien de dominar per a tocar-la bé). August seria el protector de les arts i Apol·lo el protector del seu govern , s’identificava amb el déu amb la virtut sanador perquè havia salvat a Roma de la guerra civil.  Diana , a la dreta, és invocada com a mare de a nova generació de romans que viurà en pau gloriosa i procurarà força, serà la protectora dels nens. Tots dos, déus del sol i la lluna, dels joves i de les joves.

DESCRIPCIÓ FORMAL (ICONOGRAFIA)

DESCRIPCIÓ FORMAL

MODELS I INFLUÈNCIES

 L’August de Prima Porta manté un paral·lelisme compositiu evident amb el Dorífor de Policlet, la còpia del qual probablement va poder contemplar l’escultor romà. Aquest seguiment de l’escultura clàssica grega es barreja amb la influència de l’estatuària funerària etrusca, el realisme de la qual, en retrats com el de Luci Juni Brut (fundador de la República romana), també es troba present en el retrat imperial.  L'August de Prima Porta es considera que va iniciar la tipologia escultòrica del retrat imperial, que posteriorment es va convertir en un prototip àmpliament imitat a tot l’Imperi.

MODELS I INFLUÈNCIES