¡Descarga Análisis de la Rivalidad entre Dos Clubes de Fútbol: Métodos y Comparación de Información y más Ejercicios en PDF de Psicología solo en Docsity!
Instruccions per a la realització i el lliurament de l’activitat :
**- Escriviu el vostre nom en la capçalera (feu-hi doble clic per poder-hi escriure) i deseu l’arxiu posant: Cognom1_Cognom2_Nom_ MIQ_PAC3.doc.
- La Prova d’Avaluació Continuada 3:** *** Consta de 7 preguntes, amb subpreguntes, sobre les parts avaluables dels mòduls 1 - 6 de l’assignatura. Algunes preguntes són de repàs, sobre els temes 1 – 5; altres requereixen coneixements del tema 6.** *** Totes les preguntes tenen el mateix valor màxim, 1 punt. Quan hi ha subpreguntes el valor d’aquestes s’obté dividint la unitat pel nombre de subpreguntes que entren en la pregunta (per exemple, si hi ha 3 subpreguntes cada una valdrà 1/3 = 0,33).**
RECOMANACIONS I NORMES
**- L'extensió de les respostes ha d'ajustar-se a l'espai disponible en els requadres fixats per a cada una d'elles.
- Data límit de lliurament: 23/5/2017.
- Envieu l’activitat a la bústia de l’avaluació continuada, no a la bústia de correu.
- Comproveu en enviar la PAC que envieu el document correcte, i no un esborrany, la PAC d’una altra assignatura o un document malmès. Quan els consultors detectem la PAC errònia i us advertim de l’error, ja s’ha superat en uns quants dies el límit de lliurament de la prova, de manera que la PAC queda fora de termini i, de vegades, sota sospita. En tot cas, no es donaran més de 12 hores per a enviar la PAC correcta un cop el consultor us hagi comunicat l’error.**
PREGUNTES
PART 1 (Mòdul 6)
PREGUNTA 1
L’estudi que hem treballat en les PACs 1 i 2 – estudi sobre els conflictes i la rivalitat entre dos clubs de futbol d’una gran metròpoli –, es pot considerar un cas qualitatiu? Dóna dos arguments a favor i dos en contra.
Dos a favor:
L’estudi es centra en un fenomen, o conjunt de fenòmens, singular , en els fets relatius a la rivalitat entre dos clubs concrets d’una ciutat concreta. La mostra abraça diversos rols (aficionats, socis, periodistes, presidents), però tots ells estan vinculats d’una o altra manera a la competència entre els dos clubs i als conflictes que se’n deriven. Es vol entendre de manera holística o globalitzadora el fenomen en qüestió. Es compleix, doncs, que l’estudi “... té valor científic per si mateix al marge que, en el futur, es pugui comparar amb altres o integrar al costat d'altres…- p. 39, mòdul 6).
De l’anterior, es desprèn que els promotors i els autors de l’estudi no tenien cap interès en generalitzar els resultats a altres conflictes entre clubs.
Dos en contra: Hi ha alguns criteris de delimitació d’un cas (p. 38 i ss.) que no es compleixen aquí estrictament. Per exemple:
La mostra o, millor dit, les mostres utilitzades (Fonts 1 – 6) no coincideixen amb la població total d’individus vinculats al club segons els diferents rols possibles (M ≠ P). Les situacions de registre coincideixen una mica més amb les situacions en les que es podria donar la rivalitat (terreny de joc, alguns carrers), però no les cobreixen totes (E ≠ N).
No en totes les fonts d’informació s’ha fet servir l’observació participant.
Encara que en l’enunciat llegíem “L’Ajuntament decideix intervenir en el conflicte...”, no obstant la intervenció no busca un canvi en l’actitud o el comportament dels aficionats, sinó que solament consisteix en realitzar una investigació, recollir informació. Per tant, no és una autèntica intervenció.
NOTA SOBRE PREGUNTA 1: La pregunta demanava criteris a favor o en contra de considerar la recerca un cas. S'emfatitzava que el cas era qualitatiu, per tal d'orientar-vos ja d'inici cap als apartats corresponents del mòdul 6, i per descartar els casos que es resolen des del punt de vista quantitatiu i que podríeu conèixer per altres assignatures (per exemple, els dissenys intrasubjecte). Ara bé, els arguments havien de referir-se a les característiques d'un cas, tal
com s'especifiquen en el citat mòdul 6, no a les característiques de la metodologia qualitativa en general.
PREGUNTA 2
Quines triangulacions es podrien haver fet en aquest estudi? Has de basar la resposta en allò que diu l’enunciat literalment, no en el que podria dir o en el que s’hagués pogut fer a partir de l’enunciat.
Entenem que la triangulació és una forma de generalització qualitativa, sumant i ampliant els resultats obtinguts de diferents maneres, en diferents contexts, moments, etc.
Triangulació de mètodes, tipus d’observació
Perquè la comparació tingui sentit cal que es faci sobre el mateix tipus de dades.
Així, es podrien comparar les dades obtingudes del qüestionari online (Font 2) amb les obtingudes del qüestionari presencial (Font 3), intentant veure de manera general si l’anonimat o la presencialitat generaven diferents tipus d’informació.
Triangulació de mostres o de dades.
Principalment:
De nou en aquest context es podrien comparar les dades obtingudes del qüestionari online amb les del qüestionari presencial, ara amb la intenció de contrastar opinions d’una mostra més general amb les dels líders de grups radicals i presidents de penyes.
També es podrien comparar i contrastar les informacions escrites (Font 4) de diferents procedències: el discurs d’un club en les seves publicacions respecte al discurs de l’altre; el dels diaris o revistes que donen suport a un club respecte als que donen suport al contrari; etc...
Igualment seria possible la comparació dels resultats de les observacions del comportament acústic dels espectadors en els 4 partits gravats (Font 6) entre els estadis respectius.
Podem comparar i integrar la informació obtinguda dels 2 presidents (Font 5), però són pocs subjectes per tal que el concepte de triangulació s’hi pugui aplicar amb ple sentit.
Triangulació de temps
Es poden triangular diferents moments o èpoques de la rivalitat entre els clubs, comparant material documental de diferents èpoques (Font 4), o els partits més recents amb els més antics (Font 6), etc..
Triangulació entre observadors?
No hi pot haver triangulació entre observadors. En la Font 5 els dos observadors-periodistes que entrevisten els presidents de cada club obtenen dades diferents sobre dos subjectes diferents, de manera que la informació obtinguda per l’un i l’altre es podria comparar però no triangular en el sentit de generalitzar. I en l’enunciat no consta que, en les altres Fonts, més d’un observador hagi registrat els mateixos fets.
NOTA SOBRE PREGUNTA 2: Aquesta pregunta exigia en la resposta informació concreta sobre com es faria la triangulació. És a dir, no era suficient respondre amb afirmacions generals, dient per exemple que es triangularia entre dades o entre mostres, sinó que calia precisar i concretar què es triangulava, a partir de la informació que dóna l'enunciat de les PACs 1 i 2. En una resposta com la de l'exemple anterior calia concretar quines dades i quines mostres. Per altra banda, en l'enunciat es demanava clarament " Has de basar la resposta en allò que diu l’enunciat literalment, no en el que podria dir o en el que s’hagués pogut fer a partir de l’enunciat ". Per consegüent, respostes en les que es proposava fer més entrevistes, o recollir més material documental o audiovisual (gests, expressions facials), o gravar més videos sobre altres mostres, etc., no podien comptar com a correctes. Les triangulacions proposades no
NOTA SOBRE PREGUNTA 3: La pregunta sol·licitava nítidament una generalització en mosaic, a partir de la Font 5. Les altres fonts, per tant, no entraven en la generalització, ni les seves mostres, ni els seus sistemes de registre. Això no pot significar altra cosa que el punt de partida havia de ser les entrevistes als presidents dels dos clubs i la millor resposta consistia en desenvolupar aquest nucli inicial incorporant altres càrrecs en clubs de diferents característiques. Per altra banda, la generalització havia de tenir com a referència els clubs : calia ampliar essencialment la mostra de clubs, encara que això impliqués més aficions, més càrrecs, més periodistes, etc. I havia de ser una ampliació ; la taula no podia limitar-se a 2 clubs o 2 aficions. Ja teníem 2 clubs des d'un principi....
PREGUNTA 4
En les PACs 1 i 2 s'han descrit en detall els protocols de registre o recollida d'informació corresponents a cada Font 1 - 6. Quina d'aquestes Fonts aplega les característiques necessàries per a poder aplicar un registre tipus espècimens? És a dir: en quina Font s’hagués pogut aplicar aquest tipus de registre? Argumenta amb precisió la resposta.
En quina Font? - En la Font 6
Justificació: El registre es fa sobre 4 partits de futbol gravats.
Tal com es llegeix al mòdul 2, p. 47, un partit de futbol compleix tots els requisits exigits a un escenari de conducta (periodicitat, espai fix, rols de jugadors, àrbitre i públic, etc.). Per altra banda, el caràcter continu del joc en cada part del partit permet un registre tipus espècimens, el qual precisament reclama aquesta continuïtat. En aquest cas, el procés interactiu, en comptes de ser entre mestra i alumnes (com en l'exemple de la p. 49 d'aquest mateix mòdul), és entre jugadors i àrbitre, per un costat, i el públic, per l'altre.
En les altres Fonts el context de recollida de informació no compleix les condicions d'un escenari de Barker i, llevat de les entrevistes als presidents, tampoc es basa en un flux continu de conducta.
PART 2 (Repàs mòduls 1- 5)
Una psicòloga dissenya i executa un projecte d’investigació sobre les conseqüències que té per a una persona haver patit la mort traumàtica d’un familiar molt proper, pare, mare o germà. L’estudi es realitza en perspectiva totalment qualitativa, aplicant una estratègia d’ històries de vida. En una primera fase es seleccionen 10 subjectes de més de 60 anys, que van sofrir el trauma de la mort d’un parent pròxim durant l’adolescència. Són 5 dones i 5 homes, que satisfan els requisits del projecte i accepten col·laborar. El propòsit de la psicòloga es rastrejar, a partir del material obtingut en cada cas, la influència que aquestes morts viscudes tan a prop han tingut en l’itinerari vital dels subjectes.
Atenent al contingut de tot aquest enunciat respon les següents preguntes
PREGUNTA 5
a) La forma més habitual de desenvolupar una història de vida és, com saps, a través d’una entrevista. Quin tipus d’observació seria el més escaient en entrevistar als 10 subjectes? Detalla tant com siguis capaç el tipus d’observació i justifica breument la resposta. b) Quin tipus d’entrevista dissenyaries per tal de recollir la informació? Limita't a tres tipologies , les que creguis més apropiades entre les que figuren entre les pàgines 10 i 20 del mòdul 3. Descarta, però, la dimensió individual - grupal, perquè és massa evident que l'entrevista seria individual. Justifica breument la resposta. Si creus que l'entrevista que proposes ocupa una posició intermèdia entre els dos pols de la classificació (per exemple, entre directiva i no directiva), digues-ho i explica-ho. c) Atès el plantejament de la investigadora, caldrà una validació èmica per a tancar cada història de vida? Justifica la resposta.
a) Utilitzaria observació participant. Com consta al mòdul 5, p. 23, “... la història de vida s'obté
mitjançant procediments d'observació participant. Sense una bona relació, estable, entre investigador i narrador, aquest material no s'acabarà de concretar”.
Dintre de l’opció d’observació participant, la posició de la investigadora podrà ser més aviat actuant o més aviat implicada (p. 23,), però sempre haurà de tenir com a propòsit que el subjecte se senti segur, confiï en ella i comparteixi el màxim d’informació autobiogràfica.
b) D’antuvi haurà de ser una entrevista en més o menys profunditat. Com es llegeix a la p. 23 del mòdul 5, “… el relat oral se sol fer al llarg de diverses entrevistes en profunditat en el curs de les quals el subjecte construeix la narració. L'investigador transcriu el material verbal, el fa llegible i intel·ligible, pacta amb el subjecte la versió final”.
També haurà de ser moderadament directiva. Com dicta el sentit comú, i atenent al tema de l’entrevista, l’entrevistadora no tallarà el subjecte ni li donarà ordres, però sí que tractarà de que la conversa es mantingui dins dels límits de l’objecte d’estudi: la influència que la mort d’un parent pròxim ha tingut sobre el desenvolupament de la seva vida. Cobert aquest objectiu, l’entrevistadora haurà de deixar que el subjecte s’expressi força lliurement.
Serà una entrevista una mica estructurada. Certament és una entrevista en profunditat, moderadament directiva i, per tant, en forma de conversa. Tots aquests trets suggeririen molt poca estructuració. Ara bé, com llegim en la p. 24 del mòdul 5, “... a més de recaptar la informació del subjecte, l'investigador tracta d'obtenir-la amb un mínim d'organització; és a dir, tracta de donar al narrador alguns principis d'elaboració del relat, algunes pautes formals de construcció de la història a fi que aquesta admeti la comparació amb altres”. En una història de vida, doncs, l’entrevistador/a ha de donar instruccions generals a l’entrevistat sobre com anar construint la narració.
Serà, per definició, una entrevista centrada en el curs vital del subjecte després del trauma sofert. Això no exclou que, dins dels límits així marcats, puguin sorgir diverses línies temàtiques. c) Sí que caldrà. Una història de vida sempre requereix una validació èmica sota la forma d’un pacte final, entre l’investigador/a i el subjecte, sobre la versió definitiva del text construït entre tots dos a partir de la narració extreta de l’entrevista. (vegeu mòdul 5, p. 23 i ss.).
PREGUNTA 6
a) És obvi que els 10 subjectes que participen en aquest estudi són informants. Suposa que la investigadora, una vegada acabada la història de vida, amb un text final pactat amb cada subjecte, vol disposar de més informació contextual per tal de fer una interpretació completa del seu recorregut vital. Amb aquest objectiu contacta amb diferents membres de les famílies respectives o persones del cercle social més íntim per tal d'obtenir més informació sobre els entrevistats. Quin tipus d'informants serien aquests? Subratlla la resposta correcta en cada una de les 4 parelles d'opcions que figuren en el requadre de resposta i justifica molt breument l'elecció b) Un cop en possessió de les 10 versions finals de les històries de vida, la psicòloga fa una anàlisi dels texts sobre la base d'un sistema de categories. No vol cometre errors de registre o d'interpretació i, per tant, tracta d'assegurar que la seva anàlisi sigui el més objectiva possible. Explica com aplicaries una tàctica de fiabilitat intraobservador per tal d'assolir aquesta objectivitat en l'assignació de categories als segments dels texts i en el recompte d'aquestes. No cal estendre's massa per a explicar-ho.
Quins tipus d'informants serien?
a) Interns - Externs: Serien externs respecte a cada un dels subjectes entrevistats -evidentment, no són ell; serien interns respecte a l'esfera social i familiar en la que ha viscut el subjecte: hi pertanyen. Actuals - A posteriori: És clar que, segons l'enunciat, donaran la informació una vegada acabada la història de vida. Autoinformants - Al·loinformants: Se'ls recluta en cada cas per tal d'aconseguir informació sobre el subjecte focal entrevistat, no sobre ells mateixos. Consultants - Autèntics informants: L'enunciat no diu que aquestes persones hagin estat reclutades per tal de confirmar les interpretacions de la investigadora. Diu que ho han estat per a "...obtenir més informació sobre els entrevistats". Es limiten, doncs, a donar informació.
d) Quin és l' índex de cohesió , a partir de les dades de la taula? El nombre de parelles possibles és 28.
a) Pregunta de sociograma
Per exemple, tot i que hi ha, naturalment, moltes altres preguntes possibles:
Quin dels assistents a la reunió consideres més afectat per la mort del seu familiar?
b) Taula sociomètrica.
L’enunciat remarcava que només hi havia d’haver una resposta per subjecte. La nostra Taula és aquesta:
Elegits
A B C D E F G H
Elegeixen A 1 B 1 C 1
D 1 E 1 F 1 G 1 H 1
c) Estatus sociomètric positiu de F.
SS+ del subjecte F = 2 / (8 – 1) = 0,
d) Índex de cohesió
