FONÈTICA CATALANA
En l’oració, un fonema és la unitat mínima sense significat. Aquesta unitat ideal/abstracta es
concreta en els sons de la parla i la seva realització gràfica es realitza per mitjà de grafies o
lletres.
Per exemple: angúnia tenim el fonema /n/, la grafia <n> i els sons [n] i [ŋ] són al·lòfons
(variants) del fonema /n/
ELS SONS CONSONÀNTICS
L’aire que surt dels pulmons es converteix en un so articulat gràcies a una sèrie de moviments
fisiològics, com la vibració o no de les cordes vocals, el mode d’articulació, com s’acosten o
entren en contacte determinats òrgans articuladors i el punt d’articulació, el punt anatòmic on
el canal d’aire troba l’obstacle en produir-se el so. Aquests tres factors serveixen per a
classificar els sons.
CLASSIFICACIÓ DELS SONS CONSONÀNTICS
1. SO SORD – SO SONOR
Si quan pronunciem les cordes vocals vibren, el so és sonor. En cas contrari, si les
cordes vocals estan relaxades i no vibren, el so és sord.
So sord: [p],[t],[k],[f],[ʃ],[s],[ts]i [tʃ]
So sonor: la resta de sons consonàntics
2. MODE D’ARTICULACIÓ
SONS NASALS: Una part de l’aire surt pel nas, on es produeix una ressonància
[ɱ]: èmfasi
[ɲ]: canya
[ŋ]: sang, cinc
[n]: nen
[m]: mapa
SONS ORALS
❖ OCLUSIUS: Es produeix un tancament (o oclusió) de la sortida de l’aire.
[p]: poc
[t]: tot
[k]: cuina
[b]: biologia
[d]: dau
[g]: goma, guerra
