Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


fonética selectividad, Resúmenes de Catalán

apuntes sele 2025-2026..........

Tipo: Resúmenes

2025/2026

Subido el 29/04/2026

julia-gil-12
julia-gil-12 🇪🇸

1 documento

1 / 7

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
FONÈTICA CATALANA
En l’oració, un fonema és la unitat mínima sense significat. Aquesta unitat ideal/abstracta es
concreta en els sons de la parla i la seva realització gràfica es realitza per mitjà de grafies o
lletres.
Per exemple: angúnia tenim el fonema /n/, la grafia <n> i els sons [n] i [ŋ] són al·lòfons
(variants) del fonema /n/
ELS SONS CONSONÀNTICS
L’aire que surt dels pulmons es converteix en un so articulat gràcies a una sèrie de moviments
fisiològics, com la vibració o no de les cordes vocals, el mode d’articulació, com s’acosten o
entren en contacte determinats òrgans articuladors i el punt d’articulació, el punt anatòmic on
el canal d’aire troba l’obstacle en produir-se el so. Aquests tres factors serveixen per a
classificar els sons.
CLASSIFICACIÓ DELS SONS CONSONÀNTICS
1. SO SORD – SO SONOR
Si quan pronunciem les cordes vocals vibren, el so és sonor. En cas contrari, si les
cordes vocals estan relaxades i no vibren, el so és sord.
So sord: [p],[t],[k],[f],[ʃ],[s],[ts]i [tʃ]
So sonor: la resta de sons consonàntics
2. MODE D’ARTICULACIÓ
SONS NASALS: Una part de l’aire surt pel nas, on es produeix una ressonància
[ɱ]: èmfasi
[ɲ]: canya
[ŋ]: sang, cinc
[n]: nen
[m]: mapa
SONS ORALS
OCLUSIUS: Es produeix un tancament (o oclusió) de la sortida de l’aire.
[p]: poc
[t]: tot
[k]: cuina
[b]: biologia
[d]: dau
[g]: goma, guerra
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga fonética selectividad y más Resúmenes en PDF de Catalán solo en Docsity!

FONÈTICA CATALANA

En l’oració, un fonema és la unitat mínima sense significat. Aquesta unitat ideal/abstracta es concreta en els sons de la parla i la seva realització gràfica es realitza per mitjà de grafies o lletres.

Per exemple: angúnia tenim el fonema /n/, la grafia i els sons [n] i [ŋ] són al·lòfons (variants) del fonema /n/

ELS SONS CONSONÀNTICS

L’aire que surt dels pulmons es converteix en un so articulat gràcies a una sèrie de moviments fisiològics, com la vibració o no de les cordes vocals , el mode d’articulació , com s’acosten o entren en contacte determinats òrgans articuladors i el punt d’articulació , el punt anatòmic on el canal d’aire troba l’obstacle en produir-se el so. Aquests tres factors serveixen per a classificar els sons.

CLASSIFICACIÓ DELS SONS CONSONÀNTICS

1. SO SORD – SO SONOR

Si quan pronunciem les cordes vocals vibren , el so és sonor. En cas contrari, si les cordes vocals estan relaxades i no vibren , el so és sord.

So sord: [p],[t],[k],[f],[ʃ],[s],[ts]i [tʃ] So sonor: la resta de sons consonàntics

2. MODE D’ARTICULACIÓ

SONS NASALS: Una part de l’aire surt pel nas, on es produeix una ressonància

[ɱ]: è m fasi [ɲ]: ca ny a [ŋ]: sa n g, ci nc [n]: n e n [m]: m apa

SONS ORALS

❖ OCLUSIUS: Es produeix un tancament (o oclusió) de la sortida de l’aire.

[p]: p oc [t]: t o t [k]: c uina [b]: biologia [d]: d au [g]: g oma, gu erra

❖ FRICATIUS: L’aire passa fregant perquè es produeix una estretor en el canal de l’aire.

[f]: f oc [ʃ] (xeix): x op [s]: s urar, c irera, ca ç ar, ca ss ola, a sc ensor [v] (labiodental, com a les Illes, al País Valencià a l’Alguer o al Camp de Tarragona): v ine [z]: o z ó, tran s itar, enfon s ar, z oològic [ʒ]: bo j a, ro g es

❖ APROXIMANTS: Es produeix un acostament de dos òrgans articuladors, que crea una constricció menor que en el cas de les consonants fricatives i que no provoca, per tant, turbulència.

[w] (semivocal): q u an [j] (semivocal): i a i a [β]: sa b ó [ð]: ca d a [ɣ]: a g afar

Els sons oclusius sonors [b],[d],[g] apareixen després de pausa o principi absolut, darrere d’un altre so oclusiu o darrere d’un so nasal. La [d] també apareix darrere de [l] i [ʎ]. En la resta de contextos, es produeixen els al·lòfons [β], [ð] i [ɣ].

❖ AFRICATS: S’articulen en dues fases: es comença per una interrupció del pas de l’aire (oclusiu), que es resol en una estretor semblant a la dels sons fricatius.

[ʧ]: co tx e [ʤ]: me tg e, pe tj a [ts]: ts ar, po ts er [dz]: do tz e

❖ LATERALS: L’aire s’escapa pels costats de la llengua. [ʎ]: ll op [l]: l ent

❖ VIBRANTS: Es fa vibrar la punta de la llengua. [r]: r oc, ca rr etera [ɾ]: ca r a

CORRESPONDÈNCIA GRAFIA -SO

Geminacions no reflectides en la grafia po b le [bb], re g le [gg], e nm ig [mm], ra tll a[ʎʎ] , se tm ana [mm]