Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Fòrum de Trajà, Apuntes de Historia del Arte

Asignatura: Història de l'Art i l'Arquitectura I, Profesor: Josep Maria Rovira, Carrera: Arquitectura, Universidad: UPC

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 11/01/2014

uripuigv
uripuigv 🇪🇸

1 documento

1 / 10

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1. CONTEXT
Cap a l'any 98 d.C. l'Imeri Romà es trobava en una delicada situació financera a causa de la mala
gestió, el gust pels edificis luxosos de l'emperador Domicià (81-96 d.C.) i la crisi econòmica que
sofria la península Itàlica en agricultura, comerç i artesania, la restringida mà d'obra servil i el des-
cens de la natalitat que disminuïa la capacitat de consum. En aquestes circumstàncies va ser pro-
clamat emperador Marco Ulpio Traiano, que va governar des del 98 al 117. Va dur a terme un pro-
grama de construcció d'edificis públics aprofitant les donacions que feien molts cives quan ascen-
dien de grau en el cursus honorum. L'Imperi Romà de Trajà es coneix com un dels períodes de
màxim esplendor pel procés expansionista que es desenvolupa a nivell econòmic, polític i territo-
rial (Fig.1). En aquest últim aspecte, Trajà dóna l'últim impuls colonitzador a l'Imperi Romà, amb
les Guerres Dàcies (del 101 al 106 d.C.) i la Pertia Roma (111 d.C.) i aconsegueix la seva màxima
expansió (fig.1) Alhora, protagonitza un efervescent període de reorganització territorial i adminis-
tratiu que porta paral·lelament la creació de nombroses fundacions colonials, urbanes i rurals, es-
pecialment en els nous territoris conquerits. Quan a l'any 106 va acabar la segona Guerra Dàcia,
la projecció pública de la victòria i la imminent annexió es va intensificar, no només en l'encunya-
ció monetària sinó que també en l'urbanisme i en l'art oficial, i una de les primeres preocupacions
de l'Emperador va ser acabar el complex del Fòrum que havia començat Domicià (posteriorment
conegut com Fòrum de Trajà).
2. ANÀLISI
2.1 | DESCRIPCIÓ ANALÍTICA DE L'OBJECTE AUTÓNOM
(Fig.2) L’impressionant Fòrum està format per una plaça de 200x120m amb dos exedres al costat.
És una plaça enmarcada per pòrtics, on es situaven els mercats, fins i tot, en les exedres.
L’entrada principal està al sud, amb un arc de Triomf coronat amb l’estàtua de Trajà amb una qua-
driga de 6 cavalls.
La Basília Ulpia (Fig.3 i 4) es situa en l’extrem nort-est de la plaça. Es tracta de la Basílica més
gran de la Roma Imperial, amb una longitud de 170x60 metre d’ample. Estava recoberta amb
blocs rectangulars de marbre blanc i decorat amb una gran estàtua eqüestre de Trajà. L’entrada
era al sud-est, amb una obertura central de tres arcs i dos laterals d’un sol arc, emmarcades per
columnes i coronades per grups d’estàtues. A l’interior de la basílica estava formada per una mo-
numental nau central, separada per imponents columnes de granit de les quatre naus menors que
la rodejaven pels quatre costats. Aquestes naus menors estaven dividides entre si per files de co-
lumnes de marbre. En els costats més estrets de l’edifici s’obrien dues grans exedres semicircu-
lars, que seguien el mateix eix de la plaça. En l’exedra sud-oest, Trajà va col·locar l'Altrium Libera-
tis, on es feien les cerimònies de l’alliberament d'esclaus, que abans s'havien fet en un edifici an-
tic, destruït per la construcció del Fòrum. En el costat nort-oest de la basílica dues obertures intro-
duïen el pati on hi havia la columna de Trajà. El nom ve dedicat al emperador Marco Ulpio Traiano.
Al nort-oest de la basílica es situa una petita plaça amb el Tem ple de Tra i la divina Plotina
(Fig.2). Tenia una dimensió molt gran amb 8 columnes d’ordre corinti a davant i 8 al costat, amb
una altura de 20m.
Entre la Basílica i el temple es troben dues Biblioteques (Fig.4). És un recinte rectangular amb
nínxols a les parets on s’hi trobaven els llibres. N’hi ha un de més gran i decorat amb marbre fet
així ja que hi havia una estàtua d’una divinitat. En una hi havia els documents en llatí i en l’altra els
documents en grec. Dins també hi ha l’arxiu privat de l’emperador i una col·lecció de decrets dels
pretors. Des dels pisos superiors es podia observar el fris de la Columna.
Entre les dues biblioteques s’alçava la Columna de Trajà (Fig. 4 i 5) de 38m d’altura, igual que el
desmunt de la vessant del Quirinal, on es va haver de construir, perquè era molt gran. És d’ordre
TÍTOL: Forum de Trajà, Apolodoro De Damasco, Roma (106-112)
RESUM
D'INTENCIONS: Per fer propaganda imperial, glorificar el nou emperador, les victòries militars a
Dacia i convertir-lo en el centre oficial de la ciutat.
PARAULES CLAU: Forum de Trajà, Roma, Dacia, Columna, Arc de Triomf, Basílica Ulpia,
Biblioteca, Forum de Cèsar, Forum d’August i Apolodoro De Damasco
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Fòrum de Trajà y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!

1. CONTEXT

Cap a l'any 98 d.C. l'Imeri Romà es trobava en una delicada situació financera a causa de la mala gestió, el gust pels edificis luxosos de l'emperador Domicià (81-96 d.C.) i la crisi econòmica que sofria la península Itàlica en agricultura, comerç i artesania, la restringida mà d'obra servil i el des- cens de la natalitat que disminuïa la capacitat de consum. En aquestes circumstàncies va ser pro- clamat emperador Marco Ulpio Traiano , que va governar des del 98 al 117. Va dur a terme un pro- grama de construcció d'edificis públics aprofitant les donacions que feien molts cives quan ascen- dien de grau en el cursus honorum. L'Imperi Romà de Trajà es coneix com un dels períodes de màxim esplendor pel procés expansionista que es desenvolupa a nivell econòmic, polític i territo- rial (Fig.1). En aquest últim aspecte, Trajà dóna l'últim impuls colonitzador a l'Imperi Romà, amb les Guerres Dàcies (del 101 al 106 d.C.) i la Pertia Roma (111 d.C.) i aconsegueix la seva màxima expansió (fig.1) Alhora, protagonitza un efervescent període de reorganització territorial i adminis- tratiu que porta paral·lelament la creació de nombroses fundacions colonials, urbanes i rurals, es- pecialment en els nous territoris conquerits. Quan a l'any 106 va acabar la segona Guerra Dàcia, la projecció pública de la victòria i la imminent annexió es va intensificar, no només en l'encunya- ció monetària sinó que també en l'urbanisme i en l'art oficial, i una de les primeres preocupacions de l'Emperador va ser acabar el complex del Fòrum que havia començat Domicià (posteriorment conegut com Fòrum de Trajà).

2. ANÀLISI

2.1 | DESCRIPCIÓ ANALÍTICA DE L'OBJECTE AUTÓNOM (Fig.2) L’impressionant Fòrum està format per una plaça de 200x120m amb dos exedres al costat. És una plaça enmarcada per pòrtics, on es situaven els mercats, fins i tot, en les exedres. L’entrada principal està al sud, amb un arc de Triomf coronat amb l’estàtua de Trajà amb una qua- driga de 6 cavalls. La Basília Ulpia (Fig.3 i 4) es situa en l’extrem nort-est de la plaça. Es tracta de la Basílica més gran de la Roma Imperial, amb una longitud de 170x60 metre d’ample. Estava recoberta amb blocs rectangulars de marbre blanc i decorat amb una gran estàtua eqüestre de Trajà. L’entrada era al sud-est, amb una obertura central de tres arcs i dos laterals d’un sol arc, emmarcades per columnes i coronades per grups d’estàtues. A l’interior de la basílica estava formada per una mo- numental nau central, separada per imponents columnes de granit de les quatre naus menors que la rodejaven pels quatre costats. Aquestes naus menors estaven dividides entre si per files de co- lumnes de marbre. En els costats més estrets de l’edifici s’obrien dues grans exedres semicircu- lars, que seguien el mateix eix de la plaça. En l’exedra sud-oest, Trajà va col·locar l' Altrium Libera- tis , on es feien les cerimònies de l’alliberament d'esclaus, que abans s'havien fet en un edifici an- tic, destruït per la construcció del Fòrum. En el costat nort-oest de la basílica dues obertures intro- duïen el pati on hi havia la columna de Trajà. El nom ve dedicat al emperador Marco Ulpio Traiano. Al nort-oest de la basílica es situa una petita plaça amb el Temple de Trajà i la divina Plotina (Fig.2). Tenia una dimensió molt gran amb 8 columnes d’ordre corinti a davant i 8 al costat, amb una altura de 20m. Entre la Basílica i el temple es troben dues Biblioteques (Fig.4). És un recinte rectangular amb nínxols a les parets on s’hi trobaven els llibres. N’hi ha un de més gran i decorat amb marbre fet així ja que hi havia una estàtua d’una divinitat. En una hi havia els documents en llatí i en l’altra els documents en grec. Dins també hi ha l’arxiu privat de l’emperador i una col·lecció de decrets dels pretors. Des dels pisos superiors es podia observar el fris de la Columna. Entre les dues biblioteques s’alçava la Columna de Trajà (Fig. 4 i 5) de 38m d’altura, igual que el desmunt de la vessant del Quirinal, on es va haver de construir, perquè era molt gran. És d’ordre TÍTOL: Forum de Trajà, Apolodoro De Damasco, Roma (106-112) RESUM D'INTENCIONS: Per fer propaganda imperial, glorificar el nou emperador, les victòries militars a Dacia i convertir-lo en el centre oficial de la ciutat. PARAULES CLAU: Forum de Trajà, Roma, Dacia, Columna, Arc de Triomf, Basílica Ulpia, Biblioteca, Forum de Cèsar, Forum d’August i Apolodoro De Damasco

dòric, s'en poden veure les estries a la part més alta. També es pot veure el fris esculpit d’una llargària de 200m, dedicat a explicar les victòries aconseguides en la guerra contra Dàcia (Fig. 6). Es composa amb 29 blocs de marbre trets de la pedrera de Luna. Rematava la columna una estàtua de Trajà que al 1588 es va canviar per una de St. Pere. En morir Trajà, es va dipositar les cendres de l’emperador a la base de la Columna. Únicament, una zona del mercat i la columna Trajana ha arribat als nostres dies (Fig.7). 2.2 | CRÍTICA COMPARADA AMB ELS SEUS MODELS HISTÒRICS El fòrum de Trajà està ubicat al nord de l’anomenat Fòrum de Cèsar, dins la zona de fòrums impe- rials de Roma. El fòrum de Cèsar constava d’una plaça central de 124x45 m, amb uns locals co- mercials de 2 pisos. Al centre de la plaça hi havia una estàtua de Cèsar davant del temple de la seva avantpassada divina, Venus Genetrix. El fòrum de Trajà, en canvi, constava d’una plaça bas- tant més àmplia, de 200x120m. S’entrava al complex a través d’un Arc de Triomf, amb una estàtua de Trajà sobre un carro tirat per 6 cavalls al capdamunt. L’enorme columna trajana amb els gra- vats de la guerra dàcia, a diferencia de l’estàtua de Cèsar, se situava entre dues biblioteques, una on s’hi guardaven els textos romans i l’altra els grecs. Entremig hi havia la Basílica Ulpia, nom ex- tret del nom complet de l’emperador Trajà, Marcus Ulpius Traianus. No tenia cap valor religiós, si- nó que estava dedicada a l’administració de la justícia, comerç i per l’Emperador. En el fòrum de Cèsar, en canvi, hi trobem un temple dedicat a Venus, per tant un component clarament religiós, dedicat als déus, que no trobem al fòrum de Trajà. Sí que hi havia, en canvi, un temple construït posteriorment per Adrià dedicat a Trajà, al nord de la Basílica. (Fig.8) A l’est del fòrum Trajà (20 a.C. – 2 a.C.) trobem un altre fòrum imperial, el fòrum d’August, un tem- ple dedicat a Mars Ultor (Mart Venjador), déu de la guerra i patró de Roma, que va prometre cons- truir durant la batalla de filipos (42 a.C.). Està situat perpendicular al fòrum de Cèsar. A part del Temple en honor a Mart, també es va erigir per proporcionar un espai per a procediments legals, ja que el fòrum romà es trobava saturat. Albergava una gran quantitat de cerimònies, la majoria dedicades a la guerra. Abans d’anar a una batalla, els generals passaven per el temple. També s’utilitzava per la cerimònia de majoria d’edat dels romans, i per albergar els plens del Senat quan tractava temes de guerra. En acabar una batalla, els generals oferien les seves despulles de les seves victòries a l’altar. També s’utilitzava com a magatzem d’armes i objectes obtinguts durant les diverses batalles. Ens trobem, doncs, d’un altre fòrum dedicat quasi en la seva totalitat a la divini- tat, a diferència del fòrum trajà on aquesta no hi té massa cabuda. En destaca per sobre de tot el temple de Mart, mentre que en el fòrum trajà en destaca la basílica, dedicada totalment a temes humans. No consta de cap estàtua important d’August, a diferència dels altres dos que hem estu- diat. En deduïm, doncs, que més que un fòrum dedicat a un Emperador, es tracta per sobre de tot d’un temple dedicat a un déu, el patró de Roma. (Fig.9 i 10) En contraposició, trobem dos models de fòrum, uns més lligats a la divinitat, el de Cèsar, a Venus, i el d’August, a Mart, i un altre més racional, el de Trajà. El primer col·loca la seva estàtua davant d’un temple de Venus. El segon es tracta quasi en la seva totalitat d’un temple dedicat a Mart, mentre que el tercer tracta temes més humans. Col·loca la columna trajana entre dues bibliote- ques i la gran basílica, dedicat tot a conceptes més terrenals i humans, com són la saviesa, el co- merç o la justícia. També es pot destacar el fet que el fòrum Trajà comptava amb un major fi- nançament, segurament gràcies a les riqueses obtingudes en la Guerra Dàcia, gravada a la co- lumna. Es tracta d’un fòrum més gran, amb una gran Basílica, que es va convertir en la més im- portant, i on es va traslladar la major part de la vida política del Fòrum Romà. També se’n destaca el gran Arc de Triomf de l’entrada, i evidentment la gran columna trajana, símbol del gran poder de l’emperador, un monument que tothom admirés.

Columnes Trajanes

La columna de Trajà és una columna que narra dues victorioses campanyes de Trajà con-

tra els dacis; en la meitat inferior de la columna s’il·lustra la primera (101-102) i en la supe-

rior la segona (105-106), separades per la personificació de la Victòria. La crònica es de-

senvolupa de forma helicoïdal i cronològicament, narrant escenes molt diverses de les

campanyes, entre les quals la vida al campament, la construcció d’un aqüeducte o el set-

ge a una ciutat. L’Emperador surt representat de forma realista, i no sobrehumana. Al pe-

destal es pot llegir la següent inscripció: “ El senat i el poble romà, a l’Emperador Cèsar

Nerva Trajà August Germànic Dàcic, fill diví de Nerva, pontífex màxim, tribú per dissetena

(Fig.3) Alçat Basilica Ulpia. J GUADET. 1867. Julien Guadet. (Fig.4) Secció de la Basílica Ulpia, columna de Trajà i façana est de la biblioteca. PACKER, J.E. Roma.

(Fig. 11) Relleu de la Columna de Marc Aureli, Adrian Pingstone, 2007. (Fig. 12) Columna de Marc Aureli, Adrian Pingstone, 2007.