Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Fotoreceptors, Apuntes de Historia

Asignatura: histo, Profesor: José Pablo Hervás, Carrera: Biologia, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2010/2011

Subido el 01/02/2011

cr4m8
cr4m8 🇪🇸

4.4

(228)

26 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
4- Cèl·lules sensorials fotoreceptores
Fotoreceptors:
Formen part d’una estructura nerviosa complexa que és la retina. La retina és un tros del
globus ocular que contacta amb el cervell pel nervi ocular. El globus ocular està
col·locat a l’interior de la cavitat orbitària i amb capacitat de moviment gràcies als
músculs oculomotors.
La retina és la capa més interna del globus ocular i captura la llum que entra a l’ull. A la
retina diferenciem una cara interna i una cara externa. La retina està composta per
neurones, cèl·lules glials i vasos sanguinis. Els col·locats a la capa més externa de la
retina són els fotoreceptors.
Els fotoreceptors són cèl·lules sensorials primàries (neurones amb característiques
epitelials). Són bipolars, amb una dendrita molt modificada i un axó poc modificat. La
llum travessa la retina (majoritàriament transparent) fins arribar la cap més externa de la
retina anomenada epiteli pigmentat, les cèl·lules del qual estan plenes de glàndules de
melanina. La capa externa doncs, és una cambra fosca que permet captar la llum, ja que
allí és on s’uneix l’àpex de les dendrites. Els fotoreceptors tenen la dendrita unida a la
capa externa de la retina i l’axó allargant-se fins la capa interna i recorrent-la tota fins a
allargar-se a l’interior del nervi ocular.
Els fotoreceptors de la retina sempre són bipolars. El nucli cel·lular es troba al
pericarion. Del pericarion en surten una prolongació apical i una basal. L’àpex de la
prolongació apical està rodejat i s’introdueix (o quasi) en els espais que deixa la pantalla
negra de la part externa de la retina. Els fotoreceptors estan tots aïllats, no contacten
entre ells i estan sostinguts per les cèl·lules de suport. Les cèl·lules de suport
s’anomenen cèl·lules de Müller. Les cèl·lules de Müller són cèl·lules glials, igual que les
cèl·lules pigmentàries de la retina. Les cèl·lules de Müller són una varietat d’astròcits.
Rodegen a cadascun dels receptors i el sostenen mitjançant unions de desmosomes en
banda. Aquestes cèl·lules són llargues, com columnes, que recorren tot el gruix de la
retina. Des de l’epiteli negre (amb pigments) fins a l’interior de la retina, hi ha varis
elements, entre els quals trobem els dos tipus de fotoreceptors:
Bastó: hi diferenciem una primera porció totalment cilíndrica que rep el nom de
segment extern. El seu extrem xoca amb l’epiteli fosc. A l’interior d’aquesta
porció trobem múltiples discs membranosos apilats un sobre l’altre, a l’interior
dels quals es troba el pigment fotosensible. Aquest pigment és anomenat
rodopsina. A continuació del segment extern trobem una porció allargada i prima
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Fotoreceptors y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!

4- Cèl·lules sensorials fotoreceptores

Fotoreceptors: Formen part d’una estructura nerviosa complexa que és la retina. La retina és un tros del globus ocular que contacta amb el cervell pel nervi ocular. El globus ocular està col·locat a l’interior de la cavitat orbitària i amb capacitat de moviment gràcies als músculs oculomotors. La retina és la capa més interna del globus ocular i captura la llum que entra a l’ull. A la retina diferenciem una cara interna i una cara externa. La retina està composta per neurones, cèl·lules glials i vasos sanguinis. Els col·locats a la capa més externa de la retina són els fotoreceptors. Els fotoreceptors són cèl·lules sensorials primàries (neurones amb característiques epitelials). Són bipolars, amb una dendrita molt modificada i un axó poc modificat. La llum travessa la retina (majoritàriament transparent) fins arribar la cap més externa de la retina anomenada epiteli pigmentat, les cèl·lules del qual estan plenes de glàndules de melanina. La capa externa doncs, és una cambra fosca que permet captar la llum, ja que allí és on s’uneix l’àpex de les dendrites. Els fotoreceptors tenen la dendrita unida a la capa externa de la retina i l’axó allargant-se fins la capa interna i recorrent-la tota fins a allargar-se a l’interior del nervi ocular. Els fotoreceptors de la retina sempre són bipolars. El nucli cel·lular es troba al pericarion. Del pericarion en surten una prolongació apical i una basal. L’àpex de la prolongació apical està rodejat i s’introdueix (o quasi) en els espais que deixa la pantalla negra de la part externa de la retina. Els fotoreceptors estan tots aïllats, no contacten entre ells i estan sostinguts per les cèl·lules de suport. Les cèl·lules de suport s’anomenen cèl·lules de Müller. Les cèl·lules de Müller són cèl·lules glials, igual que les cèl·lules pigmentàries de la retina. Les cèl·lules de Müller són una varietat d’astròcits. Rodegen a cadascun dels receptors i el sostenen mitjançant unions de desmosomes en banda. Aquestes cèl·lules són llargues, com columnes, que recorren tot el gruix de la retina. Des de l’epiteli negre (amb pigments) fins a l’interior de la retina, hi ha varis elements, entre els quals trobem els dos tipus de fotoreceptors:

  • Bastó: hi diferenciem una primera porció totalment cilíndrica que rep el nom de segment extern. El seu extrem xoca amb l’epiteli fosc. A l’interior d’aquesta porció trobem múltiples discs membranosos apilats un sobre l’altre, a l’interior dels quals es troba el pigment fotosensible. Aquest pigment és anomenat rodopsina. A continuació del segment extern trobem una porció allargada i prima

anomenada cili o tall de connexió, que connecta el segment extern amb el segment intern. A l’interior d’aquest cili de connexió trobem un axonema, per això es diu que és un cili. El cili de connexió s’eixampla per generar una altra porció, el segment intern, que també és cilíndric i del mateix calibre que el segment extern. Al segment intern trobem un corpuscle basal, amb un centríol col·locat perpendicularment. Subjacent al corpuscle basal trobem RER i mitocondris. A la meitat interna del segment intern trobem la resta d’orgànuls típics d’una cèl·lula. Pel que fa al segment extern, prové d’una transformació del cili embrionari de les cèl·lules. El seu àpex està en constant renovació, els discs ascendeixen fins a l’àpex a mesura que n’apareixen de nous. Aquests discs provenen del Golgi en forma de vesícula, es col·loquen a la part més interna del segment intern i progressen pel cilindre fins a l’àpex, on són eliminats i fagocitats per l’epiteli pigmentat.

A l’extrem més intern del segment intern trobem els desmosomes en banda, de manera que la base és el lloc físic on s’ancoren a les cèl·lules de Müller. A continuació de l’extrem trobem una estrangulació de la cèl·lula anomenada fibra externa, que es torna a eixamplar per donar el citoplasma en el que es troba el nucli cel·lular. Aquesta regió s’anomena pericarion. De l’altre costat del pericarion en surt un axó. Aquest axó acaba en un terminal axònic anomenat esfèrula. És un eixamplament de l’axó que estableix una relació sinàptica química. Aquesta terminal sinàptica rep el contacte de 3 terminals. La del centre s’anomena dendrita de cèl·lula bipolar, la qual rep la transmissió de glutamat procedent de l’axó. Als costats d’aquesta dendrita en trobem dues més, que són axons, plens de vesícules sinàptiques, de cèl·lules horitzontals. Per tant, l’esfèrula envia neurotransmissors, però també en rep.

  • Cons: són molt semblants als bastons en quan a contingut. Estructuralment tenen un diàmetre més gran i solen ser més curts. El seu segment extern és cònic, amb el diàmetre més prim a l’àpex que a la base. Evidentment l’epiteli pigmentari

Aquest guanosil monofosfat cíclic s’uneix als canals de Na+^ permetent l’entrada d’aquest. Aquest sodi surt pel segment intern del fotoreceptor per bombes Na +/K +^. D’aquesta manera no hi ha un canvi de potencial en la membrana i les vesícules sinàptiques estan constantment alliberant-se i donant els seus neurotransmissors de glutamat a les dendrites. Quan arriba la llum, el fotó afecta a la rodopsina deconstruint- la. El fotó provoca el canvi del retinal formant un isòmer trans enlloc de cis. Això provoca l’alliberació de l’opsina del retinal de manera que l’opsina activa la proteïna G que alhora activa una fosfodiesterasa. La fosfodiesterasa tranca els anells de GMPc convertint-lo en un GMP no cíclic. Així es tanquen els canals de Na+^ , de manera que les càrregues + a l’exterior de la cèl·lula es concentren (la bomba de Na +/K +^ segueix funcionant), augmentant així el potencial de membrana. Es produeix una hiperpolarització. En l’isòmer trans el retinal s’allibera i es difon a l’exterior de la cèl·lula on és captat per l’epiteli pigmentari, reconvertint-lo de trans a cis i reciclant-lo per tornar-lo a unir a l’opsina, per tant no es perd la vitamina A. Amb la hiperpolarització disminueix l’alliberació de vesícules sinàptiques de glutamat en relació a la intensitat de la llum.

El glutamat, segons els casos, es troba amb diferents receptors a la membrana de la cèl·lula o neurona bipolar. Aquests receptors poden ser ionotròpics o metabotròpics. El glutamat doncs, excita o inhibeix depenent del tipus de receptor que presenti la membrana postsinàptica. En la foscor el glutamat excita els receptors ionotròpics, de manera que els cèl·lules bipolars s’exciten i generen impuls nerviós detectat pel SNC. Quan excita els receptors metabotròpics, aquests (que normalment ja emetien l’impuls nerviós cap al SNC) deixen d’emetre aquest impuls nerviós.

En presència de llum, els receptors ionotròpics deixen de rebre glutamat i per tant no envien l’impuls nerviós cap al SNC. Pel que fa als receptors metabotròpics, les cèl·lules no reben glutamat i no s’inhibeix la transmissió de neurotransmissors de manera que l’impuls nerviós arriba al SNC.