Frankenstein Educador, Apuntes de Trabajo Social

¡Descarga Frankenstein Educador y más Apuntes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!

TREBALL social

Frankenstein Educador

Pedagogia Social

Laura Núñez 02/12/

ÍNDEX

• Tesi Central Frankenstein Educador...........................................................................................
• Intel·ligència Històrica...............................................................................................................
• Opinió personal..........................................................................................................................
• Comentari...................................................................................................................................
• Responsabilitat i subjecte...........................................................................................................
• Bibliografía

Tesi Central Frankenstein Educador

La tesi central de les pàgines llegides de Frankenstein Educador és un anàlisi del procés educatiu i del paper de la pedagogia al llarg del temps en aquest. Amb aquest text Meirieu ens mostra amb exemples de històries de ciència ficció (Frankenstein, Pinoccio, Pigmalión...) el fracàs que es intentar imposar la voluntat del educador al educant, i ens proposa així l’educació evitant la imposició i la “fabricació” de l’un sobre l’altre.

Intel·ligència Històrica

• Quins mecanismes en èpoques passades han garantit la transmissió intergeneracional d’aquesta intel·ligència i per què avui, segons l’autor, aquests mecanismes ja no són efectius ni eficaços? La intel·ligència històrica és el coneixement que tenim de les nostres arrels, avantpassats, la nostra genealogia personal, la història religiosa dels nostres avantpassats, tot allò que conforma el que som i d’on venim. Antigament aquesta intel·ligència històrica era un aprenentatge comú que passava de generació en generació transmesa de pares a fills, mitjançant una tradició oral que s’heretava. Aquest vincle de tradició oral s’ha anat perdent poc a poc amb el temps i aquesta tradició de transmetre la intel·ligència històrica als nens cada cop és més escassa, el vincle entre famílies és cada vegada més llunyà i unes de les causes son les noves tecnologies i la falta d’interès per part dels educands.

Opinió personal

“L’educació vol dir acceptar la independència i la llibertat de l’altre, el veritable subjecte de l’educació és l’altre i aquest és lliure i té una existència pròpia i independent.” (Meirieu, 1998)

Educar és ajudar a desenvolupar les facultats intel·lectuals de les persones, acceptant que l’altre individu (l’educand) te criteris propis i és independent de l’educador, l’educador no pot imposar els seus criteris i la seva persona davant l’educand, ja que aquest és un individu únic, independent i amb llibertat. Amb l’educació fem un acompanyament i ajudem a l’individu a construir un espai per a que pugui desenvolupar el seu aprenentatge.

“No se trata de fabricar un ser que satisfaga nuestro gusto por el poder o nuestro narcisismo, sino de acoger a aquel que llega como un sujeto que está inscrito en una historia pero que, al mismo tiempo, representa la promesa de una superación radical de esa historia.” (Meirieu,

Comentari

«... la educación sólo puede escapar a las desviaciones simétricas de la abstención pedagógica (en nombre del respeto al niño) y de la fabricación del niño (en nombre de exigencias sociales) si se centra en la relación del sujeto con el mundo. Su tarea es movilizar todo lo necesario para que el sujeto entre en el mundo y se sostenga en él, se apropie de los interrogantes que han constituido la cultura humana, incorpore los saberes elaborados por los hombres en respuesta a esos interrogantes... y los subvierta con respuestas propias (...). Esa es la finalidad de la empresa educativa : que aquél que llega al mundo sea acompañado al mundo y entre en conocimiento del mundo, que sea introducido en ese conocimiento por quienes le han precedido... que sea introducido y no moldeado, ayudado y no fabricado.» (pàg. 70) Aquesta part on Meireieu parla de la revolució copernicana en pedagogia és molt interessant i personalment crec que és la millor manera de introduir i d’educar a un individu, però que en aquest món que tenim construït avui dia no es possible de fer, de fet, sí és possible,però, el sistema que tenim imposat fa que aquesta manera d’educar sigui quasi inabastable i es converteixi en una utopia. La base de l’educació hauria de ser així, establint una relació entre subjecte-món, que pugui qüestionar-se el que veu i el que és, que pugui fer una construcció pròpia del món i que aquesta no hagi sigut imposada per l’educador/s. S’han de formar individus amb criteri propi, que sàpiguen veure més enllà del que veuen i pensar per ells mateixos. Els educadors han de ser per aquests individus només l’acompanyament per facilitar informació i aquells que mostrin a l’altre a qüestionar-se i a que raoni el perquè de les coses.

Responsabilitat i subjecte

• Atribuir al subjecte la responsabilitat de les seves decisions i accions és una de les tasques que ha de reprendre la pedagogia moderna i, en especial, la pedagogia social. Quina és la teva opinió al respecte? És possible educar sense atribuir la responsabilitat al subjecte? Jo crec que no, el subjecte ha de saber les seves responsabilitats i les responsabilitats que comporten els seus actes, s’ha d’educar des de la llibertat però amb responsabilitat (paradoxa).

Bibliografía

Meirieu, P. (1998). Frankenstein Educador. A P. Meirieu, Frankenstein Educador (p. 13-66). Barcelona: Laertes.