¡Descarga franquisme selectivitat y más Apuntes en PDF de Historia de España solo en Docsity!
TEMA 7: FRANQUISME, LA CONSTRUCCIÓ D’UNA DICTADURA (1939-
1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DEL FRANQUISME
· franquisme: dictadura personal del general Francisco Franco (1939-1975) ↪ recolzaments: exèrcit, l'Església catòlica i les classes més conservadores i antidemocràtiques · per quin motiu dura tant temps? ↪ recolzaments: exèrcit ( força ), Església ( legitimitat tradicional ), politics tradicionalistes, conservadors i feixistes ( organització i bases ideològiques ) ↪ Franco va saber ser la figura central que aglutinava les diverses tendències que formaven l’anomenat “Movimiento Nacional” ↪ Por produïda pel terror i la repressió que el règim exerceix ↪ recolzament internacional → EUA dona suport a Franco per aturar el comunisme (+/- 1959) · evolució: basada en el pragmatisme del dictador. ↪ Règim autoritari que evoluciona des de postures clarament feixistes totalitàries fins a un cert aperturisme econòmic i social (sense perdre l’autoritat ni permetre l’oposició) · característiques generals:
- Règim autoritari amb normes estrictes basades en la disciplina militar.
- Ideologia barrejada entre feixisme i catolicisme
- Legitimitat per l'Església catòlica “Caudillo de España por la gracia de Dios” ( líder absolut )
- Església a canvi de legitimitar el règim controla la moral pública i l’ensenyament
- Partit únic: Franco és el Jefe Nacional del movimiento y Caudillo de Espanya (FET y JONS)
- Estat centralista identificat amb la Castella imperial i els Reis Catòlics “Una, grande, libre”
- Manteniment d’una societat submisa (per por i cansament)
- Informació controlada i censurada · sección femenina de falange: presidida per la germana de Primo de Rivera (Pilar Primo de Rivera) ↪ influenciar en com haurien d’actuar les dones (defineix el paper de la dona) ↪ un dels objectius: dona, fàbrica de fills → fer front a la baixa natalitat
2. LLEIS FONAMENTALS FRANQUISTES
· el règim autoritari no té una Constitució, lleis es van aprovant de mica en mica “democràcia orgànica” ↪ establiment del nou règim és un procés llarg (s’inicia en la Guerra Civil i conclou el 1966) · 1938: s’estableix el Fuero del Trabajo (primera llei fonamental de clara inspiració feixista) ↪ basada en la Carta del Lavoro italiana
- Manteniment propietat privada dels mitjans de producció
- Intervenció de l’Estat en el foment de l’economia
- Fixació de les normes del treball i les remuneracions
- Prohibició dels sindicats obrers de classe
- Creació d’una estructura sindical vertical (patrons i obrers dins el mateix sindicat)
- Prohibició de les vagues obreres · 1942: la representació popular en les institucions de l’Estat es regula → Llei Constitutiva de les Corts ↪ crea la Cambra ja que el feixisme es debilita i es preveu que perdrà la guerra ↪ procuradors: representants escollits per Franco · ministres, membres del Consejo Nacional del Movimiento i de l’organització sindical ↪ repressió corporativa per terços : sindical, entitat i administració local ↪ Corts → òrgan decoratiu · funció: conèixer lleis importants + assessorar el govern en alguns projectes · 1945: Fuero de los Españoles (llei que permet Espanya congraciar-se amb les potències vencedores) ↪ després de la derrota del totalitarisme en la Segona Guerra Mundial ↪ aparentar certes llibertats polítiques ( intimitat i seguretat personals, lliure exp… ) ↪ drets reconeguts podien ser suspesos total o parcialment mitjançant un decret · 1945: Llei de Referèndum Nacional ↪ Franco podia sotmetre a consulta popular qüestions que considerés oportunes ↪ durant la dictadura només es van realitzar 2 consultes als ciutadans · Llei de Successió de 1947 · Llei Orgànica de l’Estat de 1996
· 1947: Llei de Successió (estableix Espanya com a regne, tot i no haver-hi rei) ↪ permet a Franco designar el seu successor a títol de rei · preveia la monarquia com a successora del franquisme · 1958: Llei de Principis del Moviment Nacional (s'actualitzen els principis directius de l’Estat) ↪ estableix els principis en els que estava basat el règim, els ideals de la Pàtria, família i religió ↪ màxim respecte de les Lleis Fonamentals i a la Monarquia de tipus conservadora que, en teoria, hi havia a Espanya en tot moment ↪ promulgada directament per Franco i aprovada per les Corts (aclamació) ↪ funcionaris públics havien de jurar “Principios del Movimiento Nacional” · 1966: Llei Orgànica de l’Estat (defineix les funcions de tots els càrrecs i òrgans de l’Estat espanyol)
1. Separació de càrrecs entre el Cap de l’Estat i el Cap del Govern (impedeix: Franco sigui els 2) ↪ 1972: president del Govern→ Carrero Blanco (assassinat per ETA el 1973) 2. Augment del nombre de procuradors de les Corts (“tercio familiar”) ↪ Procuradors escollits pels caps de família (homes o dones vídues) 3. Contemplació de la possibilitat de crear associacions polítiques
3. UNA REPRESSIÓ INSTITUCIONALITZADA
3.1 ELS INSTRUMENTS DE LA REPRESSIÓ
· No hi haurà reconciliació amb els vençuts → eliminació de l'oposició (republicans, socialistes…) · Institucionalització de la repressió: ↪ Llei de responsabilitats polítiques (febrer 1939) amb caràcter retroactiu ↪ Llei de repressió del comunisme i de la maçoneria (1940) ↪ exèrcit executa la repressió: tribunals militars jutgen en consells de guerra ↪ 150.000 persones executades per raons polítiques ↪ 50.000 durant la postguerra ↪1963: jurisdicció civil per a delictes polítics: Tribunal d'Ordre Públic · La Causa General: ↪ Procés d'investigació: instruir els “fets delictius comesos durant la dominació roja” ↪ Busca justificar el cop i legitimar la repressió -> finalitat propagandística
3.2 ELS CAMPS DE CONCENTRACIÓ
· Al final de la guerra les presons es troben saturades: ↪ 280.000 presos l'any 1940 ↪ 23.300 són dones ↪ A la Model de Barcelona hi ha 13.000 reclusos (té capacitat per 1.000) · Camps de concentració: ↪ Fins a 104 nous centres entre camps de concentració i noves presons ↪ S'habiliten espais com casernes, castells o convents ↪ Creació de batallons de treballadors per reconstruir infraestructures i edificis malmesos durant la guerra (treball forçat) ↪ Alta mortalitat entre els presos: amuntegament, males condicions higièniques i alimentàries ↪ 1946 encara queden 137 camps de treball operatius
3.3 CONFISCACIÓ DE BÉNS I DEPURACIONS
· Procés de confiscació i espoliació del patrimoni dels vençuts: ↪ propietats dels exiliats republicans ↪ béns de tots els partits, sindicats i associacions republicanes · Depuració generalitzada de funcionaris: ↪ obligatorietat d’adhesió al Movimiento Nacional ↪ sancions amb suspensions definitives, temporals o trasllats forçosos ↪ especial èmfasi en el cos de mestres (⅓ sancionat) → influència en el traspàs de valors · molts mestres a Catalunya no catalans: imposar el castellà a l’escola, abolir el català · es pressiona perquè aquestes restriccions s’apliquin al sector privat ↪ s’ordena acomiadament exiliats, detinguts i militants de partits i organitzacions d’esquerres “fer el buit a determinades persones conegudes pel seu catalanisme, republicanisme, etc.”
3.4 LA POLÍTICA FRANQUISTA ENVERS CATALUNYA
· persecució lingüística i cultural en defensa de la unitat d’Espanya ↪ derogació de l’Estatut d’Autonomia (1938) ↪ Prohibició del català fora de l’àmbit familiar ↪ Prohibició de símbols identitaris ( exemple: senyera ) ↪ Nova retolació dels carrers
↪ política econòmica basada en l’ aïllament exterior i la substitució de la llibertat de mercat per la intervenció estatal en l’economia ( sota un discurs feixista i patriòtic ) ↪ política autàrquica → opció voluntària del franquisme, no va estar forçada ·pels danys provocats per la guerra o per factors externs ↪ autarquia: resultat d’un projecte polític totalitari conscient, busca la independència econòmica, sublima l’aïllament i rebutja el liberalisme
- COMERÇ EXTERIOR · reglamentació del comerç exterior: importacions i exportacions completament controlades per l’Estat ↪ evitar la fuga de divises: limitar al màxim els intercanvis amb l’exterior ↪ es redueixen les importacions a aquells productes que es consideraven imprescindibles · encariment del preu dels productes que l’Estat havia d’importar + gran escassetat de béns de consum ↪ manca d’abastaments també afecta a les matèries primeres · molts empresaris recórren al mercat negre aconseguir que les seves empreses funcionessin ↪ no és una solució, repercuteix negativament en el poder adquisitiu de la població
- INDÚSTRIA · foment de la indústria: sobretot la considerada d’interès estratègic per assegurar la independència militar i política del Nuevo estado · lleis i mesures polítiques: afavoreixen la creació d’empreses públiques i la nacionalització dels sectors considerats indispensables ( tèxtil catalana → no és inclosa dins les indústries “d’interès nacional” ) ·es fomenta el desenvolupament de les indústries de béns d’equip (reben ajuda pública continuada) ·1941: es funda l’ Instituto Nacional de Industria (INI) ↪ organisme destinat a ser el promotor d’aquesta nova política industrial ↪ impulsa la creació d’empreses públiques · objectiu: producció de béns que el sector privat no fabricava per la manca de rendibilitat o perquè requerien unes despeses d’inversió excessivament altes ↪ Estat prioritza inversions en sectors vinculats als interessos de la defensa militar · hidrocarburs, vehicles de transport, construcció naval, siderúrgia, etc ↪ IBERIA (1943), Banco Exterior de España (1943), ENDESA (1944), ENHERM (1946), ENSIDESA (1949) i SEAT (1950). 3. AGRICULTURA · Estat regulava: producció, comercialització, preus i consum dels productes del sector terciari ↪ baixos preus oficials → descens de la producció + disminueix la productivitat per hectàrees ↪ gran escassetat de blat, caldrà importar-lo de l’Argentina · notable restricció dels nivells de producció: ↪ baixos preus oficials → petits propietaris abandonin els conreus dels conreus ↪ grans i mitjans propietaris: ocultació de la producció (per distribuïr-les al mercat negre) · Més de la meitat de la collita espanyola de blat va anar a parar al mercat clandestí.
6.1 CONSEQÜÈNCIES DE LA POLÍTICA ECONÒMICA AUTÀRQUICA
1. PROFUND ESTANCAMENT ECONÒMIC:
↪ caracteritzat pel col·lapse del comerç exterior, el descens dels nivells de producció i consum ↪ Espanya va trigar quinze anys a assolir els nivells de 1935
- RETROCÉS EN EL CAPITAL + DISMINUCIÓ DEL NIVELL DE VIDA DE LA POBLACIÓ: ↪ conseqüència de la inflació i dels baixos salaris
- GRAN ESCASSETAT DE PRODUCTES DE PRIMERA NECESSITAT ( cartilles de racionament ) ↪ provocar que l'Estat hagués de racionar-los i fixar-ne un preu oficial ↪ estraperlo: les activitats de venda a preus il·legals al mercat negre · generara beneficis econòmics considerables + formació del grup social dels “nous rics”
7. L’OPOSICIÓ INTERIOR ANTIFRANQUISTA (1939 - 1959)
· resistència a col·laborar amb el franquisme → molt feble, només en determinats nuclis ↪ por a la repressió institucionalitzada que practicava el règim va triomfar ↪ majoria de gent: evitar complicacions que impliquessin un posicionament polític · 1939: primera resistència al règim franquista
↪ consisteix en un oferiment d’ajuda personal (ajudar a les persones afectades pel franquisme) ↪ accions de suport als presos i als represaliats permeten mantenir viva la memòria i la identitat · no és una lluita efectiva a curt termini ↪ identitat política (ll/t) permetrà l’aparició d’una nova generació que mantingui viva la lluita ANYS 40: · forces d’oposició interior: mantenen l’esperança que una victòria aliada acabarà amb el franquisme ↪ “si la guerra mundial la guanyen els aliats, el franquisme caurà” · PRINCIPALS GRUPS D’OPOSICIÓ:
- GRUPS HISTÒRICS DE L’ESQUERRA: ↪ CNT, UGT, PSOE, PSUC, POUM, ERC → intenten reconstruir la seva estructura a l’interior d’ESP ·implacable repressió policial dificulta la reorganització (empresonament dels dirigents…)
- NOUS GRUPS D’ESQUERRA I NACIONALISTES: ↪ Moviment Socialista de Catalunya (MSC): fundat el 1945, activistes de diversos grups d’esq. ↪ Front Nacional de Catalunya: fundat a l’exili de Paris el 1940 · organització independentista → crear un front ampli de tots els partits nacionalistes · membres provenien de diverses formacions catalanistes com ERC o Estat Català · branca armada formada per voluntaris i antics Mossos d'Esquadra · es consideraven «l'exèrcit català d'oposició antifranquista» ↪ Activitat guerrillera de resistència armada: articulada a través del maquis · maquis: antics combatents republicans que no admetien la derrota i no van deixar les armes i es van quedar resistint ( màquia → vegetació espinosa, s’adapta bé al territori ) · França → es van organitzar partides de guerrilleres (impulsades per anarq i comunistes) · ambient d’eufòria de l’estiu de 1944 (alliberament aliat de França) ↪ les organitzacions antifranquistes van planejar l’increment de l’acció militar contra el règim de Franco · 18 octubre de 1944 : invasió de la Vall d’Aran, organitzada per comunistes del PCE ↪ Alguns grups monàrquics, van practicar una oposició conspirativa: · 1943: moment més difícil del dictador, alguns generals monàrquics li van demanar una restauració monàrquica mitjançant una carta col·lectiva · 19 de març de 1945: Manifest de Lausana ↪ comte de BCN ( joan de Borbó, fill Alfons XIII) fa públic a Lausana un manifest en què demanava a franco que es retirés per restaurar la monarquia · 25 d’agost de 1948: Franco aconsegueix que Joan Carles s’eduqués a espanya, es pacta un trasllat del príncep (no passa fins el 1969) · finals dels quaranta: policia franquista + Guardia Civil → liquidat la resistència política a l’interior ↪ oposició: incapaç d’oferir una alternativa política coherent i articular una alternativa unitària · la possibilitat d’una insurrecció armada després de la llarga guerra era impensable · moltes organitzacions van quedar fortament debilitades (CNT) i altres van desaparèixer (POUM, UGT...) ↪ els que millor van resistir van ser els comunistes del PSUC-PCE que, davant la consolidació del règim van optar per posar fi a la lluita guerrillera ANYS 50: · inici nova etapa en l’oposició interior al règim → lluites socials i reivindicacions laboral · accions + freqüents: vagues (il·legals) per reivindicar millores econòmiques ↪ la vaga amb + ressò va ser la de tramvies ( Barcelona, 1951 ) · boicot d’usuaris dels tramvies com a protesta per l’augment del preu del bitllet · lluitaven per coses més del dia a dia, millorar condicions laborals i no tant per acabar amb la dictadura · 1956: es desencadena una onada de vagues molt important (País Basc i zona industrial catalana)
↪ vinculats amb l’Opus Dei i molt ben relacionats amb les elits econòmiques del país ↪ consideraven que només el creixement econòmic podia ser garantia de l’estabilitat social necessària per la supervivència del règim · paper de la FET-JONS passa a ser secundari dins les estructures del règim
1. 1 EL PLA D'ESTABILITZACIÓ 1959
· Pla d'Estabilització de 1959: primera acció correctora de la política econòmica ↪ objectiu: posar fi al fort intervencionisme estatal dels anys precedents i afavorir la liberalització comercial i financera PLA D’ESTABILITZACIÓ
- ESTABILITZACIÓ DE L’ECONOMIA : reducció de la inflació, increment dels tipus d’interès bancari, congelació dels salaris, reducció del dèficit públic, reformes fiscals, etc. a. reducció de la inflació: congelació salarial i elevació del tipus d’interès b. reducció del dèficit públic: reforma fiscal i reducció de la despesa pública
- LIBERALITZACIÓ INTERIOR: eliminació d’organismes estatals interventors i fi a la regulació de preus.
- LIBERALITZACIÓ EXTERIOR: facilitats per a la inversió estrangera, importació de mercaderies, etc. a. atracció d’inversions estrangeres b. tipus de canvi únic i devaluació de la pesseta c. eliminació dels obstacles al comerç exterior · a canvi d’aquests compromisos econòmics, diferents organismes internacionals otorguen préstecs a ESP ↪ perquè el país pogués fer front a la greu crisi econòmica i evitar una fallida de pagaments inevitable sense les reformes ↪ objectiu reformes a ll/t: incorporar eco esp als mercats internacionals · als anys seixanta es creen uns plans de desenvolupament econòmic i social de vigència triennal ↪ són supervisats per la Comisaría del Plan de Desarrollo (López Rodó) PROJECTE DESARROLLISTA 1. PLANIFICACIÓ ECONÒMICA: a. convertir l’Estat en impulsor del desenvolupament econòmic espanyol a través de l’activitat del sector públic b. resoldre deficiències de la indústria espanyola c. Promoció d'empreses noves en zones d'industrialització escassa i, d'aquest manera, procurar reduir els desequilibris regionals 2. AJUTS ALS INVERSORS PRIVATS ESTRANGERS: per afavorir l’establiment de les seves empreses a Espanya. Els ajuts consistien en incentius fiscals i subvencions. · la planificació del desarrollismo franquista no va assolir els objectius irreals que s’havia fixat ↪ recursos públics → insuficients, malbaratats o invertits de forma ineficaç ↪ falç miracle econòmic: van tenir una escassa rellevància en el desenvolupament econòmic ↪ creixement econòmic va arribar de la mà de la inversió privada en infraestructures
2. LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESARROLLISMO: canvis socials, econòmics i
demogràfics
· finals anys 50, dècada dels 60: es produeixen uns canvis socioeconòmics i sociodemogràfics ↪ fi de l’agricultura tradicional, ràpida industrialització i obertura cap a l’exterior
- GRAN CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ · dècada 1960: població espanyola experimenta la taxa de creixement anual més important de tot el s.XX · causes creixement general de la població :
- descens de la mortalitat, especialment infantil
- natalitat elevada, resultat de la millora de les condicions de vida i les polítiques natalistes promogudes pel règim franquista
- augment de l’esperança de vida · l’evolució demogràfica de Catalunya va experimentar un important canvi durant el franquisme ↪ creixement molt més accelerat que la resta d’Espanya → moviments migratoris
- MOVIMENTS MIGRATORIS · procés de reconversió, mercantilització i modernització agrària: deixa sense treball a molts pagesos ↪ falta de treball produeix l’ èxode rural (buscava fugir de les males
condicions de vida) ↪ Andalusia, Extremadura, les dues Castelles, Múrcia i Galícia (principals ciutats d’on venien) · fluxos migratoris externs i interns: a) Cap als països industrialitzats d’Europa Occidental: + d’1 milió de ciutadans espanyols es van dirigir cap a França, Suïssa, Alemanya, Bèlgica (per la seva eufòria econòmica expansiva) b) A l’interior d’Espanya: els immigrants procedents de les regions agrícoles s’instal·len en zones de més dinamisme econòmic ( Madrid, País Basc, València i Catalunya ) i) Catalunya: moviment migratori especialment intens per la demanda de treball catalana ↪ entre 1940 i 1975: 1.8 milions d’immigrants a la Catalunya franquista ↪ va provocar forts desequilibris territorials (migracions no planificades) a les comarques industrialitzades → Terrassa, Badalona, L’Hospitalet, Cornellà… ↪ barraquisme + proliferació de barris mal equipats: habitatges precaris i dèficit de serveis socials bàsics
- CANVIS EN L’ESTRUCTURA PROFESSIONAL I URBANITZACIÓ · entre 1950 i 1975: ↪ població activa agrícola disminueix del 50% al 21% // la industria augmenta del 24% al 38% ↪ increment del nombre d’obrers industrials (4 milions) ↪ migracions internes i externes: accentuen el procés d’urbanització i l'èxode rural
- AUGMENT DEL PODER ADQUISITIU DE LA POBLACIÓ · augment del poder adquisitiu → possibilita l’entrada del país en la societat de consum ↪ llars espanyoles i catalanes acaben amb la fam, es deixen temptar àmplia oferta de mercat ↪ cases amb els nous electrodomèstics i es popularitza l’ ús i l’adquisició de l’automòbil
- CREIXEMENT DEL TURISME · boom turístic: inici dècada dels 60 → font d’ingressos elevats + increment exponencial activitat hotelera i serveis complementaris ↪ gràcies a la generalització de les vacances pagades i la baixa cotització de la pesseta
- MILLORA DEL NIVELL EDUCATIU DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA · Llei general d’Educació (1970): remodela el sistema educatiu + augment població escolaritzada ↪ creixement de les inversions estatals en l’educació → disminueix analfabetisme ↪ BCN: 70 % educament privat i/o religiós // escoles públiques → 80 alumnes per aula
- ARRIBADA A ESPANYA DE NOVES IDEES I PAUTES DE COMPORTAMENT · fruit dels viatges dels joves a l’estranger i de l’arribada del turisme ↪ règim acaba autoritzant algunes noves expressions culturals (ex. concerts) ↪noves pautes comercials i culturals → nou model de joventut · condició femenina canvia de forma substancial: trenca amb els tabús + tradicionals i reaccionaris ↪abandona el paper de mare/esposa per incorporar-se al món dels estudis i al treball remunerat
- DISMINUCIÓ DE LA INFLUÈNCIA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA · fruit d’un progressiu canvi de mentalitat dels espanyols més joves · renovació de l’Església derivada el Concili Vaticà II ↪impacte decisiu en determinats sectors eclesiàstics, s’allunyen del règim
3. EL REFORMISME FRANQUISTA
· context: obertura a l’exterior, desenvolupament econòmic i transformació social dels anys 60 ↪ règim franquista: intent de modernitzar la seva estructura política ↪ reformisme basat en l’obertura sense democratització i reforma de les institucions de govern ↪ objectiu: assegurar continuïtat franquisme (emmascarar aspectes dictatorials consens social)
- REFORÇAMENT DELS TECNÒCRATES · vinculats a l’Opus Dei + certa marginació de les famílies tradicionals que havien estat base del règim
2. OPOSICIÓ MODERADA
a. dissidents del mateix règim decebuts per la política repres i antidem b. 1962: participen al Congrés del Moviment Europeu per tal de denunciar internacionalment la dictadura franquista
- NACIONALISME BASC I CREACIÓ D’ETA a. Partit Nacionalista Basc → principal partit nacionalista b. 1959: aparició ETA → objectiu: creació d’un estat basc socialista i independent de l’Estat espanyol i de l’Estat francès c. 1968: ETA comet els primers atemptats mortals vs guàrdies civils i policies d. 1970: petició de 6 penes de mort contra militants d’ETA (Burgos) e. 1975: ETA provoca 44 víctimes i 500 militants són empresonats GRUPS POLÍTICS ANTIFRANQUISTES A CATALUNYA · renovació dels sectors dirigent i de les polítiques d’oposició · s’articula una nova generació en la lluita antifranquista
- PARTIT SOCIALISTA UNIFICAT de CATALUNYA (PSUC)
- FRONT OBRER DE CATALUNYA (FOC)
- CRISTIANS CATALANS
REPRESA CULTURAL A CATALUNYA (anys 60)
