¡Descarga funciones de la constitucion y más Exámenes en PDF de Politica Social solo en Docsity!
www.cef.es JULIOL 2017 Sumari
T. GesTors ATC. ANNeX 1 TemA 2
- Les funcions del rei
- Les Corts Generals
- La delegació legislativa a favor del Govern
- La iniciativa legislativa
- Tipologia de lleis
- El Govern: funcions, potestats i composició
- El Poder Judicial
- El Tribunal Constitucional
P.º Gral. Martínez Campos, 5 28010 MaDriD Tel. 914 444 920 Gran de Gràcia, 171 08012 BarCelona Tel. 934 150 988 alboraya, 23 46010 ValènCia Tel. 963 614 199 Ponzano, 15 28010 MaDriD Tel. 914 444 920 www.cef.es [email protected] 902 88 89 90
Oposicions
2 ‒ 2 www.cef.es
T. gESTORS aTC
i) Exercir el dret de gràcia d’acord amb la llei, la qual no podrà autoritzar indults generals. j) L’Alt Patronatge de les Reials Acadèmies».
L’article 63 preveu que «El Rei acredita els ambaixadors i altres representants diplomàtics. Els re- presentants estrangers a Espanya són acreditats davant ell.
Al Rei correspon de manifestar el consentiment de l’Estat per a obligar-se internacionalment mit- jançant tractats, de conformitat amb la Constitució i amb les lleis.
Al Rei correspon, prèvia autorització de les Corts Generals, de declarar la guerra i fe fer la pau».
Conforme a l’article 64 «Els actes del Rei seran referendats pel President del Govern i, en el seu cas, pels Ministres competents. La proposta i el nomenament del President del Govern i la dissolució seran referendats pel President del Congrés. Dels actes del Rei seran responsables les persones que els referendin».
2. LES CORTS gENERaLS
A elles es refereix la Constitució espanyola en el títol III, el qual està dividit en tres capítols; el Ca- pítol Primer: De les Cambres; el Capítol Segon: De l’elaboració de les lleis, i el Capítol Tercer: Dels Tractats Internacionals.
Les Corts Generals poden conceptuar-se com un òrgan o, millor, com un complex orgànic de na- turalesa representativa, deliberant, inviolable i contínua, segons les configura la Constitució espanyola.
L’article 66 estableix que «Les Corts Generals representen el poble espanyol i són formades pel Congrés i el Senat. Les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa de l’Estat, n’aproven els pres- supostos, controlen l’acció del Govern i tenen les altres competències que els atribueixi la Constitució. Les Corts Generals són inviolables».
2.1. EL ConGréS dELS diPuTATS
L’apartat primer de l’article 66 plasma el principi de bicameralitat (Congrés dels Diputats-Senat) del Parlament.
L’article 68 es refereix al Congrés dels Diputats, que es compon d’un mínim de 300 i un màxim de 400 Diputats, elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret en els termes que estableixi la llei (Llei de Règim Electoral General de 19 de juny de 1985). Actualment es compon de 350 Diputats.
La circumscripció electoral és la província. Les poblacions de Ceuta i Melilla seran representades cadascuna per un Diputat. La llei distribuirà el nombre total de Diputats, assignarà una representació mí- nima inicial a cada circumscripció i distribuirà els altres en proporció amb la població.
L’elecció es farà a cada circumscripció atenent a criteris de representació proporcional.
El Congrés és elegit per quatre anys. El mandat dels Diputats acaba quatre anys després de l’elecció o el dia de la dissolució de la Cambra.
www.cef.es 2 ‒ 3
Oposicions Annex 1
JULIOL 2017
Són electors i elegibles tots els espanyols que estiguin en ple ús dels seus drets polítics. La llei re- coneixerà l’exercici del dret de sufragi als espanyols que es trobin fora del territori d’Espanya i l’Estat els el facilitarà.
Les eleccions tindran lloc entre els trenta i els seixanta dies després de l’acabament del mandat. El Congrés electe haurà de ser convocat dins els vint-i-cinc dies següents al de la celebració de les eleccions.
2.2. EL SEnAT
Es troba regulat a l’article 69:
El Senat és la Cambra de representació territorial. Els votants de cada província elegiran quatre Senadors per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret en els termes que assenyali una llei orgànica.
A les províncies insulars, cada illa o agrupació d’illes, amb cabildo o consell insular, constituirà una circumscripció a efecte de l’elecció de Senadors; en correspondran tres a cadascuna de les illes majors (Gran Canària, Mallorca i Tenerife), i un a cadascuna de les illes o agrupacions d’illes següents: Eivïssa- Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lanzarote i la Palma.
Les poblacions de Ceuta i Melilla elegiran cadascuna dos Senadors. Les Comunitats Autònomes designaran a més un Senador i encara un altre per cada milió d’habi- tants del seu territori respectiu. La designació correspondrà a l’Assemblea legislativa o, si no n’hi havia, a l’òrgan col·legiat superior de la Comunitat Autònoma, d’acord amb el que estableixin els Estatuts, que asseguraran, en qualsevol cas, la representació adequada.
El Senat és elegit per quatre anys. El mandat dels Senadors acaba quatre anys després de l’elecció o el dia de la dissolució de la Cambra.
2.3. funCionAMEnT
L’article 72 estableix que «Les Cambres estableixen els propis reglaments, aproven autònoma- ment els seus pressupostos i, d’un comú acord, regulen l’estatut del personal de les Corts Generals. Els reglaments i la reforma d’aquests seran sotmesos a una votació final sobre la totalitat, la qual requerirà majoria absoluta. Les Cambres elegeixen els presidents respectius i els altres membres de les Meses. Les sessions conjuntes seran presidides pel President del Congrés i es regiran mitjançant un Reglament de les Corts Generals aprovat per la majoria absoluta de cada Cambra. Els Presidents de les Cambres exerceixen en nom d’aquests tots els poders administratius i les facultats de policia en l’interior dels estatges respectius».
L’article 73 preveu que «Les Cambres es reuniran anualment en dos períodes ordinaris de sessions: el primer, del setembre al desembre, i el segon, del febrer al juny.
Les Cambres podran reunir-se en sessions extraordinàries a petició del Govern, de la Diputació Permanent o de la majoria absoluta dels membres de qualsevol de les Cambres. Les sessions extraor- dinàries hauran de ser convocades amb un ordre del dia determinat i seran closes després d’haver-lo exhaurit».
L’article 75.1 disposa «Les Cambres funcionaran en Ple i per Comissions».
www.cef.es 2 ‒ 5
Oposicions Annex 1
JULIOL 2017
Si el Congrés dels Diputats atorga la seva confiança al dit candidat mitjançant el vot de la majoria absoluta dels seus membres, el Rei el nomenarà President. En el cas de no obtenir la dita majoria, la mateixa proposta serà sotmesa a una nova votació quaranta-vuit hores des- prés de l’anterior i s’entendrà que la confiança ha estat atorgada si obté la majoria simple. Si una vegada fetes les votacions esmentades no fos atorgada la confiança per a la inves- tidura, es tramitaran propostes successives en la forma prevista en els apartats anteriors. Si després d’haver transcorregut el termini de dos mesos a partir de la primera votació d’in- vestidura, cap candidat hagués obtingut la confiança del Congrés, el Rei dissoldrà totes dues Cambres i convocarà noves eleccions amb el referendament del President del Congrés. B) Aprovació o negació de la qüestió de confiança: articles 112 i 114. El President del Govern, prèvia deliberació del Consell de Ministres, pot plantejar davant el Congrés dels Diputats la qüestió de confiança sobre el seu programa o sobre una decla- ració de política general. S’entendrà que la confiança ha estat atorgada si voten favorable- ment la majoria simple dels Diputats (art. 112). Si el Congrés nega la confiança al Govern, aquest presentarà la dimissió al Rei. A conti- nuació s’haurà de procedir a la designació de President del Govern segons el que disposa l’article 99 (art. 114.1). C) Aprovació de la moció de censura: articles 113 i 114. El Congrés dels Diputats pot exigir la responsabilitat política del Govern mitjançant l’adop- ció de la moció de censura per majoria absoluta. La moció de censura haurà de ser pro- posada com a mínim per la desena part dels Diputats i haurà d’incloure un candidat a la Presidència del Govern. La moció de censura no podrà ser votada fins que hagin transcor- regut cinc dies de la presentació. Dins els dos primers dies d’aquest termini podran pre- sentar-se mocions alternatives. Si la moció de censura no fos aprovada pel Congrés, els signataris no en podran presentar cap més durant el mateix període de sessions (art. 113). Si el Congrés adopta una moció de censura, el Govern presentarà la dimissió al Rei, i s’en- tendrà que resta investit de la confiança de la Cambra el candidat proposat dins la moció als efectes previstos per l’article 99. El Rei el nomenarà President del Govern (art. 114.2). D) Comissions d’investigació (art. 76). E) Interpel·lacions i preguntes (art. 111). El Govern i cadascun dels seus membres resten sotmesos a les interpel·lacions i a les pre- guntes que els formulin davant les Cambres. Per a aquesta classe de debat els Reglaments establiran un temps mínim setmanal. Tota interpel·lació podrà donar lloc a una moció, amb la qual la Cambra manifesti la seva posició. F) Estats anòmals d’alarma, d’excepció i de setge (art. 116).
2.4.2. Funció legislativa
A) Iniciativa legislativa, compartida amb el Govern, Comunitats Autònomes i iniciativa po- pular (art. 87, l’analitzarem més endavant). B) Tramitació de projectes legislatius (arts. 88 i 89). Els projectes de llei seran aprovats pel Consell de Ministres, el qual els sotmetrà al Con- grés, acompanyats d’una exposició de motius i dels antecedents necessaris per a pronun- ciar-s’hi (art. 88).
Oposicions
2 ‒ 6 www.cef.es
T. gESTORS aTC
La tramitació de les proposicions de llei serà regulada pels Reglaments de les Cambres, sense que la prioritat deguda als projectes de llei impedeixi l’exercici de la iniciativa le- gislativa. Les proposicions de llei que, el Senat prengui en consideració seran trameses al Congrés perquè aquest les tramiti com a tal proposició (art. 89). C) Aprovació de lleis orgàniques (art. 81, l’analitzarem al parlar de la tipologia de les lleis). D) Delegació legislativa (arts. 82 i 85, que analitzarem en el proper punt). E) Convalidació o derogació de Decrets-lleis (art. 86). F) Les Cambres funcionaran en Ple i per Comissions. Les Cambres podran delegar a les Co- missions Legislatives Permanents l’aprovació de projectes o proposicions de llei. El Ple, això no obstant, podrà requerir en qualsevol moment el debat i la votació de qualsevol projecte o proposició de llei que hagi estat objecte de la delegació. Resten exceptuats de la delegació la reforma constitucional, les qüestions internacionals, les lleis orgàniques i de bases i els Pressupostos Generals de l’Estat (art. 75).
2.4.3. Funció financera
A) Planificació mitjançant una llei de l’activitat econòmica general (art. 131.1). B) Exercici de la iniciativa pública en l’activitat econòmica (art. 128.2). C) Exercici de la potestat originària per establir tributs, «La potestat originària per a establir els tributs correspon exclusivament a l’Estat mitjançant una llei. Les Comunitats Autòno- mes i les Corporacions Locals podran establir i exigir tributs, d’acord amb la Constitució i amb les lleis. Qualsevol benefici fiscal que afecti els tributs de l’Estat haurà d’establir-se en virtut d’una llei. Les administracions públiques solament podran contreure obligacions financeres i fer despeses d’acord amb les lleis» (art. 133). D) Examinar, esmenar i aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat (art. 134.1). E) L’Estat i les Comunitats autònomes hauran d’estar autoritzades per llei per emetre deute públic o contraure crèdit (art. 135.3). Cal recordar que l’any 2011, l’article 135 de la Cons- titució va ser modificat, senyalant ara que totes les Administracions públiques han d’ade- quar les seves actuacions al principi d’estabilitat pressupostària. L’Estat i les comunitats autònomes no podran incórrer en un dèficit estructural que superi el marges establerts, si s’escau, per la Unió Europea, i que els crèdits per satisfer els interessos i el capital del deute públic de les Administracions s’entendran sempre inclosos en l’estat de despesa dels seus pressupostos, i el seu pagament gaudirà de prioritat absoluta (art. 135). F) Examen i aprovació del Compte General de l’Estat (art. 136). Delegació al Tribunal de Comptes.
2.4.4. adopció de decisions polítiques fonamentals
A) Revisió de la Constitució (art. 166 en relació a l’article 87). B) Tractats Internacionals: «Mitjançant una llei orgànica es podrà autoritzar la celebració dels tractats pels quals s’atribueixi a una organització o a una institució internacional l’exercici de competències derivades de la Constitució. La garantia del compliment d’aquests trac- tats i de les resolucions emanades dels organismes internacionals o supranacionals titulars de la cessió correspon, segons els casos, a les Corts Generals o al Govern» (art. 93). «La
Oposicions
2 ‒ 8 www.cef.es
T. gESTORS aTC
L’article 82.2 contempla «La delegació legislativa haurà d’atorgar-se mitjançant una llei de bases quan tingui per objecte la formació de texts articulats o mitjançant una llei ordinària quan es tracti de re- fondre diversos texts legals en un de sol». Per tant, són dues les varietats de lleis delegades que coneix la Constitució: els texts refosos i els texts articulats, que es coneixen amb el nom de Decrets Legislatius.
L’article 85 disposa «Les disposicions del Govern que continguin legislació delegada rebran el títol de Decrets Legislatius».
A) Texts refosos. Quan una pluralitat de texts legals regula una mateixa matèria, és normal i convenient que l’últim d’ells delegui en el Govern la facultat d’unificar o refondre’ls tots, de manera que es simplifiqui i sistematitzi així la legislació vigent sobre la matèria. La delegació legislativa haurà d’atorgar-se mitjançant una llei ordinària quan es tracti de refondre diversos texts legals en un de sol (art. 82.2). El que se li confereix al Govern no és la facultat de dictar noves normes jurídiques sinó la de sistematitzar les ja existents. La delegació legislativa haurà d’atorgar-se al Govern de forma expressa, per a una matèria concreta, i fixant-ne el termini d’exercici. La delegació resta esgotada en fer-ne ús el Go- vern amb la publicació de la norma corresponent. No podrà entendre’s que ha estat conce- dida de manera implícita o per un lapse de temps indeterminat. Tampoc podrà permetre’n la subdelegació a autoritats altres que el mateix Govern (art. 82.3). L’autorització per a refondre texts legals determinarà l’àmbit normatiu a què es refereix el contingut de la delegació, i haurà d’especificar si resta circumscrita a la mera formula- ció d’un text únic o si inclou la de regularitzar, aclarir i harmonitzar els textos legals que hagin de ser refosos (art. 82.5). B) Texts articulats. Procedeixen d’una delegació que confereixen les Corts Generals al Govern perquè redacti una llei conforme a unes bases que el propi legislador ha enunciat (llei de bases). Es trac- ta d’una delegació més àmplia que la del cas anterior, ja que es realitza aquí una autèntica funció creativa de normes, si bé aquesta creació no és lliure, sinó que s’ha d’ajustar a les bases donades. La delegació legislativa haurà d’atorgar-se mitjançant una llei de bases quan tingui per objecte la formació de texts articulats (art. 82.2). Afegint el paràgraf 4 que «Les lleis de bases delimitaran precisament l’objecte i l’abast de la delegació legislativa i els principis i criteris que en regiran l’exercici». L’article 83 preveu que «En cap cas podran, les lleis de bases:
a) Autoritzar la modificació de la pròpia llei de bases. b) Facultar per a dictar normes amb caràcter retroactiu».
C) Modalitats de control de la legislació delegada. L’article 82.6 disposa que «Les lleis de delegació podran establir en cada cas fórmules ad- dicionals de control sens perjudici de la competència pròpia dels Tribunals». Article que fa referència, per un costat, al control jurisdiccional, i per altre, al control parlamentari de la legislació delegada. A aquest últim fa referència l’article 84 «Si una proposició de llei o una esmena és con- trària a una delegació legislativa vigent, el Govern té la facultat d’oposar-se a la seva tra-
www.cef.es 2 ‒ 9
Oposicions Annex 1
JULIOL 2017
mitació. Si això s’esdevenia, podrà presentar-se una proposició de llei per a la derogació total o parcial de la llei de delegació». Per altra banda, citar el control que pot ser exercit pel Tribunal Constitucional, al que cor- respon conèixer del recurs d’inconstitucionalitat contra lleis i disposicions normatives amb força de llei (art. 161). Per finalitzar amb aquest apartat esmentarem la figura dels Decrets-Lleis com normes excepcionals d’urgència. Són tota norma amb rang de llei que prové, per via d’excepció, d’un òrgan que no té atribuït el Poder Legislatiu, concretament del Govern o Consell de Ministres. Els regula l’article 86 «En cas d’una necessitat urgent i extraordinària, el Govern podrà dictar disposicions legislatives provisionals que prendran la forma de Decrets-lleis i que no podran afectar l’ordenament de les institucions bàsiques de l’Estat, els drets, els deures i les llibertats dels ciutadans regulats en el Títol I, el règim de les Comunitats Autònomes ni el Dret electoral general. Els Decrets-lleis hauran de ser sotmesos immediatament a debat i votació de la totalitat en el Congrés dels Diputats, convocat a aquest efecte, si no estigués reunit, dins el termini dels trenta dies següents a la promulgació. El Congrés haurà de pronunciar-se expressa- ment dins aquest termini sobre la convalidació o la derogació, per la qual cosa el Regla- ment establirà un procediment especial i sumari. Durant el termini establert en l’apartat anterior, les Corts podran tramitar-los com a pro- jectes de llei pel procediment d’urgència». Pressupost de fet determinant de la legitimitat de l’exercici de l’esmentada facultat normati- va és, doncs, l’existència d’una situació de necessitat, on l’excepcionalitat vol subratllar-se mitjançant l’adjectiu extraordinària, inusual i imprevisible, urgent, és a dir, no suscepti- ble de ser afrontada a través del procediment legislatiu, ni pel procediment d’urgència que preveuen els Reglaments de les Cambres. L’apreciació de l’existència del pressupost de fet habilitant així configurat és una de les qües- tions que l’òrgan legislatiu haurà de plantejar-se al revisar el Decret-Llei, però sigui quina sigui la decisió d’aquest, que com és lògic es produirà a partir de valoracions polítiques i no precisament jurídiques, no impedeix ni limita el control final del Tribunal Constitucional. Cal indicar que els Decrets-lleis vénen caracteritzats per una sèrie de notes fonamentals:
a) L’òrgan de qui emanen és el Govern. b) Equiparació absoluta a la llei en sentit formal, mentre no sigui derogat pel Congrés. c) El Govern exerceix (encara que provisionalment) una autèntica potestat legislativa. d) És una disposició legislativa provisional, temporal. e) Hi ha una sèrie de matèries reservades a la llei i expressament prohibides al Decret- llei.
De tot el que hem exposat en aquest apartat podem senyalar analogies i diferències entre el Decret- llei i els Decrets Legislatius. Pel que fa a les primeres es concreten en que els dos provenen del Govern i tenen valor de llei; i les diferències es manifesten en els motius d’uns i altres, en tant que el Decret-Llei exigeix la urgència (concepte jurídic indeterminat) i el Decret Legislatiu no; així com en el diferent mo- ment d’intervenció de les Corts Generals, ja que en el Decret Legislatiu la intervenció és prèvia, mentre que en el Decret-Llei és posterior i amb el caràcter convalidant o derogatori tal com preveu l’article 86.
www.cef.es 2 ‒ 11
Oposicions Annex 1
JULIOL 2017
Dues notes fonamentals caracteritzen i determinen el valor jurídic de la Constitució: cons- tituir la superlegalitat formal en tant que per la seva reforma o modificació s’estableixen especials dificultats (qüestió analitzada en el tema 1) i la superlegalitat material en tant que el seu rang és superior al de les altres lleis. Aquest caràcter de llei superior de la Constitu- ció indica clarament que quan una llei ordinària entra en conflicte amb ella, la Constitució ha de prevaldre. No entrarem a analitzar la Constitució espanyola doncs l’estudi de la mateixa es fa al tema 1. B) Lleis orgàniques Poden descriure’s com un tipus especial de lleis per a l’aprovació de les mateixes es re- quereix un quòrum especialment reforçat en el Congrés dels Diputats i per referir-se a ma- tèries a les que la Constitució atorga una especial rellevància. Són, doncs, dues les notes que les caracteritzen: una nota material (l’àmbit a què es refereixen) i una nota formal (el procediment d’elaboració). Des del punt de vista material, en primer lloc, les lleis orgàniques han de referir-se neces- sàriament (o, el que és el mateix, només poden ser dictades) a les matèries expressament previstes a la Constitució; d’acord amb l’article 81.1 «Són lleis orgàniques les relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, les que aprovin els Estatuts d’Autonomia i el règim electoral general i les previstes per la Constitució». D’altra banda, les lleis orgàniques es caracteritzen per una dada formal, que és el procedi- ment exigit específicament per la seva aprovació. L’article 81.2 diu «L’aprovació, la mo- dificació o la derogació de les Lleis orgàniques exigeix la majoria absoluta del Congrés en una votació final sobre el conjunt del projecte». C) Lleis ordinàries Són lleis ordinàries les lleis de les Corts, és a dir, les que provenen de l’òrgan legislatiu ordinari que són les Corts Generals, formades pel Congrés dels Diputats i el Senat, segons estableix l’article 66 de la Constitució. Tal com preveu la Constitució en el seu article 75 analitzat anteriorment al parlar del Con- grés, podem distingir entre les lleis del Ple i les lleis de la Comissió «Les Cambres funci- onaran en Ple i per Comissions». Pel que fa al procediment d’elaboració de les lleis, aquest pot iniciar-se bé per les pròpies Cambres, en aquest cas rep el nom de «proposició de llei», la tramitació es regularà pels Reglaments de les Cambres (art. 89, ja vist), o bé pel Consell de Ministres, en aquest cas s’anomena «projecte de llei», que s’envia al Congrés pel seu estudi, elaboració i aprova- ció en el seu cas (art. 88). L’actuació del Senat ve regulada a l’article 90 «Una vegada hagi estat aprovat un projecte de llei ordinària o orgànica pel Congrés de Diputats, el President d’aquest en donarà comp- te immediatament al President del Senat, el qual el sotmetrà a la deliberació d’aquesta dar- rera Cambra. El Senat, dins el termini de dos mesos a comptar des del dia de la recepció del text, pot oposar-li el seu veto o introduir-hi esmenes mitjançant un missatge motivat. El veto haurà de ser aprovat per majoria absoluta. El projecte no podrà ser sotmès al Rei perquè el sancioni sense que el Congrés ratifiqui per majoria absoluta, en cas de veto, el text inicial, o per majoria simple, transcorreguts dos mesos d’ençà que fou interposat, o sense que es pronunciï sobre les esmenes, havent-les acceptades o no per majoria simple. El termini de dos mesos de què disposa el Senat per a vetar o esmenar el projecte es redu- irà al de vint dies naturals en els projectes declarats urgents pel Govern o pel Congrés dels Diputats».
Oposicions
2 ‒ 12 www.cef.es
T. GesTors ATC
I, finalment, després de l’actuació del Senat, l’últim estadi en el procés d’elaboració de les lleis correspon a la sanció i promulgació de les mateixes, article 91 «El Rei sancionarà les lleis aprovades per les Corts Generals dins el termini de quinze dies, i les promulgarà i n’ordenarà la publicació immediata». D) Disposicions normatives amb força de llei (Decrets-Lleis i Decrets Legislatius). Analitzats en aquest tema en l’epígraf.
5.2. LLEiS AuTonòMiquES
Pel que fa a les lleis autonòmiques; la Constitució espanyola no conté un reconeixement exprés de la potestat legislativa de les Comunitats Autònomes. Només l’article 152.1 assenyala que l’organització institucional autonòmica, en els Estatuts aprovats per la via de l’article 151, es basarà en una Assemblea Legislativa escollida per sufragi universal.
Els Estatuts d’Autonomia reconeixen la potestat legislativa de la respectiva Comunitat Autònoma i atribueixen aquesta funció a l’Assemblea Legislativa.
En relació a les matèries que poden ser regulades per les lleis autonòmiques, caldrà estar al repar- timent constitucional de competències de l’article 148 i 149 i els respectius Estatuts d’Autonomia. Tan- mateix, l’article 150 de la Constitució Espanyola, regula mecanismes que permeten a les Comunitats Autònomes legislar sobre matèries de titularitat estatal a través de les facultats atribuïdes mitjançant Lleis Marc i Lleis Orgàniques de Transferència i Delegació.
La llei autonòmica és una norma amb el mateix valor i força que la llei estatal, amb la qual s’ordena en virtut del principi de competència. Com a norma amb força de llei es sotmet a la Constitució i a l’Estatut de la pròpia Comunitat Autònoma, en tant que aquell es configura com la norma institucional bàsica de la mateixa.
Dins el propi ordenament autonòmic, regiran els mateixos principis que a l’ordenament estatal, és a dir, primacia de llei i reserva legal. Regirà el principi de legalitat i jerarquia normativa interna, així com la resta de principis regulats a l’article 9.3 de la Constitució. La llei autonòmica serà fiscalitzable única- ment pel Tribunal Constitucional (art. 153 a) CE i 27.2 a) de la LOTC). En definitiva, la llei de la Co- munitat Autònoma se situa dins de l’ordenament autonòmic amb les mateixes característiques i principis que són propis de la llei estatal. Respecte al règim de la iniciativa, tramitació parlamentària, promulgació i publicació, contemplat en els Estatuts i normes de cada Comunitat, segueixen les mateixes pautes que la llei estatal. No existeix, per tant, cap diferència entre la llei estatal i l’autonòmica, existint només una diferència competencial o d’àmbit material i d’àmbit territorial.
Per acabar, dins l’ordenament autonòmic cal plantejar-se l’existència de Decrets-Lleis i De- crets Legislatius. Així ho preveu l’article 27.2 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional que reconeix de manera implícita el recurs a aquestes tècniques legal, en establir que es pot interposar el recurs d’inconstitucionalitat contra «lleis, actes i disposicions amb força de llei de les Comunitats Autònomes».
Sens perjudici de la capacitat de l’Estat d’impugnar lleis, actes i disposicions amb força de llei de les Comunitats Autònomes, aquestes també poden impugnar lleis estatals com es veurà en l’apartat re- latiu al Tribunal Constitucional.
Oposicions
2 ‒ 14 www.cef.es
T. GesTors ATC
6.1.2. Funció normativa
A) Exerceix la potestat reglamentària (art. 97). B) Aprova Decrets-Lleis i Decrets Legislatius (arts. 82, 85 i 86). C) Iniciativa per a l’elaboració i aprovació de la legislació parlamentària, iniciativa que com- parteix amb el Congrés, el Senat, les Assemblees de les Comunitats Autònomes i la ini- ciativa popular (art. 87). D) Iniciativa en la reforma constitucional (art. 166.1).
6.1.3. Funció administrativa
L’article 5 de la Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern, modificada per la LRJSP, regula el Consell de Ministres.
«Al Consell de Ministres, com a òrgan col·legiat del Govern, li correspon l’exercici de les funcions següents:
a) Aprovar els projectes de llei i la seva remissió al Congrés dels Diputats o, si s’escau, al Senat. b) Aprovar el projecte de llei de pressupostos generals de l’Estat. c) Aprovar els reials decrets llei i els reials decrets legislatius. d) Acordar la negociació i signatura de tractats internacionals, així com la seva aplicació provisional. e) Remetre els tractats internacionals a les Corts Generals en els termes que preveuen els articles 94 i 96.2 de la Constitució. f) Declarar els estats d’alarma i d’excepció i proposar al Congrés dels Diputats la decla- ració de l’estat de setge. g) Disposar l’emissió de deute públic o contraure crèdit, quan hi hagi estat autoritzat per una llei. h) Aprovar els reglaments per al desplegament i l’execució de les lleis, amb el dicta- men previ del Consell d’Estat, així com les altres disposicions reglamentàries que siguin procedents. i) Crear, modificar i suprimir els òrgans directius dels departaments ministerials. j) Adoptar programes, plans i directrius vinculants per a tots els òrgans de l’Administració General de l’Estat. k) Exercir totes les altres atribucions que li confereixen la Constitució, les lleis i qualse- vol altra disposició.
A les reunions del Consell de Ministres hi poden assistir els secretaris d’Estat, i excepcio- nalment altres alts càrrecs, quan hi siguin convocats. Les deliberacions del Consell de Ministres seran secretes».
www.cef.es 2 ‒ 15
Oposicions Annex 1
JULIOL 2017
6.2. CoMPoSiCió
L’article 98.1 CE preveu que «El Govern es compon del President, els Vicepresidents en el seu cas, els Ministres i els altres membres que estableixi la llei».
La Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern, ha eliminat la referència a «als altres membres que estableixi la llei» al disposar a l’apartat segon de l’article 1 que «el Govern es compon del President, el Vicepresident o Vicepresidents , en el seu cas, i dels Ministres».
6.2.1. El President
És la peça clau del Govern d’acord amb la Constitució, aquesta posició deriva substancialment del procediment seguit pel seu nomenament i de la naturalesa de les seves funcions que li atorga l’article 2 de la Llei del Govern que disposa:
«El President dirigeix l’acció del Govern i coordina les funcions dels altres membres d’aquest, sens perjudici de la competència i de la responsabilitat directa d’aquells en la seva gestió. En tot cas, correspon al President del Govern:
a) Representar al Govern. b) Establir el programa polític del Govern i determinar les directrius de la polí- tica interior i exterior i vetllar pel seu compliment. c) Proposar al Rei, prèvia deliberació del Consell de Ministres, la dissolució del Congrés, Senat o de les Corts Generals. d) Plantejar davant del Congrés dels Diputats, prèvia deliberació del Consell de Ministres, la qüestió de confiança. e) Proposar al Rei la convocatòria d’un referèndum consultiu, prèvia autoritza- ció del Congrés dels Diputats. f) Dirigir la política de defensa i exercir, respecte les Forces Armades, les funcions previstes en la legislació reguladora de la defensa nacional i de l’organització militar. g) Convocar, presidir i fixar l’ordre del dia de les reunions del Consell de Minis- tres, sens perjudici del que es preveu l’article 62 g) de la Constitució. h) Referendar, en el seu cas, els actes del Rei i sotmetre’l, per la seva sanció, les lleis i altres normes amb rang de llei, d’acord amb el que està establert als articles 64 i 91 de la Constitució. i) Interposar el recurs d’inconstitucionalitat. j) Crear, modificar i suprimir, per Reial Decret, els Departaments Ministerials, així com les Secretaries d’Estat. Tanmateix, li correspon l’aprovació de l’estructura orgànica de la Presidència del Govern. k) Proposar al Rei el nomenament i separació dels Vicepresidents i dels Ministres. l) Resoldre els conflictes d’atribucions que puguin sorgir entre els diferents Mi- nisteris. m) Impartir instruccions als altres membres del Govern. n) Exercir totes les altres atribucions que li confereixi la Constitució i les lleis».
www.cef.es 2 ‒ 17
Oposicions Annex 1
JULIOL 2017
de rang inferior a la Llei i amb els reials decrets legislatius en els termes que preveu l’article 82.6 de la Constitució, de conformitat amb el que estableixi la Llei d’aquesta jurisdicció. També coneixen dels re- cursos contra la inactivitat de l’Administració i contra les seves actuacions materials que constitueixin via de fet.
Coneixen, així mateix, de les pretensions que es dedueixin en relació amb la responsabilitat patri- monial de les administracions públiques i del personal al seu servei, sigui quina sigui la naturalesa de l’activitat o el tipus de relació que en derivi. Si en la producció del dany han concorregut subjectes privats, el demandant dedueix també davant seu la seva pretensió davant aquest ordre jurisdiccional. Igualment coneixen de les reclamacions de responsabilitat quan l’interessat accioni directament contra la companyia d’assegurances de l’Administració, al costat de l’Administració respectiva. També és competent aquest ordre jurisdiccional si les demandes de responsabilitat patrimonial s’adrecen, a més, contra les persones o entitats públiques o privades indirectament responsables d’aquelles.
Els tribunals controlen la potestat reglamentària i la legalitat de l’actuació administrativa, així com el seu sotmetiment a les finalitats que la justifiquen.
Els de l’ordre jurisdiccional social coneixen de les pretensions que es promouen dins la branca so- cial del dret, tant en conflictes individuals com col·lectius, així com les reclamacions en matèria de Se- guretat Social o contra l’Estat quan la legislació laboral li atribueixi responsabilitat.
Els principis rectors de la seva regulació són, segons la CE:
A) Vinculació entre la sobirania popular i l’administració de justícia: article 117.1 «La justí- cia emana del poble i és administrada en nom del Rei...». B) Independència del poder judicial: l’article 117.1.2 diu «pels Jutges i pels Magistrats que integren el poder judicial, independents, inamovibles, responsables i sotmesos únicament a l’imperi de la Llei. Els Jutges i els Magistrats no podran ser remoguts, suspesos, traslla- dats ni jubilats més que per motiu de les causes que la llei preveu i amb les garanties que aquesta ofereix». C) Unitat jurisdiccional: es deriva aquest principi de què essent única la sobirania, ha de ser única també la funció jurisdiccional, article 117.5 «El principi d’unitat jurisdiccional és la base de l’organització i del funcionament dels Tribunals. La llei regularà l’exercici de la jurisdicció militar dins l’àmbit estrictament castrense i en ocasió de l’estat de setge, d’acord amb els principis de qualsevol dret. L’article 117.6 estableix: «Resten prohibits els Tribu- nals d’excepció». D) Monopoli jurisdiccional: article 117.3.4 «L’exercici de la potestat jurisdiccional en qualse- vol mena de processos, jutjant i fent complir allò que hagi estat jutjat, correspon exclusiva- ment als Jutjats i als Tribunals que les lleis determinen, segons les normes de competència i de procediment que elles estableixin. Els Jutjats i els Tribunals no exerciran funcions altres que les que assenyala l’apartat anterior i les que els siguin atribuïdes expressament per la llei en garantia de qualsevol dret». E) Publicitat: l’article 120 disposa «Les actuacions seran públiques, amb les excepcions pre- vistes per les lleis de processament. El procediment serà predominantment oral, sobretot en matèria criminal. Les sentències seran motivades sempre i pronunciades en audiència pública». F) Responsabilitat: l’article 121 estableix «Els danys causats per error judicial i els que si- guin conseqüència del funcionament anormal de l’Administració de Justícia donaran dret a una indemnització a càrrec de l’Estat conformement amb la llei».
Oposicions
2 ‒ 18 www.cef.es
T. GesTors ATC
G) Autogovern: article 122.1.2 «La Llei orgànica del poder judicial determinarà la constitu- ció, el funcionament i el govern dels ¨Jutjats i dels Tribunals, i l’estatut jurídic dels Jutges i dels Magistrats de carrera, els quals formaran un cos únic, i el del personal al servei de l’Administració de Justícia. El Consell General del Poder Judicial és l’òrgan de govern d’aquest darrer. La llei orgànica n’establirà l’estatut i el règim d’incompatibilitats i les funcions dels seus membres, assenyaladament en matèria de nomenaments, ascensos, ins- pecció i règim disciplinari».
El Consell General del poder judicial està regulat a la Llei orgànica 6/1985, del Poder Judicial, i estarà integrat pel President del Tribunal Suprem, que el presidirà, i per vint membres nomenats pel Rei per un període de cinc anys. D’aquests, dotze entre els Jutges i els Magistrats de totes les categories judicials en els termes que estableixi la llei orgànica; quatre a proposició del Congrés dels Diputats, i quatre a proposició del Senat, elegits en tots dos casos per majoria de les tres cinquenes parts dels seus membres, entre advocats i altres juristes, tots de competència reconeguda i amb més de quinze anys d’exercici professional.
Al Consell li correspon entre altres, les següents funcions:
a) Proposar el nomenament del President del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, de Jutges, Magistrats i Magistrats del Tribunal Suprem i de dos Magistrats del Tri- bunal Constitucional. b) Ser escoltat pel Govern abans del nomenament del Fiscal General de l’Estat. c) Interposar el conflicte d’atribucions entre òrgans constitucionals de l’Estat. d) Participar en la selecció de Jutges i Magistrats. e) Resoldre el que procedeixi en matèria de formació i perfeccionament, provisió de destins, ascens, situacions administratives i règim disciplinari de Jutges i Magistrats. f) Exercir la més alta inspecció de Tribunals, impartir instruccions als òrgans de govern de Jutjats i Tribunals en matèries de la competència d’aquests, així com resoldre els recursos d’alçada sobre acords dels mateixos. g) Publicació de les resolucions que es determinin del Tribunal Suprem i de la resta d’òrgans judicials. h) Estructura i funcionament de l’Escola Judicial i del Centre de Documentació Judicial. i) Informe en els expedients de responsabilitat patrimonial per l’anormal funcionament de l’Administració de Justícia.
8. EL TRIBUNaL CONSTITUCIONaL
El Tribunal Constitucional es troba regulat al Títol IX de la Constitució espanyola, als articles 159 al 165 i a la Llei orgànica 2/1979, de 3 d’octubre, del Tribunal Constitucional.
L’article 1 de la LOTC estableix que «El Tribunal Constitucional, com a intèrpret suprem de la Constitució, és independent dels altres òrgans constitucionals i està sotmès a la Constitució i a aquesta Llei orgànica. És únic en el seu ordre i estén la seva jurisdicció a tot el territori nacional»
D’acord amb l’article 159 de la Constitució «El Tribunal Constitucional es compon de 12 membres nomenats pel Rei, dels quals, quatre a proposició del Congrés, per majoria de les tres cinquenes parts
