¡Descarga Estudio de Espermatófitos: Morfología de Gimnospermas y Angiospermas y más Apuntes en PDF de Botánica y Agronomía solo en Docsity!
Grup de plantes que posseeixen arrel, tija i fulles, formen llavors, i estan totalment
adaptades a la vida terrestre. Juntament amb les Falgeres constitueixen les plantes
vasculars.
ESQUEMA SISTEMÀTIC
Hi ha dos grans grups clarament diferenciats:
Llavors nues, damunt de bràctees llenyoses o acrescents. Estructures reproductores disposades generalment en cons. GIMNOSPERMES Llavors tancades dins del fruit. Estructures reproductores disposades en flors sovint vistoses. ANGIOSPERMES
TERMINOLOGIA
Bràctea o esquama seminífera: Fulla transformada a sobre de la qual s’implanten un o més primordis seminals. A vegades és a l’axil·la d’una bràctea tectriu. Es lignifica o es fa acrescent si hi ha fecundació i porta damunt seu la(es) llavor(s) (Gimnospermes D). Bràctea o esquama tectriu: Fulla transformada no sempre present, a l’axil·la de la qual s’insereix una bràctea seminífera (Gimnospermes D). Braquiblast: Branca molt curta, sobre la branca normal o macroblast, i portadora de fulles, flors o cons (B.3). Carpel: Fulla modificada que conté els primordis seminals (Angiospermes D 4.2). Con o estròbil: Conjunt d’esquames amb primordis seminals o amb sacs polínics disposats helicoïdalment a l’entorn d’un eix de creixement limitat. També s’utilitza quan les flors d’un con femení ja han sigut fecundades, s’han lignificat i porten les llavors (vegeu pinya i gàlbul) (Gimnospermes D). Embrió: Rudiment de l'esporòfit de la planta contingut en la llavor (Gimnospermes i Angiospermes E). Estam: Fulla modificada portadora dels sacs pol·línics (Gimnospermes D i Angiospermes D.4.1). Flor: Part de la planta on queda localitzada la funció reproductora, ja que en ella s'hi disposen les fulles (molt modificades) portadores dels esporangis, que en els Espermatòfits reben el nom de sac pol·línic (masculí) i nucel·la del primordi seminal (femení). Les flors poden ser unisexuals o hermafrodites. Acompanyant la part fèrtil poden haver-hi fulles modificades estèrils. Fruit: Resultat de la transformació de l'ovari o ovaris d'una o més flors i sovint, també, de peces accessòries, quan s'ha produït la fecundació i s'han format les llavors. Característic d'Angiospermes (Angiospermes F). Gàlbul: Tipus de con, quan és format per poques bràctees. Esdevé carnós paral·lelament a la formació de les llavors. Característic d’alguns membres de la família de les Cupressàcies (Gimnospermes F).
Gra de pol·len: Gametòfit masculí. Es forma a la part masculina de la flor (sacs pol·línics dels estams). Llavor: Element de disseminació format per l'embrió en estat de vida latent, les substàncies nutritives que l'envolten i les cobertes protectores (Gimnospermes i Angiospermes E). Macroblast: Branca de creixement il·limitat i que correntment s'anomena branca (B.3). Ovari: Part de la flor de les Angiospermes format per un o més carpels (Angiospermes D 4.2). Pinya: Tipus de con, quan és format per nombroses bràctees. Aquestes esdevenen més o menys llenyoses després de la fecundació, alhora que s’endureixen les cobertes de les llavors (Gimnospermes F). Primordi seminal (o òvul): Òrgan femení de reduïdes dimensions (per tant difícilment observable) portat sobre les esquames seminíferes en Gimnospermes o dins els carpels en Angiospermes. Després de la fecundació es transforma i dóna lloc a la llavor. Sac pol·línic: Part de l’estam on es formen els grans de pol·len (Gimnospermes i Angiospermes D).
Gemma o borró terminal (àpex vegetatiu) Nus (lloc d'inserció de les fulles) Entrenús Gemma o borró axil·lar Secció
B. LA TIJA
Part de la planta, generalment aèria, que serveix de suport de les fulles i de les flors i a través de la qual circulen les substàncies nutritives fins a cada part de la planta.
B.1. Parts:
B.2. Tipus de ramificació:
Monopòdica Simpòdica
B.3. Tipus de branques:
B.4. Tipus de tija segons la secció:
B.5. Formacions accessòries:
Feixos Feixos Ales (expansions laminars)
B.6. Tipus de plantes segons la pilositat: (Concepte aplicable a les diferents parts
de la planta) GLABRE: Planta sense pèls, amb l'epidermis llisa. PILOSA: Planta amb pèls. Pot ser: PUBESCENT: Planta amb pèls curts i suaus. TOMENTOSA: Planta coberta de pèls ramificats o entrellaçats, molt atapeïts. HÍSPIDA: Planta coberta de pèls rígids o més o menys punxents.
B.7. Tipus de tija segons la seva disposició respecte el substrat:
Acaule Erecta Prostrada Ascendent Estolonífera Enfiladissa
B.8. Modificacions: Malgrat el seu aspecte són tiges, ja que presenten nusos, fulles
(sovint modificades) i arrels. secció longitudinal Cladodi Fil·locladi Circell Bulb Rizoma Tubercle caulinar Espina caulinar (branca modificada) Espines foliars (fulles modificades)
C. LA FULLA
revers anvers
C.2. Forma
COMPOSTA
enter ciliat lobat ondulat crenat dentat serrat crispat pinnada reticulada palmada paral·lela estípules lígula (1), beina (2) òcrea espines circells foliars
C.7. Fil·lotaxi
roseta basal esparses alternes oposades decusades verticil·lades fasciculades C.8. Durada sobre la planta Fulles caduques : no duren tot l'any, cauen en arribar l'época desfavorable. Fulles perennes : duren tot l'any, i sempre són verdes. Fulles marcescents : s'assequen, però romanen sobre la planta C.3. Marge C.4. Nervadura
F. CONS O ESTRÒBILS MADURS
Pinya
ESQUEMA SISTEMÀTIC DE GIMNOSPERMES
Cl. CICADÒPSIDES Cycas Cl. GINKGÒPSIDES Ginkgo Cl. CONIFERÒPSIDES
- SubF. ABIETÒIDIES Abies , Picea , Tsuga , Pseudotsuga
- SubF. LARICÒIDIES Larix , Cedrus
- SubF. PINÒIDIES Pinus
- F. CUPRESSÀCIES Cupressus , Juniperus , Thuja, Tetraclinis
- F. TAXÀCIES Taxus
- F. EFEDRÀCIES Ephedra Cl. GNETÒPSIDES
ANGIOSPERMES Característica diferencial: Els primordis seminals se situen dins fulles modificades plegades sobre elles mateixes ( carpels ). Després de la fecundació aquests carpels es modifiquen més o menys i es forma el fruit , amb les llavors a l’interior. Vegeu els apartats A, B i C dels Espermatòfits.
D. LA FLOR
D.1. Parts: Part estèril Part fèrtil
RECEPTACLE: Eixamplament més o menys pronunciat de l’eix floral on s’insereixen els verticils de la flor. Pla Concau Convex PEDUNCLE: Rameta que sosté la flor. Quan existeix parlem de flors pedunculades i, quan manca, de flors sèssils. BRÀCTEA: Fulla més o menys modificada que sovint acompanya la flor o la inflorescència. NECTARI: Glàndula on es formen substàncies riques en glúcids (nèctar). Normalment són en alguna part de la flor, però també es poden trobar en altres parts de la planta. En una determinada flor poden faltar qualsevol de les parts esmentades en aquest apartat.
D.3.2. Corol·la: Segon verticil de la flor generalment acolorit, format per peces anomenades pètals (a vegades hi ha més d’un verticil de pètals ). S’ha de considerar:
- el nombre i el color de les peces.
- la disposició i la forma de les peces:
- Lliures, alguns exemples: Papilionàcia Cruciforme
- Soldades, alguns exemples: Bilabiada Campanulada Esperonada Embudada Ligulada Personada Rotàcia Tubulosa Urceolada
D.4. Part fèrtil
D.4.1. Androceu: Tercer (a vegades n’hi ha més d’un) verticil floral format per peces anomenades
estams , que representen la part masculina de la flor. Està format pel filament i l'antera, que conté els sacs pol.línics. Ens haurem de fixar en:
- el nombre de peces
- el nombre de verticils
- la disposició i la forma dels estams
- Soldats
- Entre si:
- Sobre el receptacle
- Lliures : Tots soldats En dos grups En diversos grups
- Respecte les altres peces de la flor: Alternisèpals Alternipètals Formacions particulars: Estaminodis : estams avortats; normalment han perdut l’antera.
D.5. Inflorescències: Conjunt de flors reunides seguint unes ordenacions característiques.
Es distingeixen les inflorescències racemoses (eix simple de creixement indefinit) de les cimoses (eix ramificat de creixement limitat), les compostes (quan combinen dues inflorescències del mateix tipus) i les mixtes (quan combinen dues inflorescències de tipus diferents). Clau:
- Inflorescències racemoses o obertes: Raïm Espiga Espàdix Ament Corimbe Umbel·la Capítol - Inflorescències cimoses o tancades: Cima unípara o monocasi Cima bípara o dicasi Cima polípara o pleocasi Escorpioide Helicoide - Inflorescències compostes: Panícula Tirs Umbel·la composta (raïm de raïms) (espiga d'espigues) (umbel·la d'umbel·les) - Inflorescències mixtes: Glomèrul Verticil·lastre
E. LA LLAVOR
(endosperma)
F. EL FRUIT
F.1. Fruits simples: provenen d’una sola flor amb un sol ovari unicarpel·lar o
pluricarpel·lar sincàrpic. casos especials de baia Drupa Baia Hesperidi Pepònide Fol·licle Llegum Síliqua Silícula Càpsula
F.2. Fruits agregats: provenen d’una sola flor amb un o més ovaris pluricarpel·lars
apocàrpics. Polidrupa Polinúcula Balàustia Cinoròdon Pom Eteri
F.3. Fruits múltiples: provenen de les diferents flors d’una inflorescència. Deriven de la
maduració d’ovaris de flors individuals d’una inflorescència, cada fruit es forma individualment però es mantenen reunits per a la seva dispersió. Sovint hi ha soldadura d’ovaris. Siconi Sorosi
DIAGRAMA FLORAL
Mitjançant símbols reproduim el nombre i la disposició de les peces florals en la flor. Els símbols (un per a les peces de cada verticil), provenen de la projecció, damunt el pla del paper, de la secció transversal d’aquestes peces:
Estaminodis: asteriscs *
Gineceu: secció dels carpels. Eix de la inflorescència o tija: o (sempre a la part superior). Bràctees: si n’hi ha han de constar en el diagrama. Quan dues peces estan soldades entre si es representen unides per un traç fi. Les peces avortades es representen per línies de punts. Brassicàcies Fabàcies Apiàcies Oleàcies Liliàcies Iridàcies
ESQUEMA SISTEMÀTIC D’ANGIOSPERMES (Cl. MAGNOLIÒPSIDES)
= Plantes llenyoses o herbàcies. Arrel axonomorfa. Fulles de nervadura pinnada. Flors generalment amb peces nombroses, disposades helicoïdalment. Dos cotilèdons. SubCl. MÀGNOLIDES i GRUPS BASALS = Plantes llenyoses o herbàcies. Arrel axonomorfa. Fulles de nervadura pinnada. Flors generalment pentàmeres o tetràmeres. Dos cotilèdons. SubCl. RÒSIDES (EUDICOTILEDÒNIES) = Plantes generalment herbàcies. Arrel fasciculada. Fulles normalment paral·lelinèrvies. Flors trímeres. Un sol cotilèdon.
BIBLIOGRAFIA
BOLD, H. C. et al. 1989. Morfología de las plantas y los hongos. Omega. Barcelona. BOLÒS, O. de; VIGO, J. 1984 - 2001. Vols. I-IV. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona. BOLÒS, O. de et al. 2005. Flora Manual dels Països Catalans. 3ª ed. Ed. Pòrtic. Barcelona. CASTROVIEJO, S. et al. 1986 - 1998. Flora Ibérica. Vol. I - VI, VIII. Real Jardín Botánico. CSIC. Madrid. CASTROVIEJO, S. (ed.). 2001. Claves de Flora Ibérica. Plantas Vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares. Vol. 1. Real Jardín Botánico – CSIC. Madrid. FONT i QUER, P. 1963. Diccionario de Botánica. Labor. Barcelona. FONT i QUER, P. 1981. Iniciació a la botànica. 3ª ed. Fontalba. Barcelona. HEYWOOD, V. H. 1985. Las plantas con flores. Ed. Reverté. IZCO, J. et al. 2004. Botánica. McGraw-Hill-Interamericana. Madrid. LLISTOSELLA, J.; SÀNCHEZ-CUXART, A. 2003. L’herbari. Arbres, arbusts i lianes. Ed. Universitat de Barcelona. LÓPEZ GONZÁLEZ, G. 2001. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. Tomos I y II. Ed. Mundi-Prensa. MASALLES, R. M. et al. (ed.). 1988. Plantes superiors. Història Natural dels Països Catalans. Vol. 6. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. MASCLANS, F. 1990. Guia per a conèixer els arbres. 9ª ed. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona. MASCLANS, F. 1990. Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. 8ª ed. Ed. Montblanc- CEC. Barcelona. NABORS, M. W. 2006. Introducción a la Botánica. Ed. Pearson, Addison Wesley. POLUNIN, O. 1991. Guía de campo de las flores de Europa. Omega. Barcelona. POLUNIN, O. & SMYTHIES, B.E. 1995. Guía de campo de las flores de España. Omega.Barcelona. POLUNIN, O. & EVERARD, B. 1978. Arboles y arbustos de Europa. Omega. Barcelona. RAVEN, P. H., EVERT, R. F. & EICHHORN, S. E. 1992. Biología de las plantas. Vols. 1 i
- Ed. Reverté. Barcelona. SCAGEL, R. F. et al. 1987. El Reino Vegetal. Omega. Barcelona. SIMPSON, M. G. 2006. Plant Systematics. Elsevier. Academic Press. STRASBURGER, E. et al. 2004. Tratado de Botànica. 35ª ed. Ed. Omega. Barcelona.
