Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Norovirus y Rotavirus: Análisis de sus Características, Transmisión y Prevención - Prof. G, Apuntes de Virología

Información detallada sobre norovirus y rotavirus, dos virus gastrointestinales importantes que causan enfermedades infecciosas en humanos. Se abordan aspectos como su estructura, transmisión, síntomas clínicos, genogrupos, prevalencia y prevención. Además, se menciona el uso del qmra (quantitative microbial risk assessment) para evaluar el riesgo de contaminación.

Tipo: Apuntes

2015/2016

Subido el 13/01/2016

anabelmr26
anabelmr26 🇪🇸

4.2

(155)

14 documentos

1 / 7

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 11. Gastroenteritis Víriques
Calciviridae:
Aquesta família inclou els Norovirus entre d’altres. Els hostes no són únicament
humans perquè inclou altres vertebrats. El lloc de replicació també va variant. Els dos
més importants en humans són el Norovirus i Sapovirus. Dins del Norovirus hi ha el
Norwalk virus que com a hoste els humans i fa una replicació entèrica. Dins del
Sapovirus hi ha el Sapporo virus que té com a hoste els humans i també fa replicació
entèrica. Altres hostes daquests gèneres són el ratolí, lleó, gos, porc o conill.
Norovirus: Són molt diversos, genètica i
antigenèticament, presenten una elevada
variabilitat. Basant-nos en les seqüències dels ens
de la polimerasa i la càpside, les principals soques
humanes poden dividir-se genèticament en dos
genogrups principals que són els genogrups 1 i 2 i
en 15 diferent genotips. Addicionalment, com a
mínim hi han uns altres 3 genogrups identificats, els quals inclouen soques detectades
en ramats bovins (genogrup 3), humans (genogrup 4) i en ratolí (genogrup 5). Les
proteïnes més importants de la càpside difereixen fins un 30% en la seqüència
d’aminoàcids en els diferents aïllaments dins dun mateix genogrup i més del 50%
entre aïllaments de diferents genogrups. Shan identificat també soques recombinants.
Aquests virus no tenen embolcall lipídica per ser més resistents al enfrontar-se a tot el
tracte intestinal, els fa més resistents a la degradació que es dóna en l’estomac. Tenen
simetria icosaèdrica, amb un diàmetre de 35-39 nm. Són molt petits i senzills, amb
estructura exterior proteica i ssRNA+ d’uns 7400-8300 nt. El genoma està estructurat
per desprès ser tallat donant les diferents parts proteiques. Lextrem 5 del genoma
presenta una proteïna unida covalentment, lextrem 3 té cua dadenines (poly A).
Per diferenciar el genogrup 1 i 2 el que mirem són característiques externes. La càpside
esta formada per dímers de VP1, aquí es troba la diferència. Caldrà mirar la VP1,
seqüenciant-la, per poder diferenciar-les.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Norovirus y Rotavirus: Análisis de sus Características, Transmisión y Prevención - Prof. G y más Apuntes en PDF de Virología solo en Docsity!

TEMA 11. Gastroenteritis Víriques

Calciviridae :

Aquesta família inclou els Norovirus entre d’altres. Els hostes no són únicament humans perquè inclou altres vertebrats. El lloc de replicació també va variant. Els dos més importants en humans són el Norovirus i Sapovirus. Dins del Norovirus hi ha el Norwalk virus que té com a hoste els humans i fa una replicació entèrica. Dins del Sapovirus hi ha el Sapporo virus que té com a hoste els humans i també fa replicació entèrica. Altres hostes d’aquests gèneres són el ratolí, lleó, gos, porc o conill.

Norovirus : Són molt diversos, genètica i antigenèticament, presenten una elevada variabilitat. Basant-nos en les seqüències dels ens de la polimerasa i la càpside, les principals soques humanes poden dividir-se genèticament en dos genogrups principals que són els genogrups 1 i 2 i en 15 diferent genotips. Addicionalment, com a mínim hi han uns altres 3 genogrups identificats, els quals inclouen soques detectades en ramats bovins (genogrup 3), humans (genogrup 4) i en ratolí (genogrup 5). Les proteïnes més importants de la càpside difereixen fins un 30% en la seqüència d’aminoàcids en els diferents aïllaments dins d’un mateix genogrup i més del 50% entre aïllaments de diferents genogrups. S’han identificat també soques recombinants.

Aquests virus no tenen embolcall lipídica per ser més resistents al enfrontar-se a tot el tracte intestinal, els fa més resistents a la degradació que es dóna en l’estomac. Tenen simetria icosaèdrica, amb un diàmetre de 35-39 nm. Són molt petits i senzills, amb estructura exterior proteica i ssRNA+ d’uns 7400-8300 nt. El genoma està estructurat per desprès ser tallat donant les diferents parts proteiques. L’extrem 5’ del genoma presenta una proteïna unida covalentment, l’extrem 3’ té cua d’adenines (poly A).

Per diferenciar el genogrup 1 i 2 el que mirem són característiques externes. La càpside esta formada per dímers de VP1, aquí es troba la diferència. Caldrà mirar la VP1, seqüenciant-la, per poder diferenciar-les.

Aquest gènere fa el típic brot de gastroenteritis en adults. És molt infecciosa, DMI de 10 virus. La gran prevalença d’infecció sol ser restaurants, escoles i hospitals. La gran majoria de gent són casos secundaris per contagi directa amb altres persones infectades, el segon cas és amb aliments. La majoria de brots són deguts al consum d’aliments contaminats. Els brots deguts a aigua han succeït per ingestió d’aigua de pous o contacte amb aigua del pati contaminada amb aigua residual. Els genotips o genogrups circulants són diferents però el que més presència té és el GII.4, que és el més típic. Sabem que en climes temperats és un virus estacional sobretot a l’hivern, tot i que altres virus tenen un patró de fred, en Norovirus es dóna de manera més accentuada.

A nivell clínic, fa un quadre on la infecció és fecal-oral. El període d’incubació és d’unes 12-48 hores, els símptomes normalment duren de 24 a 60 hores. Es dóna la incubació a l’estómac i es donen símptomes com diarrees sense sang, vòmits, nàusees i dolors abdominals. També dolors musculars, malestar i dolor de cap. La deshidratació és la complicació més comú i pot requerir tractament intravenós. Els estudis en voluntaris suggereixen que fins n 30% de les infecciones poden ser asimptòtiques. En uns dos dies o així ja s’ha atenuat.

Es diagnostica per RT-PCR, seqüenciem la VP1 per veure quin genogrup és. Per poder fer un bon diagnòstic de mostres d’aigües cal que hi hagi concentració suficient. És important seqüenciar el genoma amplificant per identificar i classificar. El genogrup emergent GII.4 és responsable del 60-90% de les infeccions.

No es desenvolupa una immunitat permanent perquè no són genogrups molt estrictes. Sembla que la immunitat pot ser la soca específica i dura només uns pocs mesos. Dada la variabilitat genètica dels Norovirus , els individus són propensos a ser infectats repetidament al llarg de la seva vida. Això pot explicar les altes taxes d’atac en totes les edats reportades en els brots. L’evidència recent també suggereix que la susceptibilitat a la infecció pot ser determinada genèticament, amb persones de grup sanguini O sent el major risc d’infecció greu.

Fa una exclusió de 10^9 partícules infectants/g per mostra de femtes i baixos títols del virus en secrecions del conducte respiratori i altres fluids corporals, més o menys semblant a Norovirus. També té un patró estacional, és semblant al que passa amb Norovirus. S’observa que entre continents hi ha diferències. Són d’hivern en països temperats però en països més extrems no hi ha tanta periodicitat. Els continents on causa més impacte és a Àfrica i Àsia. És molt estable en l’ambient.

La mortalitat és força alta en nens menors de 5 anys en els continents que tenen predisposició a patir. El Norovirus és més típic de patrons adults, no tant en nens, a més de que és més estes mundialment.

La clínica és comú en nens i causa diarrees severes. Es donen anualment 111 milions de casos, 2 milions d’hospitalitzacions i 500.000 morts en països en desenvolupament. Molt similar a la de Norovirus. El període d’incubació de la malaltia per Rotavirus és d’aproximadament 2 dies. Es donen vòmits i diarrees aquoses durant 3-8 dies, a més de febre i dolor abdominal que solen ser freqüents. És precís fer una teràpia de rehidratació ja que 1/40 nens requereixen hospitalització. No es desenvolupa una immunitat permanent perquè no són genogrups molt estrictes però això provoca que infeccions posteriors no siguin tan severes com les primeres.

La mortalitat és casi nul·la. Hi ha força hospitalitzacions de nens per Rotavirus , no és molt en comparació a tots els que ho pateixen però la quantitat és relativament gran (100-310 per 10^5 nens d’entre 0-5 anys). Aquesta malaltia costa 28 milions d’euros/any al sistema nacional de salut Espanyol. Al Febrer del 2007 van aparèixer els fàrmacs Rotarix® i Rotateq®. La Roashield® i Rotarix® s’estan distribuint i produint cada cop més pel món. Si no causa mortalitat doncs aquell país possiblement la tindrà poc al mercat. La Rotashield® va ser la primera i va causar alguns casos de intussuspensió (l’estomac gira) i entra en cirurgia. La Rotarix® s’ha retirat perquè estava infectada amb Circovirus que està present en animals, els cultius dels virus contenien tripsines i aquesta es produïa en porc que suposadament tenia l’altre virus. Si hi ha països amb força mortalitat potser si cal fer una vacunació.

Astroviridae :

Astrovirus : Són petits i sense embolcall lipídic, tenen ssRNA+ amb 4 regions genòmiques per proteïnes i una longitud de 6800-7900 nt. Té una estructura icosaèdrica de 27-41 nm de diàmetre. Té 2 genogrups amb 8 serotips, el 1 és el més típic en humans. Provoca gastroenteritis sobretot en nens encara que no tan severes com les produïdes per Rotavirus.

Els símptomes clínics solen ser diarrea amb 2-3 dies d’infecció, tens vòmits, febre, dolor abdominal, febre, entre altres.

APLICACIONJS en Norovirus :

El QMRA és el Quantitative Microbial Risk Assessment, serveix per veure si hi ha risc o no de posar-se malalt. Amb això s’avalua el risc amb models matemàtics. Es calculen dos components de risc que són la quantitat màxima a la que pots estar exposat sense infectar-se i la probabilitat d’infectar-te segons la quantitat que has d’ingerir.

Als que s’encarreguen de temes polítics o de salut pública doncs els hi va bé perquè pot assessorar el risc que pot tenir la població, pots donar informació sobre quina exposició és la més perillosa i pots predir l’efecte en les intervencions. Es fa perquè l’epidemiologia no sempre dóna la informació necessària per poder quantificar el risc que es dóna en la població. El QMRA proporciona un marc alternatiu que es pot usar en conjunció amb mètodes epidemiològics per identificar el potencial excés de risc. El QMRA tradueix l'ocurrència del medi ambient dels patògens a la probabilitat d'infecció (risc microbiana) seguint el paradigma utilitzat per a l'avaluació del risc químic, i té el potencial de proporcionar una sensibilitat molt més gran en la identificació de risc.

Exemple : Es va fer el QMRA per Norovirus a la ingesta d’ostres. Es va fer a Holanda on es van analitzar la zona on es cultiven les ostres i la zona on es dóna Norovirus desprès d’ingerir ostres. Es va veure que 3 de 9 ostres ingerides en les cases donaven positiu. Les variables que s’inclouen són:

  • Exposició que té la persona tenint en compte quines partícules són infeccioses segons el genoma i quants genomes es consumeix per persona.
  • El número d’ostres al moment de l’anàlisi.
  • Supervivència a la depuració.
  • Supervivència a l’emmagatzematge.

Així podem deduir que la contaminació possiblement es dóna en la manipulació degut a que les ostres agafades del mar no estan infectades.

Si el recovery no és del 100% es va veure que en altres percentatges els canvis en risc no són tan grans. Dins de cada variable, unes afecten més que altres al model.

Conclusions : Les ostres cultivades van donar un 0.4% d’infecció consumint 6 ostres però segurament es va sobreestimar segons si es va tenir en compte l’estacionalitat o subestimada segons el recovery. Cal tenir en compte les possibles errades dels factors estudiats. La transmissió secundaria no està coberta per aquest model.