GÈNESI: DILUBI
Déu s’enfada amb la humanitat, tant que es penedeix d’haver creat els homes i decideix
eliminar-los. Els homes són perversos, pecadors i cometen males accions. Deu diu prou.
Malgrat ser a la seva imatge tenen una naturalesa perversa. Inunda la terra amb el diluvi i
eliminar tot ésser. Però de tota la humanitat considera que hi ha un home just: Noè. Li diu el
que vol fer i li diu que si vol sobreviure, ell i la seva família ha de construir una arca amb les
mides i característiques exactes que li digui ell:” Fes-te una arca de fusta de xiprer. Fes
compartiments a l'arca i recobreix-la de pega per dintre i per fora. Has de fer-la així: tres-
centes colzades de llargada, cinquanta d'amplada i trenta d'alçada. Fes un sostre a l'arca;
acaba-la per dalt a una colzada. Posa la porta de l'arca al seu costat, i fes-hi un pis inferior, un
segon i un tercer. Jo faré venir el diluvi d'aigua a la terra per exterminar de sota el cel tot allò
que té un alè de vida...”
En moltes cultures també utilitzen el diluvi per començar de nou.
Tenim una obra que ens explica com Noè entra a l’arca amb la seva família i amb les
instruccions que li ha donat Javé: amb les parelles d’animals de cada espècie.
L’arca te tres pisos, amb una finestra perquè entrin les aus.
A la capella Sixtina tenim una representació de Miquel Àngel, on tot s’esta inundant.
Veiem l’arca amb el colom. El colom ens explica en quin punt del passatge ens trobem. Perquè
l’aigua dura 40 dies i 40 minuts (numero simbòlic que significa molt). Deu envia el colom amb
la branca d’olivera a la boca (pau divina) a noè i la seva família després d’aquest període per
indicar que s’ha acabat el diluvi. Identifiquem a noe pel gest i perquè es representat com un
home virtuós i avi: home gran amb el cabell blanc i barba. Un cop arriben a terra ferma, i no hi
ha ningú mes al mon, surt la família de noe i fan un sacrifici per agrair a deu el fet d’haver-se
salvat.
Javé, després que noe faci el sacrifici, amb el colom promet no fer mes exterminis. Es
compromet a no castigar els homes fins la seva desaparició. Tot i així no vol dir que no s’enfadi
amb ells, però no fins el punt d’acabar amb tots.
Com que a l’arca porten espècies vegetals per salvar-les i un d’ells és una vinya, aquesta
fermenta, de manera que quan noe se’l menja s’emborratxa. Els seus fills el descobreixen i es
riuen d’ell, tapant-lo i deixant que “dormi la mona”. Aquest és un episodi molt representat
també (la nuesa o embriaguesa de noè). Això ens explica l’aparició del vi.
LA TORRE DE BABEL
La humanitat que existeix llavors, tota es descendència de Noè i per tant parlen tots la mateixa
llengua.
Els descendents de Noè funden la ciutat de babel. Decideixen entre altres coses, construir una
torre esglaonada que arribi fins el cel.
El problema és que de seguida van veure que era una feina massa ambiciosa, i estaven
cometen el pecat de la supèrbia, de manera que Déu decideix castigar-los amb la destrucció de
la torre. La destrueix amb rajos i trons (paral·lel amb Zeus). El fet de destruir-la no és prou
castic i per castigar la humanitat, fa que apareguin diferents llengües perquè es donin mal
entesos i els homes no s’entenguin entre ells. Torna a donar-se que la humanitat descendent
