Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Genética de Caracteres Quantitativios: Variación Genética y Heritabilidad, Apuntes de Genética

Conceptos básicos de genética cuantitativa, incluyendo la variación discontinua y continua, herencia poligénica, dominancia, efecto ambiental y heritabilidad. Se incluyen experimentos ilustrativos y cálculos estadísticos.

Tipo: Apuntes

Antes del 2010

Subido el 18/06/2008

tamaramakate
tamaramakate 🇪🇸

3.8

(313)

358 documentos

1 / 42

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1
LLIÇÓ 4. GENÈTICA DE CARÀCTERS
QUANTITATIUS
INTRODUCCIÓ
hVariació discontinua versus continua
Experiments de Mendel amb l’altura de
les plantes de pesolar
yDistribució fenotípica discontinua
100
0
50
nana alta
100
0
50
nana alta
VARIACIÓ DISCONTINUA
100
0
50
% d’individus
nana alta
P
F1
F2
% d’individus
% d’individus
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a
pf1b
pf1c
pf1d
pf1e
pf1f
pf20
pf21
pf22
pf23
pf24
pf25
pf26
pf27
pf28
pf29
pf2a

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Genética de Caracteres Quantitativios: Variación Genética y Heritabilidad y más Apuntes en PDF de Genética solo en Docsity!

1

LLIÇÓ 4. GENÈTICA DE CARÀCTERS

QUANTITATIUS

„ INTRODUCCIÓ

h Variació discontinua versus continua

Experiments de Mendel amb l’altura de les plantes de pesolar

y Distribució fenotípica discontinua

100

0

50

nana alta

100

0

50

nana alta VARIACIÓ DISCONTINUA

100

0

50

% d’individus nana alta

P

F

F

% d’individus

% d’individus

2

Experiments de Galton amb la grandaria del pèsol

y Distribució fenotípica continua: caràcters quantitatius

100

0

50

menut gran 100

0

50

intermedi

100

0

50

menut gran

VARIACIÓ CONTINUA

P

F

F

% d’individus

% d’individus

% d’individus

4

h Hipòtesis dels factors múltiples:

y G. Udny Yule (1906):

Variació quantitativa continua produïda per l’acció de molts factors (gens) individuals.

Cada un d’ells:

  • té un efecte molt menut sobre el caràcter analitzat
  • contribuix de forma acumulativa o quantitativa

y Herman Nilsson-Ehle (1909): Evidència experimental

Estudi de varietats de blat amb gra de coloració roja i blanca

100% rosa

15 : 1 (rogenca : blanca)

À Similar epístasi doble dels dominants però la intensitat del color és variable

h EXPERIMENT 1

„ HERÈNCIA POLIGÈNICA

5

Î Va classificar les llavors en 5 grups en funció de la intensitat del color:

  • Blanc
  • Roig clar
  • Roig mig
  • Roig fosc
  • Roig molt fosc

Î Pot ser explicat per l'existència de 2 gens implicats, cadascú amb dos al.lels:

r 1 r 1 r 2 r (^2)

R 1 r 1 R 2 r (^2)

1/16 R 1 R 1 R 2 R 2

2/16 R 1 R 1 R 2 r (^2) 1/16 R 1 R 1 r 2 r (^2)

2/16 R 1 r 1 R 2 R (^2) 4/16 R 1 r 1 R 2 r (^2) 2/16 R 1 r 1 r 2 r (^2)

1/16 r 1 r 1 R 2 R 2 2/16 r 1 r 1 R 2 r (^2) 1/16 r 1 r 1 r 2 r (^2)

¼ R 1 R (^1)

½ R 1 r (^1)

¼ r 1 r (^1)

¼ R 2 R (^2) ½ R 2 r (^2) ¼ r 2 r (^2)

¼ R 2 R (^2) ½ R 2 r (^2) ¼ r 2 r (^2)

¼ R 2 R (^2) ½ R 2 r (^2) ¼ r 2 r (^2)

Número d’al.lels additius

4

3

3

2

2

2 1

1

R al.lel additiu R 1 R 1 R 2 R (^2) X r al.lel no additiu

y Edward M. East (1920):

Estudi de varietats de tabac amb diferent longitud en els pètals de les flors

Nicotiana longiflora

SOCA A 37-43mm

SOCA B 91-97mm

61-67mm

52-82mm

43-64mm 61-76mm 64-88mm

P

F

F

F parcials

X

35 45 55 65 75 85 95mm

P

F

F

F3 parcials

h Càlcul del número de poligens:

y Els caràcters poligènics poden estar controlats per un gran número de gens

y Número de gens implicats = n

Fenotips extrems en la F2 (= parentals) = 1/4 n

y Número de classes fenotípiques = 2n + 1

En augmentar el número de gens implicats augmenta també el número de classes fenotípiques i la distribució s’ajusta cada volta més a una distribució normal

1 parell

2 parells

3 parells

4 parells

5 parells

CONCLUSIONS

h A més de la variació discontinua, existix variació continua

h Els principis mendelians de transmisió de factors hereditaris discrets poden explicar la variació:

HIPÒTESIS DELS FACTORS MÚLTIPLES

  1. Caràcters quantitatius controlats per dos o més parells gènics (factors múltiples o poligens)
  2. Els poligens (i els seus respectius al.lels) actuen de mode additiu sobre el fenotip.

Cada locus pot estar representat per un al.lel

  • amb efecte additiu (contribuye cierta cantidad al fenotipo)
  • no additiu (no contribuix al fenotip final).
  1. L’efecte additiu d’un al.lel en un locus es menut però el resultat de l’acció conjunta de varis gens és una variació fenotípica substancial
  2. L'anàlisi de caràcters poligènics requerix estudiar gran número de descendents (càlcul de les freqüències) emprant mètodes estadístics.
  3. Quant major es el número total de parells de gens implicats, més continua apareix la distribució de fenotips.

COMENTARIS ADICIONALS

  1. L'ambient pot jugar un paper important:

Un caràcter discontinu pot apareixer com continu degut a variació ambiental

  1. Els diferents al.lels poden contribuir de forma asimètrica al fenotip
  2. Es poden donar diferents relacions de dominància entre els al.lels d’un gen
  3. Poden existir interaccions entre els distints al.lels dels diferents gens implicats
  4. Poden existir caràcters poligènics quantitatius que donen lloc a fenotips discontinus degut a l'existència de llindars

Per baix d’un determinat valor genotípic (número d’al.lels additius presents) no es manifesta cert fenotip

Y L’efecte de la dominància

y L’efecte fenotípic es veu esbiaixat cap al genotip corresponent al parental dominant

y Depèn del número de parells gènics implicats:

Si n és gran, la dominància pot passar desapercebuda

Distribució de freqüències de la F2 para un número variable de parells gènics, amb una relació de dominància que actua constantment en una direcció fenotípica determinada

1 parell gènic (^) 2 parells

3 parells 5 parells

10 parells 20 parells

Mesura fenotípica

% d’individus

Z L’existència de llindars

y Posat de manifest per Wright: Anàlisi del patró d'herència que controla el número de dits de les potes posteriors del conill d’Indies.

3 dits (normal) X 4 dits

100 % 3 dits

188 amb 3 dits + 45 amb 4 dits (aproximadamente 3 :1)

Aparentment 1 gen amb dos al.lels, 3 dits dominant

P

F

F

DD dd

Dd

À en fer retroencreuaments:

3 dits (F1) X 4 dits (P)

3 dits : 4 dits, relació 1 :

Dd dd

50% Dd, 50% dd

„ ANÀLISI DE CARÀCTERS POLIGÈNICS

y Requerix l’us de mètodes estadístics

Revisió de conceptes estadístics

X El valor mitjà

y Proporciona un resumen estadístic de les nostres dades. Indica al voltant de quins valors s'agrupen les nostres dades

n

x x i

= suma de tots els valors individuals n = número de valors individuals

∑ xi

y Tot i que és una mesura descriptiva, té un valor limitat

Mesura fenotípica

freqüència

x

Experiment 1

Experiment 2

En l’experiment 1 hi ha més variació À Necesitem altres descriptors estadístics

17

Y La variància

y Proporciona una mesura del grau en que les nostres dades divergixen del valor mitjà: variabilitat de la mostra S’usa com a estima de la variació present en una població infinitament gran

1

2 2

=

n

x x

n

i

i

S

2

1 1

2 2

= =

n n

n x x

n

i

i

n

i

i

S

y Una de les propietats de la variància és que és additiva: Podem determinar com cada una de les variables en estudi participa de la variabilitat total de la mostra

Z La desviació tipus

y Arrel cuadrada de la variància Permet expressar la variació al voltant del valor mitjà en les mateixes unitats que les nostres dades

σ = S

x±σ

x± 2 σ

compren el 68% de tots els valors

Compren el 95% de tots ets valors

[ Error tipus del valor mitjà

y Ens indica quina variació s’espera que observem en els valors mitjans d’experiments repetits

n

S (^) x

S

h HERETABILITAT

y Part de la variació fenotípica obtinguda per a un caràcter en una població atribuïble a factors genètics Important si volem seleccionar individus amb unes determinades característiques

X Heretabilitat en sentit ampli

Proporció de la variància fenotípica deguda a la variància genètica

H 2 = VG / VP 0 ≤^ H^2 ≤^1

H^2 = 0 Tota la variació observada és conseqüència de factors no genètics

H^2 = 1 Tota la variació observada és deguda a causes genètiques

Y Heretabilitat en sentit estricte

Proporció de la variància fenotípica deguda a la variància additiva

h^2 = V (^) A / VP 0 ≤^ h^

À Important quan volem fer selecció: respon de forma predible