¡Descarga Geografía historia Vicens vives y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!
Per què l'Antic Règim va entrar en crisi en el segle XVIII? L'Antic Règim era el sistema econòmic, social i polític hereu del feudalisme medieval vigent a l'Europa del segle XVIII. El sistema de govern era l'absolutisme monàrquic, la societat era estamental i fonamentada en els privilegis d'una minoria (noblesa i clero), i l'agricultura continuava sent la base d'una població majoritàriament camperola. El desenvolupament de les activitats manufactureres i comercials, sobretot del comerç marítim a llarga distància, havia generat noves fonts de riquesa, que beneficiaven la burgesia, la classe social ascendent. Ara bé, el desenvolupament de les noves activitats burgeses quedava obstaculitzat pel manteniment d'unes estructures econòmiques i socials caduques. A més a més, la burgesia aspirava al reconeixement polític i social que la pervivència de l'Antic Règim li negava. El segle XVIII va ser un segle de transició entre el vell món aristocràtic en declivi i el nou món burgés que emergia amb força. Aquesta pugna va marcar el final d'una època i la gestació del món contemporani. Quin paper van tenir la burgesia i les seues noves idees en l'enfonsament de l'Antic Règim? A. Una economia agrícola i senyorial
Duresa de la vida dels llauradors. L'economia de l'Antic Règim era bàsicament rural i més del 80 % de la població es dedicava a les faenes agrícoles. La propietat de la terra era vinculada; és a dir, no es podia comprar ni vendre, i es concentrava en mans de la noblesa i de l'Església. En el camp encara era vigent el règim senyorial, heretat del feudalisme. Els senyors vivien de les rendes i els impostos que els llauradors els havien de pagar i, igualment, tenien la facultat de dictar ordres i d'impartir justícia. Els llauradors també estaven obligats a pagar el delme (10 % de la collita) a l'Església. L'agricultura utilitzava mètodes molt tradicionals, amb poques millores tècniques i una baixa productivitat. La producció a penes podia alimentar la població i es dedicava, en bona part, a l'autoconsum; els intercanvis eren escassos i el comerç tenia dificultats per la insuficiència de sistemes de transport.
societat no tenia cap mena de privilegi i havia de suportar totes les càrregues fiscals de l'Estat. C. La monarquia absoluta de dret diví La forma predominant de govern en tota Europa era la monarquia absoluta de dret diví. L'autoritat del rei provenia de Déu i en nom seu exercia el poder sobre els seus súbdits. El rei Lluís XIV de França, conegut com el Rei Sol, va ser el prototip de monarca absolut. El rei concentrava tots els poders: dictava lleis, nomenava els magistrats i els ministres, impartia justícia, comandava l'exèrcit i dirigia la política exterior. No es sotmetia a cap control i no compartia la sobirania amb ningú. Malgrat tot, el poder del rei quedava limitat per la llei divina i també per les lleis fonamentals del regne, que el monarca havia d'acceptar en el moment que era coronat. Els estats europeus en el segle XVIII. D. Els factors impulsors del canvi
Nicolas-Bernard Lépicié: La família Leroy, 1766. El creixement econòmic del segle XVIII i les aspiracions de canvi del Tercer Estat, impulsades per la burgesia, van clevillar les bases de l'Antic Règim. La burgesia aspirava a participar en el govern, criticava els privilegis i reclamava que el reconeixement social fóra resultat dels mèrits de cada individu i no de la família en què havia nascut. Els camperols s'oposaven al règim senyorial i rebutjaven els forts impostos que pesaven sobre ells i que els sumien en la misèria. En les ciutats, les classes populars es van empobrir com a conseqüència del fet que els preus pujaven més que els salaris. En aquest context, un grup de pensadors, els il·lustrats, va fer trontollar els fonaments ideològics de l'Antic Règim i van proposar nous models socials i polítics per organitzar la societat.
Aquest augment del nombre de persones va significar un estímul per a l'increment de la producció (com més consumidors, més demanda) i va ser una de les causes de la reactivació de l'economia. El desenvolupament agrícola i manufacturer Un teixidor a domicili del final del segle XVIII. L'augment de la demanda va estimular la rompuda de noves terres per a augmentar la producció agrícola, com també la introducció de nous cultius (creïlla, dacsa...) i de noves tècniques. Tot plegat va començar el camí cap a la revolució agrícola del final del segle XVIII. Per a augmentar la producció artesanal i escapar del rígid control que exercien els gremis, els quals regulaven la producció i els beneficis, es van introduir nous sistemes de producció:
La faena a domicili, que consistia a facilitar la matèria primera i els utensilis a famílies camperoles perquè elaboraren productes als seus tallers xicotets. Les manufactures, que eren instal·lacions que concentraven un gran nombre de treballadors per a elaborar uns articles determinats, generalment de luxe. Aquests establiments podien tenir l'impuls de l'Estat o ser d'iniciativa privada. La producció es venia als mercats urbans en expansió, però sobretot als mercats internacionals amb el comerç colonial, que es duia a terme per mitjà de la navegació. La puixança del capital i de la burgesia La pujada de preus que hi va haver en el segle XVIII com a conseqüència de l'augment de la demanda va empobrir la noblesa que vivia de les rendes agràries. En canvi, va enriquir la burgesia, que impulsava els negocis que proporcionaven més beneficis. El desenvolupament de les noves formes productives i l'expansió del comerç van comportar la pèrdua del pes econòmic de les rendes de l'agricultura i van donar protagonisme a la producció de béns, al comerç i als diners, és dir, al capital (riquesa mobiliària). Aquest canvi va provocar la crisi de l'Antic Règim, un sistema econòmic i social basat en la propietat territorial com a font de riquesa i de privilegis socials. ELOGI DE LA BURGESIA A França, un noble és considerat molt superior a un negociant. Ara bé, jo no sé qui és més útil a un Estat: el senyor ben empindongat, que sap amb precisió a quina hora es lleva el rei i que
Els beneficis obtinguts amb el comerç colonial eren molt alts i aquesta rendibilitat va afavorir la proliferació de mercaders, de banquers i de prestadors, com també un desenvolupament més gran dels bancs i de les companyies comercials. Aquestes companyies les organitzaven comerciants privats que disposaven de la protecció de l'Estat, que els concedia privilegis. Els primers sistemes parlamentaris: la Gran Bretanya i els Estats Units En el segle XVIII la Gran Bretanya havia limitat el poder del rei i reforçat el del Parlament, i els Estats Units d'Amèrica es van constituir en una república fonamentada en una Constitució i en els drets dels ciutadans. La monarquia parlamentària britànica i la república americana van convertir-se en un model molt rellevant per als pensadors de la Il·lustració i van inspirar les revolucions que van posar fi a l'absolutisme a Europa. A. La monarquia parlamentària a Anglaterra
Execució de Carles I d'Anglaterra el 1649. Des de l'edat mitjana, a Anglaterra el poder reial estava limitat per les dues cambres del Parlament: la dels nobles i els clergues (Lords) i la dels burgesos representants de les ciutats (Comuns). Els monarques en necessitaven l'autorització per a aprovar impostos o per a declarar la guerra. Les revolucions del segle XVIII En el segle XVII la dinastia Stuart va voler governar sense el Parlament i va detenir o ajusticiar els seus oponents. Aquests fets van enfrontar els defensors del Parlament i els de la monarquia. El conflicte va tenir dues etapes:
La Cambra dels Lords del Parlament britànic. Al llarg del segle XVIII tota una sèrie de mesures van necessitar les atribucions del Parlament davant del monarca i van establir el principi de la separació de poders. L'elaboració de lleis quedava en mans del Parlament, i el poder judicial era independent del Govern, tot i que el monarca dirigia l'executiu i conservava moltes de les seues atribucions. Ara bé, tan sols una minoria (grans propietaris agrícoles, burgesos, etc.) tenia dret a votar, els habitants de les colònies no estaven representats al Parlament i l'esclavitud continuava àmpliament acceptada. EL SISTEMA POLÍTIC ANGLÉS VIST PER VOLTAIRE La Cambra dels Comuns és veritablement la nació perquè cada membre és un diputat que representa el poble (…). La legislació anglesa ha atorgat a cada individu tots els drets que li furten quasi totes les monarquies. Aquests drets són: la llibertat total de les persones i els seus béns, poder adreçar-se a la nació per mitjà de la pròpia ploma i publicar el que es pensa, poder ser jutjat només en els termes que marca la llei i poder professar la religió que vulga. A Anglaterra podreu estar tranquils (…). Només us podran detenir i jutjar seguint la llei. Voltaire: Diccionari filosòfic, 1764. B. La independència dels Estats Units Les tretze colònies britàniques establides a la costa est d'Amèrica del Nord van protagonitzar en el segle XVIII la primera insurrecció
colonial contra una metròpoli i van constituir el primer exemple de govern fundat sobre els principis d'igualtat i llibertat. Els colons americans estaven descontents amb una metròpoli que no els permetia enviar representants al Parlament i els imposava un monopoli comercial, com també impostos alts. La decisió britànica d'atorgar el monopoli de la venda de te a una companyia anglesa va provocar la revolta del te de Boston, el 1773, que va començar el conflicte armat. El rei Jordi III va enviar l'exèrcit a sufocar la rebel·lió. Per reforçar la seua posició davant de la Gran Bretanya, els delegats de les tretze colònies, reunits a Filadèlfia, van redactar la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica (4 de juliol del 1776), que expressava el deure dels governants de respectar els drets inalienables del poble. La guerra contra la metròpoli va ser llarga i, després de la derrota de Yorktown, Gran Bretanya va reconéixer la independència el
- Els nous Estats Units d'Amèrica van redactar una constitució (1787) que va ser la primera constitució escrita de la història. Poc temps després, George Washington en va ser proclamat primer president. Les tretze colònies britàniques.
Quentin de la Tour: Émilie du Châtelet, primera meitat del segle XVIII. La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual que es va desenvolupar a Europa durant el segle XVIII. Va qüestionar les
bases en què recolzava l'Antic Règim i va proposar una nova forma d'organització de la societat. La nova burgesia ascendent va fer seues aquestes idees i les va convertir en un programa revolucionari per a enderrocar l'absolutisme. Algunes dones van contribuir a la Il·lustració organitzant salons en els quals els intel·lectuals debatien les noves idees o fent elles mateixes treballs científics. El pensament de la Il·lustració Els il·lustrats propugnaven una fe absoluta en la raó (intel·ligència humana) com a únic mitjà per a entendre i explicar el món. Per tant, els nous filòsofs es van enfrontar amb la concepció medieval basada en la tradició i en el teocentrisme religiós. Tot i que bona part dels il·lustrats eren deistes, és a dir, creien en una religió natural que admetia la idea de Déu, rebutjaven la superioritat de qualsevol religió sobre les altres i condemnaven la intolerància religiosa. Voltaire fou el gran defensor de la llibertat de consciència i de la tolerància com a base de les relacions humanes. Els il·lustrats tenien una concepció optimista de la naturalesa, que consideraven una font de justícia i de bondat, i també de l'ésser humà, que naixia per a ser feliç. Confiaven en la idea de progrés i creien que la raó i la voluntat humana podien transformar la societat.
Adolph von Menzel: Voltaire a la cort de Frederic II de Prússia,
En diferents països d'Europa van aparéixer monarques il·lustrats, entre els quals destaquen Frederic II de Prússia, Maria Teresa d'Àustria, la tsarina Caterina de Rússia, Gustau de Suècia i Carles III d'Espanya. Tots van promoure racionalitzar l'administració, fomentar l'educació i modernitzar l'economia. En aquest sentit, van impulsar programes de desenvolupament agrícola i industrial, van facilitar la llibertat de comerç i van promoure les manufactures i les companyies comercials. La frase "Tot per al poble, però sense el poble" defineix el caràcter reformista del Despotisme Il·lustrat i la voluntat dels monarques d'actuar a favor del poble, però sense renunciar a cap dels seus privilegis. Quines noves idees van proposar els il·lustrats? Les idees de la Il·lustració les van propagar un grup de pensadors, principalment francesos, entre els quals destaquen Montesquieu, Voltaire, Diderot, Rousseau i D'Alembert.
Crítica de la societat estamental. Tots van contribuir a crear un nou model d'organització política i social, que fou la base del liberalisme polític i de les revolucions liberals burgeses durant el segle XIX. En l'àmbit social Es van oposar a la societat estamental i van proclamar que ningú no podia heretar ni tenir prestigi o privilegis en nom dels seus avantpassats. Van defensar la mobilitat social, la igualtat d'origen i el mèrit segons la vàlua de cada persona. En l'àmbit econòmic Es van oposar als mercantilistes, que creien en el comerç i en l'acumulació de metalls preciosos com a principals fonts de riquesa d'un país, i van defensar que l'agricultura i les activitats productives eren les que permetien viure als seus habitants (fisiocràcia).
