RECURSOS EXPRESSIUS I TIPOGRÀFICS
Es tracta d'identificar els recursos estilístics: metàfora, metonímia, hipèrbole, paradoxa,
ironia ... Així com els recursos tipogràfics: tipus de lletra diferent (cursiva, negreta),
cometes, punts suspensius, parèntesis, claudàtors, ... Els recursos tipogràfics poden
indicar ironia, matisos de significat, canvi de registre o de codi, títol d'algun article,
discurs reportat en estil directe, ...
RECURSOS EXPRESSIUS
METÀFORA: Relació d’identitat entre dos conceptes, un vist com a real (que
desapareix) i un altre com a imaginari ( que remet per identitat o semblança de significat
amb l’element absent)..
METONÍMIA . Consisteix a designar una cosa amb el nom d'una altra amb la qual
guarda una relació de: causa a efecte, continent a contingut, lloc de procedència a cosa
que procedeix d'allí , símbol a cosa significada, etc. [Llegir Espriu = un llibre/poema
d'Espriu; beure un priorat = un vi del priorat; respectar els cabells blancs = la gent gran].
HIPÈRBOLE: Exageració amb intenció de lloar, satiritzar o emfatitzar algun aspecte
del seu significat.
IRONIA: És dir el contrari del que es pensa per ta l d’obtenir un resultat de retret o
burla. És un cas de polifonia. És un desdoblament de veus: el locutor presenta el seu
enunciat com si corresponguera a un altre, un enunciador. Així el locutor no assumeix el
contingut d’aquest enunciat. És un fenomen que només es percep en el context, depén
de les intencions del locutor i de les capacitats interpretatives de l’al·locutari.
PARADOXA: Enllaç de dues idees aparentment oposades, que tanmateix poden arribar
a conciliar- se aprofitant un possible canvi de significat de les paraules.
PERSONIFICACIÓ : Atribució de qualitats humanes a éssers inanimats.
També: repeticions de paraules o estructures, ús abundant d´adverbis, camps
semàntics...
RECURSOS TIPOGRÀFICS
Els punts suspensius [...] S’usen per deixar incomplet el sentit d’una frase inacabada o
una successió d’elements: He llegit novel·la, poesia, assaig... Indiquen una suspensió
del pensament: Jo diria que... però no importa.
Els parèntesis ( ) Indiquen un aclariment, una dada independent de l’estructura del
text: Alfons de Borja (Xàtiva, 1378) fou elegit papa (Calixt III) el 1455.
Els dos punts [:] Presenten enumeracions: Hem aprovat: matemàtiques, anglés, física.
Presenten una citació textual. Fuster va dir: “un bon llibre sempre és una provocació”.
Presenten una explicació, un exemple, etc. El títol pot ser de dos tipus: temàtic o
remàtic.
