¡Descarga GUÍA TEMÀTICA TRAUMA y más Apuntes en PDF de Enfermería Clínica solo en Docsity!
INFERMERIA CLÍNICA IIINFERMERIA CLÍNICA II
Cures infermeres a laCures infermeres a la
persona ambpersona amb
alteracionsalteracions
musculoesquelètiquesmusculoesquelètiques
EVA GUIX COMELLASEVA GUIX COMELLAS
Alteracions
musculoesquelètiques
**1. Record anatomo-fisiològic
- Trastorns de salut més freqüents:** 1. Lesions traumàtiques: 1. Esquinços 2. Luxacions **3. Fractures
- Bibliografia**
2
COMPONENTS:
Ossos (206): Formats per cèl·lules
vives i per material inorgànic. La duresa depèn de les sals de calci.
Músculs: Funció principal és la
contracció generant moviment.
Lligaments: Bandes teixit conjuntiu
fibrós dens, dures i flexibles. Connecten extrems articulars dels ossos i donen estabilitat i/o subjecció.
Tendons: Bandes de teixit fibrós dens
que formen els extrems terminals dels músculs i serveixen per unir aquests als ossos. El tendó és l’extensió de la baina fibrosa que envolta cada múscul
3
1. Record anatomo-fisiològic
COMPONENTS:
Articulacions: Punts on entren en contacte uns ossos amb els
altres. Es classifiquen en 3: Sinartrosis o articulacions immòbils (crani) Anfiartrosis o articulacions lleugerament mòbils (articulacions intervertebrals) Diartrosis o articulacions de moviment lliure (maluc, genoll, espatlla, colze)
Cartílag: gel dens
Líquid sinovial
4
1. Record anatomo-fisiològic
SISTEMA MUSCULAR
Fibra llisa (m.viscerals =contraccions involuntàries)
Fibra estriada (m.esquelètics =mov. controlats)
Múscul cardíac (contraccions involuntàries)
Múscul + nervi = unitat funcional
5
1. Record anatomo-fisiològic
Alteracions
musculoesquelètiques
**1. Record anatomo-fisiològic
- Trastorns de salut més freqüents:** 1. Lesions traumàtiques: 1. Esquinços 2. Luxacions **3. Fractures
- Bibliografia**
6
Definició
Conjunt de lesions capsulars i lligamentoses que
envolten a una articulació.
Etiologia
Forçar lligament en una direcció diferent al
moviment que accepta
Sotmetre a tensió mecànica sobre ell, que li
sobrepassen el seu límit funcional, però no s’arriba
a modificar la relació existent entre superfícies
articulars.
2.1.1.ESQUINÇOS
7
2.1. Lesions traumàtiques
Classificació
Grau I. Esquinç lleu : Sovint degut a una distensió lligamentosa i es trenquen menys del 5% de les fibres. El dolor i l’edema són lleus i la resta de símptomes escassos.
Grau II. Esquinç moderat : Hi ha una ruptura parcial del lligament amb aproximadament la 1/2 de les fibres trencades, això dóna inestabilitat articular i sol haver un dolor moderat, l’edema és immediat podent tenir associades la calor o la vermellor.
Grau III. Esquinç greu : La ruptura lligamentosa, a aquest nivell és complerta, i es manifesta per la laxitud articular amb molta inestabilitat, el dolor intens, l’edema important i fins i tot deformitat o hemartrosis (sang dins de l’articulació).
8
2.1. Lesions traumàtiques
Manifestacions clíniques:
Lesió lligamentosa no complicada: “Desgarro” o un soroll tipus “pop” referit pel pacient en el moment del traumatisme. Dolor espontani o a la palpació característic d’evolucionar en 3 temps: Primer un dolor molt intens i localitzat Fase de minuts a 6 hores: d’atenuació del dolor Retorna un dolor intens que no cedeix amb repòs Tumefacció periarticular (SA l’edema i/o a l’hemorràgia) Inestabilitat articular Limitació funcional: amplitud de moviment limitada. Lesió lligamentosa és greu també s’hi poden afegir: Vessament articular Sensació que “l’articulació cedeix”
9
2.1. Lesions traumàtiques
Tractament mèdic habitual
Tractament mèdic
Lesions no complicades: “RICE”
Tractament mèdic:
Antiinflamatoris (AINEs)
Tractament quirúrgic
Reparació quirúrgica: Reparacions sutures resistents i re absorbibles Desinserció: grapes…
Rehabilitació post-immobilització 10
2.1. Lesions traumàtiques
Alteracions
musculoesquelètiques
**1. Record anatomo-fisiològic
- Trastorns de salut més freqüents:** 1. Lesions traumàtiques: 1. Esquinços 2. Luxacions **3. Fractures
- Bibliografia**
11
Definició
És la pèrdua de contacte de les superfícies
articulars.
Quan la pèrdua no és complerta (parcial): subluxació.
2.1.2.LUXACIÓ
12
2.1. Lesions traumàtiques
Classificació
Segons el mecanisme de producció: Directes: La fractura es produeix al lloc concret on l’os ha rebut l’impacte localitzat. Indirectes: La fractura es localitza en un lloc allunyat del punt on s’ha rebut l’impacte.
Segons la relació del focus de fractura amb l’exterior: Tancades: Focus de fractura no ha tingut contacte amb l’exterior, gràcies a que la pell o algun pla muscular el preserven. Obertes: Focus de la fractura estableix contacte amb l’exterior. 19
2.1. Lesions traumàtiques Classificació
Gustilo (1969): Classificació de les fractures obertes
Tipus I: Fractura oberta de dins cap enfora de menys d’ cm, relativament neta i sense massa dany muscular.
Tipus II: Produïda de fora cap endins amb no massa danys a teixits tous, i de més d’1 cm. Sense avulsions ni penjolls.
Tipus III: Hi ha danys molt greus i extensos de parts toves i poden acompanyar-se de lesions vasculars o nervioses, i fins i tot de pèrdua de substància òssia.
20
2.1. Lesions traumàtiques
Classificació
Segons els desplaçaments: No desplaçades: Els fragments ossis no han perdut la seva relació i l’os conserva la seva morfologia. Desplaçades: Els fragments ossis s’han desplaçat alterant la forma de l’os.
Segons l’estabilitat:
Estables: Fractures que d’entrada no estan desplaçades o que, desplaçades però no reduïdes quirúrgicament, estan ben alineades. Inestables: Fractures desplaçades que després d’haver sigut reduïdes tendeixen a re desplaçar-se.
21
2.1. Lesions traumàtiques Classificació
Segons la morfologia del traç de fractura Incompletes: Traç de fractura no arriba a afectar tot el diàmetre de l’os, per tant no hi pot haver desplaçament però si deformitat. Fissura: Simple, de bona consolidació i bon pronòstic. No requereix reducció i focus de fractura està ben irrigat.
En tija verda: De gran angulació dels fragments que dóna una deformitat molt grotesca. Sempre d’ossos diafisials prims com radi i cúbit.
En rodet: Traç en forma de cordó o canya de bambú degut a una compressió per caiguda sobre palmell de la mà.
22
2.1. Lesions traumàtiques
Classificació
Segons la morfologia del traç de fractura Completes: Traç de fractura afecta a tot diàmetre os, formant-se dos o més fragments entre els quals pot haver-hi desplaçament. Transverses: Traç és transversal a l’eix més gran de l’os. Consolidació lenta. Obliqües: Traç obliquo a l’eix més gran de l’os. Consoliden fàcilment. Espiral: Traç en espiral quasi sempre a ossos diafisials i són produïdes per una torsió. Consoliden ràpidament. Comminuta: Molts traços, múltiples fragments= Difícil cons. També: “polifragmentàries” o “multifragmentàries”. “Fractura per esclat”. Longitudinals: Traç longitudinal a l’eix de l’os i rectilini. Típiques d’ossos plans (ròtula o l’escàpula).
23
2.1. Lesions traumàtiques Manifestacions clíniques:
Pròpies de molts traumatismes:
Dolor intens i progressiu
Impotència funcional
Equimosi (hematoma)
Tumefacció (edema)
Menys moviment o fals moviment
Signes més específics:
Crepitació
Deformitat
Escurçament de l’extremitat
24
2.1. Lesions traumàtiques
Procés de curació de les fractures:
ESQUEMA CLÀSSIC DE CONSOLIDACIÓ. 5 ETAPES:
Formació de l’hematoma
Inflamació i proliferació cel·lular
Formació del call ossi tou
Consolidació o fase de call dur
Remodelat
C. “HAVERSIANA”
25
2.1. Lesions traumàtiques Tractament mèdic habitual
Tractament farmacològic
Antiinflamatoris (AINEs i opiacis)
Tècniques específiques. Etapes:
Reducció immediata (Tancada / Oberta / Tracció): Precoç: x evitar edema de parts toves que dificulta la reducció fragment ossis: IMMEDIATA! Abans 10 primeres hores / > 48h quasi impossible. Indolora Precisa (pocs mov) i suficient
Immobilització: Embenat rígid immobilitzador: complet o parcial
Rehabilitació POST 26
2.1. Lesions traumàtiques
Tractament mèdic habitual
Tècniques específiques: REDUCCIÓ (ja explicada)
Tècniques específiques: TRACCIÓ
Sistema que aplica una força constant sobre un dels eixos d’un membre o d’un segment ossi (longitudinal), així s’aconsegueix afavorir la reducció i ajudar en la immobilització.
Venç l’espasme muscular: Mesura antiàlgica important Generalitats: Continuïtat de la força de tracció Força de contratracció (propi pes pacient o la posició del llit en sentit contrari a força tracció) Sempre és distal al focus de fractura 27
2.1. Lesions traumàtiques Tractament mèdic habitual
Tècniques específiques: TRACCIÓ
Tracció cutània o percutània : Força aplicada sobre la pell mitjançant tires adhesives que s’uneixen a un llistó distal d’on surten les cordes de tracció amb els pesos. Característiques: És la més incruenta Limitada per la resistència de pell Màxim temps col·locada: 2 setmanes Es sol utilitzar amb finalitats antiàlgiques.
28
2.1. Lesions traumàtiques
Tractament mèdic habitual
Tècniques específiques: TRACCIÓ
Tracció transesquelètica u òssia : Força aplicada directament sobre l’os, distal a la fractura a través d’un clau per transfixió i amb compassos o estreps. Característiques: Permet suportar més pes (10-15% pes corporal) Permet fer tracció si hi ha embenat de guix. Inconvenients : infecció òssia i lesió parts toves amb les puntes dels claus.
29
2.1. Lesions traumàtiques Tractament mèdic habitual
Tractament farmacològic
Antiinflamatoris (AINEs i opiacis)
Tècniques específiques. Etapes:
Reducció immediata (Tancada / Oberta / Tracció): Precoç: x evitar edema de parts toves que dificulta la reducció fragment ossis: IMMEDIATA! Abans 10 primeres hores / > 48h quasi impossible. Indolora Precisa (pocs mov) i suficient
Immobilització: Embenat rígid immobilitzador: complet o parcial Quirúrgica Rehabilitació POST 30
2.1. Lesions traumàtiques
Tractament mèdic habitual
Tractament quirúrgic
Reimplants
Cirurgia d’avantguarda. Trasllat membre amputat en gel o sèrum fisiològic o guardar-se a uns 4ºC. Membre amputat lliure de lesió hística Abans de 3h post amputació Bona col·laboració pacient
37
2.1. Lesions traumàtiques Tractament mèdic habitual
Tractament quirúrgic
Amputacions
38
2.1. Lesions traumàtiques
Rol de col·laboració (Complicacions LOCALS)
CP: Alteracions vasculars i/o nervioses SA
Propi traumatisme
Edema
Hemorràgia
Emb. rígid immobilitzador inadequat
Tracció incorrecta
Ventall molt ampli:
Vasculars: des de disminució transitòria del flux sanguini fins a gangrena perifèrica. Nervioses: Recuperables o no s/grau de lesió axons: Neurapràxia: intactes ,conducció KO. Espontània Axonotmesis: danyats però baina OK. Tardana Neurotmesis: nervi dividit. No recuperació! 39
2.1. Lesions traumàtiques Rol de col·laboració (Complicacions LOCALS)
CP: Alteracions vasculars i/o nervioses
Activitats:
Control coloració de dits EEII o EESS s/pertoqui. Control temperatura Control polsos perifèrics (si l’embenat ho permet) Control sensibilitat: formigueig, entumiment, debilitat... Control aspecte de pell: Aspecte massa llis i brillant: afectació neurovascular... Molta sequedat als dits de les mans pot indicar pèrdua de la funció autonòmica. Afavorir retorn venós de l’extremitat immobilitzada col·locant-la en posició antiedema. 40
2.1. Lesions traumàtiques
Rol de col·laboració (Complicacions LOCALS)
CP: Alteracions vasculars i/o nervioses
Activitats:
Estimular mobilització dits per millorar la circulació i així disminuir l’estasi venós i l’entumiment. Control moviments anormals que es puguin presentar (afectació algun nervi) Aplicació de crioteràpia x edema. Control dolor: escales de valoració i valorar-ne la seva intensitat (no ha d’augmentar) Administració d’analgèsia pautada. Si portador de guix: valorar-ne compressió. Si portador de tracció: Cures i controls!
41
2.1. Lesions traumàtiques Rol de col·laboració (Complicacions LOCALS)
CP: Síndrome compartimental SA l’augment de
compressió dins d’un compartiment osteoaponeuròtic.
Quadre on edema o hemorràgia augmenten la pressió de l’interior d’un compartiment osteoaponeuròtic *, i davant la impossibilitat d’expansió, disminueix flux capil·lar originant una isquèmia muscular. S’acaben ocluint vasos venosos i arterials d’un calibre més gran: NECROSI MUSCULAR I NERVIOSA!
Tractament: Conservador Fasciotomia
*La baina aponeuròtica que envolta al o als muscles, als ossos
corresponents, als nervis i als vasos sanguinis. 42
2.1. Lesions traumàtiques
Rol de col·laboració (Complicacions LOCALS)
CP: Síndrome compartimental
Activitats:
Regla de 5 pes: dolor (pain), parestèsies, pal·lidesa, paràlisi i absència de pols (pulselessness). Control dolor lloc de fractura: excessiu i progressiu. Control parestèsies, tumefacció o tensió de l’extremitat (afectació nerviosa) Control de coloració. Control de mobilitat de dits. Control polsos perifèrics.
43
2.1. Lesions traumàtiques Rol de col·laboració (Complicacions LOCALS)
CP: Síndrome compartimental
Activitats:
Control omplerta capil·lar: està disminuïda. Control de pressió del compartiment Aplicació mesures estrictes d’asèpsia (si fasciotomia) Controls post quirúrgics corresponents (si fasciotomia)
Davant sospita mai: Ni crioteràpia Ni compressió Ni elevació.
44
2.1. Lesions traumàtiques
Rol de col·laboració (Complicacions LOCALS)
CP: Osteomielitis SA ferida oberta / infecció
intraoperatòria.
És la infecció de l’os.
45
Aguda Crònica
Hematògena Exògena
-NENS!!! -Adults: pròtesi o osteosíntesi (immuno). MC: dolor intens i agut a la palpació, febre, inflamació i supuració. TRACTAMENT: Antibiòtics, analgèsics, repòs i drenatge (si cal).
-Habitual en adults amb ferida oberta.
MC: Igual
TRACTAMENT: Profilàctic.
-Abans seqüela ara fx obertes i IQ gèrmen latent. MC: Reaparició dolor i la vermellor, febre i pus a través d’una fístula.
TRACTAMENT: Conservador: Repòs ATB IQ: neteja, retirada material, empelts...
2.1. Lesions traumàtiques Rol de col·laboració (Complicacions LOCALS)
CP: Osteomielitis SA ferida oberta / infecció IQ.
Activitats:
Administració pauta antibiòtica i analgèsica prescrita. Col·locació fèrula oberta de control si hi ha ferida oberta i repòs absolut. Si no cedeixen els símptomes a les 24h post tto: drenatge de la zona. Mesures asèpsia exhaustives (tècnica estèril). Controlar signes indicadors d’inflamació i infecció com: vermellor, calor o supuració de la zona, Tª corporal... Administrar alimentació equilibrada: Rica en proteïnes i vitamines.
46
2.1. Lesions traumàtiques
Rol de col·laboració (Complicacions LOCALS)
CP: Retard en la consolidació òssia SA
mala vascularització
mala reducció
immobilització inadequada
infecció
És la incapacitat dels fragments ossis de
consolidar-se en un temps normalment acceptat i
esperat per les característiques de la fractura,
donant lloc a un os no alineat, mal configurat...
Temps de consolidació clínica “variables”.
47
2.1. Lesions traumàtiques Rol de col·laboració (Complicacions LOCALS)
CP: Pseudoartrosi SA tècnica quirúrgica inadequada
immobilització inadequada
tracció excessiva
mala vascularització.
Quan l’os fracturat no es consolida i pot arribar a
crear-se, fins i tot, una falsa articulació en el
focus de la fractura (pseudoarticulació)
Típica d’ossos diafisials: pitjor vascularitzats i
tenen insertats músculs potents que actuen com a
palanques i són més difícils d’immobilitzar.
Tractament: Quirúrgic.
48
2.1. Lesions traumàtiques
Rol de col·laboració (Complicacions LOCALS)
CP: Sensació del membre fantasma SA amputació de
l’extremitat. (ja explicat a vascular)
CP: Necrosi òssia SA un traumatisme.
CP: Atròfia muscular / impotència funcional SA embenat
rígid immobilitzador.
CP: Úlceres per decúbit SA mala protecció durant
l’embenat rígid immobilitzador.
55
2.1. Lesions traumàtiques Rol de col·laboració (GENERALITZADES)
CP: Embòlia grassa SA fractura tancada d’ossos llargs.
Consisteix en el pas de glòbuls de grassa a la circulació amb oclusió de les llums vasculars
Lesions hemorràgico-isquèmiques pulmons i encèfal.
Sdre. E.G. = mortalitat 15%.
MC: 24-72h post traumatisme. D’insuficiència respiratòria (96%) De compromís neurològic (60%) De rash petequial (34%)
56
2.1. Lesions traumàtiques
Rol de col·laboració (GENERALITZADES)
CP: Embòlia grassa SA fractura tancada d’ossos llargs.
Tractament / Activitats:
De prevenció: Immobilització precoç de fractures amb mínima manipulació d’aquestes. No tto específic Simptomàtic sobretot d’hipòxia:
Administrar oxigen. Control de pO 2 : pulsioxímetres, GSA... Administrar serumteràpia per reposar volum Adm. corticoesteroides i heparina per millorar possibles TEP i/o CID.
57
2.1. Lesions traumàtiques Rol de col·laboració (GENERALITZADES)
CP: Tromboembolisme SA prescripció repòs absolut.
En forma de TEP o de TVP.
És freqüent en pacients ortopèdics i encara més en
aquells intervinguts de pròtesi de maluc (aquí es
relaciona l’alta incidència degut a la manipulació de
les venes femorals, a l’èstasi venós, etc).
Risc major si AP d’altres tromboembolismes,
obesitat, edat avançada, neoplàsies, varius,
tabaquisme... i immobilització!
58
2.1. Lesions traumàtiques
Rol de col·laboració (GENERALITZADES)
CP: Tromboembolisme SA prescripció repòs absolut.
Activitats:
De profilaxis x TVP: Mecànica: col·locant mitges de compressió (preveu l’èstasi venós i incrementa l’alliberació de l’activitat fibrinolítica endògena). Administrar anticoagulants: HBPM... Específic x TEP: Control FR (90% taquipnea és ppal MC)
Si diagnòstic de TVP o TEP: Administrar tto heparina endovenosa continua. Realitzar analítiques x controlar l’APTT. 59
2.1. Lesions traumàtiques Rol de col·laboració (GENERALITZADES)
CP: Gangrena gasosa SA ferida bruta mal desbridada.
CP: Tètanus SA ferida en absència d’administració
d’immunoglobulina antitetànica.
CP: IRA SA rabdomiolisi.
CP: Shock hipovolèmic SA hemorràgia.
CP: Shock neurogènic SA dolor agut.
60
2.1. Lesions traumàtiques
Tractament infermer
Intervencions infermeres relacionades amb els coneixements deficients
Cures del pacient enguixat: manteniment (NIC 0762)
Controlar signes d’infecció: mala olor del guix, febre... Inspeccionar guix buscant signes de drenatge de les ferides situades per sota d’aquest. Marcar la circumferència de qualsevol drenat com a mesura per a futures valoracions. Comprovar estat del guix (¿esquerdes?). Protegir extrems distals i proximals del guix.
2.1. Lesions traumàtiques Tractament infermer
Intervencions infermeres relacionades amb els coneixements deficients
Cures del pacient enguixat: manteniment (NIC 0762)
Evitar humitejar el guix: protegir-lo alhora del bany... Instruir al pacient perquè no es rasqui la pell situada per sota del guix amb cap objecte (no agulles de fer mitja...) Oferir alternatives pel rascat: aire fred assecador de cabells... Elevació EE x sobre nivell del cor: Si coixins en EEII: no han de tocar el taló. En EESS: suport pel braç com a recolzament.
2.1. Lesions traumàtiques
Tractament infermer
Intervencions infermeres relacionades amb els coneixements deficients
Cures d’una tracció / immobilització (NIC 0940)
Col·locar en correcta alineació corporal (matalàs dur) Mantenir posició correcta al llit per fomentar la tracció. Assegurar-se que s’han col·locat les peses adequades. Assegurar-se que cordes de tracció i politges pengen lliurement. Assegurar-se que la politja i les peses resten al llarg de l’eix de l’os fracturat. Subjectar les peses mentre es mou al pacient.
2.1. Lesions traumàtiques Tractament infermer Intervencions infermeres relacionades amb els coneixements deficients
Cures d’una tracció / immobilització (NIC 0940)
Controlar el dispositiu de fixació extern. Vigilar pell i prominències òssies (arc) Vigilar la circulació, els moviments i la sensibilitat de l’extremitat afectada. Valorar capacitat d’autocures pacient durant la tracció. Proporcionar un trapezi. Si transesquelètica: Controlar els punts d’inserció de fixacions Realitzar cures
2.1. Lesions traumàtiques
Tractament infermer
Intervencions infermeres relacionades amb els coneixements deficients
Aplicació de calor o fred (NIC 1380)
Explicar la utilització del fred i la calor Seleccionar mètode més convenient i sigui fàcilment disponible: bosses plàstic amb gel, sobres de gel químic, ampolles d’aigua fredes o calentes, esterilles elèctriques de calor, etc. Si tx obert: seleccionar el lloc de l’estimulació. Si tx tancat: aplicar directament a prop del lloc afectat.
2.1. Lesions traumàtiques Tractament infermer Intervencions infermeres relacionades amb els coneixements deficients
Aplicació de calor o fred (NIC 1380)
Ensenyar a evitar el dany de teixits associats amb el fred o la calor. Embolicar el dispositiu d’aplicació amb un drap o tovallola de protecció. Comprovar tª d’aplicació, especialment quan sigui calor. Determinar la durada de l’aplicació. Deixar ben clar que l’aplicació de fred pot resultar breument dolorosa, amb entumiment, els 5 primers minuts de l’estimulació inicial.
2.1. Lesions traumàtiques
