Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


GUÍA TEMÀTICA TRAUMA, Apuntes de Enfermería Clínica

PWR DE GUIA TEMÁTICA DE TRAUMA

Tipo: Apuntes

2018/2019

Subido el 27/05/2019

albarb2018
albarb2018 🇪🇸

1 documento

1 / 12

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
4/3/2017
1
INFERMERIA CLÍNICA IIINFERMERIA CLÍNICA II
Cures infermeres a la Cures infermeres a la
persona amb persona amb
alteracions alteracions
musculoesquelètiquesmusculoesquelètiques
EVA GUIX COMELLASEVA GUIX COMELLAS
Alteracions
musculoesquelètiques
1. Record anatomo-fisiològic
2. Trastorns de salut més freqüents:
1. Lesions traumàtiques:
1. Esquinços
2. Luxacions
3. Fractures
3. Bibliografia
2
COMPONENTS:
Ossos (206): Formats per cèl·lules
vives i per material inorgànic.
La duresa depèn de les sals de calci.
Músculs: Funció principal és la
contracció generant moviment.
Lligaments: Bandes teixit conjuntiu
fibrós dens, dures i flexibles.
Connecten extrems articulars dels ossos
i donen estabilitat i/o subjecció.
Tendons: Bandes de teixit fibrós dens
que formen els extrems terminals dels
músculs i serveixen per unir aquests als
ossos. El tendó és l’extensió de la baina
fibrosa que envolta cada múscul
3
1. Record anatomo-fisiològic
COMPONENTS:
Articulacions: Punts on entren en contacte uns ossos amb els
altres. Es classifiquen en 3:
Sinartrosis o articulacions immòbils (crani)
Anfiartrosis o articulacions lleugerament mòbils
(articulacions intervertebrals)
Diartrosis o articulacions de moviment lliure (maluc,
genoll, espatlla, colze)
Cartílag: gel dens
Líquid sinovial
4
1. Record anatomo-fisiològic
SISTEMA MUSCULAR
Fibra llisa (m.viscerals =contraccions involuntàries)
Fibra estriada (m.esquelètics =mov. controlats)
Múscul cardíac (contraccions involuntàries)
Múscul + nervi = unitat funcional
5
1. Record anatomo-fisiològic Alteracions
musculoesquelètiques
1. Record anatomo-fisiològic
2. Trastorns de salut més freqüents:
1. Lesions traumàtiques:
1. Esquinços
2. Luxacions
3. Fractures
3. Bibliografia
6
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga GUÍA TEMÀTICA TRAUMA y más Apuntes en PDF de Enfermería Clínica solo en Docsity!

INFERMERIA CLÍNICA IIINFERMERIA CLÍNICA II

Cures infermeres a laCures infermeres a la

persona ambpersona amb

alteracionsalteracions

musculoesquelètiquesmusculoesquelètiques

EVA GUIX COMELLASEVA GUIX COMELLAS

Alteracions

musculoesquelètiques

**1. Record anatomo-fisiològic

  1. Trastorns de salut més freqüents:** 1. Lesions traumàtiques: 1. Esquinços 2. Luxacions **3. Fractures
  2. Bibliografia**

2

 COMPONENTS:

 Ossos (206): Formats per cèl·lules

vives i per material inorgànic. La duresa depèn de les sals de calci.

 Músculs: Funció principal és la

contracció generant moviment.

 Lligaments: Bandes teixit conjuntiu

fibrós dens, dures i flexibles. Connecten extrems articulars dels ossos i donen estabilitat i/o subjecció.

 Tendons: Bandes de teixit fibrós dens

que formen els extrems terminals dels músculs i serveixen per unir aquests als ossos. El tendó és l’extensió de la baina fibrosa que envolta cada múscul

3

1. Record anatomo-fisiològic

 COMPONENTS:

 Articulacions: Punts on entren en contacte uns ossos amb els

altres. Es classifiquen en 3: Sinartrosis o articulacions immòbils (crani) Anfiartrosis o articulacions lleugerament mòbils (articulacions intervertebrals) Diartrosis o articulacions de moviment lliure (maluc, genoll, espatlla, colze)

Cartílag: gel dens

Líquid sinovial

4

1. Record anatomo-fisiològic

 SISTEMA MUSCULAR

Fibra llisa (m.viscerals =contraccions involuntàries)

Fibra estriada (m.esquelètics =mov. controlats)

Múscul cardíac (contraccions involuntàries)

Múscul + nervi = unitat funcional

5

1. Record anatomo-fisiològic

Alteracions

musculoesquelètiques

**1. Record anatomo-fisiològic

  1. Trastorns de salut més freqüents:** 1. Lesions traumàtiques: 1. Esquinços 2. Luxacions **3. Fractures
  2. Bibliografia**

6

 Definició

 Conjunt de lesions capsulars i lligamentoses que

envolten a una articulació.

 Etiologia

 Forçar lligament en una direcció diferent al

moviment que accepta

 Sotmetre a tensió mecànica sobre ell, que li

sobrepassen el seu límit funcional, però no s’arriba

a modificar la relació existent entre superfícies

articulars.

2.1.1.ESQUINÇOS

7

2.1. Lesions traumàtiques

 Classificació

 Grau I. Esquinç lleu : Sovint degut a una distensió lligamentosa i es trenquen menys del 5% de les fibres. El dolor i l’edema són lleus i la resta de símptomes escassos.

 Grau II. Esquinç moderat : Hi ha una ruptura parcial del lligament amb aproximadament la 1/2 de les fibres trencades, això dóna inestabilitat articular i sol haver un dolor moderat, l’edema és immediat podent tenir associades la calor o la vermellor.

 Grau III. Esquinç greu : La ruptura lligamentosa, a aquest nivell és complerta, i es manifesta per la laxitud articular amb molta inestabilitat, el dolor intens, l’edema important i fins i tot deformitat o hemartrosis (sang dins de l’articulació).

8

2.1. Lesions traumàtiques

 Manifestacions clíniques:

 Lesió lligamentosa no complicada: “Desgarro” o un soroll tipus “pop” referit pel pacient en el moment del traumatisme. Dolor espontani o a la palpació característic d’evolucionar en 3 temps:  Primer un dolor molt intens i localitzat  Fase de minuts a 6 hores: d’atenuació del dolor  Retorna un dolor intens que no cedeix amb repòs Tumefacció periarticular (SA l’edema i/o a l’hemorràgia) Inestabilitat articular Limitació funcional: amplitud de moviment limitada.  Lesió lligamentosa és greu també s’hi poden afegir: Vessament articular Sensació que “l’articulació cedeix”

9

2.1. Lesions traumàtiques

 Tractament mèdic habitual

Tractament mèdic

 Lesions no complicades:  “RICE”

Tractament mèdic:

 Antiinflamatoris (AINEs)

 Tractament quirúrgic

 Reparació quirúrgica: Reparacions sutures resistents i re absorbibles Desinserció: grapes…

Rehabilitació post-immobilització 10

2.1. Lesions traumàtiques

Alteracions

musculoesquelètiques

**1. Record anatomo-fisiològic

  1. Trastorns de salut més freqüents:** 1. Lesions traumàtiques: 1. Esquinços 2. Luxacions **3. Fractures
  2. Bibliografia**

11

 Definició

És la pèrdua de contacte de les superfícies

articulars.

Quan la pèrdua no és complerta (parcial): subluxació.

2.1.2.LUXACIÓ

12

2.1. Lesions traumàtiques

 Classificació

 Segons el mecanisme de producció:  Directes: La fractura es produeix al lloc concret on l’os ha rebut l’impacte localitzat.  Indirectes: La fractura es localitza en un lloc allunyat del punt on s’ha rebut l’impacte.

 Segons la relació del focus de fractura amb l’exterior:  Tancades: Focus de fractura no ha tingut contacte amb l’exterior, gràcies a que la pell o algun pla muscular el preserven.  Obertes: Focus de la fractura estableix contacte amb l’exterior. 19

2.1. Lesions traumàtiques  Classificació

 Gustilo (1969): Classificació de les fractures obertes

 Tipus I: Fractura oberta de dins cap enfora de menys d’ cm, relativament neta i sense massa dany muscular.

 Tipus II: Produïda de fora cap endins amb no massa danys a teixits tous, i de més d’1 cm. Sense avulsions ni penjolls.

 Tipus III: Hi ha danys molt greus i extensos de parts toves i poden acompanyar-se de lesions vasculars o nervioses, i fins i tot de pèrdua de substància òssia.

20

2.1. Lesions traumàtiques

 Classificació

 Segons els desplaçaments:  No desplaçades: Els fragments ossis no han perdut la seva relació i l’os conserva la seva morfologia.  Desplaçades: Els fragments ossis s’han desplaçat alterant la forma de l’os.

 Segons l’estabilitat:

 Estables: Fractures que d’entrada no estan desplaçades o que, desplaçades però no reduïdes quirúrgicament, estan ben alineades.  Inestables: Fractures desplaçades que després d’haver sigut reduïdes tendeixen a re desplaçar-se.

21

2.1. Lesions traumàtiques  Classificació

 Segons la morfologia del traç de fractura  Incompletes: Traç de fractura no arriba a afectar tot el diàmetre de l’os, per tant no hi pot haver desplaçament però si deformitat.  Fissura: Simple, de bona consolidació i bon pronòstic. No requereix reducció i focus de fractura està ben irrigat.

 En tija verda: De gran angulació dels fragments que dóna una deformitat molt grotesca. Sempre d’ossos diafisials prims com radi i cúbit.

 En rodet: Traç en forma de cordó o canya de bambú degut a una compressió per caiguda sobre palmell de la mà.

22

2.1. Lesions traumàtiques

 Classificació

 Segons la morfologia del traç de fractura  Completes: Traç de fractura afecta a tot diàmetre os, formant-se dos o més fragments entre els quals pot haver-hi desplaçament.  Transverses: Traç és transversal a l’eix més gran de l’os. Consolidació lenta.  Obliqües: Traç obliquo a l’eix més gran de l’os. Consoliden fàcilment.  Espiral: Traç en espiral quasi sempre a ossos diafisials i són produïdes per una torsió. Consoliden ràpidament.  Comminuta: Molts traços, múltiples fragments= Difícil cons. També: “polifragmentàries” o “multifragmentàries”. “Fractura per esclat”.  Longitudinals: Traç longitudinal a l’eix de l’os i rectilini. Típiques d’ossos plans (ròtula o l’escàpula).

23

2.1. Lesions traumàtiques  Manifestacions clíniques:

Pròpies de molts traumatismes:

Dolor intens i progressiu

Impotència funcional

Equimosi (hematoma)

Tumefacció (edema)

Menys moviment o fals moviment

Signes més específics:

Crepitació

Deformitat

Escurçament de l’extremitat

24

2.1. Lesions traumàtiques

 Procés de curació de les fractures:

 ESQUEMA CLÀSSIC DE CONSOLIDACIÓ. 5 ETAPES:

Formació de l’hematoma

Inflamació i proliferació cel·lular

Formació del call ossi tou

Consolidació o fase de call dur

Remodelat

 C. “HAVERSIANA”

25

2.1. Lesions traumàtiques  Tractament mèdic habitual

 Tractament farmacològic

Antiinflamatoris (AINEs i opiacis)

 Tècniques específiques. Etapes:

Reducció immediata (Tancada / Oberta / Tracció):  Precoç: x evitar edema de parts toves que dificulta la reducció fragment ossis: IMMEDIATA!  Abans 10 primeres hores / > 48h quasi impossible.  Indolora  Precisa (pocs mov) i suficient

Immobilització:  Embenat rígid immobilitzador: complet o parcial

Rehabilitació POST 26

2.1. Lesions traumàtiques

 Tractament mèdic habitual

 Tècniques específiques: REDUCCIÓ (ja explicada)

 Tècniques específiques: TRACCIÓ

 Sistema que aplica una força constant sobre un dels eixos d’un membre o d’un segment ossi (longitudinal), així s’aconsegueix afavorir la reducció i ajudar en la immobilització.

 Venç l’espasme muscular: Mesura antiàlgica important  Generalitats:  Continuïtat de la força de tracció  Força de contratracció (propi pes pacient o la posició del llit en sentit contrari a força tracció)  Sempre és distal al focus de fractura 27

2.1. Lesions traumàtiques  Tractament mèdic habitual

 Tècniques específiques: TRACCIÓ

 Tracció cutània o percutània :  Força aplicada sobre la pell mitjançant tires adhesives que s’uneixen a un llistó distal d’on surten les cordes de tracció amb els pesos.  Característiques:  És la més incruenta  Limitada per la resistència de pell  Màxim temps col·locada: 2 setmanes  Es sol utilitzar amb finalitats antiàlgiques.

28

2.1. Lesions traumàtiques

 Tractament mèdic habitual

 Tècniques específiques: TRACCIÓ

 Tracció transesquelètica u òssia :  Força aplicada directament sobre l’os, distal a la fractura a través d’un clau per transfixió i amb compassos o estreps.  Característiques:  Permet suportar més pes (10-15% pes corporal)  Permet fer tracció si hi ha embenat de guix.  Inconvenients : infecció òssia i lesió parts toves amb les puntes dels claus.

29

2.1. Lesions traumàtiques  Tractament mèdic habitual

 Tractament farmacològic

Antiinflamatoris (AINEs i opiacis)

 Tècniques específiques. Etapes:

Reducció immediata (Tancada / Oberta / Tracció):  Precoç: x evitar edema de parts toves que dificulta la reducció fragment ossis: IMMEDIATA!  Abans 10 primeres hores / > 48h quasi impossible.  Indolora  Precisa (pocs mov) i suficient

Immobilització:  Embenat rígid immobilitzador: complet o parcial  Quirúrgica Rehabilitació POST 30

2.1. Lesions traumàtiques

 Tractament mèdic habitual

 Tractament quirúrgic

 Reimplants

Cirurgia d’avantguarda. Trasllat membre amputat en gel o sèrum fisiològic o guardar-se a uns 4ºC. Membre amputat lliure de lesió hística Abans de 3h post amputació Bona col·laboració pacient

37

2.1. Lesions traumàtiques  Tractament mèdic habitual

 Tractament quirúrgic

 Amputacions

38

2.1. Lesions traumàtiques

 Rol de col·laboració (Complicacions LOCALS)

CP: Alteracions vasculars i/o nervioses SA

Propi traumatisme

Edema

Hemorràgia

Emb. rígid immobilitzador inadequat

Tracció incorrecta

Ventall molt ampli:

Vasculars: des de disminució transitòria del flux sanguini fins a gangrena perifèrica. Nervioses: Recuperables o no s/grau de lesió axons: Neurapràxia: intactes ,conducció KO. Espontània Axonotmesis: danyats però baina OK. Tardana Neurotmesis: nervi dividit. No recuperació! 39

2.1. Lesions traumàtiques  Rol de col·laboració (Complicacions LOCALS)

CP: Alteracions vasculars i/o nervioses

Activitats:

 Control coloració de dits EEII o EESS s/pertoqui.  Control temperatura  Control polsos perifèrics (si l’embenat ho permet)  Control sensibilitat: formigueig, entumiment, debilitat...  Control aspecte de pell:  Aspecte massa llis i brillant: afectació neurovascular...  Molta sequedat als dits de les mans pot indicar pèrdua de la funció autonòmica.  Afavorir retorn venós de l’extremitat immobilitzada col·locant-la en posició antiedema. 40

2.1. Lesions traumàtiques

 Rol de col·laboració (Complicacions LOCALS)

CP: Alteracions vasculars i/o nervioses

Activitats:

Estimular mobilització dits per millorar la circulació i així disminuir l’estasi venós i l’entumiment. Control moviments anormals que es puguin presentar (afectació algun nervi) Aplicació de crioteràpia x edema. Control dolor: escales de valoració i valorar-ne la seva intensitat (no ha d’augmentar) Administració d’analgèsia pautada. Si portador de guix: valorar-ne compressió. Si portador de tracció: Cures i controls!

41

2.1. Lesions traumàtiques  Rol de col·laboració (Complicacions LOCALS)

CP: Síndrome compartimental SA l’augment de

compressió dins d’un compartiment osteoaponeuròtic.

 Quadre on edema o hemorràgia augmenten la pressió de l’interior d’un compartiment osteoaponeuròtic *, i davant la impossibilitat d’expansió, disminueix flux capil·lar originant una isquèmia muscular.  S’acaben ocluint vasos venosos i arterials d’un calibre més gran: NECROSI MUSCULAR I NERVIOSA!

 Tractament:  Conservador  Fasciotomia

 *La baina aponeuròtica que envolta al o als muscles, als ossos

corresponents, als nervis i als vasos sanguinis. 42

2.1. Lesions traumàtiques

 Rol de col·laboració (Complicacions LOCALS)

CP: Síndrome compartimental

Activitats:

 Regla de 5 pes: dolor (pain), parestèsies, pal·lidesa, paràlisi i absència de pols (pulselessness). Control dolor lloc de fractura: excessiu i progressiu. Control parestèsies, tumefacció o tensió de l’extremitat (afectació nerviosa) Control de coloració. Control de mobilitat de dits. Control polsos perifèrics.

43

2.1. Lesions traumàtiques  Rol de col·laboració (Complicacions LOCALS)

CP: Síndrome compartimental

Activitats:

Control omplerta capil·lar: està disminuïda. Control de pressió del compartiment Aplicació mesures estrictes d’asèpsia (si fasciotomia) Controls post quirúrgics corresponents (si fasciotomia)

Davant sospita mai: Ni crioteràpia Ni compressió Ni elevació.

44

2.1. Lesions traumàtiques

 Rol de col·laboració (Complicacions LOCALS)

CP: Osteomielitis SA ferida oberta / infecció

intraoperatòria.

 És la infecció de l’os.

45

Aguda Crònica

Hematògena Exògena

-NENS!!! -Adults: pròtesi o osteosíntesi (immuno).  MC: dolor intens i agut a la palpació, febre, inflamació i supuració. TRACTAMENT: Antibiòtics, analgèsics, repòs i drenatge (si cal).

-Habitual en adults amb ferida oberta.

 MC: Igual

TRACTAMENT: Profilàctic.

-Abans seqüela ara fx obertes i IQ gèrmen latent.  MC: Reaparició dolor i la vermellor, febre i pus a través d’una fístula.

TRACTAMENT: Conservador: Repòs ATB IQ: neteja, retirada material, empelts...

2.1. Lesions traumàtiques  Rol de col·laboració (Complicacions LOCALS)

CP: Osteomielitis SA ferida oberta / infecció IQ.

Activitats:

Administració pauta antibiòtica i analgèsica prescrita. Col·locació fèrula oberta de control si hi ha ferida oberta i repòs absolut. Si no cedeixen els símptomes a les 24h post tto: drenatge de la zona. Mesures asèpsia exhaustives (tècnica estèril). Controlar signes indicadors d’inflamació i infecció com: vermellor, calor o supuració de la zona, Tª corporal... Administrar alimentació equilibrada:  Rica en proteïnes i vitamines.

46

2.1. Lesions traumàtiques

 Rol de col·laboració (Complicacions LOCALS)

CP: Retard en la consolidació òssia SA

mala vascularització

mala reducció

immobilització inadequada

infecció

És la incapacitat dels fragments ossis de

consolidar-se en un temps normalment acceptat i

esperat per les característiques de la fractura,

donant lloc a un os no alineat, mal configurat...

Temps de consolidació clínica “variables”.

47

2.1. Lesions traumàtiques  Rol de col·laboració (Complicacions LOCALS)

CP: Pseudoartrosi SA tècnica quirúrgica inadequada

immobilització inadequada

tracció excessiva

mala vascularització.

Quan l’os fracturat no es consolida i pot arribar a

crear-se, fins i tot, una falsa articulació en el

focus de la fractura (pseudoarticulació)

Típica d’ossos diafisials: pitjor vascularitzats i

tenen insertats músculs potents que actuen com a

palanques i són més difícils d’immobilitzar.

Tractament: Quirúrgic.

48

2.1. Lesions traumàtiques

 Rol de col·laboració (Complicacions LOCALS)

CP: Sensació del membre fantasma SA amputació de

l’extremitat. (ja explicat a vascular)

CP: Necrosi òssia SA un traumatisme.

CP: Atròfia muscular / impotència funcional SA embenat

rígid immobilitzador.

CP: Úlceres per decúbit SA mala protecció durant

l’embenat rígid immobilitzador.

55

2.1. Lesions traumàtiques  Rol de col·laboració (GENERALITZADES)

CP: Embòlia grassa SA fractura tancada d’ossos llargs.

 Consisteix en el pas de glòbuls de grassa a la circulació amb oclusió de les llums vasculars

Lesions hemorràgico-isquèmiques pulmons i encèfal.

 Sdre. E.G. = mortalitat 15%.

 MC: 24-72h post traumatisme. D’insuficiència respiratòria (96%) De compromís neurològic (60%) De rash petequial (34%)

56

2.1. Lesions traumàtiques

 Rol de col·laboració (GENERALITZADES)

CP: Embòlia grassa SA fractura tancada d’ossos llargs.

Tractament / Activitats:

De prevenció: Immobilització precoç de fractures amb mínima manipulació d’aquestes. No tto específic Simptomàtic sobretot d’hipòxia:

Administrar oxigen. Control de pO 2 : pulsioxímetres, GSA... Administrar serumteràpia per reposar volum Adm. corticoesteroides i heparina per millorar possibles TEP i/o CID.

57

2.1. Lesions traumàtiques  Rol de col·laboració (GENERALITZADES)

CP: Tromboembolisme SA prescripció repòs absolut.

En forma de TEP o de TVP.

 És freqüent en pacients ortopèdics i encara més en

aquells intervinguts de pròtesi de maluc (aquí es

relaciona l’alta incidència degut a la manipulació de

les venes femorals, a l’èstasi venós, etc).

Risc major si AP d’altres tromboembolismes,

obesitat, edat avançada, neoplàsies, varius,

tabaquisme... i immobilització!

58

2.1. Lesions traumàtiques

 Rol de col·laboració (GENERALITZADES)

CP: Tromboembolisme SA prescripció repòs absolut.

Activitats:

 De profilaxis x TVP:  Mecànica: col·locant mitges de compressió (preveu l’èstasi venós i incrementa l’alliberació de l’activitat fibrinolítica endògena).  Administrar anticoagulants: HBPM... Específic x TEP:  Control FR (90% taquipnea és ppal MC)

 Si diagnòstic de TVP o TEP:  Administrar tto heparina endovenosa continua.  Realitzar analítiques x controlar l’APTT. 59

2.1. Lesions traumàtiques  Rol de col·laboració (GENERALITZADES)

CP: Gangrena gasosa SA ferida bruta mal desbridada.

CP: Tètanus SA ferida en absència d’administració

d’immunoglobulina antitetànica.

CP: IRA SA rabdomiolisi.

CP: Shock hipovolèmic SA hemorràgia.

CP: Shock neurogènic SA dolor agut.

60

2.1. Lesions traumàtiques

 Tractament infermer

Intervencions infermeres relacionades amb els coneixements deficients

 Cures del pacient enguixat: manteniment (NIC 0762)

 Controlar signes d’infecció: mala olor del guix, febre...  Inspeccionar guix buscant signes de drenatge de les ferides situades per sota d’aquest.  Marcar la circumferència de qualsevol drenat com a mesura per a futures valoracions.  Comprovar estat del guix (¿esquerdes?).  Protegir extrems distals i proximals del guix.

2.1. Lesions traumàtiques  Tractament infermer

Intervencions infermeres relacionades amb els coneixements deficients

 Cures del pacient enguixat: manteniment (NIC 0762)

 Evitar humitejar el guix: protegir-lo alhora del bany...  Instruir al pacient perquè no es rasqui la pell situada per sota del guix amb cap objecte (no agulles de fer mitja...)  Oferir alternatives pel rascat: aire fred assecador de cabells...  Elevació EE x sobre nivell del cor: Si coixins en EEII: no han de tocar el taló. En EESS: suport pel braç com a recolzament.

2.1. Lesions traumàtiques

 Tractament infermer

Intervencions infermeres relacionades amb els coneixements deficients

 Cures d’una tracció / immobilització (NIC 0940)

 Col·locar en correcta alineació corporal (matalàs dur)  Mantenir posició correcta al llit per fomentar la tracció.  Assegurar-se que s’han col·locat les peses adequades.  Assegurar-se que cordes de tracció i politges pengen lliurement.  Assegurar-se que la politja i les peses resten al llarg de l’eix de l’os fracturat.  Subjectar les peses mentre es mou al pacient.

2.1. Lesions traumàtiques  Tractament infermer Intervencions infermeres relacionades amb els coneixements deficients

 Cures d’una tracció / immobilització (NIC 0940)

 Controlar el dispositiu de fixació extern.  Vigilar pell i prominències òssies (arc)  Vigilar la circulació, els moviments i la sensibilitat de l’extremitat afectada.  Valorar capacitat d’autocures pacient durant la tracció.  Proporcionar un trapezi.  Si transesquelètica:  Controlar els punts d’inserció de fixacions  Realitzar cures

2.1. Lesions traumàtiques

 Tractament infermer

Intervencions infermeres relacionades amb els coneixements deficients

 Aplicació de calor o fred (NIC 1380)

 Explicar la utilització del fred i la calor  Seleccionar mètode més convenient i sigui fàcilment disponible: bosses plàstic amb gel, sobres de gel químic, ampolles d’aigua fredes o calentes, esterilles elèctriques de calor, etc.  Si tx obert: seleccionar el lloc de l’estimulació.  Si tx tancat: aplicar directament a prop del lloc afectat.

2.1. Lesions traumàtiques  Tractament infermer Intervencions infermeres relacionades amb els coneixements deficients

 Aplicació de calor o fred (NIC 1380)

 Ensenyar a evitar el dany de teixits associats amb el fred o la calor.  Embolicar el dispositiu d’aplicació amb un drap o tovallola de protecció.  Comprovar tª d’aplicació, especialment quan sigui calor.  Determinar la durada de l’aplicació.  Deixar ben clar que l’aplicació de fred pot resultar breument dolorosa, amb entumiment, els 5 primers minuts de l’estimulació inicial.

2.1. Lesions traumàtiques