1- JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL:
La suplantació de la nostra llengua pel castellà és un fet perceptible. La forta
castellanització que ha patit el País Valencià durant segles ha fet que mots genuïns en
valencià, i en conjunt de la llengua catalana, hagen estat substituïts per barbarismes
innecessaris. Desde el segle XV, amb la crema de la Bíblia Valenciana, s’encetà un
procés de forta repressió i prohibició de la nostra llengua. Encara que se’ns ha instat a
canviar-la pel castellà, la nostra estima cap al valencià ens ha fet que l’hàgem conservat
i transmés fins a dia de hui.
No obstant això, aquesta castellanització ha tingut una gran influència en la nostra parla.
La no- normalització del valencià durant segles, ha fet que no hàgem pogut estudiar-lo i
aprendre’l correctament, per això, hem pres lèxic i expressions pròpies del castellà per
a la nostra llengua. Alguns mots estan tan estesos que fins i tot el diccionari normatiu
per excel·lència i de referència de la llengua catalana, el DIEC; ha acceptat paraules
com “fatxada” (fachada en cast.) encara que ja existeix el tradicional en català
“façana”.
L’ús desmesurat de castellanismes empobreix el català, que és una llengua molt rica
amb segles d’història, amb la qual cosa resulta preocupant que els valencianoparlants
més jóvens que estudien en valencià, n’arriben a usar inclús més que els seus propis
pares o avis, què no han tingut aquesta possibilitat.
2-OBJECTIU
El treball que proposem ací, és aprofundir en l’estudi dels castellanismes més
destacables emprats en valencià, front a mots genuïns. En aquest cas, s’estudiarien els
barbarismes utilitzats pels jóvens d’un institut de Llíria en acabar l’ESO. Això ens
permetria veure per una banda els castellanismes que tenen assimilats en la seua parla
habitual fins i tot en acabar l’educació secundària obligatòria. Per altra banda i a la
inversa, s’observaria si l’ensenyament en línia en valencià, ha afavorit d’alguna manera,
la substitució d’alguns barbarismes habituals, per mots propis del valencià.
3-METODOLOGIA
Hom procediria a enregistrar amb una gravadora les conversacions entre els jóvens de
setze anys en situacions quotidianes; és a dir, parlant amb família i amics. Un altre
mètode que empraríem seria parlant amb ells i ens contarien el seu dia a dia, alguna
anècdota passada, un viatge que li agradaria fer, etc...
Així doncs, podrem veure si els barbarismes que empren tenen certa tradició en el
valencià apitxat de Llíria com ara: antes, después, entonses, roïdo etc. o si
contràriament es tracta de barbarismes nous com ara: plenar (cast. llenar) en lloc d’
“omplir”, donar-se pressa en lloc d’”afanyar-se” o despensa pel genuí “rebost”. Llavors
Interferència del castellà en els jóvens valencianoparlants de Llíria
Orientació, recursos i tècniques per a la filologia catalana
[Escribir el nombre del autor]
