¡Descarga GUIÓ DE CATALÀ PREP SELE y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!
Fatou-Oumy Ndiaye
Guió de Català
1.El verb
El verb és el nucli del predicat i expressa una acció (escriure), un estat (ser) o un procés (créixer).
Estuctura:
Lexema: Part invariable que aporta el significat lèxic (ex: cant- en cantàvem).
Morfemes: Parts variables que indiquen persona, nombre, temps, mode i aspecte (ex: àvem).
Conjugacions:
Primera (-ar): cantar Segona (-re, -er): témer, perdre Tercera (-ir): dormir, servir
Modes Verbals:
Indicatiu: Expressa realitat. Subjuntiu: Expressa dubte, desig, hipòtesi. Imperatiu: Expressa una ordre.
Aspecte Verbal:
Imperfectiu: Indica una acció no acabada (ex: cantava).
Perfectiu: Indica una acció acabada (ex: va cantar).
Incoatius: Afegixen eix- en la 1a persona del present d'indicatiu i tot el present de subjuntiu (ex: serveixo, serveixes). Verbs incoatius freqüents: servir, patir, decidir, preferir. (No: sentir, dormir).
Classificació sintactica:
Transitius Porten Complement Directe (CD) (ex: Llegeixo un llibre)
Intransitius: No porten CD^ (ex: Corro molt).
Pronominals
Porten un pronom feble (ex: penedir-se, adonar-se).
Recíprocs: L'acció recau sobre els subjectes mútuament ( ex: Ens abracem). Reflexius: L'acció recau sobre el mateix subjecte (ex: Em rento).
Impersonals: No tenen subjecte^ (ex: Plou, Hi ha gent, Cal estudiar)
⚠ IMPORTANT: Hi ha i Hi havia són correctes. ❌ hi han, ❌ hi havien són incorrectes.
Copulatius ser, estar, semblar.^ Porten Atribut (ex: És intel·ligent).
Perífrasis Verbals Importants:
Obligació:
haver de→ He d’anar
caldre→ Cal estudiar, tenir que estudiar❌
Probabilitat: deure + infinitiu→ Deu ploure Imminència: estar a punt de Incoativa (inici d'acció): posar-se a
Temps verbal importants (Pau):
Present: estudio Imperfet: estudiava (Valor: descripció, acció habitual, cortesia - Volia demanar...) Passat perifràstic: vaig estudiar (Molt propi del català) Passat simple: estudií (Literari) Perfet: he estudiat (Acció recent) Plusquamperfet: havia estudiat (Anterioritat) Futur: estudiaré (També pot expressar probabilitat: Deu tenir vint anys). Condicional: estudiaria (Hipòtesi)
3.Accentuació:
Agudes: Accent si acaben en vocal, s, en, in (ex: camió, cafè). Planes: Accent si NO acaben en vocal, s, en, in (ex: fàcil). Esdrúixoles: Sempre porten accent (ex: música).
Obert/Tancat:
E oberta: cafè E tancada: perdé O oberta: això O tancada: camió
Monosíl·labs (diacrítics vigents):
bé, déu, és, mà, més, món, pèl, què, sé, sí, sòl, són, té, ús. (Molt preguntable).
4.Dièresi
Funcions:
Separar vocals: Per indicar que la u es pronuncia (ex: qüestió, pingüí). Trencar diftong: Per indicar que dues vocals juntes formen síl·labes separades (ex: raïm, veïna).
Excepcions (No porten dièresi):
Sufixos: isme (egoisme), ista (altruista). Infinitius ir: conduir. Gerundis: conduint. Futur: conduiré. Si hi ha accent gràfic, no cal dièresi: Lluís (no Lluïs).
Nota Diftong : les dues vocals es pronuncien en una sola síl·laba (un sol cop de veu). Passa quan:
hi ha vocal feble (i, u) amb una forta (a, e, o) → peu, mai, viu o dues vocals febles → ciutat
Hiat : les dues vocals es pronuncien en síl·labes separades (dos cops de veu). Passa quan:
hi ha dues vocals fortes juntes → teatre (te-a-tre) o una vocal feble amb accent → país (pa-ís)
5.Pronominalització
Después
Pronom 1 (CI) Pronom 2 (CD/Loc) Combinació Exemple
em el, la, els, les me'l, me la, me'ls, me les
Me'l dona
et el, la, els, les te'l, te la, te'ls, te les Te la compra
es (se) el, la, els, les^ se'l, se la, se'ls, se les^ Se'ls menja
ens el, la, els, les ens el, ens la, ens els, ens les
Ens el dona
us el, la, els, les use'l, us la, us els, us les
Us la regala
em, et, es, ens, us en me'n, te'n, se'n, ens en, us en
Me'n dona
li el, la, els, les l'hi, la hi, els hi, les hi (^) Li'l -> L'hi
els el, la, els, les els el, els la, els els, els les
Els la dona
li, els en (^) n'hi (li'n / els en) Li'n -> N'hi
Prohibit: Li'l, li la, els els...
Solució: L'hi, la hi, els hi, les hi.
Prohibit: Li'n, els en.
Solució: N'hi.
li + el/la/els/les--> l'hi / la hi... li + en--> n'hi els + en--> n'hi
6.Oració composta
Juxtaposades: Separades per signes de puntuació (ex: Vine, parlarem).
Coordinades: Unides per conjuncions coordinants. Copulatives: i, ni Disjuntives: o, o bé Adversatives: però, sinó, tanmateix
Distributives: ara...ara, ni...ni Explicatives: és a dir, o sigui
7. Subordinades
Substantives: Funció de sintagma nominal. Subjecte: És clar que vindrà. CD: Vull que vingui. CRV: Insisteixo que vinguis (la preposició cau). Interrogatives indirectes: No sé si vindrà, No sé què vol. Adjectives (de relatiu): Amb antecedent. Relatiu: que, què, qui, on, el qual (ex: El noi que ve, La taula en què escric, La noia amb qui parlo, El lloc on visc, El qual - més formal). Relatiu possessiu: el llibre l’autor del qual... (Molt típic PAU). Sense antecedent: Qui calla atorga, Allò que dius. Adverbials: Pròpies: Temps, lloc, manera. Impròpies: Causa, finalitat, condició, concessió, conseqüència, comparació. Consecutives: tan... que (ex: tan cansat que dorm). Comparatives: més... que
Oracions de relatiu:
QUE: Subjecte o CD (ex: El noi que ve). QUÈ: Amb preposició (ex: La taula en què escric). QUI: Persones (ex: La noia amb qui parlo). ON: Lloc (ex: El lloc on visc). EL QUAL: Més formal, amb preposicions fortes (ex: contra el qual, darrere la qual). Relatiu possessiu: el llibre l’autor del qual... (Molt típic PAU). Sense antecedent: Qui calla atorga, Allò que dius.
8.Cambi i caiguda de preposició:
S'eliminen obligatòriament quan introdueixen una oració subordinada que comença per la conjunció que :
Preposició A : S'ha acostumat a caminar --> S'ha acostumat que caminin. Preposició AMB : Es conforma amb poc --> Es conforma que l'ajudin. Preposició DE : Se n'alegra de veure't --> Se n'alegra que hagis vingut. Preposició EN : Confio en tu--> Confio que tot sortirà bé.
Casos especials i excepcions
Davant d'infinitiu : Les preposicions a i de es mantenen ( Tinc ganes de menjar ), però amb i en solen canviar per a o de. Locucions : També cau la preposició final de locucions com abans de o després de davant de que ( Després que sopis, vine ). Que relatiu : No s'ha de confondre amb el pronom relatiu; si el que porta un antecedent, la preposició sovint es manté o es transforma (ex: L'eina amb què treballem ).
