Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Habilitats Socials, Apuntes de Psicología

Asignatura: Dinàmica de Grups, Profesor: , Carrera: Psicologia, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

Antes del 2010

Subido el 30/06/2005

jusep-7
jusep-7 🇪🇸

3.8

(89)

10 documentos

1 / 8

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
ENTRENAMENT EN HABILITATS SOCIALS
Fets que van contribuir a la configuració del procediment d’entrenament en habilitts
socials:
el desenvolupament de métodes per l’aprenentatge de respostes emocionals i
socials que permeten als subjectes superar determinats problemes
pioners: Salter (tècniques d’autoexpressió), Wolpe (entrenament en respostes
incompatibles com la conducta asertiva) i estratègies d’aprenentage basades en
l’anàlisi experimental de la conducta de Skinner.
Investigacions que relacionen la competència social amb la simptomatologia
patológica i la posterior rehabilitació
Elaboració d’un model teòric explicatiu del funcionament de les HS, agafant om
analogia el model ergonòmic aplicat a les destreses motores (Argyle i Kendon)
Incorporació de la tècnica del modelatge (aprenentage social de Bandura) com
una part dels entrenaments (EHS)
Dos orientacions de estudi i intervenció:
Especialistes nortamericans F 0
E 0
enfocament clínic, preocupació per questions
metodològiques i de índole pràctic
Especialistes europeus F 0
E 0
enfocament psicosocial, interés tant pel context situacional
com pel social i cultural
L’interés dels especialistes va variar a partir dels anys seixanta amb la publicació de
numerosos textos divulgatius dels EHS:
es passa del tractament de casos individuals al entrenament en grup
del tactament de casos clínics al entrenment de altres conductes socials
problemàtiques
desenvolupament de programes centrats en la formació d’habilitats de diferents
professionals
Efectivitat i importància dels EHS com a mètode alternatiu a la psiquiatria i
psicopatologia tradicionls.
Un dels més importants especialistes va ser Goldstein a qui va agradar aquesta tècnica
per la seva simplicitat, brevedat, versalitat i amplitud d’aplicacions, ense limitacions de
problemes i sense discriminació de clients. A més amb la tècnica s’consegueix millorar
la qualitat de vida, ajustament social (vida independent), reducció de la severitat de
símptome i probabilitat de recaigudes, evitació de situacions estresssnts, etc.
pf3
pf4
pf5
pf8

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Habilitats Socials y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

ENTRENAMENT EN HABILITATS SOCIALS

Fets que van contribuir a la configuració del procediment d’entrenament en habilitts socials:

  • el desenvolupament de métodes per l’aprenentatge de respostes emocionals i socials que permeten als subjectes superar determinats problemes pioners: Salter (tècniques d’autoexpressió), Wolpe (entrenament en respostes incompatibles com la conducta asertiva) i estratègies d’aprenentage basades en l’anàlisi experimental de la conducta de Skinner.
  • Investigacions que relacionen la competència social amb la simptomatologia patológica i la posterior rehabilitació
  • Elaboració d’un model teòric explicatiu del funcionament de les HS, agafant om analogia el model ergonòmic aplicat a les destreses motores (Argyle i Kendon)
  • Incorporació de la tècnica del modelatge (aprenentage social de Bandura) com una part dels entrenaments (EHS) Dos orientacions de estudi i intervenció: Especialistes nortamericans F 0E 0 enfocament clínic, preocupació per questions metodològiques i de índole pràctic Especialistes europeus F 0E 0 enfocament psicosocial, interés tant pel context situacional com pel social i cultural L’interés dels especialistes va variar a partir dels anys seixanta amb la publicació de numerosos textos divulgatius dels EHS:
  • es passa del tractament de casos individuals al entrenament en grup
  • del tactament de casos clínics al entrenment de altres conductes socials problemàtiques
  • desenvolupament de programes centrats en la formació d’habilitats de diferents professionals Efectivitat i importància dels EHS com a mètode alternatiu a la psiquiatria i psicopatologia tradicionls. Un dels més importants especialistes va ser Goldstein a qui va agradar aquesta tècnica per la seva simplicitat, brevedat, versalitat i amplitud d’aplicacions, ense limitacions de problemes i sense discriminació de clients. A més amb la tècnica s’consegueix millorar la qualitat de vida, ajustament social (vida independent), reducció de la severitat de símptome i probabilitat de recaigudes, evitació de situacions estresssnts, etc.

Es a més una tècnica considerada psicoeducativa enlloc de terapèutica (ampliació de horitzons)

BASES TEORICO-EXPERIMENTALS 1-aproximció conceptual (caracteristiques comuntment acceptades com rellevants)

  • conducts mnifestes en situació de interacció social
  • orientació a objecteius tant de l’ambient (materials, socials) com personals (autoreforç, autoestima)
  • especificitat situacional (determinades pel context sociocultural i la situaió)
  • components de la habilitats: diferents nivells en funció del grau de infeència i especificitat adoptat F 0E 0 n.molar, n.intermedi, n.molecular conté tant components conductuals com cognitius i fisiològics la exibició d’un HS implica la adequada combinació de tots els components i elements 2- caracteritzacio dels EHS Els EHS orientats a l’adquisisció de les HS es fundamenten en els principis de l’aprenentatge on hi juga un paper important la interacció entre factors intrínsecs a la persona i factors ambinetals.
  • Model de adquisició de conductes en el que es basen: orientats al desenv. de conductes noves o alternatives ampliant el repertori de cond. adaptatives
  • Consideració dels subjectes com agents actius de canvi: intenció de canviar, acceptació i comprensió del procediments, participació activa en tot el procés
  • Consideració dels EHS com procediments psicoeducatus enlloc de tècniques terapeutiques
  • Avantatges sobre altres tècniques tradicionals:
  • més familiars
  • breu duració
  • teminologia simple i senzilla
  • gran flexibilitat per adaptar-la a diferents necessitats i estructurats
  • breu i senzilla formació dels entrenadors
  • Àmplia evidència sobre la seva eficacia en l’adquisició de conductes

3- model expilcatiu del funcionament de les HS

  • manifestació d’cord en participar i adquirir nous comportamtns
  • participació activa en tot moent del procés de prenentatge
  • impicació de forma activa en l’entrenment de altres subjectes Així com tb un anàlisis de les situacions socials que ha d’afrontar

Tècniques

  1. instruccions: explicacions clares sobre la conducta a entrenar en cada siuació amb la finalitat de guiar al subjecte en la utilització de patrons de resposta. Centra la atenció en les conductes a identificar (observació de models), executar (assaig), avaluaar i practicar en la vida real. Les instruccions es donen al llarg de tot l’entrenament i principlment a l’inici de cada sessió
  2. (^) modelatge: exibició de les conductes objecte de entrenament per part d’un model davant dels sunjevtes que seran entrenats. Triple efecte: adquisició de noves conductes, inhibició de cond. existents o fcilitació de det. cond. criters a tenir en compte en l’aplicació: a) persones model F 0E 0 pot fer-ho qualsevol membre del grup però és recomanable:
  • similitud entre model i observador tan en caract. Idiogràfiques com de grup de pertenencia i referència. Preferentment model copìng (eforç prograssiu) que master (exessivament competent)
  • model mistos i agradable respecte l’observador amb actució seguida de conseq. positives (felicitació, premi...)
  • mostrar diferents models pq l’observador pugui elegir el comportamtn que més s’adapti al seu estil b) forma de presentació del model:
  • real (fisicament present)
  • simbòlic (grabacions o simple descripció) fonamental que:
  • conductes mostrades de forma clara i precisa
  • presentades de menor a major dificultat
  • presentades dins una sequència de interaccio amb sentit propi

)c (^) percepció per part de l’observador:

modelatge manifest F 0E 0 el subjecte observa el comportament real o simbolic del model modelatge encobert F 0E 0imaginant-s’ho important:

  • preparar favorablement al subjecte per la observació
  • presentar la conducta del model no com lo correcte sinó com alternativa
  • controlar les condicions fisicoambientals per minimitzar els factors distracotrs

Tècnica ampliament utilitzada i molt útil i eficaç amb conductes no verbals, paralinguistica i comportamtns complexos.

  1. assaig conductula o role-playing dos modalitats: - (^) assaig conductual real - assaig conductual encobert sequència d’aplicació recomanable:
  • imaginar-se fent la conducta per poder-se preprar de possibles consequencies negatives inesperades
  • fa les conductes objectiu en stuació de laboratori
  • s’imagina a ell mateix fent la conducta en situacions de la vida real (generalització) per incrementar l’eficacia:
  • atorgar al subjecte un paper actiu
  • centrar l’assaig en un objectiu concret, controlable i fàcil d’abarcar així com en situacions rellevant per ell i pràximes en el temps
  • planificar de menor a major dificultat les situacions progressivament
  • de situacions planificades a improvisades i reals
  • de representacions estructurades a semiestruct. Per acabar en no estructurades
  • fer assajos reals
  • fer-ne molts sense que interfereixi negativament
  • utilitzar contextos i interlocutors diferents per facilitar la generalització
  1. retroalimentació
  • proporciona un medi de apoyo social
  • factor motivant
  1. estrategies de generalitzacio Exibició de les HS en diferents condicions:
  • temps: posterios a l’entrenament (manteniment)
  • context diferent (laboratori-vida real F 0E 0 transferència)
  • situacions interpersonals
  • situacions diferents a les entrenades
  • respostes (conductes similars)
  • persones (conducta davant de diferents persones) estratègies aplicades en el lboratori:
  • assajos reiterats pel sobreaprenentage, habituació
  • (^) afrontar situacions multiples, variades i rellevants
  • interlocutors diferents
  • contectos variats i lo més semblants a la vida real
  • entrenament en grup
  • planificar l’adquisició de les HS
  • ensenyar conductes rellevants i funcionals
  • ensenyar estrategies generals, diferents formes d’actuar i conductes flexibles i adaptables a diferents situacions socials
  • desenvolupar capacitats cognitives que permetin al subjecte discriminar senyals socials, etc
  • tractaments individualitzats adaptats a les necessitats de cada un
  • implicar al subjecte en l’entrenament dels altres per donar-li un paper aciu en l’aplicació de les tècniques
  • programar sessions de apoyo al finalitzar l’entrenament Estratègies aplicades en l’ambient real:
  • homewoerk en contextos naturals
  • identificar situacions i analitzar consequències (fulles de registre)
  • situacions amb elevada probabilitat d’èxit
  • reforç al realitzar les tasques
  • buscar ambients d’apoyo
  • (^) implicar a persones significatives

Variacions en l’aplicació del EHS

  1. altres tècniques utilitzades conjuntament a els EHS son les de control de facotrs que interfereixen negativament en l’exibicio de conductes competents com el control de l’ansietat, de reestructuració cognitiva i solució de problemes 2. Entrenaments individuals versus grupals els grupals son els més utilitzats i els més eficaços pq:
  • els grups constitueixen un marc de referència i comparació social