ICONOGRAFIA: HINDUISME I BUDISME
HINDUISME:
Les religions de la India abarquen una llarga sèrie de grups religiosos, minories i corrents
com el Visnuisme, Shivaisme, Krishnaisme i el Tantrisme.
El que es denomina Hinduisme és el resultat d’una inmensa metamorfosi sense césar des
de fa 3000 anys s’han barrejat en el crisolisme la saviesa dels Vedas les experiències
místiques.
Els hindús denominen la seva pròpia religió com a Sanatana Dharma, és a dir, la veritat
eterna o Vaidika Dharma, és a dir, la veritat basada en els veda.
L’hinduisme ordena adorar a Déu segons la pròpia fe, el seu propi Dharma i per això viu en
pau amb totes les religions.
Els Veda són els llibres més sagrats de l'índia, són les escriptures sagrades de l'Hinduisme,
transmeses de forma oral, signifiquen literal la ciència i són el monument literal més
important de la cultura indoeuropea (2500-500 a.C). és la religió que els aris porten a la
India, aquests llibres consten d’una himnología sagrada i després els Déus que serán
complementats amb obres d’explicació amb obres exegesis. Entre els més importants
mencionem el Rig-veda és el més importants dels quatre. És un himne on es mostra un
politeisme naturalista que més tard será panteísme. Els signes que estan associats a les
divinitats, representen els fenòmens naturals: les tormentes, el cel…
Molt important a destacar entre elles Agni , déu del foc, que és qui rep el sacrifici i fa de
mediador entre els déus i els homes, també trobem a Indra, el pare dels déus, Vaiu déu del
vent… Aquests signes també tenen al·lusions a la vida quotidiana dels aris i tenen un gran
contingut mitològic. Uns altres vedas menys importants, podem dir el Samaveda, el veda
dels cants litúrgics, el Yajurveda, el veda de les fórmules sagrades amb el que es fan els
sacrificis. El sacrifici és molt important per els aris, ja que mitjançant aquests ells intenten
dominar als déus i a les forces de la naturalesa. Per últim el Atharvaveda, és el veda dels
conjurs, de les fórmules màgiques, és un veda menys controlat per els sacerdots i més
popular.
Es diu que la literatura sagrada està composta per dos grans apartats que són la revelació o
Shruti i el que es denomina tradició o Sriti. Les escriptures dels veda es considera tradició
revelada, però posteriorment es consideren que les obres de exégesis dels brahmans, els
Upanishads serien tradició escoltada del Shruti.
És important destacar la casta que exerceix els brahmans sobre aquestes escriptures ja que
serán qui controlarán la religió en un futur i derivará en el brahmanisme. A partir d'aquí, es
construeixen dues nocions molt importants en l'hinduisme contemporani que són el culte al
Lingam, al símbol fàl·lic de la divinitat fecundadora i el culte a la Sakti, la energía femenina,
la deessa mare terra, per lo tant tenim la Trimurti, la trinitat hindú: tenim al déu Brahma,
què és el déu creador, que després de crear l’univers es manté al marge i rep poca adoració
i dos déus importants en els que es polaritza la religió: Shiva (shivaisme) i Visnú
(vismuisme). El déu Shivá és el déu de la destrucció, el que destrueix perquè tot torni a
crear-se i el déu Vishnú és el déu protector.
Trobem més de 100 Upanishad, però només les 13 primeres són les més importants.
Aquestes revelen la identitat de l’essència humana i l’univers amb lo diví. Literalment la
paraula Upanishad significa estar assegut amb el mestre. Shankara és el que va comentar
aquestes tretze primeres (autor de l’escola filosófica de l’era medieval dels vedas). La religió
va passar del sacrifici diví a viure dintre d’un mateix aquella realitat divina, aquesta realitat
no té res a veure amb lo temporal i lo finit, és per tant, eterna. També abarca la idea de
reencarnació i karma, ara ja la paraula karma no significa acció rellevant per el ritual, si no
