

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Una breve introducción a las religiones hinduista y budista, sus orígenes, creencias y prácticas. El hinduismo, considerado la religión más antigua del subcontinente indio, abarca una amplia gama de creencias y grupos religiosos, entre ellos el visnuísmo, shivaisme, krishnaísmo y el tantrismo. La literatura sagrada hindú está compuesta por los vedas, textos considerados la ciencia más antigua y monumento cultural más importante de la civilización indoeuropea. Por otro lado, el budismo, que carece de revelación, profetas y de dios, se basa en las experiencias de buda gautama sakiamuni. El príncipe fundador abandonó su palacio en busca de la salvación y alcanzó la iluminación después de una larga meditación. Las cuatro nobles verdades son el fundamento de sus enseñanzas.
Tipo: Apuntes
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


Les religions de la India abarquen una llarga sèrie de grups religiosos, minories i corrents com el Visnuisme, Shivaisme, Krishnaisme i el Tantrisme. El que es denomina Hinduisme és el resultat d’una inmensa metamorfosi sense césar des de fa 3000 anys s’han barrejat en el crisolisme la saviesa dels Vedas les experiències místiques. Els hindús denominen la seva pròpia religió com a Sanatana Dharma , és a dir, la veritat eterna o Vaidika Dharma, és a dir, la veritat basada en els veda. L’hinduisme ordena adorar a Déu segons la pròpia fe, el seu propi Dharma i per això viu en pau amb totes les religions. Els Veda són els llibres més sagrats de l'índia, són les escriptures sagrades de l'Hinduisme, transmeses de forma oral, signifiquen literal la ciència i són el monument literal més important de la cultura indoeuropea (2500-500 a.C). és la religió que els aris porten a la India, aquests llibres consten d’una himnología sagrada i després els Déus que serán complementats amb obres d’explicació amb obres exegesis. Entre els més importants mencionem el Rig-veda és el més importants dels quatre. És un himne on es mostra un politeisme naturalista que més tard será panteísme. Els signes que estan associats a les divinitats, representen els fenòmens naturals: les tormentes, el cel… Molt important a destacar entre elles Agni , déu del foc, que és qui rep el sacrifici i fa de mediador entre els déus i els homes, també trobem a Indra , el pare dels déus, Vaiu déu del vent… Aquests signes també tenen al·lusions a la vida quotidiana dels aris i tenen un gran contingut mitològic. Uns altres vedas menys importants, podem dir el Samaveda , el veda dels cants litúrgics, el Yajurveda, el veda de les fórmules sagrades amb el que es fan els sacrificis. El sacrifici és molt important per els aris, ja que mitjançant aquests ells intenten dominar als déus i a les forces de la naturalesa. Per últim el Atharvaveda , és el veda dels conjurs, de les fórmules màgiques, és un veda menys controlat per els sacerdots i més popular. Es diu que la literatura sagrada està composta per dos grans apartats que són la revelació o Shruti i el que es denomina tradició o Sriti. Les escriptures dels veda es considera tradició revelada, però posteriorment es consideren que les obres de exégesis dels brahmans, els Upanishads serien tradició escoltada del Shruti. És important destacar la casta que exerceix els brahmans sobre aquestes escriptures ja que serán qui controlarán la religió en un futur i derivará en el brahmanisme. A partir d'aquí, es construeixen dues nocions molt importants en l'hinduisme contemporani que són el culte al Lingam , al símbol fàl·lic de la divinitat fecundadora i el culte a la Sakti , la energía femenina, la deessa mare terra, per lo tant tenim la Trimurti, la trinitat hindú: tenim al déu Brahma , què és el déu creador, que després de crear l’univers es manté al marge i rep poca adoració i dos déus importants en els que es polaritza la religió: Shiva (shivaisme) i Visnú (vismuisme). El déu Shivá és el déu de la destrucció, el que destrueix perquè tot torni a crear-se i el déu Vishnú és el déu protector. Trobem més de 100 Upanishad, però només les 13 primeres són les més importants. Aquestes revelen la identitat de l’essència humana i l’univers amb lo diví. Literalment la paraula Upanishad significa estar assegut amb el mestre. Shankara és el que va comentar aquestes tretze primeres (autor de l’escola filosófica de l’era medieval dels vedas). La religió va passar del sacrifici diví a viure dintre d’un mateix aquella realitat divina, aquesta realitat no té res a veure amb lo temporal i lo finit, és per tant, eterna. També abarca la idea de reencarnació i karma, ara ja la paraula karma no significa acció rellevant per el ritual, si no
que es refereix a qualsevol acció de caire moral, de pensament, de paraula. El déu Brahman es porta dintre de l’home. Brahma: és representat en general amb quatre caps sovint amb barba (encara que a vegades només en té tres, la llegenda explicant que un dels caps va ser destruït per Shiva) i quatre braços. Cadascun dels caps recita els quatre Veda , i amb els quatre braços sosté, en general, un bol d'aigua per a crear la vida, un rosari per a comptar el temps de l'univers, el text dels Vedes i una flor de lotus. A vegades també du un arc i un ceptre. Se'l sol mostrar de color vermell i es desplaça sobre un cigne o un paó reial, símbols del coneixement. Shiva: és representat amb quatre braços en un d’ells porta un trident o tri-shula, també sosté un rellotge de sorra o damaru. Té varies serps enrroscades en els seus braços, porta el cabell enredat sobre el seu cap que acaba en forma de punta. Se’l representa amb un tercer ull que significa sabiduría, veu més enllà de lo evident ( bindi ). Porta mitja lluna al seu front, significa que posseeix el poder la de procreació junt amb el poder de la destrucció. Té un collar de cobres representa que está més enllà dels poders de la mort. El riu Ganges que representa la fluïdesa del riu a través dels seus cabells. Porta representades tres líneas al front que representan l’essència del nostre ser ( vibhuti ). Shiva cobreix el seu cos amb cendra que és la filosofía de la vida i la mort (bhasma). Porta pell de tigre simbolitza la deessa del poder però Shiva està per sobre d’aquest. L’elefant i la pell del ramat, simbolitza l’orgull. Porta bandes de fusta als canells ( rudraksa ) a les que s'atribueixen poders medicinals. Vishnu: se’l representa de forma humana i amb quatre braços en els quals porta: el padma que és una flor de loto, sudarshaná chakrá que és un anell que utilitza per matar als dimonis. Un shankhá que és una caracola que representa la victoria i per últim una massa d’or. Frecuenment se’l veu sentat descansant sobre una flor de loto amb la seva dona Laksami descansant sobre els seus genolls i en el pit té un ris blanc ( srivatsa ). El Bhagavad-gita és un poema místic dintre de la epopeia Mahabharata , en forma de diàleg, se li dona nivell de Upanishad , és l’equivalent a la Biblia. En el moment en que dues famílies es discuteixen sobre el territori i que una familia anirà a la guerra Arjuna , el protagonista decideix que no, que cap regne d’aquest món mereix la pena que ell mati a la seva família i els seus mestres religisos si deixa les armes en mig de la batalla i decideix que no lluita. No compleix el seu deure com a guerrer i no compleix el seu dharma. Ell pertany a la casta segona, dels Chatría , llavors Krishna, que és la octava encarnació del déu Visnú , que és el seu auriga, li diu que no, que el que ha de fer ell és complir amb el seu dharma. El cos mor però l’esperit perdura, sino que evoluciona cap a un nivell superior, si impedeix el seu dharma, estaría impedint la seva evolució propia de l’esperit i en tercer lloc, tot l’univers està sotmès a la llei del karma, fins i tot la innacció comporta unes conseqüències. Per tant Krishna s’apareix a Arjuna com el tot poderós i s’apareix com tots els déus. Una altre de les epopeies més importants és el Ramayana. La societat hindú es divideix en quatre castes : la primera la dels Brahmans (sacerdots) , la segona els Chatríes (guerrers, gobernants), la tercera els Vaishias (comerciants i artesans) i la cuarta que són els Shudrás (esclaus, obrers, camperols). L’himne 10-90 del Rig- Veda ens presenta a alPúrusha , l’home primer i gegant, del qual el seu sacrifici surt el món, però ho és també el Púrusha , d’ell una quarta part són tots els éssers, les tres restants són: lo immortal que està al cel, la seva boca va ser el Brahman, els seus dos braços el guerrer, les seves cuixes el Vaishía , dels seus peus va néixer el Shudrá.
Es creien que els vedas havien estat creats per vidents que en temps llunyans ho havien aconseguit per paraula directe dels déus. El panteó dels hindoaris està constituït per diverses categories de déus, déus del cel com: Dyaus, el déu pare que representa el cel i la terra, Varuna senyor de la llei, Mitra que junt amb Varuna protegeix el món i