Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


HISTORIA DE LA CIENCIA, Apuntes de Filosofía

Asignatura: Història de la Ciència I, Profesor: , Carrera: Filosofia, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2015/2016

Subido el 16/06/2016

anggicaterine
anggicaterine 🇪🇸

4.1

(24)

6 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Guerres
Com afecta la Segona Guerra Mundial la pràctica de les ciències?
En general, va haver una fusió important entre govern, industria i ciència,
van sorgir unes estretes relacions amb l’estat i les grans organitzacions
comercials i van col·laborar cientícs i polítics.
Com s'explica en el text a comentar, a mesura que els governs
reconeixien el valor de ciència a les polítiques de defensa, van començar a
invertir grans sumes de diners i gran quantitat de personal en la construcció
de màquines per a projectes militars.
Química, aeronàutica i coets: Alemanya va fer un gran esforç en la
investigació i producció de nous bombarders i caces. Després de la guerra
els V-2 (avió) capturats van ser exhaustivament estudiats per investigadors
americans i soviètics i aquesta tecnologia va ser l'origen dels programes
espacials de les dues potències.
Matemàtiques, cibernètica i informàtica: Estudiar l'ús operacional del
radar, d'armes i de calculadores mecàniques per artilleria antiaèria. El físic
P.A.M. Blackett va aconseguir millores signicatives en l'ús de radar aeri per
localitzar els submarins alemanys. A partir del seu treball es va
desenvolupar un nou camp de les matemàtiques, anomenat investigació
operativa, per a tractar problemes complexos d'optimització.
La Segona Guerra Mundial també va ser testimoni del desenvolupament i
primer ús sistemàtic d'ordinadors per resoldre problemes militars.
El radar: L'ús d'ones de ràdio per detectar i localitzar objectes, els
avantatges militars d'aquest mètode van ser d'importància crítica en la
Segona Guerra Mundial a la batalla aèria d'Anglaterra i en les operacions en
l'Oceà Pacíc.
Ciència de materials i defensa: La indústria soviètica va haver de produir
nous sistemes armamentistes, i els cientícs i les institucions cientíques
van ser convocats a desenvolupar materials per a tancs, aeronaus i
armament adequats per a les condicions extremes de l'hivern rus.
Fissió nuclear i la bomba atòmica: Aparició de Oppenheimer, una de les
persones sovint nomenades com «pare de la bomba atòmica» a causa de la
seva destacada participació en el Projecte Manhattan, el projecte que va
aconseguir desenvolupar les primeres armes nuclears de la història, durant
la Segona Guerra Mundial.
La bomba atòmica funciona de la següent manera: En primer lloc, es
bombardeja amb electrons un element (un metall, per exemple) ns que els
seus àtoms es separen. Aquesta ruptura provoca que es generin noves
partícules que, al seu torn, tornen a provocar la divisió de la resta d'àtoms.
Això porta a una reacció en cadena que deriva en un augment increïble de
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga HISTORIA DE LA CIENCIA y más Apuntes en PDF de Filosofía solo en Docsity!

Guerres

Com afecta la Segona Guerra Mundial la pràctica de les ciències?

En general, va haver una fusió important entre govern, industria i ciència, van sorgir unes estretes relacions amb l’estat i les grans organitzacions comercials i van col·laborar científics i polítics.

Com bé s'explica en el text a comentar, a mesura que els governs reconeixien el valor de ciència a les polítiques de defensa, van començar a invertir grans sumes de diners i gran quantitat de personal en la construcció de màquines per a projectes militars.

Química, aeronàutica i coets: Alemanya va fer un gran esforç en la investigació i producció de nous bombarders i caces. Després de la guerra els V-2 (avió) capturats van ser exhaustivament estudiats per investigadors americans i soviètics i aquesta tecnologia va ser l'origen dels programes espacials de les dues potències.

Matemàtiques, cibernètica i informàtica: Estudiar l'ús operacional del radar, d'armes i de calculadores mecàniques per artilleria antiaèria. El físic P.A.M. Blackett va aconseguir millores significatives en l'ús de radar aeri per localitzar els submarins alemanys. A partir del seu treball es va desenvolupar un nou camp de les matemàtiques, anomenat investigació operativa, per a tractar problemes complexos d'optimització.

La Segona Guerra Mundial també va ser testimoni del desenvolupament i primer ús sistemàtic d'ordinadors per resoldre problemes militars.

El radar: L'ús d'ones de ràdio per detectar i localitzar objectes, els avantatges militars d'aquest mètode van ser d'importància crítica en la Segona Guerra Mundial a la batalla aèria d'Anglaterra i en les operacions en l'Oceà Pacífic.

Ciència de materials i defensa: La indústria soviètica va haver de produir nous sistemes armamentistes, i els científics i les institucions científiques van ser convocats a desenvolupar materials per a tancs, aeronaus i armament adequats per a les condicions extremes de l'hivern rus.

Fissió nuclear i la bomba atòmica: Aparició de Oppenheimer, una de les persones sovint nomenades com «pare de la bomba atòmica» a causa de la seva destacada participació en el Projecte Manhattan, el projecte que va aconseguir desenvolupar les primeres armes nuclears de la història, durant la Segona Guerra Mundial.

La bomba atòmica funciona de la següent manera: En primer lloc, es bombardeja amb electrons un element (un metall, per exemple) fins que els seus àtoms es separen. Aquesta ruptura provoca que es generin noves partícules que, al seu torn, tornen a provocar la divisió de la resta d'àtoms. Això porta a una reacció en cadena que deriva en un augment increïble de

l'energia i que acaba en una explosió sense parangó. I és que, en una d'aquestes bombes pot haver milions de partícules.

Des de Estats Units fins U.R.S.S. de Stalin es van embarcar en projectes nuclears amb l'objectiu d'utilitzar l'energia acumulada en els àtoms contra el seus enemics.

Quins dilemes intel·lectuals i morals planteja la recerca militar als científics? Quina relació hi ha entre els temes d'aquesta sessió i els de sessions anteriors, pots veure-hi algun paral·lelisme? Creus que aquests dilemes persisteixen?

Uns dels dilemes que es plantegen els científics, va ser la col·laboració i el recolzament que en un cert moment van donar a la creació d’armes i les conseqüències greus que va tenir aquestes propostes, com la mort de milers de persones innocents lluitant en una guerra que no els pertany.

Crec que aquesta culpabilitat que van sentir en aquells moments els científics, segueix existint en uns altres, perquè com sempre, els diners que van guanyar fent el que en el fons ells consideraven el seu treball te una major importància que els remordiments que a la llarga poden tenir.

El tema d’aquesta sessió hi te paral·lelisme amb la radioactivitat ja que havien passat només tres dècades des que Marie Curie havia començat a parlar sobre la radioactivitat, però no nomes va ser important Curie sinó també Pierre.

Els dos científics van fer contribucions més importants al coneixement del fenomen. Marie Curie va investigar quins elements emetien raigs Becquerel. Mesurant la intensitat de la radiació emesa per tots els elements coneguts, va trobar que únicament el tori i l'urani emetien aquestes radiacions (actualment es coneixen 40) i va batejar el fenomen amb el nom de radioactivitat (avui es prefereix la forma radioactivitat).

Big Science.

Gran ciència sorgida en la primera meitat del segle XX. Cinc factors que la van impulsar: diners, recursos humans, maquines i armes nuclears.

Accelerador de partícules, exemple de big science.

Marie Curie , connectar al mon de la industria. Telègraf també va ser important.

Lise Maitner, Otto Hahn.

Radiacions, química, física nuclear.

1938, descobriment de la fissió nuclear, de la radioactivitat i la transmutació de la matèria.