Guerres
Com afecta la Segona Guerra Mundial la pràctica de les ciències?
En general, va haver una fusió important entre govern, industria i ciència,
van sorgir unes estretes relacions amb l’estat i les grans organitzacions
comercials i van col·laborar científics i polítics.
Com bé s'explica en el text a comentar, a mesura que els governs
reconeixien el valor de ciència a les polítiques de defensa, van començar a
invertir grans sumes de diners i gran quantitat de personal en la construcció
de màquines per a projectes militars.
Química, aeronàutica i coets: Alemanya va fer un gran esforç en la
investigació i producció de nous bombarders i caces. Després de la guerra
els V-2 (avió) capturats van ser exhaustivament estudiats per investigadors
americans i soviètics i aquesta tecnologia va ser l'origen dels programes
espacials de les dues potències.
Matemàtiques, cibernètica i informàtica: Estudiar l'ús operacional del
radar, d'armes i de calculadores mecàniques per artilleria antiaèria. El físic
P.A.M. Blackett va aconseguir millores significatives en l'ús de radar aeri per
localitzar els submarins alemanys. A partir del seu treball es va
desenvolupar un nou camp de les matemàtiques, anomenat investigació
operativa, per a tractar problemes complexos d'optimització.
La Segona Guerra Mundial també va ser testimoni del desenvolupament i
primer ús sistemàtic d'ordinadors per resoldre problemes militars.
El radar: L'ús d'ones de ràdio per detectar i localitzar objectes, els
avantatges militars d'aquest mètode van ser d'importància crítica en la
Segona Guerra Mundial a la batalla aèria d'Anglaterra i en les operacions en
l'Oceà Pacífic.
Ciència de materials i defensa: La indústria soviètica va haver de produir
nous sistemes armamentistes, i els científics i les institucions científiques
van ser convocats a desenvolupar materials per a tancs, aeronaus i
armament adequats per a les condicions extremes de l'hivern rus.
Fissió nuclear i la bomba atòmica: Aparició de Oppenheimer, una de les
persones sovint nomenades com «pare de la bomba atòmica» a causa de la
seva destacada participació en el Projecte Manhattan, el projecte que va
aconseguir desenvolupar les primeres armes nuclears de la història, durant
la Segona Guerra Mundial.
La bomba atòmica funciona de la següent manera: En primer lloc, es
bombardeja amb electrons un element (un metall, per exemple) fins que els
seus àtoms es separen. Aquesta ruptura provoca que es generin noves
partícules que, al seu torn, tornen a provocar la divisió de la resta d'àtoms.
Això porta a una reacció en cadena que deriva en un augment increïble de
