Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Orígenes y evolución de la Generalitat de Cataluña: de las Corts catalanas a hoy - Prof. 1, Apuntes de Historia

La Generalitat es un organismo político que existe desde la época medieval. Representa los tres poderes del territorio: el eclesiástico, el nobiliario y el de las poblaciones reales. Su función principal es gestionar las contribuciones económicas destinadas al monarca. Se originó en 1359 y existió hasta 1714, cuando fue suprimida debido a la derrota militar de Cataluña en la guerra de sucesión. En 1931, se estableció una nueva forma de autogobierno llamada Generalidad de Cataluña. A continuación, se detallan los primeros presidentes y los cambios a lo largo de la historia.

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 21/10/2015

bebe89-1
bebe89-1 🇪🇸

3.6

(44)

92 documentos

1 / 8

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Els orígens de la Generalitat
La Generalitat és el nom popular d'un organisme
polític existent des de l'època baix medieval,
la Deputació del General de Catalunya. En essència
era una estructura de govern dependent de
les Corts catalanes, assemblea parlamentària que
representava el general del país. Pactada entre els
actors polítics de l'època, és considerada entre les
primeres més liberals i democràtiques en el context
de l'Europa del seu temps.
Fou una institució que s'anà erigint de manera progressiva. S'originà a partir d'una comissió de les Corts
catalanes que passà de ser eventual a permanent. Aquestes Corts les consolidà el rei Jaume I al segle
XIII, i esdevingueren, durant més de 400 anys, unes assemblees parlamentàries que representaren
el general del país. És a dir, els tres braços o grups de poder organitzats del territori en l'edat mitjana i
moderna: l'eclesiàstic, el nobiliari, i el de les poblacions reials. Cada Cort la convocava el rei, s'hi
deliberava i es pactaven tributs, lleis i els límits de la potestat reial.
La Generalitat va ser l'òrgan permanent que gestionava aquests acords, sobretot la recaptació de les
contribucions econòmiques destinades a lliurar el donatiu pactat al monarca. Aviat emeté deute públic i
arribà a tenir forces armades pròpies, de mar i terra. No depenia directament de la Corona i actuava com
a garant de la preservació i defensa de les lleis i els interessos dels catalans.
S'ha convingut a assenyalar l'origen de la institució l'any 1359, quan el rei Pere el Cerimoniós convocà la
Cort de Cervera per a obtenir diners i poder fer front a la invasió dels territoris de la corona per part de les
tropes castellanes de Pere el Cruel. La gravetat de la situació menà a enfortir la Generalitat i fer-la
permanent, de manera que a partir d'aquest any s'inicià la llista de diputats que la governaren de manera
col·legiada. La tradició establerta considera, però, com a president el diputat eclesiàstic de cada torn. Així
s'inicià la llista amb Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona, primer president de la Generalitat de
Catalunya.
La institució va existir de forma plenament consolidada des del 1359 fins al 1714 quan, a causa de la
derrota militar de Catalunya en l'anomenada Guerra de Successió -culminada l'11 de setembre amb la
presa de Barcelona-, el rei d'Espanya, Felip V, la va suprimir. Des d'aleshores, arreu dels antics territoris
de la Corona catalanoaragonesa foren imposades les lleis de Castella, amb les formes de govern pròpies
de la monarquia absoluta.
L'any 1931 es pactà amb l'Estat espanyol una nova forma d'autogovern que prengué el nom de
Generalitat de Catalunya, assumint el sentit històric i polític de l'antiga institució. Es mantingué a l'exili
després de la guerra del 1936-1939 fins que el 1977, amb l'adveniment de la democràcia, va tornar a ser
reconeguda de ple dret.
pf3
pf4
pf5
pf8

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Orígenes y evolución de la Generalitat de Cataluña: de las Corts catalanas a hoy - Prof. 1 y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!

Els orígens de la Generalitat

La Generalitat és el nom popular d'un organisme

polític existent des de l'època baix medieval,

la Deputació del General de Catalunya. En essència

era una estructura de govern dependent de

les Corts catalanes , assemblea parlamentària que

representava el general del país. Pactada entre els

actors polítics de l'època, és considerada entre les

primeres més liberals i democràtiques en el context

de l'Europa del seu temps.

Fou una institució que s'anà erigint de manera progressiva. S'originà a partir d'una comissió de les Corts catalanes que passà de ser eventual a permanent. Aquestes Corts les consolidà el rei Jaume I al segle XIII, i esdevingueren, durant més de 400 anys, unes assemblees parlamentàries que representaren el general del país. És a dir, els tres braços o grups de poder organitzats del territori en l'edat mitjana i moderna: l'eclesiàstic, el nobiliari, i el de les poblacions reials. Cada Cort la convocava el rei, s'hi deliberava i es pactaven tributs, lleis i els límits de la potestat reial. La Generalitat va ser l'òrgan permanent que gestionava aquests acords, sobretot la recaptació de les contribucions econòmiques destinades a lliurar el donatiu pactat al monarca. Aviat emeté deute públic i arribà a tenir forces armades pròpies, de mar i terra. No depenia directament de la Corona i actuava com a garant de la preservació i defensa de les lleis i els interessos dels catalans. S'ha convingut a assenyalar l'origen de la institució l'any 1359, quan el rei Pere el Cerimoniós convocà la Cort de Cervera per a obtenir diners i poder fer front a la invasió dels territoris de la corona per part de les tropes castellanes de Pere el Cruel. La gravetat de la situació menà a enfortir la Generalitat i fer-la permanent, de manera que a partir d'aquest any s'inicià la llista de diputats que la governaren de manera col·legiada. La tradició establerta considera, però, com a president el diputat eclesiàstic de cada torn. Així s'inicià la llista amb Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona, primer president de la Generalitat de Catalunya. La institució va existir de forma plenament consolidada des del 1359 fins al 1714 quan, a causa de la derrota militar de Catalunya en l'anomenada Guerra de Successió -culminada l'11 de setembre amb la presa de Barcelona-, el rei d'Espanya, Felip V, la va suprimir. Des d'aleshores, arreu dels antics territoris de la Corona catalanoaragonesa foren imposades les lleis de Castella, amb les formes de govern pròpies de la monarquia absoluta. L'any 1931 es pactà amb l'Estat espanyol una nova forma d'autogovern que prengué el nom de Generalitat de Catalunya, assumint el sentit històric i polític de l'antiga institució. Es mantingué a l'exili després de la guerra del 1936-1939 fins que el 1977, amb l'adveniment de la democràcia, va tornar a ser reconeguda de ple dret.

Segell major de la Diputació del General del Principat de Catalunya (s. XV) Pau Claris, 94è president de la Generalitat

Els 129 presidents de la Generalitat

Ads by video-saverAd Options

S. XIV

  • 1.Berenguer de Cruïlles. 1359-
  • (^) 2.Romeu Sescomes. 1363-136(4)
  • 3.Ramon Gener. 136(4)-
  • 4.Bernat Vallès. 1365
  • Bernat Vallès. 1365-1367 [*]
  • Romeu Sescomes. 1375-1376 [*]
  • (^) 5.Joan I d'Empúries. 1376
  • 6.Guillem de Guimerà. 1376-
  • 7.Galceran de Besora. 1377-
  • Ramon Gener. 1379-1380 [*]
  • 8.Felip d'Anglesola. 1380
  • (^) 9.Pere Santamans. 1381-
  • 10.Arnau Descolomer. 1384-
  • 11.Miquel de Santjoan. 1389-
  • 12.Alfons de Tous. 1396-

S. XV

  • 13.Marc de Vilalba. 1413-
  • 14.Andreu Bertran. 1416-
  • 15.Joan Desgarrigues. 1419-
  • • 16.Dalmau de Cartellà. 1422-
  • • 17.Felip de Malla. 1425-
  • • 18.Domènec Ram. 1428-
  • • 19. Pere de Palou. 1434-
  • • 20.Pere de Darnius. 1437-
  • • 21.Antoni d'Avinyó i de Moles. 1440-
  • • 22.Jaume de Cardona i de Gandia. 1443-
  • • 23.Pero Ximénez de Urrea. 1446-
  • • 24.Bertran Samasó. 1449-
  • • 25.Bernat Guillem Samasó. 1452-
  • • 26.Nicolau Pujades. 1455-
  • • 27.Antoni Pere Ferrer. 1458-
  • • 28.Manuel de Montsuar. 1461-
  • • 29.Francesc Colom. 1464-
  • • 30.Ponç Andreu de Vilar. 1467-
  • • 31.Miquel Samsó. 1470-
  • • 32.Joan Maurici de Ribes. 1473-
  • • 33.Miquel Delgado. 1476-
  • • 34.Pere Joan Llobera. 1478-
  • • 35.Berenguer de Sos. 1479-
  • • 36.Pere de Cardona. 1482-
  • • 37.Juan Payo Coello. 1488- • Ponç Andreu de Vilar. 1485-1488 [*]
  • • 38.Joan de Peralta. 1491-
  • • 39.Francí Vicens. 1494-
  • • 40.Pedro Mendoza. 1497-
  • • 41.Alfons d'Aragó. 1500- S. XVI
  • • 42.Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls. 1503-
  • • 43.Gonzalo Fernández de Heredia. 1504-
  • • 44.Luís Desplà i d'Oms. 1506-
  • • 45.Jordi Sanç. 1509-
  • • 46.Joan d'Aragó. 1512-
  • • 47.Jaume Fiella. 1514-
  • • 48.Esteve de Garret. 1515-
  • • 49.Bernat de Corbera. 1518-
  • • 50.Joan Margarit i de Requesens. 1521-
  • • 51.Lluís de Cardona i Enríquez. 1524-
  • • 52.Francesc de Solsona. 1527-
  • • 53.Francesc Oliver i de Boteller. 1530.
  • • 54.Dionís de Carcassona. 1533-
  • • 55.Joan Pasqual. 1536-
  • • 56.Jeroni de Requesens i Roís de Liori. 1539-
  • • 57.Miquel Puig. 1542-
  • • 58.Jaume Caçador. 1545-
  • • 59.Miquel d'Oms i Sentmenat. 1548-
  • • 60.Onofre de Copons i de Vilafranca. 1551-
  • • 61.Miquel de Ferrer i de Marimon.
  • • 62.Joan de Tormo. 1552-
  • • 63.Miquel de Tormo. 1553-
  • • 64.Francesc Jeroni Benet Franc. 1554-
  • • 65.Pere Àngel Ferrer i Despuig. 1557-
  • • 66.Ferran de Lloaces i Peres. 1559-
  • • 67.Onofre Gomis. 1563- • Miquel d'Oms i de Sentmenat. 1560-1563 [*]
  • • 68.Francesc Giginta. 1566-
  • • 69.Benet de Tocco. 1569-
  • • 70.Jaume Cerveró. 1572-
  • • 71.Pere Oliver de Boteller i de Riquer. 1575-
  • • 72.Rafael d'Oms. 1581- • Benet de Tocco. 1578-1581 [*]
  • • 73.Jaume Beuló.
  • • 74.Martí Joan de Calders. • Pere Oliver de Boteller i de Riquer. 1584-1587 [*]
  • • 75.Francesc Oliver de Boteller. 1587-
  • • 76.Jaume Caçador i Claret. 1590-
  • • 77.Miquel d'Agullana. 1593-
  • • 78.Francesc Oliveres. 1598- • Francesc Oliver de Boteller. 1596-1598 [*]
  • • 79.Jaume Cordelles i Oms. 1599-
  • • 80.Bernat de Cardona i de Queralt. 1602- S. XVII
  • • 81.Pere Pau Caçador i d'Aquilar-Dusai. 1605-
  • • 82.Onofre d'Alentorn i de Botella. 1608-
  • • 83.Francesc de Sentjust i de Castre. 1611-
  • • 84.Ramon d'Olmera i d'Alemany. 1614-
  • • 85.Miquel d'Aimeric. 1616-
  • • 86.Lluís de Tena. 1617-
  • • 87.Benet Fontanella. 1620-
  • • 88.Pele de Magarola i Fontanet. 1623-
  • • 89.Francesc Morillo. 1626-
  • • 90.Pele Antoni Sella. 1629-
  • • 91.Esteve Salacruz.
  • • 92.Garcia Gil de Manrique y Maldonado. 1632-
  • • 93.Miquel d'Alentorm i de Salbà. 1635-
  • • 94.Pau Claris i Casademunt. 1638-
  • • 95.Josep Soler.
  • • 96.Bernat de Cardona i Raset. 1641-
  • • 97.Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç. 1644-
  • • 98.Andreu Pont. 1647-
  • • 99.Pau del Rosso. 1650-
  • • 100.Francesc Pijoan. 1654-
  • • 101.Joan Jeroni Besora. 1656-
  • • 102.Pau d'Àger. 1659-
  • • 103.Jaume de Copons i de Tamarit. 1662-
  • • 104.Josep de Magarola i de Grau. 1665-
  • • 105.Joan Pagès i Vallgornera. 1668-
  • • 106.Josep de Camporrells i de Sabater. 1671-
  • • 107.Esteve Mercadal i Dou. 1674-
  • • 108.Alfonso de Sotomayor. 1677-
  • 109.Josep Sastre i Prats. 1680-
  • (^) 110.Baltasar de Muntaner i de Sacosta. 1683-
  • 111.Antoni de Saiol i de Quarteroni. 1686-
  • 112.Benet Ignasi de Salazar. 1689-
  • 113.Antoni de Planella i de Cruïlles. 1692-
  • 114.Rafael de Pinyana i Galvany. 1695-
  • (^) 115.Climent de Solanell i de Foix. 1698-

S. XVIII

  • 116.Joan Antoni Valls i Pandutxo. 1701
  • Antoni de Planella i de Cruïlles. 1701-1704 [*]
  • 117.Francesc de Valls i Freixa. 1704-
  • 118.Josep Grau. 1706-
  • 119.Manuel de Copons i d'Esquerrer. 1707-
  • 120.Francesc Antoni de Solanell i de Montellà. 1710-
  • 121.Josep de Vilamala. 1713-

S. XX

  • 122.Francesc Macià i Llussà. 1931-
  • 123.Lluís Companys i Jové. 1933-
  • 124.Josep Irla i Bosch. 1940-
  • (^) 125.Josep Tarradellas i Joan. 1954-
  • 126.Jordi Pujol i Soley. 1980-

S. XXI

  • 127.Pasqual Maragall i Mira. 2003-
  • 128.José Montilla i Aguilera. 2006-
  • 129.Artur Mas i Gavarró. 2010 És una de les façanes més reeixides de la peculiar arquitectura gòtica catalana. Salva amb perícia el plec vertical que venia obligat pel carrer i resol els dos paraments que es formen amb gràcia i equilibri compositiu. Les dues fileres de finestres sobreposades, de les anomenades coronelles, li donen un aire imponent i bell alhora. Les grans, de dues fines columnes o mainells, mostren la noblesa dels espais interiors més importants. A banda i banda del portal major senyalat amb l'escut de Sant Jordi, hi ha les entrades dels antics guardes de la casa, com es pot veure en les figures en relleu que hi ha a la dovella central de cada porta. Una d'aquestes portes, encara ara, fa les funcions d'entrada i control de personal i serveis. Ads by video-saverAd Options

El Palau de la Generalitat és la seu de la Presidència i el Govern de Catalunya

Història del Palau

L'any 1400, la Diputació del General, l'òrgan de govern del país del segle XIV al XVII, va adquirir un immoble al call major de Barcelona per instal·lar- hi la seu definitiva. La casahavia estat propietat, successivament, d'un poeta, un cirurgià, un tresorer i un canvista i dels seus respectius hereus. Pràcticament no queda res de les edificacions originals, sobre les quals es va anar aixecant un edifici de nova planta d'estil gòtic, sota la direcció de l'arquitecte Marc Safont, un dels més reconeguts en aquell moment a Catalunya.

Posteriorment, des del segle XVI, el Palau ha sofert ampliacions i transformacions en funció de les necessitats de cada període històric. La façanaprincipal, per exemple, és d'estil renaixentista i la va dissenyar l'artista Pere Blai.Del mateix estil artístic són el Pati dels Tarongers i la Cambra Daurada, dos dels espais més emblemàtics del conjunt. La imposició del Decret de Nova Planta el 1716 va provocar l'abolició de la Diputació del General i la seva seu va ser ocupada per l'Audiència, que en va alterar la distribució d'alguns espais. Dues campanyes d'obres, el 1734 i el 1768, van servir per ampliar la capella i l'edifici gòtic i per coronar el campanar, entre altres reformes. El 1822 s'hi va allotjar la Diputació Provincial, que va compartir l'espai, primer, amb l'Audiència, fins al 1908, i després, amb la Mancomunitat de Catalunya, del1914 al 1925. Això va obligar a ampliar i modificar la distribució d'algunes estances amb la construcció d'envans. D'aquesta època daten l'escala d'honor, de l'arquitecte Romà Prats i Montlló, i l'estàtua eqüestre de Sant Jordi afegida a la façana de Pere Blai, obra del tarragoní Andreu Aleu i Teixidor. En èpoques més recents, el Palau de la Generalitat va restar sense canvis significatius, donada la complexa situació històrica, que va endarrerir la incorporació de l'art modern i d'avantguarda. Durant els anys 70, es va adquirir més d'un centenar d'obres, sobretot d'estil figuratiu. Més endavant, peces d'artistes contemporanis, com ara Antoni Clavé, Joan Hernández Pijuán o Antoni Tàpies han contribuït a embellir les sales de la seu del Govern català. Entre d'altres, destaquen les pintures de Joaquim Torres-Garcia (1912-1916), a la sala que porta el seu nom; el bust d'Enric Prat de la Riba, obra de Joan Borrell (1918), al Pati dels Tarongers; les pintures de Montserrat Gudiol (1974), de Jordi Alumà (1976, a l'antic Arxiu de Comptes) i d'Antoni Tàpies (1989, a la Sala de reunions del Govern); l'escultura de bronze de sant Jordi, de Frederic Marès (1976, al Saló de Sant Jordi); el relleu de J. M. Subirachs (1976), a l'entrada delpont neogòtic que enllaça el Palau amb la residència del president de la Generalitat o Casa dels Canonges; i els bustos dels presidents Francesc Macià (1983) i Lluís Companys (1990), fets pel mateix escultor.