Els orígens de la Generalitat
La Generalitat és el nom popular d'un organisme
polític existent des de l'època baix medieval,
la Deputació del General de Catalunya. En essència
era una estructura de govern dependent de
les Corts catalanes, assemblea parlamentària que
representava el general del país. Pactada entre els
actors polítics de l'època, és considerada entre les
primeres més liberals i democràtiques en el context
de l'Europa del seu temps.
Fou una institució que s'anà erigint de manera progressiva. S'originà a partir d'una comissió de les Corts
catalanes que passà de ser eventual a permanent. Aquestes Corts les consolidà el rei Jaume I al segle
XIII, i esdevingueren, durant més de 400 anys, unes assemblees parlamentàries que representaren
el general del país. És a dir, els tres braços o grups de poder organitzats del territori en l'edat mitjana i
moderna: l'eclesiàstic, el nobiliari, i el de les poblacions reials. Cada Cort la convocava el rei, s'hi
deliberava i es pactaven tributs, lleis i els límits de la potestat reial.
La Generalitat va ser l'òrgan permanent que gestionava aquests acords, sobretot la recaptació de les
contribucions econòmiques destinades a lliurar el donatiu pactat al monarca. Aviat emeté deute públic i
arribà a tenir forces armades pròpies, de mar i terra. No depenia directament de la Corona i actuava com
a garant de la preservació i defensa de les lleis i els interessos dels catalans.
S'ha convingut a assenyalar l'origen de la institució l'any 1359, quan el rei Pere el Cerimoniós convocà la
Cort de Cervera per a obtenir diners i poder fer front a la invasió dels territoris de la corona per part de les
tropes castellanes de Pere el Cruel. La gravetat de la situació menà a enfortir la Generalitat i fer-la
permanent, de manera que a partir d'aquest any s'inicià la llista de diputats que la governaren de manera
col·legiada. La tradició establerta considera, però, com a president el diputat eclesiàstic de cada torn. Així
s'inicià la llista amb Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona, primer president de la Generalitat de
Catalunya.
La institució va existir de forma plenament consolidada des del 1359 fins al 1714 quan, a causa de la
derrota militar de Catalunya en l'anomenada Guerra de Successió -culminada l'11 de setembre amb la
presa de Barcelona-, el rei d'Espanya, Felip V, la va suprimir. Des d'aleshores, arreu dels antics territoris
de la Corona catalanoaragonesa foren imposades les lleis de Castella, amb les formes de govern pròpies
de la monarquia absoluta.
L'any 1931 es pactà amb l'Estat espanyol una nova forma d'autogovern que prengué el nom de
Generalitat de Catalunya, assumint el sentit històric i polític de l'antiga institució. Es mantingué a l'exili
després de la guerra del 1936-1939 fins que el 1977, amb l'adveniment de la democràcia, va tornar a ser
reconeguda de ple dret.
