¡Descarga Historia economica 4.1. y más Apuntes en PDF de Historia Económica solo en Docsity!
4. Guerra, depressió i desglobalització (1914 - 1950)
4.1. La Primera Guerra Mundial i les seves conseqüències econòmiques
4.1.1. La Primera Guerra Mundial
Causes del conflicte
1. Augment de les desigualtats regionals i internacionals → El gran creixement econòmic pot intensificar les disparitats entre regions i països. Mentre que algunes àrees prosperen, altres poden quedar-se enrere, augmentant les desigualtats socials i econòmiques tant a nivell regional com internacional. 2. Malestar social i desigualtat entre la població per la debilitat de l’estat (Estat liberal) → El creixement econòmic sense una intervenció estatal adequada pot conduir a una major desigualtat i malestar social. Els sistemes liberals podrien ser vistos com inadequats per abordar aquestes desigualtats i el malestar resultant. 3. Impuls de l’armamentisme i la política de blocs arran de la difusió de l’imperialisme → Els períodes de gran creixement econòmic poden alimentar rivalitats geopolítiques i tensions internacionals. L'expansió econòmica pot conduir a una competència per recursos i influència, augmentant la probabilitat de conflictes i l'escalada de tensions entre diferents països i blocs. 4. Importància del ”problema extern” → Amb el creixement econòmic i la globalització, els països poden enfocar-se més en els seus interessos externs, ja sigui en termes de comerç, seguretat o influència geopolítica. Això pot desviar l'atenció de les qüestions internes i augmentar les tensions internacionals. 5. Debilitat dels moviments obrers → En períodes de gran creixement econòmic, els moviments obrers poden trobar-se més debilitats per diverses raons. Els treballadors podrien veure algunes millores en les seves condicions, cosa que podria reduir la motivació per organitzar-se en moviments. A més, les empreses podrien tenir més recursos per resistir les demandes dels treballadors, i els governs podrien ser menys propensos a respondre a les peticions laborals enmig d'un clima econòmic pròsper.
Participants del conflicte
La Primera Guerra Mundial (1914-1918) va implicar molts països i regions de tot el món. Els principals participants es van dividir en dues coalicions principals:
- Els Aliats (Entesa): o Regne Unit → Un dels líders de la coalició, el Regne Unit va tenir un paper destacat tant en termes de forces terrestres com de forces naval. o França → Va ser un altre líder de la coalició, lluitant principalment al front occidental. o Rússia → Va jugar un paper important fins a la seva retirada del conflicte després de la Revolució Russa de 1917. o Estats Units → Va entrar en la guerra el 1917, canviant el balanç de poder a favor dels Aliats. o Itàlia → Tot i que inicialment era aliada d'Alemanya i l'Imperi Austrohongarès, es va unir als Aliats el 1915.
- Les Potències Centrals: o Alemanya → Va ser el principal líder de les Potències Centrals, lluitant en diversos fronts, incloent-hi el front occidental contra França i el Regne Unit, i el front oriental contra Rússia. o L'Imperi Austrohongarès → Va lluitar principalment contra els Aliats a l'est, especialment a les regions dels Balcans. o L'Imperi Otomà → Va participar en el conflicte principalment al front oriental i al front del Pròxim Orient. o Bulgària → Es va unir a les Potències Centrals el 1915 i va lluitar principalment contra els Aliats als Balcans. Altres països, com el Japó, Portugal, Bèlgica, Sèrbia, Romania i altres, també van jugar papers menors en el conflicte, ja sigui com a membres dels Aliats o de les Potències Centrals. La guerra va implicar àrees de tot el món, des d'Europa fins a l'Àsia i l'Àfrica, i va tenir un impacte profund en la política, l'economia i la societat del segle XX.
- Considerable destrucció econòmica, que va deixar regions senceres devastades i infraestructures crítiques en runes.
- Creixent malestar social, exacerbada per l'incompliment de promeses a treballadors i camperols, així com pel triomf de la Revolució Russa, que va inspirar moviments revolucionaris en altres llocs.
- Augment de les demandes per una major democràcia i millora de les condicions de vida, especialment per part de la classe treballadora, que es va organitzar i mobilitzar en resposta a les adversitats i les promeses no complertes. 4.1.2. Conseqüències econòmiques de la guerra
4. 1. 2 .1. Conseqüències polítiques
Les conseqüències polítiques de la guerra van incloure diversos aspectes:
- L'establiment de la Societat de Nacions, un organisme internacional creat per promoure la pau i la cooperació entre les nacions després de la Primera Guerra Mundial.
- Importants canvis en les fronteres, amb territoris redibuixats i noves nacions emergents.
- Imposicions significatives sobre l'exèrcit alemany, com ara reduccions en la seva grandària i limitacions en l'armament, com es va establir pel Tractat de Versalles. Quant a les conseqüències econòmiques de la guerra, van ser profundes:
- Gran destrucció econòmica, amb ciutats i infraestructures devastades, així com pèrdua massiva de recursos materials.
- Augment del deute públic en molts països involucrats, ja que van haver de finançar els esforços bèl·lics.
- Inflació, com a resultat de la impressió de diners per finançar la guerra i l'augment de la demanda d'aliments i altres béns durant el conflicte.
- Desequilibris econòmics, amb sectors industrials afectats de manera desigual i noves condicions econòmiques emergents després de la guerra. Les conseqüències econòmiques de la pau, com les va teoritzar Keynes, van incloure la urgència de reconstrucció, la necessitat de reestructuració econòmica i els reptes de gestionar l'economia en un nou context postguerra.
La Lliga de les Nacions
La Lliga de les Nacions va ser una organització internacional creada després de la Primera Guerra Mundial, amb l'objectiu principal de promoure la pau i la cooperació entre les nacions membres i prevenir futurs conflictes bèl·lics. Va ser establerta com una part integral del Tractat de Versalles, que va posar fi oficialment a la Primera Guerra Mundial. Algunes de les principals característiques i funcions de la Lliga de les Nacions van ser:
- Mediació de conflictes → La Lliga va servir com a fòrum per a la resolució pacífica de disputes entre les nacions membres. Es va establir un sistema de mediació i arbitratge per abordar les diferències i evitar que els conflictes derivessin en guerra.
- Promoció de la pau i la seguretat internacional → La Lliga va buscar promoure un clima de pau i estabilitat internacional mitjançant el diàleg, la diplomàcia i la cooperació entre els estats membres.
- Col·laboració en qüestions socials i econòmiques → A més de la pau i la seguretat, la Lliga també va treballar en qüestions relacionades amb la salut, el benestar social, el treball i altres àrees per millorar les condicions de vida arreu del món.
- Sancions contra els agressors → En cas de violació dels principis de la Lliga o d'agressió per part d'un estat membre, es podien imposar sancions econòmiques, diplomàtiques o militars per dissuadir l'agressió i mantenir la pau. Tot i els seus objectius nobles, la Lliga de les Nacions va tenir limitacions significatives. No totes les nacions van ser membres, i els seus mecanismes de resolució de conflictes no sempre van ser efectius. A més, la seva incapacitat per prevenir l'esclat de la Segona Guerra Mundial va conduir a la seva dissolució el 1946, sent reemplaçada per les Nacions Unides, una organització internacional creada amb objectius similars però amb una estructura i funcions revisades per abordar les lliçons apreses de la seva predecessora.
Importants canvis de fronteres
4.1.2.2. Conseqüències econòmiques
El final de la Globalització es va caracteritzar per diversos canvis significatius:
- Fi del capitalisme liberal → Els fonaments del capitalisme liberal van ser qüestionats i sorgiren nous models econòmics i ideologies.
- Problemes monetaris i suspensió del patró or → Amb l'expansió de la massa monetària i l'augment del deute públic, es va suspendre el patró or, provocant dificultats en la convertibilitat de les monedes. Això va conduir al control de les transaccions financeres i a la imposició de barreres a la lliure circulació de capitals, mercaderies i persones.
- Impostos → L'estat pot augmentar els impostos per augmentar els ingressos i finançar la despesa pública. Això pot incloure l'augment de les taxes sobre la renda, el consum, la propietat o altres activitats econòmiques.
- Reserves i alteracions en els tipus de canvi mundials → L'estat pot utilitzar les reserves internacionals per finançar part de la despesa pública. Aquesta pràctica pot provocar alteracions en els tipus de canvi mundials i el risc de convertibilitat de la moneda.
- Expansió de l'oferta monetària → L'estat pot augmentar l'oferta monetària a través de la impressió de diners o altres polítiques monetàries expansives. Aquest augment de la base monetària pot provocar inflació, ja que hi ha més diners en circulació sense un augment corresponent en la producció de béns i serveis, augmentant així els preus.
Augment de l’endeutament i inflació
Desequilibris en els mercats internacionals i pèrdua de pes d’Europa
Durant el col·lapse del comerç mundial, es van observar diversos canvis significatius:
- Orientació de la producció a l'esforç bèl·lic → Moltes economies van reorientar la seva producció cap a les necessitats bèl·liques, provocant una escassetat de productes en els mercats civils.
- Augment dels costos de transport → Els costos de transport es van incrementar a causa de factors com assegurances més altes i polítiques proteccionistes, entre d'altres. Això va encarir el comerç internacional i va complicar la logística. A més, es van produir canvis en el panorama del comerç mundial:
- Substitució del comerç europeu → Molts mercats europeus van retirar-se a causa de l'esforç bèl·lic, deixant lloc a nous actors internacionals com els Estats Units (principalment a l'Amèrica Llatina) i el Japó (principalment a l'Àsia). Aquests països van ocupar els mercats que tradicionalment eren dominats pels europeus, especialment en bens de consum no duradors. Aquesta presència va canviar la dinàmica del comerç a escala global i va contribuir a la reconfiguració del sistema econòmic mundial. 4.1.3. Les conseqüències econòmiques de la Pau
4.1.3.1. El tractat de Versalles
La signatura del Tractat de Versalles el 28 de juny de 1919 va ser un moment crític després de la Primera Guerra Mundial. Els països vencedors van imposar termes severes a Alemanya, incloent-
hi una reparació de guerra que es va establir en una suma molt elevada, aproximadament equiparable al deute que els Aliats havien contret per finançar l'esforç bèl·lic. A més, Alemanya va ser sotmesa a altres disposicions, incloent el desmantellament de la seva marina i la pèrdua de grans parts del seu imperi colonial. Aquests termes eren vistos com punitius per Alemanya i van contribuir a crear tensions i ressentiment durador entre els alemanys, sent considerats factors importants que van contribuir al clima polític i econòmic que eventualment va conduir a l'esclat de la Segona Guerra Mundial. La factura imposada a Alemanya i Àustria va representar seriosos problemes econòmics, més enllà de qüestions ètiques. En el llibre "Les conseqüències econòmiques de la pau" (1920), J. M. Keynes va estimar que Alemanya podria pagar com a màxim uns 10.000 milions de dòlars sense ser asfixiada econòmicament, mentre que se li exigia pagar prop de 26.000 milions de dòlars. Els països aliats més afectats per la guerra, com França i Bèlgica, insistien en cobrar reparacions suficients per permetre'ls pagar els seus deutes amb el Regne Unit i els Estats Units. Això va situar Alemanya en una situació econòmica extremadament precària: sense reserves i amb l'economia devastada per la guerra, no tenia la capacitat de fer front a les enormes reparacions que li demanaven. Aquesta incapacitat de pagament va contribuir a la inestabilitat econòmica i social d'Alemanya en els anys següents, creant tensions internes que eventualment van culminar amb la crisi econòmica i social que va afavorir l'ascens del nazisme i, finalment, a la Segona Guerra Mundial.
Polítiques econòmiques que s’apliquen a partir de la fi de la Primera Guerra Mundial
Els països vençuts, amb desequilibris macroeconòmics, es trobaven en una situació difícil, ja que no tenien la capacitat d'aplicar polítiques d'ajust deflacionàries per corregir els desequilibris. Això es deu al fet que l'adopció de mesures de deflació podria exacerbà la recessió econòmica i augmentar l'atur, sense possibilitat de maneig per aquests països. A més, la inflació era un problema significatiu, provocant una depreciació del tipus de canvi. Aquesta depreciació va encarir les importacions, creant un cicle d'inflació encara més fort. D'altra banda, els països vencedors, també amb desequilibris macroeconòmics, van adoptar polítiques d'ajust per reduir els preus, amb l'objectiu de retornar al patró or.
Enfocament de la balança de pagaments Sortides de la hiperinflació La re-negociació de les reparacions, com el Pla Dawes, va ser un pas crucial per a Alemanya després del col·lapse econòmic. Algunes de les mesures preses van ser:
- Creació d'una nova moneda → Per abordar la hiperinflació, es va introduir una nova moneda en què es van treure zeros de la moneda anterior. Això va restablir una certa estabilitat en el sistema monetari.
- Nova moneda lligada a bons indexats al preu de l'or → La nova moneda estava vinculada a bons que es basaven en el preu de l'or. Tot i que aquests bons no eren convertibles, només evolucionaven com el preu de l'or, proporcionant una certa seguretat i estabilitat.
- Establiment de polítiques monetàries molt estrictes → Es van implementar polítiques monetàries molt disciplinades, amb clares limitacions a l'expansió de la massa monetària i restriccions en el dèficit públic. Aquestes mesures van ajudar a controlar la inflació i a restablir la confiança en la moneda. Impacte de la hiperinflació La devaluació de la moneda va tenir diverses conseqüències negatives:
- Encariment de les importacions, especialment de les matèries primeres. Això va augmentar els costos de producció per a les empreses, ja que van haver de pagar més per adquirir els materials necessaris.
- Desaparició dels estalvis i pujada dels preus, la qual cosa va empobrir les classes mitjanes, com ara els pensionistes i els estalviadors, que van veure com el valor dels seus estalvis es diluïa i els preus dels productes s'incrementaven. Tot i això, els assalariats no van sortir tan perjudicats, ja que van ser capaços de re-negociar els seus salaris més freqüentment, ajustant-los a les condicions econòmiques canviant ràpidament. Aquestes conseqüències van portar a una pèrdua de suport per part de la República de Weimar i de les polítiques que havia començat a implementar, ja que la població estava descontenta amb els efectes negatius de la devaluació de la moneda sobre el seu benestar econòmic. Aquesta falta
de suport va contribuir a la inestabilitat política i social que caracteritzava aquest període de la història alemanya. Reparacions de la guerra El Pla Dawes, implementat el 1924, va ser un esforç per estabilitzar la situació econòmica d'Alemanya i superar la hiperinflació. Algunes de les seves característiques principals van ser:
- Reducció a la meitat del pagament anual de reparacions → Aquesta mesura va disminuir la càrrega financera d'Alemanya i va donar un alleujament a la seva economia, permetent-li dedicar més recursos a altres àrees.
- Suport en la recuperació de la confiança en el nou Marc → El Pla Dawes va oferir suport financer i va ajudar a establir una nova moneda, el Marc, amb l'objectiu de restaurar la confiança dels ciutadans i dels inversors en el sistema monetari alemany. El Pla Young, introduït el 1929, va continuar en la mateixa línia i va implementar altres mesures per alleujar la càrrega financera d'Alemanya, com la rebaixa de nou la relació entre interessos i el principal del deute. Aquesta acció va reduir els pagaments de deute, proporcionant un altre respir per a l'economia alemanya i permetent-li recuperar-se gradualment dels efectes de la Primera Guerra Mundial i de la crisi econòmica. Ambdós plans van ser importants per a la recuperació econòmica d'Alemanya després de la guerra i van contribuir a establir les bases per a una estabilitat econòmica a llarg termini al país. A més, entre 1918 i 1931, Alemanya i altres països vençuts només van ser capaços de pagar entre 5.000 i 8.500 milions de dòlars dels 33.000 milions imposats com a reparacions de guerra, una quantitat que es va situar molt per sota de l'esperat i prop de la quantitat proposada per Keynes. Aquests enormes deutes i reparacions van tenir un efecte enverinador sobre la reconstrucció econòmica de l'era post-guerra, posant una càrrega financera enorme sobre les economies afectades i dificultant el camí cap a la recuperació. Amb el pas del temps, la història de les reparacions arriba a la seva conclusió, marcant un punt final en un capítol crític de la història econòmica mundial. Aquesta conclusió posa de manifest els desafiaments i les conseqüències de les reparacions de guerra, així com el paper que han jugat en la configuració del panorama econòmic i polític global.
