¡Descarga Psicología Cognitiva: Desde la Conducta a la Inteligencia Artificial - Prof. ramon y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
PSICOLOGIA COGNITIVA
EN EL TEMA ANTERIOR…
Amb la Psicologia Conductista i Neoconductista:
- S’augmenta el rigor de la Psicologia com a ciència i augmenta el coneixement d’aquesta entre la població.
- Apareixen moltes aplicacions en l’àmbit clínic, industrial i de l’ensenyament. Però també...
- La psicologia havia entrat en un determinisme radical on no s’acceptaven que les variables internes poguessin influir en el comportament humà.
- S’encapsulà a l’organisme com un simple emissor de respostes causades pel medi.
- Finalment el conductisme entra en crisis; A finals dels anys 50 i principis del 60 decau el concepte de tabula rasa. EN AQUEST ÚLTIM TEMA VEUREM… Apareixen concepcions de l’esser humà més actives de l’ésser humà: la Psicologia cognitiva i Humanista.
- La Psicologia Humanista , auto-anomenada “tercera força” va posar l’accent en el subjecte emocional. Va tenir molt d’èxit a EUA, junt amb els moviments contraculturals de l'època post-Vietnam, però no va aconseguir penetrar en l’àmbit universitari.
- La Psicologia Cognitiva , en canvi, es va centrar en l’estudi de la ment assumint que l’esser humà és un actiu processador d’ informació. Aquesta Psicologia es va convertir en el paradigma dominant de finals del segle XX. DEFINICIÓ I ORIGEN Psicologia Cognitiva: Ciència objectiva à experimentació empírica, dades observacionals com TR’s i número d’encerts. De la ment à per a explicar la conducta ens hem de basar en estats i processos mentals, no observables directament, però si en funció dels seus efectes sobre la conducta.
Considerada com a un sistema de coneixement à utilitza i transforma informació continguda en símbols o representacions mentals.
Va començar a interessar-se pels processos bàsics (llenguatge, pensament, memòria), però actualment domina també en la psicologia evolutiva, social, neuropsicologia, psicologia animal o clínica. Va néixer tant al món acadèmic com a partir de demandes de resolució de problemes aplicats (relació amb la 2ª GM): tasques vigilància, comunicació,.... També per les preguntes sorgides en altres camps com la Intel·ligència Artificial (IA) o la lingüística.
Decau el conductisme: La psicologia conductual pre-cognitiva havia trobat grans dificultats per a explicar la conducta i obtenir canvis terapèutics. Els objectius de control i predicció es trobaven sobrepassats per la realitat dels fets i els principis conductuals ortodoxos apareixien com parcials i incomplerts.
Nous descobriments: Desenvolupaments teòrics i tecnològics (lògica, matemàtiques,...) i aplicats (informàtica, cibernètica) permetrien tractar el pensament i el propòsit (intencionalitat) de forma científica.
- Representació mental (Wundt)
Anàlisis introspectiu del pensament (Estruct.)
- Motivació inconscient (Freud)
- Neoconductisme (Hull y Tolman)
- Neoconductisme (Hull y Tolman)
- Gestalt
- Cibernètica, matemàtiques, fisiologia, neurologia, lingüística,...
- Desenv. de la intel·ligència artificia EVOLUCIÓ Anys 50: primers desenvolupaments teòrics i experimentals: Anglaterra: 2ª GM demanda investigacions aplicades relacionades amb capacitat humana d’atendre i processar informació (pilotatge avions, vigilància amb radars, desxifrar codis,...).
MENT = SISTEMA DE CÒMPUT
Incorporació de termes informàtics per a referir-nos a estructures i processos mentals : Processament, entrada o input, sortida o output, magatzems/processadors de memòria, etc. Utilització de l’ordinador com a simulador del funcionament de la ment à Els dos son sistemes capaços de manejar coneixement.
Computar = fer operacions amb símbols (per exemple, representacions mentals), a partir d’una sèrie de regles. Psicologia cognitiva estudia la manera en que captem la informació, la recodifiquem i recordem, prenem decisions, transformem els estats cognitius interns i els traduïm a l’exterior en conductes.
Influència de la cibernètica: Descobriments de la cibernètica (Norbert Weiner) à solucionen el problema del “propòsit”: creen mecanismes artificials capaços de regular la pròpia conducta. Capacitat de retroalimentació (obtenir informació del’ambient i pròpies accions desviant així el curs d’acció si és necessari per a assolir objectiu): “todo efecto retroactúa sobre su causa”
- Pex. Estufa “normal” vs Calefactor amb termòstat Conductes propositives tant en persones com en màquines.
Retorn a l’antiga tradició mentalista , en la que el conductisme va suposar un parèntesi, però d’una forma ben diferent.
- Estudi de la ment, subratllant el seu aspecte intencional (Brentano).
- Però, no l’estudia tal com l’experimentem (ment fenomènica o consciència), sinó de forma computacional: - MENT = SISTEMA DE CÒMPUT, operacions són inaccessibles a la consciència. No és útil la introspecció, sinó l’observació “des de fora”, per inferències a partir de la conducta observable. Pex. No tenim “consciència” de com emmagatzema la nostra ment la informació en la memòria. PRESSUPOSITS TEÒRICS: Pressupòsit mentalista :
- El comportament humà no es pot entendre ni explicar científicament sense constructes interns mentals.
- Les persones som éssers autònoms i dotats de propòsits. Pressupòsit computacional :
- L’activitat mental és un sistema de processament simbòlic.
- Els processos mentals consisteixen en activar, manipular i transformar símbols, els quals es relacionen amb coses del món extern.
- La investigació psicològica ha d’especificar aquests processos. Pressupòsit restrictiu : limitacions en la capacitat de processar informació, causades per les estructures i recursos dels que disposem. Pressupòsit funcional :
- (^) No cal buscar l’explicació del funcionament de la ment en les seves estructures físiques (cervell), sinó que s’ha de comprendre en tant la funció que exerceixen.
- Capacitat d’utilitzar informació amb independència de conèixer el seu suport físic (ment-programa; neuronesxips).
A mesura que la psicologia cognitiva es va estenent, es perfilen dues tendències: Interpretació forta metàfora ment-ordinador: (Computacionalisme, intel·ligència artificial: Ciència cognitiva):
- La ment és considerada funcionalment idèntica a un programa d’ordinador Interpretació dèbil metàfora ment-ordinador (Processament de la Informació; Psicologia Cognitiva):
- No assumeix literalment l’analogia.
- És considerada una “font d’inspiració”
- Adopta la seva terminologia: input, output, magatzem de memòria,...
LA INTEL·LIGENCIA ARTIFICIAL Cibernètica + teoria de la informació + tecnologia informàtica à intel·ligència artificial Branca especial de la ciència informàtica que investiga els límits dels poders mentals dels humans que es poden capturar mitjançant màquines.
Conclusions: Els ordinadors digitals només manipulen símbols formals segons regles del programa.
- Entenen el què fan i per què ho fan?
- No, només executen l’acció Els programes informàtics posseeixen la sintaxis però no la semàntica. Els pensaments, percepcions i els coneixements humans posseeixen un contingut mental i es poden referir a objectes o a successos del món; tenen significat.
PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ I INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL Algunes crítiques rebudes: Problema de la generalitat: útil per a comprensió llenguatge natural, reconeixement visual de patrons, aprenentatge,... Paradoxa computacional: sembla ser que els humans no som tan “lògics”... El contingut afecta al nostre ús de les regles. L’ordinador utilitza símbols ben definits, estables, discrets. Les persones podem manejar símbols que no ho són. Oblida context històric, social i motivacions intrínseques. Consciència i ment no són el mateix.
EL NOU CONNEXIONISME Mitjans dels ’ Model que difereix dels models cognitius tradicionals (Processament informació, basat en representacions simbòliques) Proposa un tipus diferent de representació així com mecanismes de processament.
- P.I: símbols i regles de combinació
- Conn .: Representació en esquemes “ distribuïts ” à atró d’activació d’un conjunt d’elements. Introducció d’informació nova = combinació nova en el patró d’activació-desactivació. Us de “neurones artificials” (informàtica) que envien senyals excitadores/ inhibidores. Connexions (entre les neurones o “nodes”) que varien en magnitud (i poden ser positives/negatives).
CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA Ψ COGNITIVA
- Pretén conèixer la naturalesa i el funcionament de la ment. Interès per l’organització i funcionament dels processos cognitius. Es centra en els processos subjacents de la conducta.
- L’ésser humà és un subjecte actiu , constructiu i planificador. Processa i memoritza la informació de manera selectiva i estratègica amb la finalitat de resoldre problemes.
- Els processos mentals es basen en el processament ( còmput ) de símbols. Pren la metàfora (interpretació Dèbil) de la teoria del P.I
- Perspectiva funcionalista: interès primari en el funcionament. Es possible estudiar el funcionament cognitiu de la ment sense tenir que explicar el cervell.
- Gran importància a la lògica i a les matemàtiques , especialment per explicar el llenguatge, la formació de conceptes i el raonament.
- Defensa el pluralisme metodològic : S’utilitzen: experiments controlats de laboratori, investigació psicobiològica, autoinformes, estudis de cas únic, l’observació naturalista, simulacions per ordinador, etc.
LA PSICOLOGIA COGNITIVA
Algunes crítiques rebudes Retrocés a l’antiga Psicologia mentalista (introspecció): No disposa d’una metodologia 100% objectiva... Certa vaguetat conceptual i reduccionisme. Grans dificultats per explicar què és la consciència. Dificultats per explicar la intencionalitat dels actes. PSICOLOGIA HUMANISTA ANTECEDENTS Anys ’50-’ Revolució social: Guerra Vietnam, assassinats de M. Luter King i Kennedy, “hippies”. Panorama clínic on dominen:
- Psicoanàlisi à èmfasi en els trastorns
- Conductisme à èmfasi en la conducta i el positivisme
Apareix la “tercera força”
- Fer més sans als humans sans.
- Crítica al que la “Psicologia oficial” havia oblidat: espontaneïtat, creativitat, creixement personal, valors, amor,...
Basats en:
- Romanticisme (Rousseau): l’home és bo per naturalesa.
- Existencialisme (Nietsche): l’home guia la pròpia vida, el seu significat.
- No som matèria biològica que es modifica per la cultura, l’experiència o l’entorn, sinó que som persones que decidim el significat i la direcció de la nostra vida.
FENOMENOLOGIA Edmund Husserl (adopta idees de Brentano): a) Intencionalitat com a pont entre la ment i el món físic. b) Descobrir l’essència de la consciència (fenomenologia pura, dirigida cap a l’interior).
PSICOLOGIA EXISTENCIAL:
Martin Heidegger (deixeble de Husserl): Dasein (ser en algun lloc) Naturalesa de l’existència humana (lliure, no marcada), entesa com a un procés dinàmic. Existència és efímera: Podem viure una vida autèntica (creixement personal, escollir pròpia existència) o negar la mort i viure de forma “inautèntica”. Llibertat implica culpa i ansietat: escollir i equivocar-se,...no podem culpar a Déu, ni als gens, ni a l’ambient,... Però reconeix que hi ha “llançament”: condicions en les que podem exercitar més o menys la llibertat homes/dones; vivim a Àfrica/Suècia,...
Ludwig Binswagner Psicoanalista que integra fenomenologia i psicologia existencial.
Rollo May (1909-1994) El dilema humà: home com a objecte (mètode tradicional) i subjecte. Ansietat: etern conflicte entre ansietat i culpabilitat Normal: apareix davant de la llibertat d’escollir, ens fa créixer. Neuròtica: Resultat de la por a la llibertat. S’actua en funció de les normes socials, religioses,...
George Kelly (1905-1967) Ús de constructes per interactuar amb el món. Trastorn psicològic = problema en la percepció, pèrdua de capacitat per “fer/creure”. El psicòleg ha de restablir aquesta capacitat. Teràpia rol-fixe:
- Realitzar auto-caracterització
- Fer representar (durant 2 setmanes) un rol contrari a com ens veiem a nosaltres mateixos.
PSICÒLEGS AMB ASPECTES COMUNS Èmfasi en la dignitat i la capacitat de l’ésser humà per a desenvolupar el seu potencial. Contraris a la importància donada a l’objectivitat de les dades, prioritzant el significat d’aquestes per a les persones. Contraris al mecanicisme, i partidaris de les qualitats que ens fan humans: elecció, creativitat, valoració i autorealització. No assumeixen el determinisme: causa de conducta és la nostra realitat subjectiva (ni estímuls, ni gens,...) à llibertat d’escollir pròpia existència.
- Crítica al psicoanàlisis: determinista, “esclaus” del passat i de les motivacions obscures inconscients. Visió pessimista de la natura humana.
- Crítica al conductisme: determinista, home = robot influenciat per l’exterior. No es te en compte experiències ni valors subjectius. No es pretén predir, controlar ni explicar la conducta.
ABRAHAM MASLOW (1908-1970)
La jerarquia de les motivacions Autorealització: Realització del potencial de l’individu, tenir completes totes les necessitats de la jerarquia. A mida que es satisfà una necessitat, es pot abordar la necessitat immediatament superior. A mida que es puja en la jerarquia, les necessitats es fan més fràgils:
Seguretat i fisiològiques: més càrrega evolutiva.
- Amor, estima, autorealització: més “noves” i clarament humanes, pel que no tenen tanta solidesa És fàcil interferir en la satisfacció d’aquestes.
- Sobre l'autorealització: És dèbil, delicada i subtil, fàcilment vencible per l’hàbit, la pressió cultural i les actituds errònies.
Èmfasi en el potencial humà d’arribar a l’autorealització. Només podem “pujar” en la piràmide sempre que satisfem necessitats bàsiques. Complex de Jonas : por al coneixement d’un mateix (existeixen pocs humans realment autorealitzats).
AUTORREALITZACIÓ Conclusions basades en estudis sobre Einstein, Freud, Wertheirmer,...
- Autonomia i independència
- Necessitat de privacitat
- Sentit de l’humor i creativitat
- Acceptació d’ells mateixos i dels altres
- Preocupació pels “humans” i no només per amics-familiars
- Pocs amics
- Sentit de l’ètica però no accepten necessàriament l’ètica convencional
- ETC...
Abraham Maslow: Psicologia transpersonal (quarta força) Centrada en aspectes místics/espirituals (va més enllà de l’experiència personal). Interès pels diferents estats de consciència. Relació amb psicologia/filosofia/religió no occidental. P.ex meditació = contacte amb els estats més alts de consciència.
CARL ROGERS (1902-1987) Psicologia (o teràpia) centrada en la persona No busca diagnòstic, etiquetes ni causes dels trastorns No tracta amb “pacients” sinó amb “clients”:
- (^) Intent actiu d’entendre al client, la seva realitat subjectiva. Autoconeixement del client i empatia del terapeuta.
- Tendència a l’autorealització à Potencial humà només es dificulta per desenvolupament personal i interacció social.
- Satisfacció depèn del reconeixement per part dels demés (amics, familiars, ...) ja des de nens (valors imposats en la infància). Condicions ambientals que promouen el desenvolupament, en qualsevol context de relació:
- Autenticitat, congruència
- Atenció positiva incondicional
- Comprensió empàtica S’ha d’escoltar a les persones d’aquesta manera (afavoreix el canvi) D’acord amb Maslow sobre impuls d’autorealització. La persona ha d’utilitzar aquesta tendència de realització per viure una vida plena i assolir el seu potencial complet. Persona motivada pels seus sentiments verdaders, viu una vida autèntica (procés de valor organísmic).
CREENCES DE LA PSICOLOGOA HUMANISTA
- Les persones posseeixen lliure albir i, per tant, són responsables dels seus actes.
- El mètode més apropiat per estudiar les persones és l’estudi de l’experiència subjectiva.
- Per poder comprendre a les persones se les ha d’estudiar com un tot.
- Les persones són éssers únics y per això, tot allò après d’altres animals és irrellevant per comprendre’ls.
- Cada ésser humà és únic i per tant, qualsevol cosa apresa d’un determinat humà és irrellevant per comprendre als demés.
- En comptes de buscar el plaer i evitar el dolor (hedonisme), els homes busquen el sentit a la vida.
- Viure una vida autèntica és millor que viure una vida no autèntica.
- Com que posseeixen atributs únics com el lliure albir, a les persones no se les pot estudiar utilitzant la metodologia tradicional científica. Potser se’ls pot estudiar objectivament, però per fer-ho cal crear una nova i única ciència humana.
CRÍTIQUES DE LA PSICOLOGIA HUMANISTA
No accepten conductisme, psicoanàlisi, psicologia científica (només aporten informació parcial). Retorn a la psicologia pre-científica (filosofia?). Termes ambigus , no verificables. Visió de l’home molt favorable : Representa un tipus d’il·lusió que no es basa en els fets acumulats per una psicologia més objectiva.
APORTACIONS
Intent d’estudi dels atributs humans més elevats. Estudi (comprensió) de la persona en la seva totalitat:
