¡Descarga Conductismo: Orígenes y Desarrollo de una Teoría Psychológica - Prof. ramon y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
TEMA 9: CONDUCTISME
Inici a EUA, principis del S.XX J.B Watson va ser considerat el fundador, amb la conferencia realitzada a la U. de Columbia al 1913 amb el títol: La Psicologia vista per un conductista Va significar un canvi radical per a la psicologia en tant abandona l’estudi de la consciència i es limita a l’estudi de la conducta Es va desenvolupar en dues etapes:
- 1913 a 1960 à Conductisme clàssic
- 1960 en endavant à Neoconductisme (des de la influència delpositivisme lògic fins l’aparició del cognitivisme) Profunda crisis entre les dues etapes on es van donar canvis importants.
DEFINICIÓ, OBJETE D’ESTUDI I MÈTODE La Psicologia és una ciència natural , que es proposa establir les lleis que regeixen la conducta Objecte d’estudi: La conducta observable (vs.consciencia). Objectiu: predicció i control de la conducta. El mètode de la psicologia és el propi de les ciències naturals, és a dir, la observació sistemàtica i el mètode experimental (vs introspecció).
Antecedents més importants:
- El Funcionalisme
- Èmfasis en la continuïtat evolutiva i l’adaptació.
- Psicologia = útil i pràctica
- Interès per la Conducta
- La Psicologia comparada (Psicologia animal) i connexionisme : continuisme evolutiu i mètode experimental (Thorndike)
- (^) L’empirisme associacionista : connexions regulars entre observables à associacions estímul-resposta (E-R)
- La Reflexologia Russa: El condicionament de Pavlov
- Vladimir M. Bechterev
- Iván M. Sechenov
- Iván P. Pavlov Els processos psíquics son moviments reflexos del sistema nerviós en resposta a l’estimulació física E à R
IVÁN M. SECHENOV (1829-1905)
- És el fundador de la psicologia objectiva russa
- Refusa que el pensament causi la conducta (C). L’estimulació externa causa tota C.
- Consciència = processos fisiològics del cervell
- Concepte d’inhibició : els mecanismes inhibidors del cervell el porten a concloure que la Psicologia es pot estudiar en funció de la fisiologia.
- Experiments en granotes: si s’estimula el nervi vague el cor palpita més lentament: - Conducta = excitació i inhibició de reflexos. - (^) Desenvolupament humà: lenta estabilització del control inhibidor sobre la conducta reflexiva. - La psicologia s’ha d’estudiar utilitzant els mètodes de la fisiologia. Són els únics vàlids.
PAVLOV: FENOMENS DEL CONDICIONAMENT
- Condicionament Inhibitori : A través de l’experiència aprenem a inhibir la conducta reflexiva. No mostra conducta
- (^) Extinció : EC present sense EI: RC desapareixerà. Passes experimentador sense menjar de forma continuada. Al final desapareix salivació.
- Recuperació espontània : passat un temps després de la extinció es presenta EC. Despertarà una RC. Pavlov considerava que la recuperació espontània mostrava que no elimina la RC sinó que la inhibeix.
PAVLOV: LA NEUROSI EXPERIMENTAL Podem crear al laboratori una conducta anormal: Conflicte inhibició i excitació Condicionament:
Cercle produirà salivació; el·lipse la inhibirà Posteriorment va presentant un cercle cada vegada més semblant a una el·lipse = Què succeeix? Tendències excitants i inhibitòries entren en conflicte Es col·lapsa la conducta de l’animal:
- Irritables, bordaven violentament i mossegaven l’aparell
- Depressius i tímids El tipus de resposta davant dels conflictes en els animals (també humans) determina el sistema nerviós que tenien. WATSON I EL SEU IMPACTE JOHN BROADUS WATSON (1878-1958)
- Neix al sud de Carolina (EUA)
- Mare molt religiosa, pare molt “vividor”
- Pare, amb qui tenia molt bona relació, acaba abandonant la família (Watson tenia 13 anys)
- Adolescència conflictiva: arrestat en diferents ocasions (baralles)
- Era molt persuasiu
- Finalment s’interessa per la psicologia i la filosofia, i llegeix les obres de Wundt i James.
- Va estudiar a la Universitat de Chicago (funcionalisme)
- Gran influència de Angell
- Va començar a estudiar els processos d’aprenentatge en la rata blanca
Primer en tenir un “sentiment” conductista: Si podem conèixer la rata sense recórrer a la introspecció...per què no podem conèixer a les persones també d’aquesta manera? No va explicar les seves postures a Angell i altres professors, que creien en la necessitat de l’estudi dels processos mentals.
- Es doctora (1903): Educació animal: evolució psíquica de la rata blanca.
- Es trasllada de la U. De Chicago a la de Johns Hopkins (1908), on li van oferir un càrrec molt ben pagat (començava a ser una persona molt influent).
- Relleva a Baldwin com a editor de la revista Psychological Review (ho aprofitarà per a les seves publicacions sobre les idees conductistes).
- Petits col·loquis a les Universitats on va plantejant les seves idees.
- Finalment, i sabent que anava contra la psicologia aleshores establerta, el 1913 conferència a Columbia: Psicologia vista per un conductista (considerat inici formal del conductisme) Dura crítica a la psicologia tradicional Estructuralisme i funcionalisme havien fracassat en aconseguir estatus dins les ciències naturals. Aquestes limitacions eren imposades pel seu objecte d’estudi (consciència), i el seu mètode (introspecció).
Psicologia vista per un conductista (1913)
- Psicología = ciència de la conducta
- Mètode = experimental i observació sistemàtica
- Objectiu = predir i controlar la conducta
- Conducta = connexions E-R
- Hipòtesi continuista = animal = humà
- Ciencia pràctica, útil per a la societat
LA PSICOLOGIA OBJECTIVA DE WATSON
Nou objecte d’estudi: La conducta (E-R)
- Podem conèixer R a partir d’ E.
- Podem conèixer E a partir de l’observació d’ R. Resposta: tot allò que feia l’organisme. Estímul: podia ser qualsevol situació general de l’entorn o una condició interna de l’organisme.
LA PSICOLOGIA OBJECTIVA DE WATSON. Tipus de conductes:
- Apresa explícita (manifesta) parlar, escriure, jugar a futbol
- Apresa implícita (encoberta) = batecs cardíacs en veure al dentista
- No-apresa explícita esternudar, pestanyejar
- No-apresa implícita secrecions glandulars, canvis circulatoris Segons Watson, tot el que fa una persona, inclòs el pensament, es pot incloure dins d’una d’aquestes 4 categories.
Llenguatge i pensament:
- Reducció del llenguatge i el pensament a una forma de conducta.
- Parlar o pensar, són conductes tan objectives com el beisbol.
- Parlar = conducta manifesta
- Pensar = parla implícita o sub-vocal
- Explica com evolutivament passem de la parla manifesta a la implícita.
Aquesta idea va ser àmpliament rebutjada.
- (^) Tota la conducta era E-R
- També explicava la malaltia mental en termes de “pertorbacions de l’hàbit”.
- Exemple del “Gos neurastènic”
- El condicionament és responsable de l’establiment de reflexos condicionats motors i viscerals
ROL DELS INSTINTS:
1914: Important rol en les seves teories 1919: Presents en els nens, però els hàbits els desplacen 1925: Nega totalment la existència = Ambientalista radical (l’experiència és el que fa a les persones com són i no l’herència). Denme una docena de niños saludables y les garantizo que tomando uno al azar lo convertiré en cualquier clase de especialista sin importar sus talentos, tendencias, habilidades, vocación y raza. Watson, 1926
La única cosa heretada era: 1.L’estructura físico-fisiològica (ser alt, prim, color d’ulls,...) 2.Els reflexes bàsics (esternudar, plorar, respirar,...)
- 3 emocions bàsiques
LES EMOCIONS BÀSIQUES:
- POR
- Sorgeix de: sorolls forts i pèrdua d’equilibri
- Respostes associades: retenir respiració, plor,...
- RÀBIA
- Sorgeix de: immobilització – restricció de la llibertat
- Respostes associades: enduriment del cos,...
- AMOR
- Sorgeix de: carícies
- Respostes associades: somriure, extensió braços,...
Cada una te un patró característic de resposta visceral i glandular quan s’activa d’una manera apropiada.
LES EMOCIONS BÀSIQUES
Durant els estudis sobre condicionament de les emocions en infants, divorci conflictiu. Abandona el món acadèmic = món empresarial
- Divulgació i vulgarització de la proposta científica
- No hi ha diferències hereditàries
- L’home és un producte manufacturat per la societat
- L’aprenentatge i formació d’hàbits per condicionament de respostes glandulars i motores = CONDUCTA
- Influència de Watson: Teories que van ser finalment acceptades, però al principi hi havia moltes reticències. 2 efectes duradors:
- Canvi objecte estudi en psicologia: De la descripció i explicació dels estats de la consciència a la predicció i control de la conducta.
- Va fer de la conducta manifesta el contingut quasi exclusiu de la psicologia.
Dos tipus de conductismes:
- RADICAL: considera que no es pot explicar una conducta en funció de successos interns no observables.
- METODOLÒGIC: no considera que sigui erroni considerar els successos cognitius o fisiològics però insisteix en que aquests s’han de validar mitjançant l’estudi de les seves manifestacions a la conducta.
9.2. NEOPOSITIVISME I NEOCONDUCTISME
- Positivisme (pex. Compte)
- (^) Ciència basada en l’observació (empirisme radical)
- Tot el que es pot observar amb certesa sobre les persones és la conducta = La conducta es resultat dels productes de la ment.
- Importància de les dades objectives, evitar o minimitzar l’especulació teòrica.
- Watson i reflexologia russa F 0 E 0positivistes
- Neopositivisme
- Que la ciència només es basi en dades observables és poc realista.
- Ciències al ppi. Segle XX F 0 E 0nous conceptes no observables. Gravetat Magnetisme Àtom Força Electró ...
-Neopositivisme o positivisme lògic. Com fer que la ciència utilitzés la teoria sense entrar en els perills de la especulació metafísica? POSITIVISME LÒGIC: EMPIRISME + RACIONALISME
- Termes observables de la ciència: successos empírics.
- Termes teòrics: explicar el que s’observava. Una teoria només era útil si explicava dades observables. Només es permetran termes teòrics sempre que aquests s’uneixin de forma lògica a les observacions empíriques.
Operacionisme F 0 6 C Unió dels termes teòrics amb els fenòmens observats. F 0 6 C Definir els conceptes (força, energia) de forma mesurable, que es pugui operar sobre ells. No ambigüitat. Definicions operacionals (exemple):
- Aprenentatge: número determinat d’execucions correctes.
- Intel·ligència: puntuació de determinat test. Si un concepte no es definia operacionalment no tenia significat científic.
Neoconductisme
- Si s’utilitza la teoria ha de ser a la manera del positivisme lògic.
- Tots els termes teòrics en forma de definicions operacionals.
- Investigació amb animals perquè:
- Control més fàcil que amb humans
- Percepció i aprenentatge: diferències de grau entre els humans, és possible la generalització
Havien d’estar unides sistemàticament als successos observables
Variables intervinents responsables del desenvolupament de Mapes cognitius:
- Laberint amb recompensa.
- Animal fa hipòtesis (dreta menjar/ esquerra no menjar)
- Expectatives (quan vagi cap a la dreta)
- Si l’expectativa es confirma consistentment es desenvoluparà la creença.
- (^) Desenvolupament del mapa cognitiu (coneixement de totes les possibilitats de la situació).
- No només descriu la conducta, sinó que l’explica, mitjançant aquestes variables intervinents.
- No estava d’acord amb Watson i Thorndike:
- L’aprenentatge no és un procés automàtic basat en la contigüitat i freqüència.
- Tampoc en el reforç.
- Tolman creia que a través de la confirmació d’hipòtesis i creació de mapes cognitius es produïa l’aprenentatge, no cal reforç.
Edward Chace Tolman: L’aprenentatge L’organisme aprèn constantment a mesura que observa el seu entorn. S’utilitzarà allò après només en el cas que hi hagi una motivació en l’organisme. La motivació influeix en l’execució, i no en l’aprenentatge. El reforç millora l’execució, però no determina l’aprenentatge Pot existir aprenentatge latent. Diferència entre aprenentatge i execució (experiment Tolman i Honzik al 1930)
INFLUÈNCIA DE TOLMAN La conducta no pot reduir-se a rígids esquemes E-R Va ajudar a preservar i formar la tradició de la psicologia cognitiva. Considera els organismes processadors actius de la informació (com en la psicologia cognitiva contemporània) CRÍTIQUES Connotacions mentalistes Falta de rigor formal, definicions poc clares sense especificació quantitativa. Les teories de Tolman van començar a perdre popularitat.
- Si resposta condueix al reforç: % Conducta
- El reforç s’identifica pel seu efecte sobre la Conducta
- Reforç és qualsevol cosa que F 0 C 7la presència d’una Conducta (pot variar segons el subjecte).
Conducta verbal (1957) Aplica els principis del condicionament operant a l’adquisició del llenguatge: “actes verbals” Conducta verbal = altres conductes = reforç social No s’opera sobre el medi sinó sobre els que ens escolten Per exemple: Més sopa
Aplicacions dels principis de Skinner
- Teràpia de conducta: modificació de conducta = economia de fitxes.
- Addicció drogues, tics, autisme, indústria.
- Sobretot en hospitals, presons = establiments on procediments de càstigs poden ocasionar abusos.
- Tecnologia de la conducta
- Proyecto Pelícano: entrenament de coloms en guiar míssils aire- terra.
- Habitacle per la seva filla: temperatura controlada, aire filtrat i contacte social necessari solucionat traient-la unes hores al dia.
- Programes d’ensenyament: màquines on el nen respon a preguntes al seu ritme i sap immediatament si la resposta és correcte = instrucció programada.
Aplicacions dels principis de Skinner Enginyeria social = Controlar l’entorn per a canviar la conducta. Walden 2 (1948): Com crear una societat model Més enllà de la llibertat i la dignitat (1971): si controlem el nostre entorn, canviarà la nostra conducta i serem lliures (perquè la controlarem)
Aportacions
- Moltes aplicacions a la clínica, la indústria i l’ensenyament
- Crida a un control més intel·ligent del medi ambient Crítiques -Determinisme radical
- No accepta les variables internes -Concepció de l’organisme només com a emissor de respostes causades pel medi
9.3. LA CRISI DELS ANYS 60 Postulats del conductisme criticats
- La major part de la conducta és apresa = La conducta determinada genèticament és mínima Part de la conducta heretada
- El llenguatge només és un tipus més de conducta apresa = Es regeix pels principis de l’aprenentatge Chomsky: afirmació de que el llenguatge té una forta influència genètica
- L’aprenentatge humà i no humà es regeix pels mateixos principis = Podem estudiar els animals per aprendre Fals: hi ha grans diferències
- Els successos mentals poden ignorar-se o minimitzar-se com a causants de la conducta = Els obviem en l’anàlisi I tot el que justament ens fa humans? Moral, socialització, pensament, consciència, coneixement, imatges, sentiments...
- Totes les R que l’animal realitza poden modificar-se mitjançant els principis de l’aprenentatge No és cert: l’evidència demostra que la conducta animal tendeix cap a la determinada genèticament
- Els mateixos principis governen la conducta del nen i la de l’adult No és del tot cert
