¡Descarga Evolución de los primates bípedos: Dryopithecins, Australopithecins y Homínidos - Prof. Co y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
Tema.4 HOMINITZACIÓ
Hominització
- Sorgeix fa 25-30 ma a África.
- Se’ls nomena dryopithecins als més antics dels homínids. Van tenir una gran diversificació (Proconsul, Dryopithecus…)
- Absència de cua
- Molars amb 5 cúspides arrodonides)
- Cervell petit (300 centímetres cúbcs)
- Braquiador (braços llargs més que les cames) i quadrúpede, es recolzaven en els artells.
- Ullals desenvolupats i diastemes (separació entre les dents per encaixar-los al tancar la boca)
- Polze oposable
- Dimorfisme sexual: les dones són més grans que els homes.
- Surgeixen a Àfrica però fa 17 ma expansió cap Europa (Dryopithecus laietanus…) i Àsia (Ramapithecus, Syvapithecus, Gigantopithecus… antecessors dels organgutans.
- Fa 6 7 ma, les meses d’aigua interiors del continent africà provoca una evolució diferencial dels drypithecins segons les característiques físiques i climàtiques de zones geogràficament aïllades.
Orígen dels homínids
East Side Story (historia a l’est del Rift Valley) · Evolució diferenciada dels dryopithecins segons les característiques físiques i climàtiques de zones geogràficament aïllades per barreres hídriques. · Els dryopithecincs africans van donar origen als avantpassats dels grans simis africans actuals.
Morfotip Ancertral (QUADRE) Morfotip ancestral 1 (quadrumà, artells cervell petit) molt semblands als dryopithecins, i es ramifica a Mofotip Ancestral 2 (bípede, cervell petit) i a ximpanzé………..
Bipedisme: Canvis en el morfotipus ancestral
El bipidesme implica molts canvis en el morfotipus ancestral i a nivel anatómic:
- Avançament forament magnnum, encara més del que estaba.
- Columna vertebral amb curvatures a les zones lumbars, dorsal i cervical.
- Eixamplament i acurtament de la pelvis, possibilita nou tipus de locomoció però també causa inconvenients.
- Desplaçament dels genolls
- El dit gros del peu en línea amb els altres quatre per poder caminar, però perds l’habilitat prensil amb els peus.
Les fites (aspectos) Claus de l’evolució humana: BIPEDISME.
AVANTATGES
- Adaptació a la marxa de resistència (gasta menys energía)
- Camp de visió més elevat
- Millor refrigeració corporal
- Allibera les mans durant la locomoció: transport d’objectes, aliments
- Augmenta l’abast de les extremitats superiors INCONVENIENTS
- És una forma de locomoció lenta: vulenrabilitat en front dels depredadors i ineficacia en la competencia tròfica.
*Tot i els avantatges relacionats amb la vida a les sabanes obertes (camp de visió elevat i millor refrigeració corporal) Però les evidències mostren que els primers primats bípedes vivien en boscos. ***** Models actuals: Recollir aliment/objectes i transportar-los.
Els homínids més antics
Els primers homínids bipedes.
- Tots són africans: Tanzania (es troben petjades fòssils pertanyents a un primat bípede) y Etiopia (Es trova un esquelet gairabé gairabé complet a nivel postcranial de sexe femení.
- El sahelanthropus txadensis es considera el primer, i es diu que era bípede per el fet de tenir el foramen magnum. (Avanpassats de goril·les i ximpanzès).
- Tenien una capacitat cranial: 300 cc més o menys.
- Segurament omnívor i molt semblant als ximpanzés actuals.
- El dit gros del peu en línea amb els altres quatre (camina millor pero perd habilitat prensil)
- Eixamplament de la pelvis facilita caminar. Considerem l’Australopithecus com l’antecessor de l’homo sapiens actual.
Per la forma de la pelvis veiem que l'ardipithecs ramidus podia caminar amb facilitat. Per la forma dels dits dels peus (dit gros molt separat) es pensa que també caminava quadrúpeda. Excepte per la locomoció, no són tan diferents dels anteriors (no hi ha increment de la capacitat cranial, etc.). Hi ha dubtes que sigui l'ancestre directe dels homínids bípedes posteriors (no se sap encara, probablement va sorgir i es va extingir).
Els autralopithecus
Ells sí que eren bípedes (no està clar que l'ardipithecus sigui el seu ancestre) i són els nostres ancestres. No van sortir mai d'Àfrica i van haver-hi moltes espècies. Inicialment es parlava de molts tipus d'australopithecus (diapositiva. Gràcils: ossos més lleugers, els robustos tenen cranis més grossos i són més pesants i aquests eren tan diferents que se'ls va donar un gènere nou: els paranthropins). En quin moment es descobreixen?
· Pes: 30/60 kg. Alçada: 1,2/1,5 m. Braços llargs, cames curtes · Bipedisme facultatiu (encara pujaven els arbres sense dificultats) · Bona prensilitat manual.
Els australopithecins: espècies
S’ha de saber-les situar i per què són especials cada una d’elles.
- Anamesis: és el més antic (els seus fòssils s'han trobat en zones de bosc, per tant, és important perquè van desenvolupar el bipedisme en zona de bosc) Arcada dental en forma d’U, ullals llargs, bípede. Va viure entre 3,9 i 4,1 ma. Bípede especialitzat en zones de bosc.
- Afarensis: “Lucy”. Ja vivien en zona de sabana, ja no hi havia bosc. 3,5 ma. Etiòpia.
- Africanus: important perquè se n'han trobat molts exemplars. Va viure a sudàfrica fa entre 3,2 ma i 2, ma. Se n’han trobat restes molt completes.
- Garhi: de les darreres espècies. És important perquè utilitzava instruments lítics, de pedra, (instruments que no fossilitzen). (fins fa poc es deia que el primer que feia instruments era l'homo habilis). Va viure a Etiopia da 2,5 ma. S’han trobat instruments lítics molt senzills associats a les seves restes.
- Sediba: important perquè fa menys de 2 milions d'anys encara hi havia australopithecins. És el que té trets més humans.
L’origen dels paranthropins
Per què es van extingir? Va haver-hi un canvi climàtic molt important en aquesta època. Va ser progressiu però definitiu. La zona on abans hi havia boscos, el clima es fa més fred i més sec. Moltes zones es tornen en una sabana àrida. Moltes animals es van extingir. Els australopithecins s'havien d'adaptar si o si. Dues estratègies:
- Tornar-te un especialista tròfic: els ancestres, que abans menjaven de tot, continuen amb una dieta vegetariana però dels recursos que disposes: mengen arrels i tubercles. Els paranthropins seran els australopitecins que sobreviuen sobretot adaptant-se a una bona dieta. Per poder-te alimentar d'això, hi ha adaptacions físiques per poder triturar els aliments durs (abans la dieta havia estat molt més tova). Els fòssils mostren dents grans, mandíbules gruixudes, molt esmal i un crani amb una cresta òssia (permet una millor musculatura però una masticació millor). Els va molt bé quan ja estan evolucionats i especialitzats (no tenen competència amb altres primats) però el problema és que quan canvien les condicions climàtiques i el recurs evolucionat no serveix, els costa el doble adaptar-se i acaben extingint- se (avui en dia ja no n'hi ha). Adaptació al consum d’aliments durs (Rizomes i tubercles): cresta sagital òssia (musculatura implicada en la masticació); capa gruixuda d’esmalt; mandíbula i maxil·la massiva, incisius petits i molars molt grans)
- tornar-te un generalista tròfic: menjar el que hi ha, de tot. Aquesta és l'estratègia que porta al gènere
homo. Els primers homo van viure al mateix temps que els paranthropins (australopithecins robustos). Per primera vegada entra dins la dieta les proteïnes animals d'una forma regular. Els primers van ser els
homo habilis. Carronyerisme: era una espècie d'homo petita, ullals petits, no tenien armes tot i utilizar instruments (ara hi ha controvèrsia perquè es diu que potser caçaven, però el que és segur és que la base de la dieta era de carronyers). El tipus d'instruments que utilitzen és adequat per rascar la carn que quedava dels cossos morts d'altres animals. Increment del cervell: quan ets especialista tens un menjar limitat i saps el què has de fer, però quan ets generalitza, has de trobar moltes estratègies diferents per poder aconseguir el menjar. En aquest temps a Àfrica convivien les dues espècies. (important) Creixement del cervell (550cc) i adaptació a una dieta omnívora, que inclou proteïnes animals. No hi ha cretes i es dona una reducció de totes les estructures associades a la masticació (dents i mandíbules més petites) dieta més tova
Australopithecins Australopithecins gràcils Canvi clima (fred i sec) Els que consegueixen adaptar-se pasan a ser Austrolopithecins robustos = Paranthopins torna a haver canvi climàtic i nomès sobreviuen els generalistes Homo habilis
Fins que arribi el momento d’exthinció les dues estratègies (generalistes i especialistes) viuen simultaneament en la mateixa época, fins que una s’extingueix a causa d’un nou canvi climàtic, ja que està masssa adaptada a l’entorn anterior. Més tard, els paranthropins es van extinguir i els homo habilis van ser substituïts pels Homo engaster. Van ser els primers en sortir d’Àfrica, on se’ls considera homo erectus.
Homo engaster (África) són iguals a nivel conductual que els Homo Erectus (surten d’Àfrica, estan a Europa i Àsia).
HOMO ERGASTER (Àfrica)
Homo habilis – homo ergaster: desenvolupament més gran de la part occipital i hi ha una mica més d'augment de la part frontal del crani (poca diferència) Ja no només els trobem a l'Àfrica sinó que surt anant cap a Europa i cap a Àsia: és un primat que un cervell més gran, més estratègies i pot fer front a més problemes, té menys límits. Es comença a convertir en un competidor important per la resta de primats. (es creu que l'homo ergaster va tenir a veure amb fer extingir a altres d'australopithecins). Ergaster: successor de l'habilis. Quan surt d'Àfrica, es diu homo erectus. A nivell conductual, habilis i ergaster es equivalent. Fora de l'Àfrica, els erectus tenen moltes adaptacions diferents i es comencen a fer espècies diferents (nínxols ecològics nous i molt diferents).
(Home de flores (tipus d'erectus): és interessant perquè es van extingir fa només 18.000 anys i són molt curiosos perquè són nanisme (vivien en una illa i no hi havia depredadors). El crani també es fa molt més petit).
- Cuinar: s'eliminen virus i bacteris de la carn. La digestió amb carn cuita és molt més efectiva.
- Protegir-se: es podien defensar dels grans depredadors
- El temps que es guanya a la nit porta a potenciar la comunicació.
- Conservació dels aliments: fumar la carn i el fum allunyava els insectes.
- Millora d'instruments (pedra)
- Millora tècniques de caça: dirigien la presa cap a un lloc determinat a través del foc
Al principi, molt possiblement, els primers homo erectus no el sabien produir. El conservaven. La producció va tardar una mica més.
Atapuerca: és un dels jaciments més importants del món per l'enorme presència d'espècies fòssils de
molts homínids diferents.
L'erectus passa a àsia i europa i evoluciona però les poblacions homo erectus s'acaben extingint, són desplaçats per una nova espècie. Tornem a Àfrica.
Origen dels humans moderns
HOMO HEIDELBERGENSIS (Antecesors homo erectus)
Sorgeix a Àfrica i capacitat superior a l'erectus. És el nostre antecessor directe. Quan arriba a Europa, donarà lloc als neandertals i als sapiens. Quan arriba a europa dóna lloc al neandertal (en aquell moment a europa fa molt fred i el nenadertal es un heidelberensis adaptat el fred). Mentre evoluciona a europa, a l'àfrica també. A l'africa el heidelbergensis evolucionen a sapiens. Per tant, sapiens i neandertals conviuen a europa però evolucionen a diferents llocs.
Capacitat cranial més gran que la nostra. No tenien barbeta (només la trobem amb els sapiens) Caçadors molt hàbils (feien cabanes amb ossos i pells de mamut) Espècie adaptada al fred (per això s'assemblen als esquimals actuals): exploten la construcció de refugis, estratègia per escapar del fred
Enterraments rituals: molt molt important, això significa que hi havia una espècie de religió i es preguntaven per la mort (s'han trobat esquelets posicionats d'una forma ritual amb ofrenes florals)
Convivència de neandertals i sapiens: va haver-hi creuaments sexuals entre ells. Actualment encara tenim part del genoma de neanderthal. Veiem que en tribus africanes no hi ha traces neandertals (no van haver- hi a l'Àfrica).
Els neanderthal
- Gran capacitat cranial (1400 cc)
- Cavitat nasal gran, mandíbula sense barbeta
- Baixos i robustos, amb braços i cames curts i forts
- Eren caçadors molt hàbils
- Industries lítiques i de preservació de les pells
- Vivienencovesirefugis
- Hi ha indicis d’enterraments rituals
- Van sobreviure al sud d’Europa fins fa 27.000 anys.
- Alguns grups van conviure amb Homo sapiens, (van ser contemporanis en el temps més de 20. anys...)
- Entre un 1% i un 4% del genoma dels Homo sapiens europeus provindria dels neanderthals.
Els Homo sapiens
- Van sorgir a Àfrica fa més de 200.000 anys.
- Cervell gran (1350 cc), front verticalitzat (lobuls frontals), barbeta i cara plana. Gràcils i esvelts.
- Es van dispersar per Euràsia fa 110.000 anys, coincidint amb un període climàtic càlid. Van sobreviure a les glaciacions gràcies a la cultura i la tecnologia.
- Eines diversificades en forma, mida (microlítiques) i funció
- Art i llenguatge.
Les fites claus de l’evolució humana: EL LLENGUATGE
Com va sorgir el llenguatge? Hipòtesi origen gestual -> postura erecte, mans lliures. Les vocalitzacions acompanyarien els gestos. Hipòtesi origen vocal -> de les crides i vocalitzacions emocionals al llenguatge articulat: canvis anatòmics de l’aparell fonador i control de la producció dels sons
Filogènia: quan va sorgir el llenguatge?
- Origen molt antic (fa 2,5 m.a.): Australopithecus: motlles endocranials: asimetries anatòmiques
- Origen antic (fa, 1,8 -1,1 m.a) Homo (H. habilis, H. erectus): Grandària del cervell; solcs que delimiten l’àrea de Broca (motlles endocranials); inici de flexió a la base dels cranis (descens de la laringe)
- Origen modern (fa 150.000 ,100.000 anys): Homo (H. neanderthalensis, primers H. sapiens ): Funció especialitzada. Cal el control de l’aparell fonador, del diafragma i de la musculatura del tòrax. I una laringe en una posició baixa. · Les reconstruccions dels tractes vocals dels H. neanderthalensis indiquen que no podien fer tots els sons del llenguatge
- Origen molt recent (fa 40.000 anys): Homo sapiens · El llenguatge és una activitat simbòlica -> desenvolupament de l’art i de la tecnologia
RESUM
- Dryopithecins – Àfrica, Europa, Àsia (25 ma a 9 ma)
