¡Descarga Codificación Visual: Iconografía, Símbolos, Allegorías y Más - Prof. Carbonell y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
Tema 1:
CODIS DEL LLENGUATGE VISUAL
La iconografia es basa en: 1.Descripció d’imatges. 2.Anàlisi del tema. 3.Estudi de la seva significació.
L’ art és un llenguatge: Les imatges fan ús de codis que ens ajuden a identificar i a donar una interpretació sobre el tema representat.
Aquests codis són: Atribut, símbol, al·legoria, emblema, empresa i jeroglífic.
1. Atribut
Objecte real que defineix la identitat d’un personatge i que ens serveix per reconèixer-lo.
Clio:
-Història.
-Corona de llorer, trompeta,
llibre, taula i estilet…
Euterpe:
-Música i poesia lírica.
-Instrument (flauta), corona de
flors...
Talía:
-Comèdia i poesia pastoral.
-Màscara, rotllo, viola, corona
d’heura...
Clio, Euterpe i Talía, 1652- Eustache Le Sueur, París, Louvre
2.Símbol
Element utilitzat com a signe figuratiu d’una cosa abstracta, com una idea o un sentiment. L’element figuratiu és percebut per l’espectador a traves dels sentits, i , per mitjà d’una relació de semblança, aquest element evoca un concepte abstracte en la nostra ment.
Un amoret, també conegut com putto, és un motiu ornamental que adopta la figura d’un nen nu i alat. La seva representació es freqüent durant el Renaixement i el Barroc italià.
Homo bulla est Juan de Arellano (guirlanda). Francisco Camilo (vanitas). València, Col. Ort i Bosch.
3.Al·legoria
Personificació, generalment amb forma humana, d’un concepte abstracte, sigui una virtut, un vici, una tendència... Es representa acompanyada d’atributs.
La calumnia d’Apel·les
Sandro Botticelli. Florència.
Basada en una descripció del poeta Llucià de Samòsata als seus Diàlegs. Relacionada amb una falsa acusació de
VeritatPenitènciaSospita – Ignorància
Mides
RancúniaFrau – Enveja
Calúmnia
Víctima
magrana: fertilitat, poder (reialesa, església... oberta té forma de corona); religió jueva (símbol de la veritat) poma: el desig humà (temptació, pecat, discòrdia) raïm: la Sang de Crist (amb espigues de blat: comunió) taronja: puresa, castedat i generositat llimona: fidelitat amb l’amor (es relaciona amb la Verge)
Entre els segles XV i XVIII es donen tres tipus de composicions de gènere emblemàtic: l’emblema, l’empresa o divisa i el jeroglífic.
L’emblema és una imatge enigmàtica acompanyada d’una frase o lema i d’una composició poètica, en vers o en prosa, que ens ajuda a desxifrar el sentit moral de la imatge.
3.Emblema
La imatge té un contingut moral que no és exclusiu d’un personatge, sinó que pertany al conjunt d’una societat, mentre aquesta sigui capaç d’interpretar-lo.
Símb ol de pure sa. Enca rnaci ó de Crist . Vinc ulat
Suscriptio o declaració o
epigrama que serveix de peu
d’imatge.
Inscripció o lema que dona títol
a la imatge.
Pintura o imatge simbòlica.
a la família Farnese des de Pau III.
5.Empresa o divisa
Imatge que representa a una persona o a una família, amb una llegenda o lema que transmet un missatge secret, no comprensible pel conjunt de la societat. Deriven de la cultura cavalleresca. A diferencia dels emblemes no ha de representar cap figura humana, però si una curta llegenda.
Empresa del cardenal Odoardo Farnese (1573 – 1626).
SOBRE L'AVARÍCIA, O EL MILLOR TRACTE REBUT PER
DESCONEGUTS
Un dofí atret pel so d’Aríon trenca les fosques ones blaves, i amb la seva cançó encisa
les seves orelles: "La ment de les bèsties salvatges no és més salvatge que l’home
avariciós. Nosaltres que som atacats per l’home som salvats pel peix”.
6.Jeroglific
S’identifica amb l’escriptura dels antics egipcis. També s’aplica a tot el que és difícil d’entendre, a allò enigmàtic: En el Renaixement es coneixen com a imatges amb objectes o signes simbòlics i enigmàtics, de difícil interpretació. En el segle XVII funcionen com un emblema, són pintures que amaguen una intenció moralitzant, acompanyades d’una inscripció que en fa una breu referència.
Aríon entre dos perills:
Lladres i mar obert
Empresa del cardenal Alessandro Farnese (1520 – 1589)
FINIS GLORIAE MUNDIIN ICTO OCULI
