Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


iconografía lecturas, Apuntes de Historia del Arte

Asignatura: iconografia 1, Profesor: Jose Jose, Carrera: Història de l'Art, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 20/04/2015

cid_campeador
cid_campeador 🇪🇸

4.4

(5)

10 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
FONTS PER A LA HISTÒRIA DE L’ART (2014-2015)
LECTURES DEL TEMA 2
1. Galè,
Sobre les opinions d’Hipòcrites i de Plató
(a partir de la traducció castellana de l’edició de: T
ATARKIEWICZ
, 2007b, p. 84)
“[Crisp] pensa que la bellesa no es troba en la simetria dels elements sinó de les parts, és a
dir, d’un dit en relació a un dit, de tots ells en relació al metacarpi i al carpi, d’aquests en
relació al colze, del colze en relació al braç i de tot en relació a tot, segons és escrit en el
Cànon de Policlet. Doncs, després d’ensenyar-nos en aquell llibre totes les simetries del cos,
Policlet va confirmar a la pràctica la seva teoría en fer una estàtua segons el prescrit per la
seva teoria i anomenar-la, precisament també a la mateixa estatua com al llibre, Cànon.”
2. Vitruvi,
Deu llibres sobre l’arquitectura
(I, 3)
(a partir de l’original, on line)
“En totes aquestes coses hi ha d’haver solidesa [firmitas], utilitat [utilitas] i bellesa [venustas].
La solidesa prové dels fonaments per a asegurar la base, i de fer una bona selecció dels
materials sense avaricia. La utilitat prové de la distribució raonable de les parts, de manera
que responguin als seus propòsits i que cadascuna sigui en la situació correcta. La bellesa és
produïda per l’aparença plaent i el bon gust de l’obra completa, i per les dimensions de
totes les parts ben proporcionades entre elles.”
3. Vitruvi,
Deu llibres sobre l’arquitectura
(V, 1)
(a partir de la traducció anglesa de: P
OLLIT
,
1983, p. 123-124)
“Els grecs situen els seus fòrums en un pla quadrat, amb amplis pòrtics dobles que tenen
les columnes molt juntes; també els decoren amb entaulaments de pedra o marbre i amb
passadissos als pisos superiors. Però a les ciutats d’Itàlia hom no ha de seguir aquesta traça,
perquè hi ha el costum, mantingut des dels nostres avantpassats, de fer actuacions de
gladiadors als fòrums. Així doncs, cal que els intercolumnis de la plaça siguin més amples;
al voltant dels pòrtics hi ha d’haver oficines bancàries, mentre que als pisos superiors s’hi
ha d’instal·lar balconades disposades apropiadament per al servei del públic.
Les dimensions d’un fòrum s’han d’establir sobre la base del nombre de persones que
l’utilitzen, i així l’espai no ha de ser massa petit per a la seva funció, ni ha de semblar un
desert en relació al petit nombre de persones que l’usen. L’amplada del fòrum ha de ser de
tal manera que, quan la llargada es divideix en tres parts, dues d’aquestes parts càpiguen en
l’amplada. D’aquesta manera el pla serà oblong, i l’arranjament serà pràctic per a la seva
funció com a lloc per a espectacles.”
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga iconografía lecturas y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!

FONTS PER A LA HISTÒRIA DE L’ART (2014-2015)

LECTURES DEL TEMA 2

1. Galè, Sobre les opinions d’Hipòcrites i de Plató

(a partir de la traducció castellana de l’edició de: TATARKIEWICZ, 2007b, p. 84)

“[Crisp] pensa que la bellesa no es troba en la simetria dels elements sinó de les parts, és a dir, d’un dit en relació a un dit, de tots ells en relació al metacarpi i al carpi, d’aquests en relació al colze, del colze en relació al braç i de tot en relació a tot, segons és escrit en el Cànon de Policlet. Doncs, després d’ensenyar-nos en aquell llibre totes les simetries del cos, Policlet va confirmar a la pràctica la seva teoría en fer una estàtua segons el prescrit per la seva teoria i anomenar-la, precisament també a la mateixa estatua com al llibre, Cànon .”

2. Vitruvi, Deu llibres sobre l’arquitectura (I, 3)

(a partir de l’original, on line )

“En totes aquestes coses hi ha d’haver solidesa [ firmitas ], utilitat [ utilitas ] i bellesa [ venustas ]. La solidesa prové dels fonaments per a asegurar la base, i de fer una bona selecció dels materials sense avaricia. La utilitat prové de la distribució raonable de les parts, de manera que responguin als seus propòsits i que cadascuna sigui en la situació correcta. La bellesa és produïda per l’aparença plaent i el bon gust de l’obra completa, i per les dimensions de totes les parts ben proporcionades entre elles.”

3. Vitruvi, Deu llibres sobre l’arquitectura (V, 1)

(a partir de la traducció anglesa de: POLLIT, 1983, p. 123-124)

“Els grecs situen els seus fòrums en un pla quadrat, amb amplis pòrtics dobles que tenen les columnes molt juntes; també els decoren amb entaulaments de pedra o marbre i amb passadissos als pisos superiors. Però a les ciutats d’Itàlia hom no ha de seguir aquesta traça, perquè hi ha el costum, mantingut des dels nostres avantpassats, de fer actuacions de gladiadors als fòrums. Així doncs, cal que els intercolumnis de la plaça siguin més amples; al voltant dels pòrtics hi ha d’haver oficines bancàries, mentre que als pisos superiors s’hi ha d’instal—lar balconades disposades apropiadament per al servei del públic. Les dimensions d’un fòrum s’han d’establir sobre la base del nombre de persones que l’utilitzen, i així l’espai no ha de ser massa petit per a la seva funció, ni ha de semblar un desert en relació al petit nombre de persones que l’usen. L’amplada del fòrum ha de ser de tal manera que, quan la llargada es divideix en tres parts, dues d’aquestes parts càpiguen en l’amplada. D’aquesta manera el pla serà oblong, i l’arranjament serà pràctic per a la seva funció com a lloc per a espectacles.”

4. Vitrubi, Deu llibres sobre l’arquitectura (II, 8)

(a partir de la traducció castellana de: JOSÉ I PITARCH, 1982, p. 400-401)

“De manera que si algú vol seguir les regles que he donat en aquest llibre per a aquest tipus d’edificació, tindrà la certesa de la seva duració il—limitada. En canvi, les obres de fusteria amb pedra tova i un aspecte rebuscat d’elegància, no poden aguantar gaire temps sense caure en runa. Per això, quan se sol—licita el dictamen de taxadors de parets mitgeres, aquests no les analitzan ni taxen pel què van costar, sinó que, localitzant en els contractes el preu de la construcció, per cada any que ha passat dedueixen del preu que van costar la vuitantena part, i d’acord amb el lema ‘pagueu per les parets la part restant de la suma’, declaren que aquestes cases no poden durar més de vuitanta anys.”

5. Papir Leyden X (receptes 17, 47 i 70) (a partir de la traducció anglesa de: CALEY, 2008)

(Recepta 17) “Falsificació de l’or. Misy i vermell sinopi, parts iguals a una part d’or. Després que l’or s’hagi posat al forn i hagi agafat un bon color, s’aboquen aquests dos ingredients, i tot traient l’or es deixa refredar, i l’or s’ha doblat.”

(Recepta 70) “Escriure en lletres daurades: Agafar una porció d’or autèntic, fondre en el gresol d’orfebre. Quan s’ha fos, afegir-li un quirat de plom. Després que s’hagi fet l’aliatge, deixar-lo de banda en un lloc fresc i agafar un morter de jaspi. Abocar-hi el material fos, afegir-hi un quirat de natró i barrejar amb cura la pols amb una mica de vinagre fort, de la mateixa manera que si fos un medicament de col—liri, durant tres dies. Després, quan la mescla sigui acabada, incorporar-hi un quirat d’alumen, escriure i polir amb un estri.”

6. Papir d’Estocolm (a partir de la traducció anglesa de: CALEY, 2008)

(Recepta 19) “Tractament del cristall perquè aparegui com si fos un rubí. Agafar cristall fumat i fer-ne una pedra normal. Agafar-la i escalfar-la gradualment en la foscor, i insistir fins que et sembli que té el foc a l’interior. Escalfar-ho una vegada més en residus de fosa d’or. Agafar la pedra i submergir-la en oli de cedre mesclat amb sofre natural i deixar-ho en el tint, amb l’objectiu que l’absorbeixi, fins al matí.”

7. Mappae Clavicula (Pròleg)

(a partir de la traducció francesa de: HALLEUX & MEYVAERT, 1988)

“Igual com moltes coses admirables són escrites en els llibres d’Hermes, nosaltres hem tingut cura d’exposar un comentari, no perquè veiem els molts que s’acosten als llibres sagrats, treballen dur i no n’extreuen res, sinó perquè, en apreciar aquest camí concedit per un regal del destí, nosaltres abracem tota la pintura amb els treballs que hi ha en les operacions per a aquells que volen fer-les. Hem donat per títol a aquest recull Mappae

que aquí ha de quedar de més gruix i ha d’enfonsar-se més profundament per la part interior per poder ser més alta per l’exterior, essent la seva alçada una vegada i mitja el seu diàmetre. Quan hagis treballat fins a l’alçada completa, i abans d’estrènyer el diàmetre, col—loca torres sobre seu. És a dir, una a la part superior de vuit costats, en la qual s’han de fer el mateix nombre de finestres.”

12. De arte iluminandi

(de: YARZA, 1982, p. 295-296)

“En el nombre de la Santa e individua Trinidad. Amén. Tengo la intención de escribir, de la forma más llana y sin anotaciones, algunas cosas referentes al arte de la miniatura de los libros, tanto con la pluma como con el pincel; y aunque en tiempos pasados se han conocido a través de los escritos de muchos, sin embargo, para poner mayor y más breve luz en los sistemas, con el fin de que los expuestos se vean confirmados aún más en sus opiniones, y los desconocedors con intención de ponerse al corriente de este arte de una manera sencilla y fácil puedan comprender y practicar, voy a poner en claro cosas experimentadas y probadas, tratando sucintamente de los colores y sus temples.”

13. Cennino Cennini, Libro dell’Arte (1)

(de: YARZA, 1982, p. 301-302)

“Yo, como un pequeño miembro ejercitando el arte de la pintura, Cennino, hijo de Andrea Cennini nacido en Colle di Valdelsa, me formé en los secretos del arte durante doce años con el hijo de Taddeo, Agnolo de Florencia, mi maestro. Éste, a su vez, aprendió el arte de Taddeo, su parte. Taddeo fue bautizado por Giotto, que lo retuvo como alumno durante veinticuatro años. Giotto cambió el arte de la pintura; de la maniera griega la condujo a la maniera latina moderna. Poseyó el arte más completo que jamás nadia haya tenido ni en su mejor momento. Para utilidad de todos aquellos que quieran iniciarse en este arte, escribiré aquí lo que me fue enseñado por mi maestro Agnolo.”

14. Cennino Cennini, Libro dell’Arte (104)

(de: YARZA, 1982, p. 305)

“Como puede uno conseguir introducirse en el arte de trabajar sobre tabla. Sepas que aquí tienes la cuenta del tiempo que necesitas para aprender. Primero te es preciso un año para estudiar el dibujo elemental que ejecutas sobre tabla. Luego, para ponerte en aprendizaje con un maestro, para que estés al corriente de todas las ramas que pertenecen a nuestro arte, empezando por triturar los colores, cocer las colas, amasar los yesos, coger práctica en la preparación de retablos, realzarlos, ponerles oro y puntearlos bien, te son necesarios seis años. Después, para estudiar el color, adornar con mordientes, hacer ropajes de oro y adiestrarte en el trabajo sobre muro, necesitas otros seis años, dibujando siempre, sin dejarlo nunca, ni en días festivos ni laborables.”

15. Cennino Cennini, Libro dell’Arte (101)

(de: YARZA, 1982, p. 304-305)

“Como del estaño dorado en oro fino se pueden hacer las diademas de los santos sobre el muro. Aún, si quieres hacer las diademas de los santos sin mordiente, tan pronto como hayas coloreado tu figura al fresco coge un punzón y raspa los contornos que necesites alrededor de la cabeza. Luego, en seco, unta de barniz tu diadema, coloca encima estaño dorado o recubierto de oro fino, extiéndelo sobre el barniz y aplícalo bien con la palma de la mano. Verás que aparecen las raspaduras que has hecho con el punzón. Con la punta bien afilada de un cuchillo rectora cuidadosamente tu oro. De igual modo debes obrar para otros trabajos.”

16. Villard de Honnecourt, Àlbum (fol. 1v)

(de: YARZA, 1982, p. 286)

“Aquí podeis encontrar las figuras de los doce apóstoles sentados. Villard de Honnecourt os saluda y os ruega a los que se dedican a los diversos géneros de materias contenidas en ese libro, rezar por su alma y recordarle; porque en este libro se puede encontrar una gran ayuda para instruirse en los rincipios de la construcción y la carpintería. Encontrareis también el sistema de representación y del dibujo, así como la geometría que rige y enseña.”

17. Villard de Honnecourt, Àlbum (fol. 9v-10r)

(de: YARZA, 1982, p. 286)

“He estado en numerosos países como podréis comprobar por este libro. Jamás en lugar alguno he visto torre similar a la de Laon. He aquí el primer piso con sus ventanillas. A este nivel la torre tiene ocho lados, y las cuatro torrecillas montadas sobre columnas, agrupadas de tres en tres, son cuadradas. Siguen los arquecillos y el entablamiento y aún hay torrecillas de ocho columnas y entre dos coumnas un toro asomándose. Siguen arcos y un entablamiento y encima está la cubierta de ocho crestas. A cada lado hay una aspillera para proporcionar luz. Mirad y veréis todas las disposiciones y todo el alzado y como las torrecillas cambian de forma. Y reflexionad, porque si queréis construir a base de grandes contrafuertes es necesario que elijáis los que tienen bastante saliente. Cuidad vuestro trabajo y haréis lo que el hombre sabio y entendido debe hacer.”