


Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
La diferencia entre la inmunidad innata y adaptativa, sus mecanismos y cómo funcionan juntos para proteger al organismo de patógenos. La inmunidad innata es rápida y no genera memoria inmune, mientras que la adaptativa es lenta y se basa en la generación de células con receptores específicos de antígenes. La expansión clonal de las células inmunitarias también se describe.
Tipo: Apuntes
1 / 4
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!



Immunitat innata : és genèrica, no és adaptada a un determinat organisme. Està constituïda pels mecanismes que es posen en marxa quan l’hoste reconeix senyals de perill en el microorganisme i que permeten la destrucció de l’agent infecciós en minuts o hores. La seva inducció és ràpida i no genera memòria immunològica.
Immunitat adaptativa : és més lenta, ~5dies. Es basa en l’activació de cèl·lules amb receptors específics d’antigenTCR (limfòcit T) i BCR (receptor cèl·lula B expressat en limfòcit B). S’activa quan els mecanismes de la immunitat innata no són suficients per eliminar l’ infecció. S’indueix quan el patogen supera les línies de defensa de la immunitat innata i es basa en la generació de cèl·lules amb receptors d’agents específics per patogen, la seva expansió clonal, algunes queden com cèl. de memòria que permetrà augmentar millor la resposta en front d’infeccions amb igual patogen.
Ac és l’expressió soluble del BCR. L’ag interacciona amb el limfòcit i indueix l’expansió clonal: hi ha molts més limfòcits d’aquell amb el qual l’Ag ha interaccionat.
Algunes:
La immunitat innata té dos fases:
Si la immunitat innata no prospera, tindrem la resposta adaptativa. Si els primers elements són eficients, ja està, sinó, llavors calen elements induïbles, i si encara no n’hi ha prou, la resposta adaptativa. Això vol dir que tenim moltes infeccions que ni ens adonem.
La primera barrera és el teixit epitelial: picades d’insectes, ferides. Mucoses internes
Poden ser barreres mecàniques, químiques o microbiològiques:
▲ tracte intestinal: cryptidines o F 0 E 1-defensines secretats per les ▲ (^) cèl·lules de Paneth
▲ tractes respiratori i urogenitals: F 0 E 2-defensines
Això és una actuació per defecte, actua tot el dia, no s’indueixen (si per estímul mecànic).
Com es produeix la infecció?
Si un microorganisme travessa una barrera epitelial, comença a replicar-se en el teixit de l’hoste i, en la majoria dels casos, són reconeguts pels macròfags residents als teixits. Hi ha gran quantitat de macròfags al eixit connectiu, la submucosa del tracte gastrointestinal, al pulmó, al fetge, a la melsa. Els neutròfils són cèl·lules de vida curta, són cèl·lules circulants i són absents als teixits en condicions de salut
La fagocitosi és la formació d’una vacuola interna (fagosoma). El lisosoma degrada perquè té enzims hidrolítics. El fagòcit madurarà fins a fagolisosoma.
Els neutròfils també són fagocits però venen per la circulació, són circulants. En canvi els macròfags es troben als teixits.
INDUCCIÓ DEL MECANISME: COM EL MACRÒFAG RECONEIS EL PATÒGEN El macròfag ha de discriminar entre el forani i el microambient del macròfag al teixit. Hi ha una sèrie de receptros que reconeixen estructures presents: PATRONS MOLÈCULARS que són expressats a varis patògens. Són les senyals de perilli per tant han de ser conservats i no poden variar ( REPETITIUS, CONSERVATS I ESSENCIALS PEL PATOGEN ). Els patrons es diferencien d’estructures pròpies (autoantígens) de l’hoste en glicolípids.
PAMPs: patrons moleculars expressats de forma comuna en determinats patògens, repetides, conservades i essencials.
PRR: receptor que reconeix els patrons moleculars.
PAMPs
SEQ Ecuación * ARABIC 1 GN (LPS), GP, micobacteris, espiroquetes
■ Tenen funcions diferents segons el tipus cel·lular on s’expressen: cèl·lules dendrítiques (DC), macròfags, neutròfils, cèl·lules de l’endoteli vascular, adipòcits, miòcits, cèls de l’epiteli intestinal ■ La seva expressió és baixa en macròfags i DC immadures
SEQ Ilustración * ARABIC 1 tipus de tolls i els lligands que reconeixen (LPS, DNA, etc)
2 Distribució a membrana plasmàtica i dins el fagosoma/endosoma (per evitar que es pugui escapar, i més fàcil que es pugui degradar)
FUNCIONS EFECTORES DELS MACRÒFAGS ACTIVATS
Hi ha l’expressió de citoquines inflamatòries que són mediadors. Hi ha citoquines i quimiocines. Per exemple:
IL 6 (interleucina) és produïda pel macròfag activat. Es produeix en gran quantitat i surt a circulació de forma sistèmica i arriba al fetge, molt sensible a aquesta i produeix MBL. Fibrinogen, prot. C reactiva, prot. amiloide del sèrum són les PRR solubles: proteïnes de fase aguda. Aquestes proteïnes van circulant i quan passen pel teixit infectat i permeten l’entrada: permeabilitat capilar induïda per TNF- F 0 6 1(citoquina) que també l’ha fet el macròfag activat. Així les proteïnes que ha fet el fetge entren al teixit infectat. També ens interessa que els neutròfils (que hem dit que eren circulants) també entrin al teixit, procés induït per CXCLS (macròfag activat) per quimiotaxi.
Els mediadors indueixen la inflamació: incrementa de volum per augmentar la permeabilitat i també la temperatura per produir la mort del bacteri.