Mariona Vila 19-10-18
CROMATOGRAFIA DE PAPER
INF ORME DE QUÍMICA
IN TR OD UC CI Ó
El passat divendres 19 d’octubre vam dur a terme la pràctica de una cromatografia de paper al
laboratori de l’Escola Montcau-La Mola, també anomenada com a separació de les clorofil·les, quan,
disposades en un vas de precipitats en un eluent, el líquid , per capil·laritat, puja a través del paper de
manera que vam ser capaços de distingir les dues clorofil·les i, la clorofil·la amb més absorció es trobava
a baix i la clorofil·la amb menys capacitat d’absorció es trobava a dalt. Això és degut al fenomen
esmentat anteriorment, conegut com a capil·laritat, que tracta de la capacitat que tenen els líquids per
adherir-se a les superfícies mitjançant la tensió superficial.
PR OC ED IM EN T
Per a realitzar el procediment de la cromatografia, que és una tècnica de separació qualitativa de
substàncies, vam seguir una sèrie d’instruccions per tal de dur-la a terme de manera precisa i correcta.
Les eines de laboratori que vam utilitzar durant la pràctica van ser :
- Un morter i la mà de morter
- Una espàtula
- Un vas de precipitats
- Un tub d’assaig
- Un comptagotes
- Paper de cromatografia
- Proveta
- Bàscula
Primerament, vam utilitzar la bàscula per a pesar quatre grams exactes de fulles, havent extret
prèviament els troncs d’aquestes degut a que no contenen la quantitat de clorofil·la que contenen la
resta de les fulles. Un cop pesades, les vam situar en un morter, on, amb l’espàtula vam abocar-hi una
petita proporció de sorra per a facilitar el procés de triturar les fulles. Quan vam finalitzar el procés, vam
dipositar les fulles ja esmicolades amb l’ajuda d’una espàtula en un vas de precipitats, on vam afegir-hi
12 mil·lilitres de acetona, calculats de manera precisa. Després d’haver abocat la acetona, vam disposar-
nos a agitar el vas de precipitats durant dos minuts, i, tot seguit, vam deixar-ho reposar durant un
període de cinc minuts més.
A continuació, vam abocar 12 mil·lilitres d’aigua i vam tornar a agitar el
vas de precipitats durant dos minuts més. Finalment, vam disposar-nos a
afegir 10 mil·lilitres d’èter i agitar, per últim cop, el vas de precipitats
durant dos minuts. Un cop preparat i deixat reposar, vam començar a ser
capaços de observar com es produïen dues fases diferents. La primera,
era una mescla aquosa, que mostrava un color verdós, i, per l’altra
banda, la segona era una barreja orgànica on van quedar totes les restes
com la sorra i fulles. Un cop separades vàrem agafar, amb un comptagotes, la dissolució verdosa i vam
dipositar un parell de gotes en un paper de cromatografia, per després dipositar aquest últim en un vas
de precipitats on prèviament vam abocar l’eluent que, en el cas de la nostra pràctica, es tractava d’una
barreja d’èter de petroli amb cloroform.
