¡Descarga Informe sobre la sortida de camp y más Ejercicios en PDF de Geografía solo en Docsity!
Trestan Tremoureux-Lapsolu Estudiant en Erasmus a la Universitat de Barcelona
Fitxa sobre la sortida de camp del divendres 11 d’octubre de 2024
Introducció: Aquesta sortida de camp fou realitzada en el context de l’assignatura Geografia de Catalunya. Hi Ha hagut diverses estones en el dia. El primer moment va ser dedicat a la descoberta de la població que es diu Valls de Torruella. Després, hem arribat a Pinós, una població que es troba més a l'est de Valls de Torruella. Per cert, passant de Valls de Torruella a Pinós, havíem canviat de província passant de Barcelona a Lleida. Havent acabat la nostra parada a Pinós, hem sortit cap al Nord, per acudir al Santuari del Miracle on hem tingut una xerrada amb dues responsables de Territori de masies. Per fi, hem posat en camí per anar a Sant Llorenç de Morunys, una ciutat que es troba al Nord de Catalunya en la comarca del Solsonès. Per presentar aquesta sortida, seguirem un pla cronològic amb una descripció lligada amb la seva explicació. Per atènyer el nostre primer lloc, hem seguit la clivella del riu Llobregat que va contribuir a l'erosió de les serralades litoral i prelitoral. Vam fer una parada a un estret entre dues muntanyes per observar la formació geològica d’aquest lloc. Durant aquesta parada el professor va explicar-nos en què la geografia tan particular de Catalunya va posar problemes de comunicació durant molt temps. La C-55 data només de 1974 abans d’aquesta data era més difícil d’acudir Manresa des de Barcelona. Antany, calia utilitzar els colls per passar de Barcelona que forma part de la Catalunya litoral a la depressió central. És geològicament una zona fronterera entre la serralada prelitoral i la depressió axial. És una zona de sedimentació que data del cenozoic. Hom s’hi pot trobar també una roca metamòrfica com el guix, una roca que data del paleolític. On estàvem. Igualment podíem observar el massís de Montserrat que és un massís fet de conglomerat, és a dir de sediments. La zona de Montserrat és situada sobre un antic delta que es tira al mar que es trobava llavors en la zona de la depressió central. La forma tan particular del massís de Montserrat fou realitzada per l’erosió hídrica. Així, des de l'inici de la nostra sortida, hem entès que la xarxa hidrogràfica de Catalunya representa una eina major per connectar tots aquests espais. El Cardener, que forma part de la conca del Llobregat, és un eix essencial que lliga Barcelona al Nord de Catalunya, ja que neix entre la Serra del port del compte i la del Verd. El professor ens ha explicat també que es tracta també d’un espai fronter del punt de vist climàtic. Perquè és una barrera entre el Nord i el Sud. És la frontera entre la Catalunya més humida i la que és més seca. Aquí, ens trobava en una zona amb entre 600 i 700 mil·límetres de precipitació cada any.
Havent fet la pausa, hem sortit en direcció de Valls de Torruella. Rodant, hem pogut veure la ciutat de Manresa que juga un paper de primer pla en la xarxa i l’organització social i econòmica de Catalunya. Perquè totes aquestes ciutats són àrees de feina, són ciutats que proporcionen serveis públics de proximitat com l’hospital, els correus, els metges, els grans centres comercials i moltes coses encara. Només per il·lustrar el meu discurs, d’instal·lació de l’empresa Pirelli a Sant Joan de Vilatorrada en els anys 60-70 oferí a la ciutat moltes feines. Manresa va ser escollit pel règim de Franco car és una regió amb una tradició industrial important. A l’època, volia desenvolupar el nord del país llavors va invertir massivament per introduir-se en la globalització gràcies a la industrialització. Estava interessant per aquestes grans empreses perquè a Manresa, hi havia una tradició obrera gràcies a la indústria tèxtil. En els camps de Manresa, hi havia explotacions de cotó. A les serralades al voltant de Manresa, el sector primari va ser durant molt temps el més important entre agricultura, ramaderia, i explotació de la fusta als boscos. Primera parada: Valls de Torruella, una colònia industrial de la Catalunya central: Valls de Torruella és una colonial industrial de l'inici del segle XX, al voltant dels anys deu. A l'Inici, hi va ser una fàbrica, i ella va contribuir en el desenvolupament del nucli d’habitatges. La decisió de plantejar-se aquí va ser motivada per la presència del riu i del caràcter més o menys pla d’aquest indret. El riu proporciona l’energia que necessita la fàbrica per a funcionar. L’energia del riu és canalitzada en el canal, la qual arriba en una turbina que va fer funcionar les màquines. La fàbrica fou una fàbrica tèxtil gràcies al cotó cultivat, però també gràcies a la tradició tèxtil de la regió vist que ja hi havia tallers tèxtils a Catalunya. Hi va haver una forma de planificació al poble, perquè el poble fou a la vegada el lloc d’habitatge i el lloc de treball de la gent que l’habitava. En primer lloc, hi va haver els blocs d’habitatge en línia. La construcció d’aquest tipus d’allotjament és motivat per la voluntat de racionalitzar l’espai tan reduït a la conca com l'ha pogut fer-se a l'Anglaterra, a la Valònia, a la regió de la Ruhr, o al nord de la França.Res faltava en la vida de l'obrer, ja que en el poble hi havia tots els serveis essencials com l’església i el casino, els que són llocs de socialització, l’escola per educar els nens i una botiga d’alimentació general per menjar. La mà d’obra de la fàbrica fou compost d’homes, de dones, però també de joves que anaven a la fàbrica després l’ensenyament primari. La Família Valls que posseïen la fàbrica i una part del poble, havia decidit també d’oferir als seus obrers algunes activitats culturals com el teatre. Algunes persones han criticat aquest model de colònia industrial, acusant-la de ser un avatar del paternalisme, ja que foren les valls que ho controlaven quasi tot en la vida del poble.
Al nivell humà, Pinos és un municipi molt rural. La població del municipi no sobrepassa els 300 habitants. El caràcter rural de Pinos és una realitat fa molt temps, ja a l’època de les guerres carlistes aquest territori estava favorable a Carl mentre les ciutats principals donaven llur suport al camp d’Isabel. En aquesta època, la gent habitava en masies o casa de pagès, llavors per encontrar gent hi havia un lloc principal de socialització que és l’Església. És un santuari que data aproximativament de 1500. Pinós és també un espai de passatge. A Pinós, hem vist l'hostal més antic de Catalunya. És un hostal que té 500 anys d’existència. Podem explicar la seva obertura fa molt temps per la seva ubicació en una zona frontera. A més a més, és un lloc estratègic perquè és un lloc de passatge antic (com l’hem dit abans) que es troba sobre una ruta de peregrinació. Aquest lloc permet controlar els fluixos, la gent, i els béns que passen per aquí. Encara avui és un lloc de passatge, perquè podem trobar-hi alguns grans recorreguts i camins de senderisme, el que contribueix també a un turisme rural mínim. L’activitat principal al municipi de Pinós és el sector agrari en particular la ramaderia: de gallina o de porcí. Peròés també un lloc que cal veure perquè hom pot trobar-hi el centre geogràfic de Catalunya. A prop d’aquesta taula central, podem trobar una torre. Aquesta torre permet protegir, gràcies a la vigilància dels bombers, del risc d’incendi que és important en aquesta regió. Els habitants d’aquest municipi queden de totes formes lluny de molts serveis i cal agafar el cotxe per accedir a molts serveis com l’hospital. Els habitants són dependents d’aquesta xarxa de ciutats mitjançant com Manresa que proporcionen molts serveis. Tercera Parada: el Santuari del miracle, un indret per xerrar sobre la Catalunya interior Més tard, hem afegit l'autocar per anar al Santuari del miracle, al nord de Pinós, on dues dones ens esperaven per parlar del baix Solsonès des d’un punt de vist geogràfic. Aquestes dones van parlar-nos de llur projecte que es diu Territori de Masies. És un projecte social que crea un espai per xerrar sobre subjectes que toquen més o menys tots els habitants del sud de la comarca. Van dir-nos que aquest projecte permet crear una dinàmica social i de reactivar una identitat local. Identitat local que va nàixer a continuació del gran incendi de 1998 que va assolar bosc i camp sobre una zona de 27000 hectàrees. La gent va prendre consciència que són un territori més o menys abandonat pels serveis públics, un territori marginal. Gràcies al projecte territori de masies, la gent i els habitants van poder portar un nou model alternatiu al model del capitalisme i del centralisme que són promoguts a les ciutats. Pràcticament, aquest projecte facilita la trobada entre els actors de la vida social i econòmica del país. Les associacions veïnals formen part d’aquest diàleg i cadascú porta la seva expertesa sobre cada tema. L’objectiu és de desenvolupar un model que afavoreix el desenvolupament econòmic local, i la sostenibilitat.
Aquestes xerrades parlen, per exemple, del tema de la memòria popular que va passar aquí? Com explicar-lo? Perquè és una regió amb una història popular important que cal explicar per entendre el territori. Parlen també d'una estratègia de turisme pel territori, de turisme rural i en acord amb el valor de sostenibilitat. Quan va haver-hi un projecte de parc fotovoltaic, van parlar també de la rellevància d’aquest projecte sobre aquest territori. Instal·lar una fàbrica aquí val, però per produir per qui? A qui van anar els beneficiosos? És un territori molt rural, l’activitat és principalment una activitat del sector primari com la producció de vi o la ramaderia. Així, l’organització cerca també solucions per ajudar els productors a desenvolupar llurs activitats. Per exemple, van obrir botigues sobre el territori per vendre productes locals. Vist que no tenen molts recursos, són obligats de treballar diferentment. Cerquen noves formes de gestió i intenten adoptar un mètode de treball més horitzontal. Així, això permet plantejar temes de gestió local com la gestió de les escombraries en un territori tan ample però també la gestió de l’aigua. Perquè l’aigua és un recurs molt important i encara més als territoris rurals perquè, és els fonaments de l’activitat econòmica. Per fi, hem parlat del tema del repoblament que no té cap sentit, la regió no necessita ser repoblat. Al final aquest territori pateix del centralisme urbà i del tema de la distància. Una distància que necessita més temps i més diners. Quarta Parada: Sant Llorenç de Morunys, el cap d’una subcomarca al si del Solsonès La nostra última etapa fou la ciutat de Muntanya de Sant Llorenç de Morunys. Sant Llorenç de Morunys se situa cap al Nord de la comarca del Solsonès. És una ciutat tancada al mig de les muntanyes, en un territori que es diu la Vall de Lord. La vila és poblada aproximativament de 1000 habitants. Del punt de vist de la geografia física, el municipi de Sant Llorenç de Morunys és travessat pel riu Cardener que havíem vist més aviat aquest dia. Sant Llorenç de Morunys és tancat per moltes serres: al sud la serra dels Bastets, i la serra de Busa, al Nord la serra de port del comte, la serra del verd i la serra de Pratformiu. Aquest tancament geogràfic ha causat una mena d’aïllament social i econòmic durant molt temps, de fet no hi havia carreteres per acudir a aquesta vila fins al segle XX. Aquest aïllament ha contribuït en crear una identitat subcomarcal molt fort. La gent de la vall de Lord se sent més d’aquest territori que del Solsonès sencer. Al nivell econòmic, ja que Sant Llorenç fou durant molt temps aïllat, l’activitat econòmica va quedar durant molt temps del sector primari és a dir l’agricultura i la ramaderia, del tèxtil. El tèxtil perquè al segle XVI va haver-hi una emigració provinguda de l’Alvèrnia cap a sud. Aquesta gent va portar un saber particular per a confeccionar draps piteus perquè venen de la ciutat de Poitiers a França. Aquest drap de llana va fer la fama d’aquest territori durant molt temps fins al desenvolupament del tèxtil industrial a Catalunya. Però a partir dels anys noranta, una empresa alemanya, del nom de Knauf, va construir una fàbrica sobre el territori. És una fàbrica de placa de guix laminat. Durant molt temps la fàbrica va emprar més o menys 200 persones el que és molt important
El tema de les colònies industrials: «Cap riu del món, potser, no ha estat objecte d’un aprofitament tan exhaustiu com l’indigent Llobregat.» és una citació del geògraf francès Pierre Deffontaines. Aquesta asseveració evoca sense dir-lo el fenomen de les colònies industrials que va tocar la Catalunya durant més d’un segle. La colònia industrial és un model d’assentament que troba els seus orígens a Anglaterra durant el segle XVIII. Al llarg dels segles XVIII i XIX, el model va desenvolupar-se a Anglaterra, a França, a Suècia i fins i tot a Italià. El model de la colònia forma part essencial de la industrialització en Europa. La colònia es defineix per la construcció d'un nucli de poblament al voltant d'una fàbrica. Sovint, el nucli de poblament és el fruit de l’empresa del propietari de la fàbrica que vol afavorir el millor funcionament per la seva fàbrica. La colònia es troba sempre a prop d'un riu per aprofitar de la potencial energia proporcionada pels fluixos d’aigua. Per fi, la colònia es defineix també per sa creació ex nihilo en una zona rural. A Catalunya, aquest procés va començar a la segona part del segle XIX per acabar a la fi del segle XX quan la globalització i el neoliberalisme va fer entrar el sector tèxtil català a una crisi important. Entendre el procés de la colònia industrial és molt important per entendre el procés d'industrialització a Catalunya. A Catalunya, les colònies van desenvolupar-se sobretot a la ribera del Llobregat i del Ter. Però, aquest procés va tocar en realitat molts rius catalans com el Cardener, el Segre i àdhuc l’Ebre. Aquests assentaments van modificar durablement els paisatges de Catalunya i van ajudar a desenvolupar les zones rurals que queden deixades pels poders públics. Quan aquest model va desenvolupar-se Espanya era encara un país molt rural amb 63% de la població que vivia del sector primari. A Catalunya, la colònia industrial va considerar diversos sectors d’activitat. El més important i de molt lluny és la colònia industrial que produeix tèxtil. Hi havia 77 colònies tèxtils a Catalunya. A Catalunya, va haver-hi també una colònia d’indústria química, algunes de miners, de fabricació de ciment, de metal·lúrgia, de productes agrícoles o encara de construcció hidroelèctrica. Podem explicar el desenvolupament de les colònies industrials gràcies a diversos factors. En primer lloc, podem evocar el deler dels rics de trobar energies més barates que el carbó. Perquè a Espanya no hi ha molt carbó, per tant, havien d’importar-lo. Sovint era carbó que venia d’Anglaterra, per això calia utilitzar vaixells per importar-ho el que costava car. A més a més, la primera etapa del desenvolupament del model de les colònies és concomitant amb la popularització de segon model de màquina de vapor que requereix molt carbó per funcionar. Com més la demana de carbó apujava, més els preus seguien i llavors pujaven també. Per això, els burgesos s’han tornat vers l’energia dels rius per produir l’electricitat que anaven a proporcionar les màquines de les seves fàbriques. La segona causa que podem destacar és el suport institucional i les lleis promulgades per l’estat. De fet, el segle XIX rima amb l’inici del liberalisme. Per afavorir el desenvolupament industrial i la modernització del país, els diferents governs van promulgar lleis que beneficien als industrials a fi de produir més i de ser més competitiu. Tot ha començat amb la llei sobre les colònies que data de
- L’objectiu era ajudar el camp espanyol a desenvolupar-se gràcies a lleis molt favorables als més rics, cosa que els permet comprar i utilitzar terres deixades pels seus propietaris. Aquesta llei va ser seguida de la llei de 1866 que va permetre exemptar els treballadors de les colònies de fer el servei militar, que va ser substituïda ràpidament per la de 1868, que promulga l’exempció d’impostos per les colònies tot i que formen part de la població rural. Aquestes lleis han sigut acompanyades de la llei d’aigües de 1866 que va permetre utilitzar l’aigua de forma gratuïta a més d’exemptar l’empresari de
pagar els impostos de contribució industrial durant de 10 a 25 anys. Aquestes lleis que van donar molts privilegis, van ser contradites per la llei de pressupostos de 1892 que va suspendre la tramitació de noves concessions. Per fi, podem explicar el desenvolupament d’aquest model, per la voluntat dels empresaris de sortir de les ciutats on les idees socials i marxistes van començar a emergir a les consciències. La classe obrera va prendre consciència del seu estat social i va emergir una consciència de classe. Així, els empresaris van fugir les ciutats per trobar una població més apta a treballar sense causar conflictes socials. Al camp, els industrials van desenvolupar nucli de població al voltant de llurs fàbriques amb molts serveis que no existien abans. La gent rural veia en aquest model la seguretat de tenir un sostre i un treball, per això no van provocar tants conflictes com a la ciutat. Per assegurar la pau social, el propietari va construir en aquest nucli, una botiga que estava parellada amb un forn de pa per proporcionar la gent del poble, un casino per donar a la gent un lloc de socialització, una escola per donar l’educació primària als nens, una església que és un edifici molt important a l’Espanya del segle XIX. Tots aquests edificis tenen una utilitat pública. Hem d’entendre aquestes construccions com l’expressió del paternalisme industrial és a dir una concepció que defineix el patró com el pare de sos treballadors. Un pare que proporciona els serveis imprescindibles com si fos un gest de gran mansuetud mentre sovint és el necessari per al funcionament de la seva empresa encara que hi va haver patrons que tenien idees inspirades del socialisme utòpic com Charles Fourier ha pogut idear-lo a través el concepte del Falansteri. Finalment, el model de la colònia va conèixer moltes crisis a partir dels anys seixanta i llurs intensitats van augmentar fins als anys vuitanta, el que va marcar definitivament el fi d’aquest model. Tanmateix, aquests pobles són habitats encara avui, i quan el patronatge va desinteressar-se d’aquestes colònies van oferir la possibilitat als seus treballadors d’adquirir les seves cases. a més a més, algunes colònies són reconvertides avui i proposen activitats turístiques al voltant d’aquesta història com l’il·lustra l’exemple de la colònia Güell.
