¡Descarga Retratos y obras de Fidies: influencia de Rafael y evolución del retrato - Prof. Coll Mira y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
Ingres, 1778- 1800 = Beca a Roma, s’envà al 1806 1806-24 = Itàlia 1824-34 = Paris 1834-41 = Roma
- Un noi que es a posar davant d’una paleta per demostrar la seva professió. Fidel a la línia, però no deixa de banda el color. Renaixentistes, miniatures (edat mitjana) orientals. Busca renovació. Rocques l’influeix donant valor al dibuix, pintura quatreccento i cinqueccento. Va estar al taller de David, influint-li en els retrats femenins però buscarà treure’s la seva influència.
- Del taller de Daid surten diferents grups. Valor a la línia per sobre del color .Com els Barbuts, l’abstracció lineal, els basos gecs ...
SÈRIE D’OBRES
“ Napoleó Bonaparte, Cònsul” 1804 Els mobles creen espais, els personatges, surten treballant, commemora la firma de la reconstrucció d’una ciutat. Magnifica la natura morta, els fons es fosc per ressaltar la figura. La mà està sobre el tractat. El cap domina, sobrietat en la postura , realisme dels objecte, elegància. El rostre té una gran força, una mirada absent. Passió interior de l’home polític (força interior). Renaixement = interès de la finestra que ens porta a un altre espai, obrir l’espai capa a l’exterior.
“ Napoleó emperador” Esta al museu de l’armada de París. Es tret d’un relleu. Es un Jupiter ( zeus) de fidies. Agafa el relleu per Napoleó. Es un dibuix perfecte, magnífic, excel·lent. Resumeix el poder monàrquic Tro suntuós , llaures daurats al cap, la mà e la justícia de Carlemany,una espasa i el ceptre de Carles V. El situa al costat dels deus, heroi conqueridor que domina. Copiava a les biblioteques Miniatures ( gòtic, orientals etc ) A la part inferior hi ha una sèrie de detalls, la còpia d’una obra
De Rafael, barrejat amb signes del zodíac , de” la verge de la cadira” de Rafael. “ Jupiter i Tetis” (1811) Estil que tendeix al deliri i a la bogeria. La proporció de la figura es irreal,idealitzada. Jupiter=Fidies El cap es un cap de Jupiter que es troba al museu del vaticà, la figura femenina es d’una deessa que es troba al Louvre. Tro copiat d’un camafeu, relleu hel·lenístic. Barreja de models. La figura nua suavitza l’escena, la llum de Tetis, l’olimp majestuós interposat amb el caràcter humà de Tetis. Línies molt rectes que es suavitzen amb la figura nua de Tetis.
“ Edip i l’esfinx” (1808) Personatge clàssic, influït per l’escultura clàssica ( posició) el rostre no te res a veure amb L’escultura clàssica, galtes sortides, ulls profunds, perfil ( solucions del rostre ). No es busca el caràcter arqueològic. Es sembla al medieval, porta un barret com un peregrí, hi ha unes llances amagades, es un barret de caminant. No realista. Reflecteix el tema ( hi h a varies representacions ) petites variacions. L’interessa el paisatge, perspectives llunyanes , grandiositat de les pedres ( Leonardo). Ambient de calma aparent, el drama, la passió. Hi ha calma relegada a l’ombra ( drama, passió,tragèdia) detall realista = esfinx amagada. Ossos i peu sota la roca ( detall que ens marca que pot acabar així , menjat per l’esfinx). Es veu un personatge llunyà que es dona conta de perill ( llum del personatge.
L’ interès per Rafael : “Raffaello Agnolo Doni “ (1506) En Rafael troba gracia, bellesa,harmonia , virtuosisme en la línia, lloc de corbes, lligam del model I el paisatge amb diferents símbols, suavitat de rostre, ulls grossos somiadors ...
“ Raphael i Fornarina” (1813-40) Composicions d’escenes que passen a l’època renaixentista. Treball llis, ben colorejat, pose tetral, obres de petita dimensió. Rafael es interromput per la Fornarina, la seva amant. Esta mirant una obra en la que esta treballant, mentre l’abraça sembla que no es decideixi entre l’amor per la dona o pel seu treball. La dona mira al espectador, té un coll llarg exasperat que marca la línia.
Trobador : pintors que surten del taller de David que busquen l’influencia en el món medieval i renaixentista. “un plafó de l’any 27” L’escola d’Atenes de Rafael per fer l’apoteosi d’amer posa dos figures que representen l’Iliada i l’Odisea, i al voltant els Omerics antics i a l’altre costat els
exagerats, boca sensual, llavis gruixuts. Un oval perfecte. Un fons realista, amb el caràcter del personatge, teles luxoses. Els pecs ( Raphael). Juga amb els colors (contrastos). Destaca el color dels guants.
“ Madame Devauçay” (1807) Bust inmers a la cadira, xal de llana, interès per la miniatura = els detalls del xal. Rostre realista allarga el cos. Busca realisme i bellesa. Netedat del rostre amb tot el que hi ha al seu voltant línia i color donen moviment.
“ Madame de Senonnes” (c.1814-16) Mirada diferent, descripció social-psicologica. Escot nu ( element sexual) cobert per una tela transparent i un coll que amaga l’allargament de coll. Recerca de sentiment, mirada greu melangiosa. Juga amb l’espai, dona llum amb qualsevol detall.
“Madame Turner” No se l’hi veu el coll , porta modestia, que condiciona el model que te al davant. Dona Importància als ulls, a la mirada.
“ Baronessa Rothschild” (1848) Rostre amb sintonia amb el que representa. Color en el vestit. Reflexos, realisme en els teixits, complements, joies etc Perfecció bellesa. Tons que s’exalten uns als altres, en harmonia ( música de tons ). Retrats realistes, brillants, Noblesa en les posicions. No hi ha tensions ni moviments bruscs, marca l’estatus social. Vestit tractat amb la natura morta. Busca elegància, la llum incideix sobre el vestit, interessa el rostre i la posició senzilla.
Rostre clar nítid, ben dibuixat, té força en la mirada. La mà aguanta la cara, que ajuda a contrarestar la força del vestit. Rostre emmarcat amb les bandes negres i plomes que ajuden a emmarcar el rostre, l’expressió etc “ Madame Moitessier Standing”(1856) Va fer varis retrats d’ella. Mostra interès per els detalls. Surt d’una obra clàssica, solució
flora pompeyana. La solució de la figura que es reflecteix en un mirall, que ens permet veure-la de perfil. Força en la mirada, sensualitat del vestit, joies d’un realisme extraordinari ( alta burgesia = vestit ). Juga amb les solucions noves = mirall. El vestit es detallista, teles que tenia al davant.
Té una solució diferent. Treballa amb un únic color, treballa amb una superfície negra. Un cos Perfectament modelat. L’esquena la fa segons l’interessa, estèticament no es pas realista Esta impassible, esta com dintre dels seus pensaments. Juga amb els efectes a través de les transparències. No es estàtic, juga amb el moviment de la mà que s’agafa el collaret , En un espai on hi ha elements que formen una taca cromàtica viva, les flors troben la seva
correspondència en el fons. Detall en les joies. “ Princesa de Broglie” 1853 Una dona tímida, malaltissa. Les joies també explica l’estatus. Una dona pietosa: l’hi fica una medalla. La posició mostra la discreció. Les bandes negres al cap agafat a,b un turbant discret. Ulls amb detalls, arcs oberts, els ulls estan cerclats amb ombra per marcar la malaltia la boca amb detall però no massa. El vestit blau que s’alia amb el color pàl·lid i el negre que
busquen equilibri amb el fons. “ Comtessa de Haussonville” (1845) Obra plena de modernitat. No deixa de jugar/manipular la realitat. Recorre al mirall per Introduir un espai que no existeix, reflecteix una figura gairebé sense volum. Forma sintètica entre els espais natura morta sinuosa. Detalls precisos que es van multiplicant. La postura esta treta d’un marbre clàssic. El rostre te poca expressivitat, la vida de la dona amb els objectes inanimats que l’envolten. Ulls grisos i exagerats.
l’importa que la contemplin. Segura de si mateixa .Corba tancada amb un
gran arabés , provoca que la figura femenina sigui quasi plana. El mocador, el ventall, asseguda sobre pell (pell de tigre) Esquena llarga buscant la preferència per la bellesa. Detallisme. La cortina d’ona equilibri a la composició i mostra l’interior per el ropatge .Els peus tenen un to rosat. “ Roger alliberant a Angèlica” (1819) Roger atravesa amb una llança al monstre, Angèlica esta lligada a les roques. Composició simètrica, amb detalls a l’armadura que cobreix Roger. Deixa de banda el neoclassicisme, s’apropa a la manera de pensar medieval. Al fons hi ha unes roques planes amb poc volum , influències del Japó. Personatges del món medieval, nuu= clàssic. Es una obra eclèctica. Es veu l’esforç de la noia per
deslligar-se , es veu en el coll, no l’importa la bellesa. “ Les cançons d’Ossian” (1813) El somni d’Ossians encarregada per Napoleó. Surt d’un poema d’Ossian. Obra preferida per Napoleó. Van ser retocats per Marc Corsan. Tema : Ossian adormint, i al somni veu al seu fill mort, Osca es la seva dona. I al voltant tots els herois, personatges que surten als seus poemes. Crisalla poblada d’espectres, i a la realitat si que ho ha color. Ell esta en una roca, i al fons un paisatge. Món dels vius i món dels morts ( al voltant, tot el que ell somia).
Busca l’efecte de la llum de la lluna a la nit ( romanticisme ). Idea del somni, figures allunyades de la realitat ( referències antigues ). “ Odalisca i un esclau” (1842) El nu te tanta importància com l’espai en el que el situa. Interès per les corbes ( moviment) sensualitat. Els colors equilibrats. Força la figura amb els elements que te al costat.
“ Júpiter i Antíop” (1851) La mateixa model que en la odalisca.
“El naixement de venus” Influència de Botticelli. Arabés cossos nuus a plena llum, que va posar al cos de la figura. Figura, cabell Llarg, boca entreoberta més sensual. Moviment suau. Fons pla. Cos més realista que els anteriors.
La font (1856) El bany turc Obra feta per plaer. Combina romàntic i clàssic. Bloc de corbes i contra corbes. Cossos nuus. Fixa el desig el somni la llum etc Espai fals, camí inexpugnable. Obra feta a través d’un mirall. Entre elles no hi ha diàleg.
