El no futur dels joves és un problema de tots 02/04/2022
El futur és dels joves. Per això sap tan greu que els
adolescents sorgits de la pandèmia el vegin
desdibuixat, o prefereixin no veure’l. La que al diari
d’aquest diumenge bategem com a generació
covid és la d’uns nois i noies que han sortit trasbalsats
dels confinaments, amb algunes lliçons apreses i
unes quantes experiències traumàtiques com a
motxilla. Tenen entre 15 i 18 anys i el seu projecte
immediat és refer-se, recuperar el temps perdut,
tornar a començar. La sensació és que han perdut dos
anys decisius, una hipoteca que els pesa i que els fa
veure l’horitzó boirós, incert. Els joves tenen la virtut
de parlar clar, sense embuts: i el que ens estan dient
és que els falta il·lusió. Són el mirall del que ens passa
també als adults, al conjunt de la societat:
l’encadenament de crisis -econòmica, política,
pandèmica i ara bèl·lica- ens ha deixat desorientats i
desmoralitzats, amb la sensació que cal tornar a
començar però sense que encara tinguem clar el
rumb.
