iNSTITUCIONS DE DRET COMUNITARI, Apuntes de Derecho Europeo

¡Descarga iNSTITUCIONS DE DRET COMUNITARI y más Apuntes en PDF de Derecho Europeo solo en Docsity!

Descargado en:

patatabrava .com

DERECHO COMUNITARIO (UB)

DRET COMUNITARI

PROF. 15-

INSTITUCIONS DE DRET COMUNITARI EUROPEU

BLOC TEMÀTIC I. FORMACIÓ, EVOLUCIÓ I NATURALESA JURÍDICA DE LA UE

TEMA 1: ORIGEN DEL PROCÉS D’INTEGRACIÓ EUROPEU. ESTRUCTURA BÀSICA I

NATURALESA JURÍDICA

L’actual Unió Europea no és un fenomen aïllat, s’ha d’emmarcar en un procés més ampli, que és el de la creació d’organitzacions internacionals de caràcter regional en el àmbit de l’Europa occidental, a partir de la segona guerra mundial. Dins d’aquest procés, la creació de les tres Comunitats Europees va tenir com objectiu immediat la integració econòmica dels seus Estats membres, però la finalitat última sempre ha estat la unitat política d’Europa.

Quan parlem d'interès d'integració europea ens referim als elements que permeten dotar d'una certa unitat d'Europa. Des del punt de vista jurídic hi ha un element que es pot considerar unificador d'Europa ( Dret Romà.

Cal destacar dos elements o concepcions de l'ordre europeu:

El sorgiment al segles XVIII i XIX dels moviments nacionalistes, el que es coneix com a nacionalisme romàntic que donen lloc a tot un seguit d'estats i d'unió supranacional.

L'aparició i després consolidació de potències extraeuropees. Sorgiment de potències que no són estrictament europees, per exemple USA (s. XX) i la URSS. Europa com una regió que ha de fer front a un enemic exterior (ideològic: URSS) i econòmic (USA).

Aquestes són algunes de les raons per les quals sorgeix la UE.

Després de la Primera Guerra Mundial ( el període d’entreguerres: comencen a sorgir propostes més idealistes de com s'hauria de formular una unió europea o unió dels pobles europeus. Per exemple: el moviment pana europeu de Richard Coudenhove-Kalergi que l’any 1923 ( va dur a terme un projecte que proposava la creació d’una Europa en la que els Estats europeus renunciessin a la seva sobirania per construir un nou Estat d’Europa amb caràcter federal que previngués els conflictes interns del continent, així com la creació de vies de resolució pacífica de controvèrsies entre els Estats europeus (va fracassar degut a la rivalitat entre França i Alemanya). Aquest moviment ve a ser una resposta a la internacionalització de l'economia (al sorgiment de USA i de la URSS en aquell moment).

En el marc de la Societat de Nacions es planteja la necessitat d'un projecte per la UE: Memorandum sobre la creació d'una unió europea - setembre 1929 ( Aristide Briand (Primer Ministre francès) va fer un discurs a una assemblea on proposava superar la rivalitat entre França i Alemanya proposant la creació d’una federació, un lligam de solidaritat i efectes en l’àmbit econòmic en el que es demanava directament la integració política en un estat en el qual els estats federals renunciessin a la seva sobirania.

proposta), Itàlia i Benelux. Regne Unit, va declinar la invitació perquè el govern britànic acabava de nacionalitzar les mines britàniques.

CECA ( 1a comunitat europea. Es crea una nova autoritat formada per professionals no subjectes a la decisió dels estats que en formaven part, consell i assemblea parlamentària. La CECA va finalitzar al 2002 i va ser un èxit, raó per la qual es va proposar per part dels sis països que en van formar part avançar en la integració per posar en comú l'exèrcit ( es signa un tractat que és de la Comunitat Europa de Defensa que no va arribar a entrar en vigor.

La Comunitat Europea de Defensa tenia com objectius: la creació d'una comunitat política europea (venia a ser una estructura molt ambiciosa, més o menys de tipus federal, amb competències molt generals) ( Maig 1952 signen el tractat de la CED però dels sis estats mandataris només 5 van ratificar i un es va negar, França, amb lo qual no va entrar en vigor. La qüestió principal era què fer amb Alemanya si la CED no entrava en vigor: Alemanya entra a la OTAN. La CED va ser per tant un fracàs.

Els sis estats membres de la CECA es reuneixen a Sicília al any 1955 per valorar el fracàs de la CED i intentar avançar en qüestions d'àmbit econòmic. Spaak, primer ministre belga, va plantejar propostes.

El 25 de març de l’any 1957 els països de la CECA van signar el Tractat de Roma per la creació de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) , que es convertia en un mercat comú o unió duanera que permetia la lliure circulació de mercaderies, serveis, establiments, capitals; i per la creació de la Comunitat Europea per l’ús pacífic de l’Energia Atòmica (CEEA). Entren en vigo el 1 de gener del 1958. Es van establir també certes institucions: Assemblea parlamentària i Tribunal de Justícia (unides treballant per les dues organitzacions), Consell de Ministres i Comissió de l’Euratom.

(Resum: TRES tractats vigents:

Tractat constitutiu de la CECA

Tractat constitutiu de la CEE,

Tractat constitutiu de la CEEA).

L'any [#?]HYPERLINK "http://ca.wikipedia.org/wiki/1967"[#?][#?]1967[#?] la signatura del [#?]HYPERLINK "http://ca.wikipedia.org/wiki/Tractat_de_fusi %C3%B3_de_les_Comunitats_Europees"[#?][#?]Tractat de fusió de les Comunitats Europees[#?] va comportar la fusió de la CECA i l'Euratom en el de la CEE , organitzacions que ja compartien una [#?]HYPERLINK "http://ca.wikipedia.org/wiki/Parlament_Europeu"[#?][#?]Assemblea Parlamentària[#?] i una [#?]HYPERLINK "http://ca.wikipedia.org/wiki/Tribunal_de_Just %C3%ADcia_de_les_Comunitats_Europees"[#?][#?]Cort de Justícia[#?] comunes. En conjunt, es coneix com les Comunitats Europees, unes comunitats que tot i que mantenien la seva personalitat jurídica independent de mica en mica s'anaven integrant més.

TEMA 3: LA UNIÓ EUROPEA

L’any 1983 amb la Declaració Solemne de la UE es plateja la creació d’una Unió Europea que cobreixi l’àmbit econòmic i l’àmbit polític. El parlament europeu elabora un projecte, el Projecte Spinelli l’any 1984 amb l’objectiu d’elaborar un tractat que substituís les comunitats existents per una Unió Europea, una UE amb un nombre més important d’Estats i més varietat.

1985 ( Conferencia Intergovernamental que finalitza al 1986 per la que es firma l’Acta Única Europea: agilitza la integració política i recull l’oficialització d’una institució, el Consell Europeu. Amplia els supòsits en que els Estats s’han de manifestar per majoria qualificada per a prendre decisions (el vot per unanimitat predomina en les organitzacions de cooperació, però a les organitzacions d’integració com la UE, el vot predominant es per majoria qualificada). A partir d’aquest any s’obre un procés de reforma continuada dels tractats constituents:

Tractat de Maastricht de 1992-93 ( Tractat de la Unió Europea TUE ). Suposa la creació de la Unió Europea: passa a reunir en un mateix conjunt les comunitats dels tres tractats anteriors: Euratom, CECA i CEE. LA CEE es passa a dir Unió Europea i es crea la idea de l’ESTRUCTURA de la UE en TRES PILARS:

El pilar Comunitari (Euratom CECA i CEE) i dos pilars jurídic-polítics :

(Política Exterior i de Seguretat Comú: PESC) i

(Cooperació en Assumptes de Justícia i Interior: CJAI).

Es consolida el mercat interior amb la creació de la Unió Econòmica i Monetària.

Anys 90: cau la Unió soviètica i tots aquells estats que havien estat sota la seva influència deixen d'estar-ho + desmembració de Yugoslàvia ( hi ha tot un seguit de sol·licituds d'admissió a la UE. El disseny era pensat per 6, no per 10 o 12 membres més, situació doncs, que es tornava insostenible. D'alguna forma s'havia de preveure si aquells estats entressin en la UE s'hauria de modificar l'estructura i el funcionament de la UE, i s'intenten acumular els tractats constitutius a aquesta nova realitat que es comença a veure, per tal que quan entrin aquests nous estats tinguem una nova estructura de funcionament.

Tractat d’Amsterdam de 1997-98: Introdueix petites modificacions a nivell institucional. Per una altra banda amplia el procediment de vot per codecisió i la majoria qualificada.

La previsió que havien fet de canviar l'estructura no va prosperar ja que no van aconseguir posar- se d'acord. No es tenia clar si entrarien o no tots els estats que havien fet la sol·licitud. Van acabar entrant 10 estats però l'estructura no es van modificar. Punts claus del tractat d'Amsterdam: política migratòria, coopearció policial, cooperació en matèria civil i penal.

*Any 1985 un grup d'estats va signar a Schengen (Luxemburg) un acord internacional fora de la UE. Regula l'eliminació de les fronteres interiors entre els estats i la creació d'una frontera exterior. Es parla també molt de la cooperació policial. Formen part tant països que formen part de la UE com aquells que no en pertanyen.

Integració econòmica i Unió política

Integració econòmica

L’article 2 del Tractat de Roma, on s’estableixen els objectiu econòmics de la CEE, preveia com a via per a dur-los a terme la instauració d’un mercat comú i el progressiu apropament de les polítiques econòmiques dels Estats membres.

La instauració del mercat comú significa aconseguir que els mercats nacionals de cada Estat membre se converteixen en un únic mercat comú a tots ells, és a dir, que tota la producció i tots els intercanvis de bens i serveis que existeixen en la Comunitat es realitzin com si es tractés d’un mercat nacional.

Per aquesta raó, el Tractat de Roma estableix un seguit de mesures que faciliten el joc de la lliure competència; mesures que es coneixen com a llibertats comunitàries: lliure circulació de mercaderies, lliure circulació de persones i serveis, i lliure circulació de capitals. Donades les peculiaritats i l’especial sensibilitat des del punt de vista econòmic i social del mercat de productes agrícoles i dels serveis de transport, el Tractat de Roma preveu un tracte diferent per ambdós sectors, establint una política agrícola comú i una política comú de transport.

Pel que fa a la política de la CEE, el Tractat de Roma contempla un seguit de mesures complementàries: són les normes sobre la competència que tendeixen al apropament de les polítiques econòmiques dels estats membres i estableixen una política comercial comú.

Aquests objectius s’amplien a l’Acta Única Europea en un doble sentit: suprimir totes les fronteres interiors entre els Estats membres i incloent noves esferes d’acció comunitària com la investigació i desenvolupament tecnològic.

El Tractat de la Unió Europea modifica l’article 2 del Tractat de Roma contemplant juntament amb l’establiment d’un mercat comú, l’establiment d’una unió econòmica i monetària.

Unió política

Els objectius polítics de la Comunitat no afloren fins el 1968, en el programa d’acció elaborat per la Comissió al realitzar-se la unió duanera. Tanmateix, aquest objectiu no va ser desenvolupat a l’època per l’acció de les institucions comunitàries. La pràctica que es consolida és una altra: la de cooperació política a través de reunions periòdiques dels cap d’Estat i de govern dels Estats membres de les Comunitats Europees, reunions que van rebre el nom del Consell Europeo (primera reunió a la Haia 1969).

Aquesta pràctica va ser expressament recollida per l’Acta Única Europea on explicava la composició i periodicitat del consell europeu.

Posteriorment, el desenvolupament dels objectius polítics de les Comunitats Europees s’ha concretat en la creació de la UE continguda al Tractat de la UE. Des del punt de vista d’aconseguir la unitat política els aspectes més rellevants són: la creació de la ciutadania de la Unió; la reforma de les

institucions comunitàries de manera que el seu funcionament sigui més democràtic, i la intensificació de la cooperació política entre els Estats membres.

Des de l’entrada en vigor del Tractat de Niça fins l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa va tenir lloc l’adopció del Tractat per l’establiment de la Constitució Europea que va ser firmat per tots els Estats membres de la UE, tot i que definitivament abandonat per falta de ratificacions.

Pel que fa referència al Tractat de Lisboa, amb la seva entrada en vigor han desaparegut les CE i els àmbits de cooperació intergovernamental, configurant una nova estructura de la UE.

Resum:

Art 3 TUE:

Mantenir la pau i seguretat internacionals.

Integració econòmica: establiment d’un mercat interior comú establint unes zones de lliure canvi que impliquin l’eliminació de les fronteres internes entre països, per a permetre la lliure circulació de mercaderies. El país que no formi part d’aquesta zona de lliure canvi s’haurà d’adaptar a les taxes duaneres que cada país estableixi. També pot ser que s’estableixi una unió duanera en la que uns països es posin d’acord per establir les mateixes taxes duaneres de cara a tercers Estats. S’estableix un MERCAT COMÚ i tot tipus d’actuacions estatals que limitin aquest lliure mercat interior son objecte d’eliminació.

Integració política: reforma les institucions de cara al seu funcionament, el problema està en la participació dels ciutadans a les institucions. Existeix un Parlament Europeu que ha anat assumint un major nombre de competències, per tant, el que abans i de manera més directe als ciutadans, es decidia als Parlaments nacionals, passa a decidir-se al Parlament Europeu de manera no tan propera als ciutadans.

Promoció dels valors comuns entre els països membres.

Doble legitimació: Estat- Ciutadans.

Principis de la UE:

Principi de la democràcia representativa: Introducció del sufragi universal directe en l’elecció dels membres del Parlament Europeu.

Principi de respecte als DDHH: l’any 2000 s’adopta la carta de drets de la UE com un text no vinculant. Amb el Tractat de Lisboa s’inclou i si que té efectes vinculants.

Principi d’igualtat entre els Estats membres.

Principi de respecte a la identitat nacional dels Estats membres: la UE no pot inferir en les competències internes dels E membres.

Dret a una bona administració.

Dret a utilitzar la llengua pròpia.

Dret d’accés als documents.

La iniciativa ciutadana és el primer instrument de democràcia directe a la UE. Poden convidar a la Comissió a fer propostes legislatives, amb 1/3 dels membres.

Delimitació de les competències entre la UE i els Estats

Son els Estats membres els que atribueixen competències a la UE. Com és una organització de cooperació, els Estats membres opten per renunciar a l’exercici individual de competències determinades i accepten posar-les en comú. Quan entren a la UE transfereixen l’EXERCICI de les competències sobiranes(no la titularitat).

Tota competència no atribuïda a la UE correspon als Estats.

Les competències es poden atribuir de tres maneres:

Atribució EXPRESSA ( la més habitual) mitjançant un Tractat Internacional, de forma expressa. S’ha de buscar al tractat quines son les disposicions que tracten la matèria que interessi i així trobar les competències que li han atribuït els Estats.

Atribució IMPLÍCITA: es planteja en l’exercici de competències exteriors en l’escenari internacional.

Clàusula d’ IMPREVISIÓ: és una clàusula que preveu que en aquells àmbits on la UE no ha previst cap mena de competència expressa, però hi ha una voluntat per assolir els objectius de la UE, el Consell (prèvia consulta al Parlament) autoritzarà la UE adoptar mesures.

Segons l’exercici de les competències en diferenciem TRES TIPUS:

Competències EXCLUSIVES de la UE: exemple: unió duanera, política comercial comuna, etc.

Competències COMPARTIDES: mercat interior, política social, etc.

Competències COMPLEMENTÀRIES: els estats membres conserven la majoria de competències, però la UE hi intervé: salut pública, turisme, cultura, etc.

Per a l’exercici COMPARTIT de competències es segueixen DOS principis:

Principi de Subsidiarietat de l’acció de la UE: l’acció de la UE supleix la dels Estats membres. Una vegada s’han esgotat totes les vies nacionals, el principi ens indica “Quan ha d’actuar la UE”. Actua quan l’acció que es vol dur a terme assoleix els objectius de millor manera si ho fa la UE.

Principi de Proporcionalitat de l’acció de la UE: ens diu “Com actua la UE” de manera que s’ajusti proporcionadament als objectius que es persegueixen.

TEMA 5: ELS MEMBRES DE LA UE. ADHESIÓ DE NOUS ESTATS

5.1. Membres originaris

Des de la creació de la CECA en 1951 fins al 1972 el procés d’institucionalització de les Comunitats Europees es va consolidar al voltant dels 6 estats fundadors: Bèlgica, França, Països Baixos, Alemanya, Itàlia, Luxemburg. Des del seu naixement, la UE ha anat patint diverses ampliacions, fins a 5.

L’origen d’aquesta evolució cal situar-lo en les relacions entre aquestes tres comunitats europees originàries (França, Alemanya i Benelux) i el Regne Unit. Inicialment aquest país es va mantenir al marge de l’experiència comunitària i inclús va propiciar la creació de l’Associació Europea de Lliure Comerç.

El Regne Unit no participa en el procés, però s’adhereix a la UE conjuntament amb Irlanda i Dinamarca l’any 1973 (Primera Ampliació) aquests Estats tenien un desenvolupament econòmic semblant al dels Estats originaris. Noruega no va entrar, encara que sí que estava previst, el referèndum va ser Negatiu.

1981 ( Segona ampliació: Grècia

1986 ( Tercera ampliació: Espanya i Portugal. Tots tres acabaven de sortir d’una dictadura i s’havien d’adaptar.

1995 ( Quarta ampliació: Àustria, Suècia i Finlàndia (sistemes econòmics semblants als dels països originaris).

Cinquena ampliació: amb la caiguda del mur de Berlín i la fi de la Guerra Freda, s’amplia la zona de l’Europa Central i Occidental: Estònia, Letònia, Lituània, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Polònia, Hongria, Malta..

Hi ha unes ampliacions pendents ( Negociant-se: Turquia, Croàcia (ja signat), Islàndia (ja signat), Macedònia (problemes pel nom - Grècia).

Noves sol·licituds ( Sèrbia, Bòsnia-Hercegovina, Albània.

Noruega i Suïssa van rebutjar entrar a la UE, el seu referèndum era NO, encara que estan vinculats a l’espai econòmic europeu, que aplica una normativa de mercat interior dins d’aquests Estats.

5.2. Procediment d’adhesió

Acceptació en el cabal de la UE: tot el que s’ha d’adoptar dina la UE en el moment d’entrar: jurisprudència, etc. S’ha de produir de forma progressiva.

1993 ( Criteris de Copenhage:

S’adopten per reforçar els aspectes vinculats amb l’adhesió, degut al desmembrament de tota la zona d’influència d’Europa Oriental i països que volien entrar a la UE.

Criteri polític: Institucions que respectin: Democràcia/ Estat de dret/ DDHH

Criteri econòmic: Economia de mercat operativa.

Criteri d’adopció del cabal comunitari: assumir obligacions d’adhesió i unió política, econòmica i monetària.

Abandonar la UE: fins el tractat de Lisboa, no es preveia sinó amb una disposició específica. El Tractat de Lisboa preveu al retirada de la UE a la seva “Clàusula de retirada”. Procediment:

Notificació al Consell Europeu.

Acord de retirada negociat.

Si no hi ha acord els tractats deixen d’aplicar-se a l’estat dos anys després.

Política europea de veïnatge: Es tracta de crear com una zona de protecció al voltant dels països membres per garantir la seguretat.

BLOC II ESTRUCTURA ORGÀNICA DE LA UE

TEMA 6: L’ESTRUCTURA ORGÀNICA

El nou article 13 TUE estableix quines són les institucions de la UE: Parlament Europeu, Consell Europeu, Consell, Comissió Europea, Tribunal de Justícia de la UE, Banco Central Europeo i el Tribunal de Comptes.

A la UE cada institució posseeix una legitimitat pròpia i específica:

Parlament Europeu: encarna els interessos dels pobles dels estats membres i tendeix cap a una plenitud institucional com autèntica cambra legislativa europea.

Consell Europeu: encarna un important grau d’institucionalització dels interessos dels Estats membres.

Consell: encarna aquell conjunt d’interessos estatals en la seva verten comunitària.

Comissió: personifica i hauria d’encarnar en les seves iniciatives i el plantejament de les polítiques que executa l’interès comú de la Unió.

Tribunal de Justícia: encarana el interès del dret per sobre de qualsevol interpretació unilateral de les demés institucions o dels Estats membres.

El TUE va establir i segueix establint un marc institucional únic per a totes les institucions que ha de garantir la coherència i la continuïtat de les accions desenvolupades i dirigides a aconseguir els seus objectius.

El sistema institucional de la UE

Amb el Tractat de Paris del 1951 ja es preveia un marc institucional. El 1957 ja s’unifiquen el Tribunal de Justícia i l’Assemblea Parlamentària de la CECA, CE i CEEFA. I també s’unifica el Consell i la Comissió.

L’any 1992 el Tribunal de Comptes passa a ser considerat una institució, però amb el tractat de Maastricht torna a quedar fora.

A les Organitzacions Internacionals hi ha un criteri de representativitat estatal. La UE no representa només els criteris de l’Estat, sinó també altres criteris de legalitat:

El Consell de Ministres representa els interessos dels Estats, el Parlament Europeu representa els interessos dels Ciutadans i la Comissió Europea representa els interessos de la UE.

possibilitat d’adoptar Actes d’execució o gestió. Actua com a “guardiana” dels tractats i li correspon la tasca de controlar que els EM apliquin correctament el Dret de la Unió.

TEMA 8: El CONSELL DE MINISTRES (CONSELL)

És la institució que representa als Estats membres i, per tant, el que expressa els interessos particulars de cadascun d’ells. En ell resideix el màxim poder de decisió política i el poder legislatiu de la UE, a la vegada que garanteix la plena inserció en el sistema comunitari dels governs dels EM. Funciona d’acord a lo establert en els Tractats de la UE.

El Consell està format per un representant de cada Estat membre, de rang ministerial (ministres) facultat per comprometre al Govern de l’Estat membre al que representa i per exercir el dret de vot. Pot haver-hi determinats àmbits en que no hi hagi ministre competent i s’ocuparà un altre òrgan competent. Hi ha diverses formacions del consell, segons el tema que es tracti, però sempre és la mateixa institució.

Es tracta del col·legi dels representants dels EM que designen lliurement al seu delegat, generalment en funció de les qüestions que es tracti. La qualitat de membre del Consell exigeix que el representant nacional tingui una responsabilitat política en l’àmbit ministerial i que estigui facultat per comprometre internacionalment al govern de l’EM.

Funcionament:

El Consell es reuneix normalment a Brussel·les on té la seva Secretaria, però també acudeix a Luxemburg en les seves sessions d’abril, juny i octubre.

Des de 2007 (Tractat de Lisboa) la presidència, amb excepció de la formació d’Assumptes exteriors, serà desenvolupada per grups predeterminats de 3 EM per termini de 18 mesos. Abans era presidència rotatòria per 6 mesos.

Les funcions de la presidència són, bàsicament, les de representar al Consell en l’àmbit internacional i davant el Parlament Europeu, convocar i presidir les seves reunions, fixar l’ordre del dia de cada sessió, elabora l’acta de cada sessió i firmar els reglaments i notificar les directives, les decisions i les recomanacions que emanen d’aquesta institució.

Hi ha dos òrgans que l’assisteixen:

Comitè de Representants Permanents (COREPER): composat per ambaixadors dels EM. Tanmateix el caràcter de comunitari d’aquest òrgan només arriba al propi Comitè però als seus membres ja que no es converteixen, per pertànyer a aquest òrgan, en funcionaris de la UE.

Secretaria General: té caràcter auxiliar i s’encarrega d’aportar la infraestructura material al Consell, al Comitè de Representants Permanents i als diversos grups de treball existents.

El Consell es reuneix per convocatòria del seu President, a iniciativa d’aquest, d’un dels EM o de la Comissió, que participa en les seves deliberacions excepte decisió contraria del Consell.

Els mètodes de votació es determinen en cada cas en els Tractats, el que ha impedit que anessin variant d’acord amb el caràcter dinàmic que té el procés d’integració europea.

Procediment per adopció de decisions:

Votació per Unanimitat: excepcional actualment i es caracteritza perquè es pot aconseguir tot i que un o dos EM s’abstinguin, amb el que per vetar la decisió serà necessari votar expressament en contra d’aquesta.

Votació per Majoria Simple: en poques ocasions. Exigeix la majoria dels membres que el composen (si actualment som 28 estat doncs s’exigeixen 15).

Votació per Majoria Qualificada: procediment GENERAL, llevat que els tractats diguin el contrari. S’articula sobre la base de l’atribució d’un vot ponderat a cada EM, tots els Estats pesen igual dins la UE (pel que s’atén no només a la seva identitat, sinó també al pes específic de cada un d‘ells i la seva aportació al procés comú d’integració). Minoria de bloqueig: 62% de la població europea. A partir del 2014 ( Regla de la doble majoria: 1 estat membre= 1 vot s’elimina el sistema de bloquejos. La majoria qualificada s’aconsegueix al reagrupar al menys al 55% dels EM que representin al menys al 65% de la població de la UE. Quan el Consell no decideix sobre una proposta de la Comissió, la majoria qualificada s’aconsegueix al arribar al menys al 72% dels EM que representin com a mínim el 65% de la població.

Competències:

Conjuntament amb el Parlament:

Funció legislativa: d’ell emanen les normes general que són adoptades en forma de reglaments, directives i decisions. Un cop la Comissió li ha sotmès una proposta d’acte el Consell ostenta el dret de decidir i no pot modificar les propostes de la Comissió més que per unanimitat dels seus membres.

El Consell comparteix la competència legislativa amb el Parlament Europeu quan és d‘aplicació algun dels proceidment en els que es preveu la participació amb diferents graus d’intensitat, d’aquesta institució, sent el més important el procediment de codecisió regular al art. 249 TFUE.

Funció pressupostària

Competències en Relacions exteriors: el Consell és qui autoritza l’apertura de negociacions dels acords internacionals, dóna a la Comissió les orientacions per negociar i conclou finalment aquest convenis, exercint així una típica funció executiva.

TEMA 9: EL PARLAMENT EUROPEU

Un secretari dirigeix la Secretaria General del Parlament.

Les Comissions parlamentàries: N’hi ha 20 i altres comissions d’investigació temporals.

Els Grups polítics: han d’estar formats per un mínim de 25 diputats d’1/4 part dels Estats membres (s’agrupen per partits de cada Estat) exemple: grup del PP europeu. Els no inscrits també formen un grup.

Sistema de votacions:

El dret a vot dels diputats és personal i està prohibit el vot per delegació. Actualment es considera que hi ha quòrum quan està reunida la tercera part dels membres efectius el Parlament Europeu, tot i que pot deliberar, aprovar l’ordre del dia i l’acta de sessions sigui quin sigui el número de diputats presents.

D’acord amb el TFUE, el Parlament decideix per majoria dels vots emesos, excepte disposició en contrari del Tractat, quan s’exigeixen majories simples o qualificades.

L’Estatut dels Parlamentaris: ve fixat pel seu propi estatut dels Diputats al Parlament Europeu.

Competències:

D’acord amb l’article 14.1 del TUE, el Parlament Europeu exercirà conjuntament amb el Consell la funció legislativa i la funció pressupostària. Exercirà funcions de control polític i consultives, en les condicions establertes en els tractats. Escollirà al President de la Comissió.

Competències de control, respecte la Comissió i el Consell:

Participació en la designació dels president i els membres de la Comissió.

Presentació de la moció de censura contra la comissió: és considerada una pràctica excepcional, requereix l’aprovació de la majoria de 2/3 dels vots emesos que representen a la seva vegada la majoria dels diputats que componen el Parlament.

Preguntes i debats: la Comissió contestarà per escrit o oralment totes les preguntes que li siguin formulades pel Parlament Europeu. El Consell Europeu i el Consell compareixeran davant el Parlament Europeu en les condicions fixades pel reglament intern del Consell Europeu i del Consell. Les preguntes escrites són publicades en el Diari oficial de la UE. Les preguntes orals poden donar lloc a debat o no.

Creació de comissions temporals d’investigació per examinar, sense prejudici de les competències que el TFUE confereix a altres institucions i òrgans, al·legacions d’infracció o de mala administració en l’aplicació del Dret Comunitari, tret que dels fets estigui coneixent un òrgan jurisdiccional.

Presentació de recursos davant el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees: quan entengui que el Consell o la Comissió, en violació del TFUE, s’abstinguin de pronunciar-se després d’haver estat requerits perquè actuïn.

Competències pressupostàries

Competències legislatives

El procediment de Codecisió:

El procediment dictamen consultiu

El procediment del dictamen conforme

Co-legisla amb el Consell.

Iniciativa legislativa (limitada).

Funció consultiva.

Participació en la conclusió de Tractats Internacionals.

TEMA 10: EL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA

Representa l’interès del dret. Quan parlem del dret de la UE parlem com una comunitat de dret, una comunitat d’E que genera el seu propi dret i els propis mecanismes de creació, aplicació i control. És la institució que s’encarrega de garantir l’aplicació uniforme de l dret de la UE a tots els E membres.

El jutge intern aplica la norma comunitària, si hi ha una norma interna contraria al dret de la UE, el jutge intern ha d’aplicar directament la norma comunitària i deixar d’aplicar la norma interna. (ex. Tema dels desnonaments, si es posés per davant el dret comunitari beneficiaria els desnonats). La seva jurisdicció també depèn dels jutges nacionals, ja que son qui s’ha d’encarregar de la correcta aplicació de les normes a nivell estatal.

El TJ té una jurisdicció exclusiva de cara a la validesa i la interpretació de les normes de la UE. La seva jurisdicció, a més, té un caràcter obligatori: només pel fet de ser membres de la UE, els Estats es sometent al Dret de la UE. El Tribunal intern només pot aplicar la norma comunitària si considera que és vàlida, però NO la pot INTERPRETAR, això es feina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. El TJ ÉS L’UNIC QUE POT INTERPRETAR LA NORMA COMUNITÀRIA.

En aquesta tasca d’interpretació ha anat establint importantíssims principis:

Fins el 2007 no hi havia una carta de drets de la UE, ha estat el TJ qui s’ha encarregat de garantir l’aplicació i el respecte dels Drets Fonamentals.