Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Inteligencias Multiples: Tipos y Desarrollo de la Inteligencia, Apuntes de Psicología Educacional

Una introducción a la teoría de las inteligencias multiple, donde se discute la definición de la inteligencia, su historia y los diferentes tipos propuestos por autores como spearman, thurstone, gardner y sternberg. Además, se abordan conceptos relacionados como el superdotado, el talento y la precocidad.

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 01/03/2014

laurarota-1
laurarota-1 🇪🇸

2 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
DIVERSITAT INTEL·LECTUAL: INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
Què es la intel·ligència:
És un concepte utilitxzat molt a nivel popular. Persona que treu bones notes.
Intel·ligència com a valor adaptatiu (considerada pels autors).
És la capacitat per afrontar-se a noves situacions, a adaptar-se al medi, a aprendre dels
errors passats (no caure al mateix parany) i sobretot els autors parlen de crear nous
patrons de pensament:
els primers acostament a la intel·ligència comença amb Spearman (factor G),
posteriorment amb Thurstone: intel·ligència composada per 7 factors. És una mica més
recenment la perspectiva humanista: trobem l’H. Gardner i R. Sternberg. Són els que
obren la perspectiva de que hi ha diferents tipus d’intel·ligència.
Gardner es de les primeres persones que realitza una crítica sobre els test
d’intel·ligència.
ABANS ACTUALMENT
una es pot desenvolupar
innata es educable
invariable no definida
quantificable (etiqueta) capacitat/potencialitat
*Paradigma monolític pot variar segons les experiències
Història dels tests QI
Origens:
- Francis Galton i la teoría de l’evolució de Darwin. Intents de mesurar. Va fer una
especie de laboratori a Londres on exploraven els sentits: oida, vista i el tempsd e
reacció de les persones. Ell creía que la intel·ligència era l’equipament de la persona i
que aquesta venia de forma hereditària.
- Karl Pearson: càlculs del coeficient de correlació.
- A França en el ministerio d’educació demana que fagi una avaluació a Binet per a que
fagi una avaluació de nens amb retar mental per saber si poden anar a l’escola ordinària.
Havien d’anar a una escola especial.
- Binet i Simon van elaborar el test per a la identificació d’aquests subjectes. Treballen
el concepte de l’edat mental.
- L. Terman adapta el test de Binet. Test d’Stanford-Binet. S’introdueix el concepte QI.
Avaluació de les intel·ligències múltiples:
El test d’intel·ligència s’aplicarà per que es una dada més però també es realitzen
portafolis amb recollida de dades; aptituds, hàbits, estils de treball dels alumnes, escales
de Likert… això és feina.
Realització de sociogrames: amb qui volen anar..
Les 8 intel·ligències segons H. Garner
-lingüística
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Inteligencias Multiples: Tipos y Desarrollo de la Inteligencia y más Apuntes en PDF de Psicología Educacional solo en Docsity!

DIVERSITAT INTEL·LECTUAL: INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Què es la intel·ligència: És un concepte utilitxzat molt a nivel popular. Persona que treu bones notes. Intel·ligència com a valor adaptatiu (considerada pels autors). És la capacitat per afrontar-se a noves situacions, a adaptar-se al medi, a aprendre dels errors passats (no caure al mateix parany) i sobretot els autors parlen de crear nous patrons de pensament:

els primers acostament a la intel·ligència comença amb Spearman (factor G), posteriorment amb Thurstone: intel·ligència composada per 7 factors. És una mica més recenment la perspectiva humanista: trobem l’H. Gardner i R. Sternberg. Són els que obren la perspectiva de que hi ha diferents tipus d’intel·ligència. Gardner es de les primeres persones que realitza una crítica sobre els test d’intel·ligència.

ABANS ACTUALMENT

una es pot desenvolupar innata es educable invariable no definida quantificable (etiqueta) capacitat/potencialitat *Paradigma monolític pot variar segons les experiències

Història dels tests QI Origens:

  • Francis Galton i la teoría de l’evolució de Darwin. Intents de mesurar. Va fer una especie de laboratori a Londres on exploraven els sentits: oida, vista i el tempsd e reacció de les persones. Ell creía que la intel·ligència era l’equipament de la persona i que aquesta venia de forma hereditària.
  • Karl Pearson: càlculs del coeficient de correlació.
  • A França en el ministerio d’educació demana que fagi una avaluació a Binet per a que fagi una avaluació de nens amb retar mental per saber si poden anar a l’escola ordinària. Havien d’anar a una escola especial.
  • Binet i Simon van elaborar el test per a la identificació d’aquests subjectes. Treballen el concepte de l’edat mental.
  • L. Terman adapta el test de Binet. Test d’Stanford-Binet. S’introdueix el concepte QI.

Avaluació de les intel·ligències múltiples: El test d’intel·ligència s’aplicarà per que es una dada més però també es realitzen portafolis amb recollida de dades; aptituds, hàbits, estils de treball dels alumnes, escales de Likert… això és feina. Realització de sociogrames: amb qui volen anar..

Les 8 intel·ligències segons H. Garner -lingüística

-musical -espacial-visual -lògico-matemàtica -cinètico-corporal: no només és tenir el domini. Implica altres recursos. -naturalista: més sentiments cap al món natural. Pràctiament no s’anomena. Garner la va deixar una mica de banda. -intrapersonal -interpersonal

INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

·Necessitem totes les intel·ligències ·Totes són igualment importants ·Es combinen de forma única en cada ésser humà ·Les persones les tenim totes en diferents graus de desenvolupament

______________________________________________________________________

_

Precisió conceptual Ambigüetat quan intentem definir el terme superdotat, talentós. Les manifestacions més clares: SUPERDOTAT -alta capacitat intel·lectual i rendiment -alt nivel de creativitat “si no hi ha creativitat, no es superdotat” -intel·ligència lógica i creativa *problema per valorar la creativitat. Hi ha alguns tests. També amb la pintura. La gent que no enten ha de valorar.

TALENT

Persones que tenen competències intel·lectual molt alta en una o en alguns dels recursos intel·lectuals de l’individu.

PRECOCITAT

Fenòmen paral·lel i independent de la superdotació del talent. Acostuma a alliberar-se. Mal predictor de les altes capacitats o la excepcionalitat alta intel·lectual.

MODEL TEÒRIC MÉS ACCEPTAT. Joseph Renzulli el nen superdotat disposa de: -capacitat intel·lectual superior a la mitja -alt grau de dedicació a la tasca: alt grau de rendiment. Es una persona bastant perseverant amb les tasques que vol fer -alts nivells de creativitat: gran variabilitat de produccions: pintura, música, dança..

a ser desagradables en algun moment.

Síndrome d’ asincronia Entre els aspectos social-afectiu-físic i motor. Nen amb 12 anys empresa informática. Pares treballant per al fill. = diferència. Desenvolupament heterogeni específic.

Indicadors per sospitar: -alt nivel de llenguatge -gran curiositat per tot -independència precoç: nena 5-6 anys es posava el despertador, dutxava, es vesteix. ·entén conceptes ·gran sensibilitat ·inquietud motora

Procediments per establir perfils superdotat Recursos psicomètrics: proves objectives, normalitzades i estandaritzades, importants per a contrastar valoracions familia, docents.. Recursos psicomètrics: -Test intel·ligència (Factor G Catell, BADYG, weschler) -Test creativitat (TTCT) -Aptituds específiques (autoconcepte, motivació, personalitat..)

Proves informals per la identificació Nominació dels companys : amb qui feries u treball, li fas una escalade e forma senzilla I que les dades siguin significatives d’allò que volem demanar.

Nominació amb els pares: dades evolutives del subjecte.

TALENTS Nens que mostren habilitats especifiques.

Personalitat i socialització: Superdotats: solen presentar personalitat bastant equilibrada. Nivells òptims d’autoestima i autoconfiança. Talents acadèmics: autoestima elevada. Talents artístics i creatius. Tendència oposada. Valoració inferior per l’àmbit acadèmic. Autpconfiança discreta o baixa. Talents simples. Presenten major variabilitat. Escases relacions entre el seu perficl cognitiu i trets de personalitat.

Provisions educatives Diferents procediments, programes i recursos.

la majoria de nens han de ser integrats a l’aula. Son els nens més diferents. Si no distorsiona el pots deixar que vagi fent, es quan s’aborreix o molesta que actuem.

Ley orgánica de educación (LOE) dret a una educació diferent (adaptació o diversificació curricular precisa). Els nens en principi haurien d’estar tots integrats però hi han diferències: retard mental greu. Nens superdotats o talentosos: tot alumne ha d’estar adaptat. Adaptació del currículum. Possibilitar que tingui el mateix procediment educatiu.

-Avançament d’un curs: ACCELERACIó molt econòmic. Es pot fer. Van molt bé en talents que no tinguin problemes de socialització o si en tenen (alumne que es porta malament, el canvies i es porta bé). S’ha de fer un diagnòstic molt precís amb el cas en el que estem.

-ENRIQUIMENT. Adaptacions curriculars. Nens amb majors capacitats hi ha uns continguts que se li han d’adaptar. Li has de donar un contingut superior que li faci pensar més ; donar-li més qualitat, no quantitat. És més costós.

-AGRUPAMENT. “grups flexibles”

+punset +intel·ligència.