Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Inteligencia y Educación, Diapositivas de Psicología Educacional

Qué es la inteligencia, relación con el aprendizaje, coeficiente intelectual...

Tipo: Diapositivas

2018/2019

Subido el 22/04/2019

Pablo.Hidalgo98
Pablo.Hidalgo98 🇪🇸

4.5

(4)

12 documentos

1 / 57

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
OBJECTIUS:
a) Reflexionar sobre la intel·ligència com una de les variables que intervenen en
el procés d‘ensenyament/aprenentatge i sobre la seua relació amb altres
variables, principalment el rendiment escolar (PART I).
b) Valorar la importància de la intel·ligència pràctica i emocional per a l'èxit
acadèmic i social, i conèixer les principals eines per afavorir-la (PART II).
TEMA 4:
INTEL·LIGÈNCIA
I EDUCACIÓ
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a
pf1b
pf1c
pf1d
pf1e
pf1f
pf20
pf21
pf22
pf23
pf24
pf25
pf26
pf27
pf28
pf29
pf2a
pf2b
pf2c
pf2d
pf2e
pf2f
pf30
pf31
pf32
pf33
pf34
pf35
pf36
pf37
pf38
pf39

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Inteligencia y Educación y más Diapositivas en PDF de Psicología Educacional solo en Docsity!

OBJECTIUS:

a) Reflexionar sobre la intel·ligència com una de les variables que intervenen en el procés d‘ensenyament/aprenentatge i sobre la seua relació amb altres variables, principalment el rendiment escolar (PART I). b) Valorar la importància de la intel·ligència pràctica i emocional per a l'èxit acadèmic i social, i conèixer les principals eines per afavorir-la (PART II).

TEMA 4:

INTEL·LIGÈNCIA

I EDUCACIÓ

 A què ens referim quan parlem d'intel·ligència?

 La intel·ligència és una sola aptitud o es refereix a

moltes habilitats?

 Hi ha relació entre la intel·ligència i l'aprenentatge?

 Quines capacitats intel·lectuals es relacionen més amb

l'aprenentatge i el rendiment escolar?

 Què significa una puntuació de QI?

 El fet d’agrupar els estudiants per les seues habilitats

acadèmiques influeix en el seu rendiment?

QÜESTIONS SOBRE LA INTEL·LIGÈNCIA (PART I)

ENFOCAMENT PSICOMÈTRIC DE LA INTEL·LIGÈNCIA

Els estudis corroboren una estructura jeràrquica de la intel·ligència

LA CONDUCTA INTEL·LIGENT ÉS UNA SOLA APTITUD, O MÉS D’UNA,
O N’HI HA TANTES COM ACTIVITATS INTEL·LIGENTS?

Quina és l’estructura de la intel·ligència? TESTS DE INTEL·LIGÈNCIA “Ser intel·ligent” = tenir habilitat per realitzar una sèrie de tasques específiques En els tests s’han utilitzat multitud de tasques de diferent naturalesa

ENFOCAMENT PSICOMÈTRIC (naturalesa i estructura de la intel·ligència)  (^) Objectiu: mesurar capacitats a través de tests.  (^) Estructura jeràrquica de la intel·ligència.  (^) Agrupen teories:

  • (^) Bifactorials : intel·ligència general (factor g) i habilitats específiques (factor e) per a Spearman; intel·ligència fluida i cristal·litzada per a Catell.
  • (^) Multifactorials : factor g compost de diferents aptituds (teories de Thurstone i de Guilford).  (^) L’escola ha de: ajustar els continguts i la intervenció a les característiques diferencials dels estudiants.

ENFOCAMENTS D'ESTUDI DE LA INTEL·LIGÈNCIA

ENFOCAMENT COGNITIU (intel·ligència com a procés)  (^) Objectiu: analitzar els processos o operacions mentals que realitzem davant una tasca (intel·ligència analítica de Sternberg).  (^) Hi ha múltiples intel·ligències:

1. Teoria triàrquica de Sternberg (1985, 1990): conducta intel·ligent resultat de capacitats analítica, creativa i pràctica. 2. Teoria d‘intel·ligències múltiples de Gardner (1983,1999): hi ha vuit tipus d'habilitats humanes.  (^) L’escola ha de: treballar la intel·ligència acadèmica i altres tipus; ajudar els xiquets a trobar la parcel·la en què desenvolupen les seues facultats personals.

MODEL JERÀRQUIC DE LA INTEL·LIGÈNCIA DE CARROLL (1993)

ENFOCAMENT COGNITIU DE LA INTEL·LIGÈNCIA

Els estudis permeten identificar les operacions mentals que

realitzem davant determinada tasca

ELS TESTS MESUREN DE MANERA INDIRECTA LES OPERACIONS
MENTALS NECESSÀRIES PER REALITZAR UN TIPUS DE TASQUES

No n’hi ha prou amb l’enfocament psicomètric per plantejar la intervenció i recuperació de les deficiències trobades CONÈIXER L’ESTRUCTURA DE LA INTEL·LIGÈNCIA Permet determinar el nivell intel·lectual, però no detecta en quines operacions^ I UTILITZAR TESTS mentals falla el subjecte per ajudar-lo a millorar-ne les deficiències

EXEMPLE DE TASCA PER AVALUAR VISUALITZACIÓ ESPACIAL (aptitud espacial que permet raonar amb representacions visuals) CODIFICACIÓ Elaboració de representació mental ROTACIÓ MENTAL De dues figures que es mouen en idèntica orientació COMPARACIÓ De les representacions mentals RESPOSTA OPERACIONS MENTALS IMPLICADES (Pellegrino i Kail, 1982) ENFOCAMENT COGNITIU DE LA INTEL·LIGÈNCIA

Hi ha relació entre la intel·ligència i l'aprenentatge? CAPACITATS INTEL·LECTUALS I RENDIMENT ESCOLAR HI HA RELACIÓ ENTRE INTEL·LIGÈNCIA I APRENENTATGE, PERÒ LA DIRECCIONALITAT DE LA RELACIÓ ENCARA NO S'HA COMPRÈS INTEL·LIGÈNCIA APRENENTATGE I RENDIMENT Requisit de Requisit de INTEL·LIGÈNCIA APRENENTATGE I RENDIMENT RELACIÓ UNIDIRECCIONAL (^) RELACIÓ BIDIRECCIONAL INTEL·LIGÈNCIA APRENENTATGE I RENDIMENT

COM ÉS LA RELACIÓ ENTRE INTEL·LIGÈNCIA I RENDIMENT?
VARIABILITAT DE LES RELACIONS SEGONS EL NIVELL EDUCATIU

Les aptituds tenen bon poder predictiu sobre el rendiment en primària, però escàs en el nivell universitari (Rivas, 1997) UNI VER SITA T SECUNDÀRIA Rendiment anterior és el millor predictor (Pelechano, 1972; Gómez, 1982; Blázquez, 1988) PRIMÀRIA Intel·ligència explica major part de rendiment (Álvaro i col., 1990; Castejón i Navas, 1992; Castejón i Vera, 1996; Castejón i Pérez, 1998).

  • (^) Escàs poder predictiu de les aptituds (Castaño, 1975; Rivas i Zaragozá, 1975; Doll, 1979; Porras, 1981).
  • (^) Influeixen en rendiment altres variables (capacitat adaptativa de l'estudiant a l'entorn, autoconcepte, motivació, metes acadèmiques, hàbits d'estudi, gestió del temps, estils de personalitat, recursos personals i/o familiars, factors contextuals, etc.).
QUINES CAPACITATS INTEL·LECTUALS TENEN MAJOR RELACIÓ AMB
L'APRENENTATGE I EL RENDIMENT ESCOLAR?
 POQUES CAPACITATS INTEL·LECTUALS PRESENTEN
RELACIONS SIGNIFICATIVES AMB L'ÈXIT ESCOLAR

(Carabaña, 1987; Rodríguez Espinar, 1982; Sánchez Cabezudo, 1986; Pelechano, 1977, 1989; Álvaro i col., 1990).  (^) CAPACITATS VERBALS I DE RAONAMENT OBTENEN RELACIONS MÉS ELEVADES (Pardo i Olea, 1993).

  • (^) Components implicats en tests que avaluen aquestes capacitats són rellevants per a l'aprenentatge i l'èxit escolar.

QI ES DISTRIBUEIX AMB NORMALITAT (campana de Gauss)  (^) Mitjana de la població general té QI de 100.  (^) 68% població: QI entre 85-115.  (^) 16% població: QI < 85.  (^) 16% població: QI > 115.

ESCALA D'INTERPRETACIÓ

(sistema descriptiu normatiu utilitzat en les últimes versions de les escales Wechsler)

INTERPRETACIÓ QUANTITATIVA DE LES PUNTUACIONS DE QI

 (^) QI > 115 : la capacitat mesurada per l'índex d'intel·ligència és un punt fort normatiu.  (^) QI entre 85-115 : la capacitat mesurada està dins dels límits de la normalitat.  (^) QI < 85 : capacitat subjacent és un punt feble normatiu.

ESCALA D'INTERPRETACIÓ TRADICIONAL

INTERPRETACIÓ QUANTITATIVA DE LES PUNTUACIONS DE QI

QI (puntuació típica) % Població Interpretació ≥ 130 2,1 molt dotada (molt superior) 120-129 6,4 dotada (superior) 110-119 15, intel·ligència per damunt de la mitjana (normal-alta) 90-109 51,6 intel·ligència mitjana 80-89 15, intel·ligència per sota de la mitjana (normal- baixa) 70-79 6,4 intel·ligència límit o inferior (borderline) < 70 2,1 intel·ligència molt baixa (deficiència mental)

RECOMANACIONS PER A LA INTERPRETACIÓ
DE LES PUNTUACIONS DE QI

2) LES PUNTUACIONS DE QI NOMÉS SÓN ESTIMACIONS D'HABILITAT GENERAL PER A l'APRENENTATGE:

  • (^) Ignorar petites diferències en les qualificacions entre els estudiants.
  • (^) Les puntuacions d'un estudiant poden canviar amb el pas del temps per moltes raons.
  • (^) La puntuació total és una mitjana de qualificacions en diverses classes de preguntes (acompliment pot ser mitjà a totes les classes, o molt bo en algunes àrees i deficient en altres àrees). 3) LES PUNTUACIONS DE QI REFLECTEIXEN LES EXPERIÈNCIES I L'APRENENTATGE PASSATS DE L'ESTUDIANT:
  • (^) Poden predir habilitats escolars, no mesuren aptituds innates.
  • (^) Si un estudiant té un bon acompliment a classe, no canviar d'opinió sobre ell perquè una puntuació de QI semble baixa.
  • (^) Els estudiants de grups minoritaris obtenen menors qualificacions perquè les proves no són independents de la cultura (recomanable usar tests lliures de cultura, per ex., matrius progressives de Raven).
ACTIVITAT: EXEMPLES PER INTERPRETAR LES PUNTUACIONS DE QI

Cas 1. Joan és un xiquet de 10 anys que cursa 5è de primària. És avaluat per l'equip d'orientació a causa dels seus problemes escolars, principalment en l'àrea de lectura (presenta problemes d'exactitud i comprensió lectora). Les seues puntuacions en el WISC-IV es resumeixen en la taula 1. Nota : Els tests entre parèntesis són optatius. QI=puntuació típica (mitjana=100, Dt.=15). Pe=puntuació escalar (mitjana=10, Dt.=3). Ic=interval de confiança (rang de puntuacions dins del qual és probable que es trobe la puntuació vertadera del xiquet, a causa de l'error de mesura). Taula 1. Resum dels resultats de Joan en el WISC-IV (Font: Flanagan, D.P. i Kaufman, A.S. (2006). Claves para la evaluación con el WISC-IV. Madrid: TEA ediciones). Què podem dir sobre el seu nivell intel·lectual? A què poden ser deguts els seus problemes escolars?