Demografía: Estudios de Poblaciones y Comportamientos - Prof. Modenes - Apuntes de Demografía

1. Deﬁnició de Demograﬁa.

La demograﬁa és una disciplina dedicada a la descripció i la comprensió de la

població, de la seva dinàmica i de la seva estructura interna. La paraula

“demograﬁa” ha estat construïda a partir del grec: “demos” i “graﬁa”. La

descripció de la població.

Normalment, com ara el nostre país, la demograﬁa ha estat vinculada a la

geograﬁa, especialment la geograﬁa humana. L’objecte d’estudi, la població, és

compartit. Tradicionalment, des de la geograﬁa s’ha analitzat la distribució

espacial de la població, les seves causes ambientals, històriques i econòmiques,

així com les seves implicacions per a la resta d’àmbits d’interès de la geograﬁa.

La demograﬁa aporta la comprensió dels mecanismes interns que expliquen

l’aparició, el manteniment i la reproducció en el temps i l’estructura interna (per

edat, per sexe, familiar) de les poblacions.

Mentre que des de la geograﬁa humana l’estudi de la població mai no perd de

vista la seva vinculació amb un territori, des de la demograﬁa sovint s’ha fet

abstracció d’aquest lligam. Actualment, la consideració de les variables

espacials té cada cop més importància dins de la demograﬁa: per estudiar la

diversitat de comportaments, per deﬁnir les poblacions rellevants, per

considerar la inﬂuència del context en l’explicació dels processos demogràﬁcs.

L’àmbit de confusió més evident entre els interessos dels geògrafs humans i

dels demògrafs és troba en l’estudi de les migracions i la mobilitat.

Donem algunes deﬁnicions operatives de la Demograﬁa:

- La Demograﬁa estudia poblacions, col·lectivitats reconeixibles que es

reprodueixen.

- La Demograﬁa estudia els mecanismes de creació, reproducció i extinció de

les poblacions.

En resum, la Demograﬁa estudia la població, des de dos punts de vista la seva

composició interna (quin és el pes de cada tipus d’individu o de llar?) i de la seva

dinàmica (quin és el ritme de creixement? quins mecanismes expliquen el canvi

en el temps?). Té un vessant estàtic que descriu com és la població i un vessant

dinàmic que se centra en el seu canvi temporal o reproducció.

Població -> Estructura -> Estoc -> Anàlisi estàtica.

Reproducció -> Creixement -> Fluxos -> Anàlisi

dinàmica.

En l’enfocament estàtic, la unitat mínima d’anàlisi és l’individu, el qual és

analitzat sempre de forma agregada, formant diferents subconjunts poblacionals

en funció de les característiques considerades.

En l’enfocament dinàmic, la reproducció, la unitat mínima d’anàlisi és

l’esdeveniment o fet demogràﬁc (defunció, naixement, migració, unió en parella)

protagonitzat pels individus d’una població. L’agregació d’esdeveniments ens

apropa a sistemes de comportament demogràﬁc.

Fem algunes deﬁnicions dels conceptes demogràﬁcs apareguts ﬁns ara.

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Demografía: Estudios de Poblaciones y Comportamientos - Prof. Modenes y más Apuntes en PDF de Demografía solo en Docsity!

1. Definició de Demografia.

La demografia és una disciplina dedicada a la descripció i la comprensió de la població, de la seva dinàmica i de la seva estructura interna. La paraula “demografia” ha estat construïda a partir del grec: “demos” i “grafia”. La descripció de la població. Normalment, com ara el nostre país, la demografia ha estat vinculada a la geografia, especialment la geografia humana. L’objecte d’estudi, la població, és compartit. Tradicionalment, des de la geografia s’ha analitzat la distribució espacial de la població, les seves causes ambientals, històriques i econòmiques, així com les seves implicacions per a la resta d’àmbits d’interès de la geografia. La demografia aporta la comprensió dels mecanismes interns que expliquen l’aparició, el manteniment i la reproducció en el temps i l’estructura interna (per edat, per sexe, familiar) de les poblacions. Mentre que des de la geografia humana l’estudi de la població mai no perd de vista la seva vinculació amb un territori, des de la demografia sovint s’ha fet abstracció d’aquest lligam. Actualment, la consideració de les variables espacials té cada cop més importància dins de la demografia: per estudiar la diversitat de comportaments, per definir les poblacions rellevants, per considerar la influència del context en l’explicació dels processos demogràfics. L’àmbit de confusió més evident entre els interessos dels geògrafs humans i dels demògrafs és troba en l’estudi de les migracions i la mobilitat. Donem algunes definicions operatives de la Demografia:

La Demografia estudia poblacions, col·lectivitats reconeixibles que es reprodueixen.
La Demografia estudia els mecanismes de creació, reproducció i extinció de les poblacions. En resum, la Demografia estudia la població, des de dos punts de vista la seva composició interna (quin és el pes de cada tipus d’individu o de llar?) i de la seva dinàmica (quin és el ritme de creixement? quins mecanismes expliquen el canvi en el temps?). Té un vessant estàtic que descriu com és la població i un vessant dinàmic que se centra en el seu canvi temporal o reproducció. Població -> Estructura -> Estoc -> Anàlisi estàtica. Reproducció -> Creixement -> Fluxos -> Anàlisi dinàmica. En l’enfocament estàtic, la unitat mínima d’anàlisi és l’individu, el qual és analitzat sempre de forma agregada, formant diferents subconjunts poblacionals en funció de les característiques considerades. En l’enfocament dinàmic, la reproducció, la unitat mínima d’anàlisi és l’esdeveniment o fet demogràfic (defunció, naixement, migració, unió en parella) protagonitzat pels individus d’una població. L’agregació d’esdeveniments ens apropa a sistemes de comportament demogràfic. Fem algunes definicions dels conceptes demogràfics apareguts fins ara.

2. Què és la població des del punt de vista de la

l’estudi de les poblacions. Dues són fonamentals per la demografia: el sexe i l’edat (juntament, amb l’any de naixement). De l’agregació d’aquestes característiques individuals és pot estudiar la distribució o estructura , per edat, per sexe, o per edat i sexe d’una població. Juntament amb el volum, l’estructura per edat i sexe són els trets estàtics més importants que descriuen una població. D’altres variables estructurals interessen al demògraf com ara l’estat civil, el lloc de residència, el lloc de naixement, la posició (ubicació funcional) dins de la llar, o variables socioeconòmiques (activitat laboral, nivell d’estudis, categoria social). b) El primer nivell d’agregació d’individus condueix a la llar o la família. Per a la Demografia aquests dos conceptes no són sinònims. Llar seria aquell conjunt d’individus que tenen la seva residència habitual en el mateix habitatge, tinguin o no lligams de parentiu. Família seria aquella llar els membres de la qual, o la majoria, mantenen relacions de parentiu, la qual cosa la distingeix com la unitat mínima de reproducció demogràfica. Des del punt de vista de la demografia clàssica, la unitat familiar no s’estén més enllà dels límits d’un habitatge, tot i que l’estudi de les xarxes familiars (xarxes de parentiu esteses en el territori) cada cop és més habitual. Una visió més contemporània ha de relativitzar aquesta identificació entre família, habitatge i reproducció. La unitat familiar esdevé, d’altra banda, la unitat pertinent per a introduir la causalitat dels fenòmens demogràfics a nivell dels comportaments, per a l’anàlisi dinàmica. Les característiques del conjunt de membres de la llar són tant o més rellevants sovint que les individuals per tal d’explicar una defunció o un naixement. c) Un nivell superior a l’anterior s’està consolidant actualment dins dels estudis de població. És tracta d’un nivell que podríem anomenar genèricament com “ comunitat ”, però que pot tenir diferents formes: veïnats (“neighborhood” en la literatura anglosaxona), entorn local o social (“entourage”), àmbits propers, el barri. Reuneix aquells individus i llars que estan en una estreta interconnexió espacial de manera que els comportaments d’uns poden influir fàcilment a d’altres. El desenvolupament d’aquest nivell analític s’interessa a incloure variables contextuals que puguin explicar la part dels comportaments que no deriva ni de les característiques específiques d’un tipus d’individu o llar, ni dels processos agregats i macro propis del conjunt de la població o dels sistemes político-econòmics. Seguint en aquest punt, la Geografia ha estat tradicionalment acostumada a treballar amb diferents escales geogràfiques d’anàlisi: el medi local, la comarca, la regió, l’estat. L’interés demogràfic vindria per aïllar la influència pròpia de cada escala espacial en els comportaments demogràfics, considerats a escala individual. Per la Demografia apareix un altre repte interessant: establir els límits conceptuals entre el que és una “comunitat” rellevant demogràficament i el que acaba per ser una població independent. d) Subpoblació. És un nivell d’agregació que deriva del concepte d’estructura. Seria aquell grup d’individus derivat de l’agregació d’alguna característica individual, no conformant per tant una població completa sinó una part d’ella. Tampoc no es referiria a subagrupacions espacials. Serien subpoblacions el conjunt d’individus d’una edat determinada (grup d’edat), el grup d’individus nascuts en un any o període determinat (generació), el conjunt de dones o d’homes, els casats, etcètera, o aquelles agrupacions que combinen dues o més característiques.

Tot i que conceptualment seria més correcte referir-nos, per exemple, a la “subpoblació infantil” o la “subpoblació femenina”, l’ús corrent ha consagrat els termes “població infantil” o “població femenina”, encara que clarament hom no es refereix a una població tal com l’hem definida abans.

Una de les tradicions més desenvolupades en Demografia és l’anàlisi dels processos d’atracció i segregació que donen lloc a les diferents agregacions

poblacionals. L’estudi de la nupcialitat faria referència al fenomen demogràfic que fa que els individus formin llars, a partir del matrimoni (o d’altres tipus de parella). L’estudi de les migracions o de la distribució espacial de la població, sobretot les internes, ens ajuda a comprendre el funcionament de les diferents escales espacials que conformen una població.

4. Uns apunts breus sobre metodologia demogràfica.

Apuntarem en aquest tema introductori alguns trets metodològics que fan de la Demografia una disciplina complexa. Resaltarem algunes contradiccions oposades, que ens permeten parlar de la Demografia com a una disciplina dual.

Demografia quantitativa o Demografia qualitativa.

La Demografia té una marcada vocació estadística que la porta a especialitzar- se en el tractament formal i sistemàtic d’informació numèrica. També té, però, un vessant qualitatiu, en què és busquen les explicacions a partir de l’estudi de fonts no quantitatives, com ara enquestes específiques, entrevistes en profunditat, treball de camp, etcètera. La demografia quantitativa també rep el nom d’anàlisi demogràfica. El seu objectiu principal és el càlcul d’indicadors numèrics sobre la situació dels diferents fenòmens demogràfics (natalitat i fecunditat, mortalitat, nupcialitat i migracions) que en conjunt expliquen el ritme de creixement d’una població. Analitza les interrelacions entre fenòmens i estructures, i aïlla l’anàlisi de cada fenomen de les interferències d’altres fenòmens demogràfics o no demogràfics. La demografia qualitativa és confon amb el conjunt d’estudis sobre la població, que sense un caire quantitatiu exploren les interrelacions socials que afecten el comportament demogràfic tant a nivell individual o de llar com agregat. L’aproximació qualitativa ha estat més interessada en comprendre les motivacions i les conseqüències dels comportaments demogràfic, així com, actualment en justificar i dissenyar actuacions polítiques de control i regulació de les dinàmiques poblacionals. Tanmateix, la demografia quantitativa va adoptant mètodes estadístics sofisticats que permeten fer hipòtesis raonades sobre causalitat.

Ciència biològica o ciència social.

Sens dubte cal classificar la Demografia com a una ciència principalment de caire social perquè els comportaments demogràfics són regulables per la voluntat individual pròpia i/o que al seu cop tenen a veure amb els funcionaments dels sistemes i normes socials. Ara bé, els fenòmens demogràfics bàsics (mortalitat i natalitat) són processos de base biològica. La majoria de fenòmens i conceptes demogràfics és basen en elements biològics de l’existència humana, però són analitzats des del punt de vista de la seva regulació i dels seus significats socials. Vegem-ho amb detall:

Defunció i mortalitat. La defunció és l’esdeveniment biològic que defineix un procés general; la mortalitat té fortes implicacions socials, ja que la intensitat de la mortalitat depèn del grau de desenvolupament socioeconòmic de les poblacions.
Naixement i fecunditat. El naixement és un fet biològic lligat, normalment, a una pràctica sexual. Igualment, ser pare o mare fins fa poc era impossible quan hom era estèril. Tanmateix, la maternitat i la paternitat és regulada (control de natalitat, preferències de nombre de fills) i té implicacions socials, estudiades a través del fenomen de la fecunditat.
La formació de parella (matrimoni) que deriva en una nova llar, sovint es desenvolupa a partir d’un procés biològic d’atracció sexual entre dues persones. Tanmateix, el matrimoni ha estat una institució bàsica per la demografia i el funcionament de les societats.

correctament les infrastructures i els serveis necessaris per a servir eficientment a la població.

Demografía: Estudios de Poblaciones y Comportamientos - Prof. Modenes, Apuntes de Demografía

Documentos relacionados