¡Descarga El Concepto Ambigú y Vago del Derecho: Usos, Normas y Dimensiones - Prof. Monaj y más Apuntes en PDF de Fisioterapia solo en Docsity!
INTRODUCCIÓ AL DRET
Què és el dret??? Si anem al diccionari:
- Sistema de normes que fixen i tutelen una determinada organització de les relacions socials i que tendeixen a evitar-ne la violació.
- Ciència que té per objecte l'estudi sistemàtic d'un ordenament jurídic.
- Facultat d'exigir hom allò que li és degut, de fer allò que la llei no defèn, de tenir, exigir, usar, etc., allò que la llei o l'autoritat estableix a favor seu o li és permès per qui pot.
Després de llegit tot això ens trobem amb la primera dificultat per establir el concepte de dret: és una paraula polisèmica. Solen identificar-se, a grans trets, quatre usos bàsics de la paraula “Dret” des de diferents perspectives: 1) Objectiva : Conjunt de normes que dicta l’autoritat jurídica per tal de regular les diferents relacions socials; o l’ordre normatiu vigent a un país. E l Dret sanitari regula matèries importants pels professionals de la Fisioteràpia.
- Subjectiva : Facultat que té algú per fer quelcom reconegut per l’ordenament jurídic i recolzat el seu compliment pel poder coercitiu de l’Estat; és a dir, l’atribució de determinats poders, espais de llibertat i/o àmbits d’actuació jurídics emparades per la Llei a uns individus concrets. “ Els pacients tenen dret d’accés a la Història Clínica ”.
- Científica : Ciència social que estudia o reflexiona sobre el fenomen del Dret, és a dir, els estudis o saber humà generat a les diferents Facultats de Dret que es projecta sobre la realitat jurídic - social.
- Axiològica : fa referència al Dret com a valor i porta implícit un ideal de justícia, una perspectiva sobre què hauria d’ésser el Dret.
Per diferenciar cadascun d’aquests usos, a la nostra llengua solem diferenciar-les en Dret (perspectiva objectiva), dret (perspectiva subjectiva), ciència del Dret i Justícia (perspectiva axiològica). Però a més a més dels problemes d’ambigüitat, existeixen també problemes de vaguetat intrínseca al concepte de Dret : tot concepte té una doble dimensió, un pla
intensional i altre extensional. El primer fa referència al conjunt de propietats que el caracteritzen i el segon al camp d’aplicabilitat. Doncs bé, la vaguetat consisteix en la impossibilitat de determinar la intensió i/o extensió dels conceptes.
El concepte de Dret pateix de vaguetat intensional ja que no sembla possible establir totes les notes característiques d’aquest, però també pateix de vaguetat extensional.
PROPOSICIONS NORMATIVES: CONCEPTE I ELEMENTS Així doncs, si partim d’una perspectiva objectiva del Dret com a conjunt normatiu dictat per l’Estat, no és menys cert que també existeix una dimensió lingüística del Dret que ens permet donar ordres mitjançant expressions com “És obligatori...” o “Prohibit...” Podem dir que qualsevol proposició normativa pot ésser dividida lingüísticament en tres components bàsics: a) Un generador normatiu, del tipus “obligatori”, “prohibit” o “permès”. Els dos primers no tenen significat per sí mateixos i de vegades poden utilitzar-se com a sinònim depenent del pla del llenguatge que utilitzem. Més complicats són els casos de la norma permissiva i el concepte d’omissió: en el primer cas, s’explicita a l’oient l’absència d’obligació i/o prohibició. En el segon cas, la omissió pot ser definida com no-actuar-com-s’espera. b) Una descripció de l’actuació humana que constitueixen el contingut de la norma. c) Una descripció de les condicions d’aplicació del contingut de la norma.
Seguint la lògica lingüística deòntica, les relacions que poden sorgir entre les diferents proposicions normatives són:
- Relacions de contradicció: quan dues normes presenten continguts i condicions d’aplicació idèntiques però generadors normatius excloents ( Prohibit fumar i Permès fumar).
- Relació de conjugació: les normes presenten idèntic contingut i diferents condicions d’aplicació ( prohibit fumar als hospitals i permès fumar a les àrees senyalitzades).
secularització ha desembocat en una diferenciació clara entre Dret i Religió, almenys a la nostra cultura.
Dret i Moral Grocio va establir una primera distinció situant el Dret a l’esfera externa de l’individu i la Moral a una esfera interna. Aquesta proposta va ser ampliada per Kant, que aprofundí la proposta inicial de Grocio:
- La forma de l’obligació: a la Moral, les obligacions es compleixen pel deure mateix de complir-les mentre que al Dret ho són per un interès.
- Binomi intern - extern: existeixen normes que venen del nostre interior i altres de l’exterior.
- Autonomia i Heteronomia: per a Kant, la moral és autònoma i el Dret heterònom. El positivisme jurídic va aprofitar i desenvolupar aquests elements, però pels nous juristes l’essència de la distinció serà que el Dret exerceix la seva funció d’ordenació com a tècnica social específica diferent de la Moral.
Dret i Usos socials Els usos, normes o regles socials es troben vinculats amb la costum social i el seu semblant i connexió amb les normes jurídiques és important: d’elles es predica l’exigibilitat, són imposades externament i fan referència als diferents modes de relacionar-nos socialment.
Tradicionalment es distingeixen de les normes jurídiques pels conceptes de sanció i origen de la norma: respecte del primer criteri, les regles socials tenen com a sanció l’expulsió del grup, mentre que a les normes jurídiques la sanció és sempre l’ús de la força. Respecte de l’origen de les normes, sembla ser un criteri suficient el fet que només les normes jurídiques emanen de l’Estat. ATRIBUTS BÀSICS DE LES NORMES JURÍDIQUES Les normes jurídiques es poden qualificar de diverses maneres:
- Eficàcia:^ fa^ referència^ a^ la^ capacitat^ d’una^ norma^ per^ funcionar^ com^ a determinant causal d’un fenomen empíric concret a la realitat social.
- Efectivitat: és la producció dels efectes esperats en el sí de les institucions jurídiques. Una norma és efectiva quan els funcionaris la obeeixen o bé sancionen la seva infracció.
- Validesa: Es diu que una norma és vàlida si en el moment de dictar-la és legal i a l’inrevés: el dret vàlid no es pot confondre amb el dret just.
- Vigència:^ Es^ tracta^ de^ l’àmbit^ personal^ de^ vigència^ (a^ qui^ va^ referida^ la prescripció) i l’àmbit temporal (el temps durant el qual està actiu el caràcter prescriptiu de la norma).
EL SISTEMA CONSTITUCIONAL DE FONTS El concepte de “font” legislativa fa al·lusió a l’origen de les normes jurídiques, les formes que tenen per manifestar-se dins de l’ordenament jurídic intern. Aquestes normes jurídiques són normes de conducta obligada, permeses pel propi Estat i que la seva aplicació és recolzada per l’aparell coactiu de l’Estat. No s’han de confondre les fonts amb actes amb contingut normatiu, els quals no són reconeguts com a normes jurídiques.
La Constitució com a font de fonts La Constitució és una norma jurídic - política de la que es prediquen dues qualitats essencials: és lex suprema i norma normarum. La primera suposa que és la norma amb el rang més alt a l’ordenament jurídic, i això té com a conseqüències, a) que fixa el contingut material de la resta de normes jurídiques que integren l’ordenament constitucional; i b) obliga a que les normes jurídiques s’apliquin conforme a aquesta. A més a més, és la norma de normes ( norma normarum ) en tant que determina i condiciona l’existència de la resta de fonts, ja que estableix l’ordenament intern però també quines formes poden exterioritzar aquestes normes. Per tal de garantir la superioritat de la Constitució sobre la resta de normes jurídiques i l’adequació d’aquestes a aquella es crea la figura del Tribunal Constitucional.
Normes amb rang i força de llei
