¡Descarga Estructura Organica del Poder Judicial en Espana: Órganos, Funciones y Procesos y más Apuntes en PDF de Derecho solo en Docsity!
3. L'estructura orgànica del poder judicial a España
5. Les modalitats processals ⇢ principis específics i fases
4. El procés ⇢ exercici de l'acció i principis generals
1. Concepte, naturalesa i contingut essencial de la jurisdicció
2. Els principis constitunacionals de la fundació jurisdiccional
INTRODUCCIÓ AL DRET PROCESSAL TEMA 8
1. Concepte, naturalesa i contingut essencial de la jurisdicció
1. Solució de conflictes
2. Què és el dret processal [ concepte ]
3. Naturalesa [ etimologia ]
4. Actuació del dret processal
5. Distinció de jurisdicció i un altre concepte
6. Tutela judicial efectiva
7. Contingut bàsic
2. Els principis constitunacionals de la fundació jurisdiccional
1.Independència
2.Imparcialitat
3.Unitat jurisdiccional
4.Exclusivitat
INTRODUCCIÓ AL DRET PROCESSAL TEMA 8
- SOLUCIÓ DE CONFLICTES 1. CONCEPTE, NATURALESA I CONTINGUT ESSENCIAL DE LA JURISDICCIÓ
Mitjançant autotutela, autocompositiu (la mediació, demanen a un 3r que mediï, el
mediador no pren decisions, només ajuda a trobar un punt d'unió) o heterocompositiu
(el jutge decideix).
2. QUÈ ÉS EL DRET PROCESSAL [ concepte ]
1. CONCEPTE, NATURALESA I CONTINGUT ESSENCIAL DE LA JURISDICCIÓ - És una branca de l'ordenament jurídic, del dret públic, que regula la gestió de la protecció dels drets per a la resolució de conflictes intersubjetius. - Gestiona l'actuació dels organos jurisdiccionals i de les parts en el si del procés. - Finalitat^ ⇢^ aplicar el dret substantiu al cas concret per a obtenir la solució que s'aquesta sol·licitant.
3. NATURALESA [ etimologia ]
- L'etimologia de dret processal és: Jus [dret], dicere [declarar], iurisdictio [dictar dret]
- Si dividim la paraula el que la jurisdicció fa és dictar el dret.
CONCEPTO NATURALEZA Y CONTENIDO
1. CONCEPTE, NATURALESA I CONTINGUT ESSENCIAL DE LA JURISDICCIÓ 4. Actuació del dret processal
- Tutela els drets subjectius i els interessos legitims que al·leguen les parts en conflicte
- El monopoli de les penes de llibertat queda en mà del dret processal
- (^) Controla la tutela de les llibertats i dels drets fonamentals ⇢ dret just, presumpció d'innocència
- (^) Controla la pròpia administració ⇢ controlar com s'aplica el pròpi dret; aquesta també aquesta sotmesa al
dret processal
ÀMBITS D'ACTUACIÓ
- Creació i funcionament dels ordres jurisdiccionals
- Exercici de l'acció
- Actes processals
PJ ⇢ “element que dóna visibilitat a la institució del Dret com a ordre social”
JURISDICCIÓ (Art. 117.3 CE y 2.1 LOPJ)
- Jus ⇢ dret
- Dicere ⇢ declarar
- Iurisdictio ⇢ dictar dret
Etimologia
5. Distinció de jurisdicció i un altre concepte
1. CONCEPTE, NATURALESA I CONTINGUT ESSENCIAL DE LA JURISDICCIÓ Diferències Legislació La norma té caràcter abstracte , és aplicable a una comunitat, a tota situació que s'identifiqui amb allò que està regulat en ella [suposat de fet contingut en la norma] Jurisdicció La jurisdicció és concreta , només afecta a les parts del procés i el que acaba declarant amb la seva resolució, són situacions concretes. Diferències Administració Està ordenada jeràrquicament , cadascun depèn d'un òrgan superior, prenen decisions i aquestes poden ser revisades per la jurisdicció. Quan arriba a última instància no adquireix fermesa, ja que es pot recórrer a la jurisdicció. La relació entre l'administració és bilateral [administració - ciutadans] Jurisdicció En la jurisdicció no existeix aquest ordre jeràrquic perquè els principis que regeixen és la independència i imparcialitat. Quan arriba a última instància és ferma [cosa jutjada]. La relació és trilateral [jurisdicció i parts del procés].
1. CONCEPTE, NATURALESA I CONTINGUT ESSENCIAL DE LA JURISDICCIÓ 7. Contingut bàsic
- El contingut del d° processal se sustenta en^ tres pilars :
- Ple accés^ ⇢^ si se sol·licita degudament tenen dret a l'accés a un procés judicial [sempre que es compleixi
els requisits formals]. Qualsevol que tinfui un interès legitim
- Pronunciament judicial basat en dret sobre fons^ ⇢^ que la resolució que s'obtingui estarà basada en dret
sobre el fons de la qüestió, per això el procés finalitza amb una resolució motivada i congruent, i si es pot
camino solució a totes les pretensions de les parts.
- Segona instància^ ⇢^ possibilitat que revisin la resolució del primer òrgan jurisdiccional.
- Aquests pilars bàsics es reafirmen amb l'efectivitat d'aquesta resolució judicial [efectivitat de la tutela
obtinguda], ja sigui mitjançant l' adopció de mesures cautelars si són necessàries per al compliment de la
resolució o quan la sentència és ferma [ja no es pugui recórrer] que es pugui executar aquesta sentència
[ execució de les sentències no recurribles ]
- Reafirmat amb^ ⇢^ que es puguin pendre mesures csutelars amb la sentència i nseuqe de la sentència
INDEPENDÈNCIA DEL PODER JUDICIAL
- Plena sobirania dels jutges i magistrats, al exercir la seva funció de tutela i realització del dret = a no rebre ni estar subjecte a instruccions de tercers 2. ELS PRINCIPIS CONSTITUNACIONALS DE LA FUNDACIÓ JURISDICCIONAL La ley es doble garantía
Independència x els jutges
De la societat davant els jutges
La justícia emmana del poble i s'administra en nom del Rei per Jutges i Magistrats integrants del
poder judicial, independents, inamovibles, responsables i sotmèsos únicament al imperi de la llei
a societat estigui protegida perquè els jutges han de resoldre en base a llei
2. ELS PRINCIPIS CONSTITUNACIONALS DE LA FUNDACIÓ JURISDICCIONAL UNITAT JURISDICCIONAL Subjectes del procés ⇢ jutge ha de ser imparcial Característiques jurídicialment irrellevants ⇢ té en compte les caracterísitques jurídicament rellevants però no la subjectivitat RÈGIM GENERAL Incompatibilitats Abstenció Recusació
Aquesta imparcialitat fa que si el jutge té un vincle amb algún dels subjectes del
procés o amb el procés en si ⇢ se'l pugui recusar i s'hagui d'abtenir.
El jutge pot abstenir-se i les parts poden recusar; és a dir, dir que aquest jutge no pot
ser imparcial o que té algún tipus de vincle; si demostres que existeix algún vincle i no
s'ha abstingut ⇢ pots recusar, perquè pot ser que la sentència estigui condicionada a
la possible relació que tingui
2. ELS PRINCIPIS CONSTITUNACIONALS DE LA FUNDACIÓ JURISDICCIONAL UNITAT JURISDICCIONAL El dret processal; la jurisdicció és única ⇢ de tot l'estat espanyol ↳ Funció de jutjar "Jurisdicció ordinària" " Jurisdicció especial" ⇢ tribunals especials que tenen en compte determinats asumptes TC ⇢ defensa la CE, les lleis i els poders sotmesos a la CE i la respectin T de cuentas ⇢ analitza / controla la gestió econòmica del estat; que els pressupostos s'apliquin adequadament T de jurat ⇢ tribunal especial que coneix només determinats delictes (assassinat...) T consuetudinaris ⇢ tribunal d'arrels històriques la constitució de les quals, competéncia i funcionament estan basats en el costum Sinó és ordinaria, ha fet que desparèixin els tribunals d'excepció creats en la dictadura, en temps de guerra x jutjar determinats delictes
CONSEQÜÈNCIES de l'exclusivitat (121CE i 292 et seq. LOPJ)
- Responsabilitat patrimonial = Indemnització proporcional si: Errors de fet o Dret ⇢ que no s'haguin pogut subsanar avans en cap instància Funcionament anormal dels òrgans judicials ⇢ que e sconcreti en dilacions indegudes del procés + perjudici x els afectats Presó provisional seguida de lliure absolució **Danys per dol o culpa greu del jutge que ho resol
- ELS PRINCIPIS CONSTITUNACIONALS DE LA FUNDACIÓ JURISDICCIONAL** EXCLUSIVITAT Que el dany sigui algo real "evaluable econòmicament i individualitzat amb relació a una persona o un grup de persones" i que l'acuació lesvia del jutge no vingui motivada per una causa de força major a. Dany al·legat real b. Individualitzable c. Avaluable econòmicament d. Que actuació jutge no vingui motivada per una causa de força major
REQUISITS ⇢
2. ELS PRINCIPIS CONSTITUNACIONALS DE LA FUNDACIÓ JURISDICCIONAL EXCLUSIVITAT - Responsabilitat personal dels òrgans judicials Triple règim: Civil⇢ per els danys i perjudicis causats per dol o culpa Penal⇢ quan hagi comès un delicte Disciplinària ⇢ manifestació de la potestat sancionadora de l'Administració
- L'ESTRUCTURA ORGÀNICA DEL PODER JUDICIAL A ESPAÑA La realització del Dret en el nostre ordenament s'exerceix amb la jurisdicció ordinària ⇢ conjunt de jutjats i tribunals que engloben l'estructura orgànica del PJ a Espanya » es divideix en quatre branques → “ordres" (civil, penal, contenciós-administratiu i social) » finalitat de dividir racionalment el treball i d'establir una mínima especialització en la feina dels jutges a) L'ordre jurisdiccional civil → abasta totes les qüestions pròpies del Dret privat, i inclou també l'especialització en el Dret mercantil b) L'ordre jurisdiccional penal → s'encarrega d'averiguar els fets delictius, la realització dels judicis criminals, i l'execució de les mesures i condemnes establertes en les resolucions judicials fermes c) L'ordre jurisdiccional contenciós-administratiu → s'ocupa de revisar tots els actes de les Administracions Públiques, les disposicions de rang inferior a la llei i els decrets legislatius, de determinar l'existència de responsabilitat patrimonial de tals institucions executives, i de resoldre els recursos contra la inactivitat de l'Administració d) L'ordre jurisdiccional social → coneix de totes les qüestions (sobretot laborals) que es plantegin en l'àmbit del Dret del treball i de la Seguretat Social A Espanya la “ jurisdicció especial " ⇢ la conformen tots els òrgans judicials prevists explícitament per la Carta Magna de 1978 i que no s'integren en l'estructura institucional ordinària del Poder Judicial » Es tracta de cinc: a) el Tribunal Constitucional b) el Tribunal de Comptes c) els Tribunals consuetudinaris i tradicionals -com el Tribunal de les Aigües de la Vega de València d) la institució del Jurat e) els Tribunals militars
- L'ESTRUCTURA ORGÀNICA DEL PODER JUDICIAL A ESPAÑA Existeixin situacions en les quals es discuteixi qui ha de resoldre un determinat assumpte ↳ sorgeixen els " conflictes " (de jurisdicció o de competència) i " qüestions " (de competència) positives (quan diversos òrgans volen conèixer d'un mateix assumpte) » Tals controvèrsies poden ser negatives (si cap pretén assumir les funcions) a) Els conflictes de jurisdicció poden ser → entre els jutjats o els tribunals del Poder Judicial estatal i l'Administració Pública, o entre els diversos òrgans jurisdiccionals amb competències comptables ↳ l'ente encarregat de dirimir les controvèrsies → "Tribunal de Conflictes de Jurisdicció" -format pel President i dos Magistrats de la Sala del Contenciós-administratiu del Suprem, i per tres membres permanents del Consell d'Estat (article 38 LOPJ) ↳ els assumptes entre els jutjats i tribunals ordinaris i els òrgans judicials militars seran resolts → per la Sala de Conflictes de Jurisdicció b) Els conflictes de competència → es donen entre jutjats i tribunals dels diferents ordres jurisdiccionals ↳ l'òrgan que resol → una Sala especial del Tribunal Suprem c) Les qüestions de competència → són les controvèrsies suscitades entre jutjats i tribunals del mateix ordre jurisdiccional ↳ es dirimeix l'assumpte per una decisió de l'òrgan immediatament superior en comú ↳ no cal plantejar-se la qüestió entre jutges i tribunals que es trobin estructuralment subordinats entre si
