

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Apunts esquemàtics i molt entenedors sobre el pensament de John Stuart Mill, centrats en el seu utilitarisme, la distinció entre plaers superiors i inferiors, les crítiques a l’utilitarisme i les seves respostes. Explicació clara, exemples i idees clau per dominar un autor essencial de Filosofia PAU. Perfecte per estudiar ràpid i assegurar una nota alta.
Tipo: Apuntes
1 / 2
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


JOHN STUART MILL (1806-1873)
Mill continua l ’empirisme (igual Hume): accepta tot coneixement prové experiència + rebutja idees innates + defensa que moral i política s’han de basar fets observables, no principis abstractes Diferències amb Hume:
Per Mill (igual que per Bentham) una acció és bona/correcta si promou la màxima felicitat per al màxim nombre de persones i disminueix dolor persones afectades → implica tres idees clau:
PRIMERA CRÍTICA — la primera crítica que es va fer a l’utilitarisme era que si la felicitat es identificava amb plaer, la moral humana es converteix en una moral purament animada, centrada plaers corporals i groells
Mill afirma que no només s’ha de valorar la quantitat sinó que també la qualitat de coses. Per tant, NO tots plaers tenen el mateix valor – fa una distincció entre:
● plaers inferiors (corporals) : sensuals, físics, comparables amb animals → no satisfan concepte felicitat que és possible en ésser humà (una persona pot tenir satifacció plena en totes necessitats corporals, però sentir-se infeliç)
● plaers superiors (intel.lectuals i morals) : tipus plaer qualitivament distint i més valuós – relacionats amb facultats més elevades ésser humà (sensibilitat estètica, intel.ligència i desig de saber, sentiments morals) > superiors pq desenvolupen capacitats humanes més altes + fan possible vida plenament humana + generen felicitat més profunda i estable
Per saber que els plaers superiors són millors aplica criteri empirista: el millors jutges = persones que han experimentat ambdós tipus plaer + tenen capacitat d’autoobservació i reflexió + oportunitats provar diferents formes vida → prefereixen vida plaers superiors (encara que comporti més dificultats) + no canviarien seva intel.ligència/sensibilitat per vida de plaers corporals fàcils → motiu: la dignitat humana associada al desenvolupament facultats superiors
Mill ho resumeix amb la seva famosa idea “és millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet”
Plaers superiors fan la vida més feliç perquè:
JOHN STUART MILL (1806-1873)
SEGONA CRÍTICA — afirmava que felicitat impossible d’assolir i cal aprendre a viure renunciant-hi
Mill diu que aquesta afirmació parteix criteri erroni. Per ell, felicitat NO és un estat eufòria constant sinó una vida en què els moments de plaer predominen sobre els de dolor. Una vida feliç requereix:
Segons Mill, infelicitat prové dues causes → manca culura intel.lectual + egoisme (només preocupar-se de nosaltres mateixos sense pensar ni buscar el bé comú) Sacrifici personal NO és un bé en si mateix – només valor moral si contribueix augmentar felicitat general. Si no redueix dolor dels altres ni millora benestar comú = sacrifici inútil
TERCERA CRÍTICA — utilitarisme = moral egoista perquè només buscava plaer propi
Mill insisteix interès personal ha de ser compatible interès general i principi utilitat no busca només felicitat de qui actua, sinó la de totes persones afectades acció → exigeix adoptar punt de vista imparcial + benvolent + universalista
Diu que aquest ideal NO cal aplicar manera absoluta sinó context concret. Per exemple: vida privada n’hi ha prou amb no perjudicar altres ni violar els seus drets / vida pública cal considerar equitativament interessos de tots afectats
Avaluar accions per seves conseqüències = millor camí garantir assoliment principi de màxima felicitat (“la màxima felicitat per al màxim nombre de persones”)
Per Mill, felicitat = fi últim vida humana → tot el que fem, en última instància, ho fem per ser feliços Per demostrar que felicitat és realment únic desitjable per si mateix: criteri empirista: ● única prova que alguna cosa és desitjable - gent la desitgi ● que tothom desitja felicitat = fet observable Per tant, felicitat és bé per cada persona + felicitat general és bé conjunt persones També reconeix que persones desitgen altres coses (diners / poder / fama ) → totes aquestes coses formen part felicitat perquè les desitgem com a mitjans per assolir el nostre benestar
felicitat = fi últim vida huamana + bé suprem i consisteix en plaer i absència dolor, ho reforça amb argument: les persones volem i busquem repetir sensacions plaents i evitar doloroses