Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


John Stuart Mill – Apunts PAU, Apuntes de Historia de la Filosofía

Apunts esquemàtics i molt entenedors sobre el pensament de John Stuart Mill, centrats en el seu utilitarisme, la distinció entre plaers superiors i inferiors, les crítiques a l’utilitarisme i les seves respostes. Explicació clara, exemples i idees clau per dominar un autor essencial de Filosofia PAU. Perfecte per estudiar ràpid i assegurar una nota alta.

Tipo: Apuntes

2025/2026

Subido el 12/05/2026

alina-vasyliv-1
alina-vasyliv-1 🇪🇸

5 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
JOHN STUART MILL (1806-1873)
JOHN STUART MILL (1806-1873)
CONTEXT HISTÒRIC:
Mill continua l’empirisme (igual Hume): accepta tot coneixement prové experiència + rebutja idees innates +
defensa que moral i política s’han de basar fets observables, no principis abstractes
Diferències amb Hume:
- Mill creu ésser humà facultats superiors (intel.lectuals / morals / creatives)
- Felicitat no només plaer sensible sinó desenvolupament personal
ÈTICA UTILITARISTA DE MILL
Per Mill (igual que per Bentham) una acció és bona/correcta si promou la màxima felicitat per al màxim
nombre de persones i disminueix dolor persones afectades → implica tres idees clau:
1) eudemonisme : bé moral identifica amb felicitat
2) hedonisme : la felicitat = plaer i absència dolor
3) conseqüencialisme : el que importa conseqüències acció
PRIMERA CRÍTICA la primera crítica que es va fer a l’utilitarisme era que si la felicitat es identificava amb
plaer, la moral humana es converteix en una moral purament animada, centrada plaers corporals i groells
Mill afirma que no només s’ha de valorar la quantitat sinó que també la qualitat de coses. Per tant, NO tots
plaers tenen el mateix valor – fa una distincció entre:
plaers inferiors (corporals) : sensuals, físics, comparables amb animals no satisfan concepte
felicitat que és possible en ésser humà
(una persona pot tenir satifacció plena en totes necessitats corporals, però sentir-se infeliç)
plaers superiors (intel.lectuals i morals) : tipus plaer qualitivament distint i més valuós – relacionats
amb facultats més elevades ésser humà (sensibilitat estètica, intel.ligència i desig de saber,
sentiments morals) > superiors pq desenvolupen capacitats humanes més altes + fan possible vida
plenament humana + generen felicitat més profunda i estable
Per saber que els plaers superiors són millors aplica criteri empirista:
el millors jutges = persones que han experimentat ambdós tipus plaer + tenen capacitat d’autoobservació i
reflexió + oportunitats provar diferents formes vida → prefereixen vida plaers superiors (encara que comporti
més dificultats) + no canviarien seva intel.ligència/sensibilitat per vida de plaers corporals fàcils → motiu: la
dignitat humana associada al desenvolupament facultats superiors
Mill ho resumeix amb la seva famosa idea “és millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet”
Plaers superiors fan la vida més feliç perquè:
- permeten gaudir més coses
- donen profunditat i sentit existència
- ajuda a afrontar millor imperfeccions món
- fan felicitat més rica i humana
1
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga John Stuart Mill – Apunts PAU y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

JOHN STUART MILL (1806-1873)

JOHN STUART MILL (1806-1873)

CONTEXT HISTÒRIC:

Mill continua l ’empirisme (igual Hume): accepta tot coneixement prové experiència + rebutja idees innates + defensa que moral i política s’han de basar fets observables, no principis abstractes Diferències amb Hume:

  • Mill creu ésser humà facultats superiors (intel.lectuals / morals / creatives)
  • Felicitat no només plaer sensible sinó desenvolupament personal

ÈTICA UTILITARISTA DE MILL

Per Mill (igual que per Bentham) una acció és bona/correcta si promou la màxima felicitat per al màxim nombre de persones i disminueix dolor persones afectades → implica tres idees clau:

  1. eudemonisme : bé moral identifica amb felicitat
  2. hedonisme : la felicitat = plaer i absència dolor
  3. conseqüencialisme : el que importa conseqüències acció

PRIMERA CRÍTICA — la primera crítica que es va fer a l’utilitarisme era que si la felicitat es identificava amb plaer, la moral humana es converteix en una moral purament animada, centrada plaers corporals i groells

Mill afirma que no només s’ha de valorar la quantitat sinó que també la qualitat de coses. Per tant, NO tots plaers tenen el mateix valor – fa una distincció entre:

● plaers inferiors (corporals) : sensuals, físics, comparables amb animals → no satisfan concepte felicitat que és possible en ésser humà (una persona pot tenir satifacció plena en totes necessitats corporals, però sentir-se infeliç)

● plaers superiors (intel.lectuals i morals) : tipus plaer qualitivament distint i més valuós – relacionats amb facultats més elevades ésser humà (sensibilitat estètica, intel.ligència i desig de saber, sentiments morals) > superiors pq desenvolupen capacitats humanes més altes + fan possible vida plenament humana + generen felicitat més profunda i estable

Per saber que els plaers superiors són millors aplica criteri empirista: el millors jutges = persones que han experimentat ambdós tipus plaer + tenen capacitat d’autoobservació i reflexió + oportunitats provar diferents formes vida → prefereixen vida plaers superiors (encara que comporti més dificultats) + no canviarien seva intel.ligència/sensibilitat per vida de plaers corporals fàcils → motiu: la dignitat humana associada al desenvolupament facultats superiors

Mill ho resumeix amb la seva famosa idea “és millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet”

Plaers superiors fan la vida més feliç perquè:

  • permeten gaudir més coses
  • donen profunditat i sentit existència
  • ajuda a afrontar millor imperfeccions món
  • fan felicitat més rica i humana

JOHN STUART MILL (1806-1873)

SEGONA CRÍTICA — afirmava que felicitat impossible d’assolir i cal aprendre a viure renunciant-hi

Mill diu que aquesta afirmació parteix criteri erroni. Per ell, felicitat NO és un estat eufòria constant sinó una vida en què els moments de plaer predominen sobre els de dolor. Una vida feliç requereix:

  • minimitzar dolors + maximitzar plaers (especialment provenen facultats superiors)
  • desenvolupar una cultura intel.lectual + cultivar simpatia
  • diversificar plaers
  • combinar tranquil.litat i moments d’exaltació → trobar equilibri satisfactori

Segons Mill, infelicitat prové dues causes → manca culura intel.lectual + egoisme (només preocupar-se de nosaltres mateixos sense pensar ni buscar el bé comú) Sacrifici personal NO és un bé en si mateix – només valor moral si contribueix augmentar felicitat general. Si no redueix dolor dels altres ni millora benestar comú = sacrifici inútil

TERCERA CRÍTICA — utilitarisme = moral egoista perquè només buscava plaer propi

Mill insisteix interès personal ha de ser compatible interès general i principi utilitat no busca només felicitat de qui actua, sinó la de totes persones afectades acció → exigeix adoptar punt de vista imparcial + benvolent + universalista

Diu que aquest ideal NO cal aplicar manera absoluta sinó context concret. Per exemple: vida privada n’hi ha prou amb no perjudicar altres ni violar els seus drets / vida pública cal considerar equitativament interessos de tots afectats

Avaluar accions per seves conseqüències = millor camí garantir assoliment principi de màxima felicitat (“la màxima felicitat per al màxim nombre de persones”)

Per Mill, felicitat = fi últim vida humana → tot el que fem, en última instància, ho fem per ser feliços Per demostrar que felicitat és realment únic desitjable per si mateix: criteri empirista: ● única prova que alguna cosa és desitjable - gent la desitgi ● que tothom desitja felicitat = fet observable Per tant, felicitat és bé per cada persona + felicitat general és bé conjunt persones També reconeix que persones desitgen altres coses (diners / poder / fama ) → totes aquestes coses formen part felicitat perquè les desitgem com a mitjans per assolir el nostre benestar

felicitat = fi últim vida huamana + bé suprem i consisteix en plaer i absència dolor, ho reforça amb argument: les persones volem i busquem repetir sensacions plaents i evitar doloroses