¡Descarga Dret de l'Empresa i el Mercat: Apuntes para una Sociedad de Capital - Prof. Montserrat y más Apuntes en PDF de Derecho Administrativo solo en Docsity!
DRET DE L’EMPRESA I EL MERCAT
19 de febrer
CAS PRÀCTIC: Un negoci familiar
Objectius bàsics d’aprenentatge
Concepte d’empresari mercantil: té una doble planificació, empresari mercantil individual i empresari mercantil social, que revesteix la forma de personalitat jurídica i que són les societats. Dintre de les societats trobem les societats personalistes i les capitalistes.
Règim jurídic de l’empresari en el Codi de Comerç: aquest empresari fa una activitat empresarial a través d’una empresa (estudiar que s’entén per empresa). Aquest empresari suposem que inicialment és un empresari individual, que després constituirà una societat, vol constituir una societat, aquest fenòmen de constitució de la societat l’estudiarem a partir de les conseqüències que comporta l’atribució de la personalitat jurídica.
Quina societat farem servir? Art 122 del C.Comerç (concepte estrictu sensu).
Distingir responsabilitat de l’empresari i dels socis: art 1911 C.Civil
En aquesta familia a partir d’ara se’ls hi haurà de dir que hauràn de portar una contabilitat empresarial. Tenir sempre en compte l’objecte social de la societat, que molts cops determina el règim contable, així com el règim fiscal. Determina el futur del que pot fer la societat.
Si la societat es constitueix de manera plena mitjançant escriptura pública i inscripció al Registre Mercantil, estarem dotant a la societat de personalitat jurídica. Qué es el RM, quina funció compleix, qué vol dir el principi de formalitat material i formal, que es el RM Central, quina funció fa, etc.
Pactes parasocials: pactes que fan els socis en una societat i que no s’integren dins els estatuts de la societat. Serveixen moltes vegades per evitar que determinades persones entrin a la societat.
Estatut d’una societat: regula el règim intern d’una societat.
Objectius
- Règim jurídic d’empresari mercantil: individual i social.
- Qué és l’empresa, diferència empresa i empresari, diferència entre empresa i societat.
- Atributs de la persona jurídica.
- Responsabilitat de l’empresari i dels socis.
- Trets essencials del règim de comptabilitat de l’empresari.
- Registre Mercantil
6 de març
Empresari individual o persona física i també empresari social o persona jurídica marquen el règim jurídic de l’empresari mercantil.
Empresari individual, art 4 CCom: requereix ser major d’edat i tenir la lliure disposició sobre els seus béns. Els menor emancipats no tindran plena capacitat per obrar en el marc jurídic. Ademés requereix que l’activitat es faci de manera habitual i profesional.
Empresari social: les societats s’hauran d’inscriure necessariament al Registre Mercantil, que és un registre públic que dóna publicitat a les societats existents.
El Registre Mercantil té dos instruments principals, la nota simple informativa i la certificació registral. Diferència? Quan volem acreditar fets ho fem mitjançant la certificació registral. La seu del Registre Mercantil la trobem en cada capital de provincia (registre central), ademés d’algunes altres localitats que també el tenen (registre mercantil territorial). Quan volem sapiguer el contingut íntegra d’una inscripció al Registre territorial ja que el Registre Central fa la funció de síntesi dels registres mercantils territorials, únicament té la síntesi de la inscripció.
Sistema del registre mercantil qué es en fulla real o fulla personal? De fulla personal ja que es basa en l’empresari que s’inscriu. Si volem constituir una societat primer haurem d’escollir el nom de la societat, la funció del Registre serà en aquest cas de certificació negativa, que determinarà que no hi ha cap altre societat que tingui la mateixa denominació social, si no tenim aquesta certificació negativa no podrem constituir la societat.
Com es constitueix la societat? Requisit de forma i de publicitat. Forma: escriptura pública. Publicitat: inscripció al Registre Mercantill.
Societats mercantils que es poden constituir a Espanya? (art 122 CCom) – Les formes societaries que son numerus clausus son aquestes: societat col·lectiva, comanditària simple, limitada, anónima, comanditària per accions. Les dues primeres son societats personalistes que es troben regulades al CComerç mentre que la resta son societats capitalistes que estan regulades al Text Refós de la Llei de Societats de Capital.
Diferència principal entre societat personalista i de capital? En les societats personalistes els socis tenen responsabilitat ilimitada, mentre que en les de capital tenen la responsabilitat limitada al capital que han aportat. Aquesta no responsabilitat del soci fa que la major part d’activitats empresarials els agents es decantin per constituir societats de capital, d’aquesta manera només arrisquen el capital aportat, que a partir d’ara anomenarem capital de risc. Qui és l’empresari? La societat, no els socis individualment. Com desenvolupa la seva activitat? A través d’una empresa que intervé en el mercat mitjançant la producción o donant un servei. Art 1911 CCe, principi de responsabilitat patrimonial universal, això qualsevol societat, totes.
Contabilitat de l’empresari, Art 25 CComerç: empresari pot tenir dues formes, individual o social, en ambdos casos, l’empresari, comerciant o societat, té un estatut jurídic que regula la seva activitat. En aquest règim jurídic propi desenvolupat en el CComerç, una de les parts fonamentals és el que fa referencia a la contabilitat de l’empresari.
publicat en el BORME, és molt important a efectes de prova. Obviament si el tercer no és de bona fe, els efectes d’inscripció en el BORME no produiran efectes, és sempre per al tercer de bona fe.
En segon lloc, l’estatut jurídic de l’empresari, individual o social, és el bloc de la comptabilitat empresarial. Amb la comptabilitat empresarial s’està protegint l’interès públic, en interès de les persones que tenen que fiar-se de les dades que apareixen publicades referents a la comptabilitat dels empresaris.
Característica principal de les societats de capital: els socis no responen dels deutes de la societat amb el seu patrimoni, per lo tant, hi ha un interès públic evident amb el que el patrimoni social sigui un patrimoni real, efectiu i correctament dotat, ja que és la principal garantia de la persona jurídica.
L’instrument comptable més important és el Compte de Pèrdues i Guanys. Importancia del control dels documents comptables, la manera de comptabilitzar té conseqüències.
20 de marzo
L’empresa com a negoci jurídic
Estat espanyol no regula la transmissió d’empreses, hi ha gent que considera que l’empresa com a conjunt no és transmissible, que s’ha de transmetre element per element.
En tot cas, val la pena plantejar-se lo següent: l’empresari titular de l’empresa tindrà un patrimoni, aquest patrimoni està format per un Actiu i un Passiu + Patrimoni net. Quan parlem de transmetre l’empresa en abstracte vol dir que haurem de transmetre tot el conjunt de relacions jurídiques actives i passives que configuren l’empresa. Pero no estem transmetent la condició d’empresari, sinó l’empresa. Aleshores, dins un patrimoni empresarial, a l’actiu tindrem béns i drets, al passiu les obligacions enfront a tercers. En un contracte de compraventa d’empresa quins serien els elements significatius que tindríem en compte:
- Relacions en les quals hi ha una posició creditora, com es poden transmetre. La transmissió de crèdits requerirà el conveni de les parts i que es notifiqui al deutor (art 347 CCom). Si la notificació al deudor s’ha fet correctament, quan el deudor hagi de fer front a l’obligació, haurà de fer-ho a al nou adquirent del crèdit. Art 1205 CCe: tota novació que comporti el canvi de deutor requereix el consentiment del creditor.
- Contactes de l’empresa amb tercers: al OJ no tenim una regla expressa de cessió de contractes. Aquesta empresa, si es transmet i tenia l’obligació de complir una sèrie de contractes es trobarà que anunciem que hi posem a una altra persona, transmetem al contracte i l’obligat serà una altra persona. Per lo tant, s’haurà de pacte cas per cas aquesta cessió de contractes, la part contractant no es pot imposar a l’altra part sense consentiment de l’altra. Obviament hi ha excepcions: - Cessió automàtica si transmetem una empresa l’element més important son els treballadors. Qué diu l’estatut dels treballadors? El nou empresari es té que subrogar en la posició jurídica del nou empresari, en qualsevol tipus d’operació. - Cessió automàtica en el contracte d’agencia: si mor l’empresari principal, el fet de que mori l’empresari no vol dir que s’extingeixi el
contracte d’agencia, les persones que ocupen la posició jurídica de l’empresari estaran obligats igual que ho estava aquest.
- Contracte d’assegurança: quan es transmet el bé assegurat, es notifica a la companyia, i el nou adquirent ocuparà el lloc de la part assegurada
Preceptes: 44 ET, 27 Contracte d’agencia, 34 Llei de contracte d’assegurança.
- Ademés d’aquestes causes hi ha un altre element molt important que no està regulat. Si transmeto una empresa i la part venedora de l’empresa després es posa a fer competència a la empresa que ha venut – Prohibició de competència, que és una obligació negativa de no fer competència. En molts casos suposa que les operacions no es facin, perquè fa que la part venedora durant X temps (de 1 a 5 anys) no pugui realitzar aquella activitat econòmica. Lo aconsellable és fer un pacte de prohibició de competència, que buscarà un equilibri entre les parts, però si aquest pacte no s’ha fet, tenim possibilitats en el OJ per tal de que la part compradora pugui exigir a la venedora una obligació de no competència? Art 57 CComerç i 250 CCe.
Arrendament d’empresa
En que es diferencia de l’arrendament de local de negoci?
- Arrendament d’empresa: arrendament de conjunt d’elements organitzats que constitueixen una empresa per fer una activitat económica. No tenim com a precepte la LAU, tenim el principi d’autonomia de contracte entre les parts. L’empresari és l’arrendatari, però aquest arrendatari té unes obligacions: - Actuació amb la diligència deguda. - Un cop s’hagi acabat el contracte, per la causa normal d’extinció, té l’obligació de restitució. Obviament això té la seva importancia pel següent: pensem un restaurant petitet de 50 taules pot generar en manteniment 100.000 euros, aquí està el deure de reparar les coses necessaries per l’activitat. Qui els pagarà? L’arrendador té l’obligació de deixar que el rendatari gaudeixi de la cosa arrendada. Aleshores és quan entra la discussió. Cada reparació s’haurà de notificar a l’arrendatari, és aleshores quan arrendador i arrendatari hauran de pagar a càrrec de qui van aquests gastos.
- Arrendament de local de negoci
- Usdefruit d’empresa: l’usdefruit és un dret real, té capacitat per fer un contracte d’arrendament, a diferencia de l’arrendatari, que no és cap dret real. En el cas de l’usdefruit d’empresa es discuteix que pugui haver-hi un usdefruit unitari sobre l’empresa. A la praxis es veuen molt pocs cops, és evident que si es dona l’empresari seria l’usufructuari, que tindrà que respondre.
- Transmissió mortis causa de l’empresa: és més problemática quan hi ha successió d’empresari individual, no quan és una societat. Mirar breument:
- Societat limitada nova empresa
- Pactes successoris a Catalunya
Com iniciar l’estudi, normativa comunitaria o estatal? Iniciar per la comunitaria, perquè l’estatal es basa en aquesta.
Abús de posició de domini (art 2 Ley 15/2007): sancionat jurídicament. Per exemple, el fet que hi hagi una posició de domini en el sector de refrescos per cocacola, no té perquè ser sancionat, ja que es una posició de domini, no un abús. La dificultat intrínseca és que s’ha de conèixer bé el mercat al que afecta. El fet de que hi hagi un monopoli sobre aquell mercat, vol dir que sempre hi haurà abús? No, però hi ha moltes més possibilitats de que hi pugui haver-hi. Igualment passa amb l’oligopoli, ja que és molt temptador impedir que hi hagi competència efectiva en el mercat.
Artículo 2 Abuso de posición dominante
“1. Queda prohibida la explotación abusiva por una o varias empresas de su posición de dominio en todo o en parte del mercado nacional.
- El abuso podrá consistir, en particular, en:
- a) La imposición, de forma directa o indirecta, de precios u otras condiciones comerciales o de servicios no equitativos.
- b) La limitación de la producción, la distribución o el desarrollo técnico en perjuicio injustificado de las empresas o de los consumidores.
- c) La negativa injustificada a satisfacer las demandas de compra de productos o de prestación de servicios.
- d) La aplicación, en las relaciones comerciales o de servicios, de condiciones desiguales para prestaciones equivalentes, que coloque a unos competidores en situación desventajosa frente a otros.
- e) La subordinación de la celebración de contratos a la aceptación de prestaciones suplementarias que, por su naturaleza o con arreglo a los usos de comercio no guarden relación con el objeto de dichos contratos.
- La prohibición prevista en el presente artículo se aplicará en los casos en los que la posición de dominio en el mercado de una o varias empresas haya sido establecida por disposición legal.”
Les autoritats europees vetllan perquè el consumidor tingui el mateix producte al millor preu, per això és tan important el dret de la competència. Si no defensem la lliure actuació dels mercats econòmics no hi haurà una competència real, i si no hi ha competència els preus seran els més alts.
El fet que hi hagi competència efectiva fa que els productes siguin més bons i a preus més raonables. Exemple: cada vegada hi ha més vins a millor preu, tot això gracies a la competència efectiva.
15 de maig
Examen: entra dret de patents i marques.
- Llicencies de ple dret, contractuals (exclusiva i sense exclusiva), i llicencies obligatòries.
DRET DE PATENTS
La patent és un conjunt de drets exclusius garantits per un govern o autoritat a l'inventor d'un nou producte (material o no material) susceptible de ser explotat industrialment per al bé del sol·licitant de tal invenció (com a representant) durant un espai limitat de temps (generalment vint anys des de la data de presentació de la sol·licitut) i per a mantenir-la en vigor cal pagar taxes anuals a partir de la seva concessió.
Qué passa si algú fa un descobriment en horari de treball, de qui serà la patent? Problemàtica de les patents laborals. Els casos clars no presenten problemas quan això s’ha previst dins el contracte, és a dir, quan en el contracte es diu que és investigador d’aquella marca. (patents mixtes)
Diferència dret d’autor i patent.
Patent dependent: aquella que necessita a una altra per desenvolupar la seva pròpia activitat. Ex: inventem una maquina però aquesta patent depèn d’una altra sèrie de patents.
Llicencia: quan un invent pot ser explotat per una altra persona. Permet multiplicar els Beneficis. Mecanisme contractual que permet al titular de la patent fer arribar la seva activitat inventiva.
El titular està obligat a exercitar la patent un cop inscrita o la pot deixar inactiva?
Si nosaltres tenim una patent i la inscrivim i obtenim la patent espanyola i la comunitària, un cop inscrita, negociem i permetem l’explotació d’aquesta per un fabricant. Aquest fabricant, que explota la patent, es posa a comercialitzar-la dintre del territori de la UE. Però nosaltres només volíem que l’explotés dins un país determinat. (Estudiar en relació amb l’agotament del dret de patent)
Procediments d’inscripció de la patent:
- General
- Especial Diferencia: quina és la novetat i activitat inventiva de l’invent que volem patentar? Si es novedosa, sens dubte, podem anar pel procediment especial d’inscripció. Aquest ens examinarà la novetat inventiva a nivell mundial, garantia de que el nostre invent té aquestes capacitats. Si no és tan transcendent però creiem que pot ser patentat, per la vía del procediment general (té menys reconeixement, ja que cap expert independent ha fet anàlisis profunt de l’invent).
Pots convertir la patent en un model d’autoritat, es pot modificar la sol·licitut, abans de no tenir res. Millor la protecció de 10 anys que no tenir res.
Lo dels 20 anys (patent) desde quan es conta? Des del moment de la sol·licitut amb lo qual el termini és menor de 20 anys.
Reivindicacions de la patent és diferent a l’explicació de la mateixa. Lo que realment és important son les reivindicacions. (art 26 de la llei de patents).
