¡Descarga L'equilibri del mercat y más Apuntes en PDF de Microeconomía solo en Docsity!
1.1.- L’equilibri del mercat
Mercat Mecanisme d’assignació de recursos. El sistema de preus regeix els intercanvis
Funcionament: Model de l’oferta i la demanda
(1) La corba de demanda representació gràfica que mostra la quantitat d’un bé o servei que els consumidors
estan disposats a comprar per cada nivell de preus.
*La llei general de la demanda corba de demanda amb pendent negativa.
*Desplaçaments de la corba de demanda
- Cap a la dreta Augmenta la quantitat demandada per cada nivell de preu. Si ↑ Renda quan el bé és normal / Si ↓ Renda quan el bé és inferior Si ↓el preu d’un bé complementari / Si ↑ el preu d’un bé substitutiu Augmenten les preferències Expectatives positives respecte el bé
- Cap a l’esquerra Disminueix la quantitat demandada per cada nivell de preu. Si ↓ Renda quan el bé és normal / Si ↑ Renda quan el bé és inferior Si ↑ el preu d’un bé complementari / Si ↓ el preu d’un bé substitutiu Disminueixen les preferències Expectatives negatives respecte el bé
Corba de demanda de mercat: Suma de les demandes individuals per cada preu
(2) La corba d’oferta representació gràfica que mostra la quantitat d’un bé o servei que els individus estan
disposats a vendre per cada nivell de preus.
* Normalment la corba d’oferta té pendent positiva Davant un preu més alt, les empreses/individus estan
disposades a vendre una major quantitat.
*Desplaçaments de la corba d’oferta
- Cap a la dreta Augmenta la quantitat oferta per cada nivell de preu. Si ↓ el preu dels inputs o factors productius. Si hi ha una millora tecnològica. Milloren les expectatives respecte el bé
- Cap a l’esquerra Disminueix la quantitat oferta per cada nivell de preu. Si ↑ el preu dels inputs o factors productius. La tecnològica s’ha tornat obsoleta. Empitjoren les expectatives respecte el bé
(3) Equilibri
Un mercat està en equilibri quan el nivell de preus permet igualar la quantitat demandada i oferta. Gràficament és el punt d’intersecció de la corba de demanda i d’oferta.
- Si el preu fos superior al de l’equilibri Excés d’oferta o excedent
- Si el preu fos inferior al de l’equilibri Excés de demanda o escassetat
Estàtica comparativa: Donat el punt d’equilibri, cóm es modifica si es desplaça la corba de demanda o d’oferta
- davant un augment de la demanda pugen la quantitat i preu d’equilibri
- davant un augment de l’oferta disminueix el preu d’equilibri i augmenta la quantitat d’equilibri.
A
B B
Cd A q
p dp
dq iacióporcentualdelpreuB
iació^ porcentualdelaquantitatdemandadaA var
var
Bens substitutius Positiu Signe Bens complementaris Negatiu
(3) Elasticitat renda sensibilitat de la quantitat demandada davant canvis de la renda
q
R dR
dq iacióporcentualdelarenda
d iacióporcentualdelaquantitatdemandada R ^ var var
Bens normals Positiu Bens de primera necessitat 0< dR < Signe Valor Bens inferiors Negatiu Bens de luxe Rd >
(4) Elasticitat preu de l’oferta sensibilitat de la quantitat oferta davant canvis del preu
O
O O R (^) q
p dp
dq iacióporcentualdelpreu iació^ porcentualdelaquantitatoferta var var
Generalment l’elasticitat preu de l’oferta és positiva
-- ∞ Perfectament elàstica -- (corba d’oferta horitzontal) Oferta elàstica Valor 1 Unitària ---- (en termes absoluts) Oferta inelàstica -- 0 Perfectament inelàstica -- o rígida (corba d’oferta vertical)
Depèn: disponibilitat de factors de producció i del temps
1.2.- Eficiència
Assignació eficient Maximitza l’excedent total. Aprofitament òptim dels recursos escassos S’aconsegueixen els guanys més elevats per la societat
Normalment s’assoleix l’assignació eficient en l’equilibri competitiu. Demostració: comparant l’excedent total amb assignacions alternatives
Justificació: (1) El mercat assigna el consum d’un bé als compradors potencials que valoren més el bé (major disponibilitat a pagar) (2) El mercat assigna les vendes als venedors potencials que valoren més el dret a vendre el bé (menor cost) (3) El mercat assegura que les transaccions son mútuament beneficioses (4) El mercat assegura que no es perd cap transacció que seria mútuament beneficiosa
Eficiència en el sentit de Pareto (Òptim de Pareto) No existeix cap altra assignació de recursos que permeti millorar a algú sense empitjorar com a mínim a algú altra. Qualsevol canvi que beneficiés a una personal perjudicaria, almenys, a una altra.
Les assignacions eficients impliquen: a) que no hi ha malbaratament de recursos b) les transaccions satisfan plenament les preferències del consumidors c) l’aplicació dels recursos i la combinació de productes és tal que qualsevol altra no satisfà ni les necessitats de les empreses ni les preferències dels consumidors.
1.3.- Equitat
Una assignació eficient no té per que ser equitativa, distribuir equitativament els recursos.
Eficiència versus equitat Exemple: els impostos Per que els impostos siguin justos, han de complir dos principis: (1) Principi del benefici les persones que es beneficien de les despeses públiques han de suportar una major càrrega del impost (2) Principi de la capacitat de pagament les persones amb major capacitat haurien de pagar més impostos.
El impost més eficient: quantia fixa (no distorsiona els incentius dels individus) El impost més just: progressiu, però com que distorsiona els incentius dels individus no és just.
La corba de Lorenz Mètode estadístic per conèixer cóm està distribuïda la renda Mostra la quantia de la renda total que correspon relativament a diferents individus o grups socials Índex de desigualtat o Eix vertical: Percentatge de renda en sentit acumulat o Eix horitzontal: Percentatges de la població Per tan: o La diagonal és la línea d’equidistribució o Qualsevol punt per sota la diagonal desigualtat o Com més allunyada estigui la corba de la recta més gran és la desigualtat
El criteri del Maximin de Rawls o No és eficient un repartiment igualitari, cal introduir incentius morals per l’esforç i l’assumpció de riscos o S’han de tractar millor els que estan en situació pitjor (maximitzar la renda mínima) transferint renda dels rics als pobres augmenta el benestar de la societat. o Persisteix la desigualtat mitjançant aquest mètode però amb un nivell més suau.
1.4.- Les intervencions de l’Estat
Quan els mercats no assignen eficientment els recursos errades del mercat el mercat no és eficient
Control de preus : Regulació de preus establint un límit superior, preu màxim, o un límit inferior, preu mínim.
(1) Preus màxims
- Només té efecte si Pmàxim < Pequilibri
- Genera escassetat excés de demanda.
- Assignació ineficient de recursos entre compradors
- Incentiva la creació de mercats negres: per tal d’evitar les restriccions sobre el preu. Ineficiència de la política: ↑ Excedent del consumidor < ↓ Excedent del productor ↓ Excedent total
(2) Preus mínims
- Només té efecte si Pmínim > Pequilibri
- Genera excedent excés d’oferta.
- Assignació ineficient de recursos entre venedors
- Incentiva activitats il·legals Ineficiència de la política : ↓ Excedent del consumidor > ↑ Excedent del productor ↓ Excedent total
p A O pmin p* B C D qd qo q Excés d’oferta
Els aranzels
o Sense comerç preu d’autarquia punt d’intersecció de l’oferta i la demanda o Amb lliure comerç : pinternacional ≠ pautarquia (1) Si el pinter < pautarquia el país serà importador
p O
A
paut B C pintern D D
qo qd Importacions
↑ Excedent del consumidor : B + C ↓ Excedent del productor: B Per tan amb comerç ↑ Excedent total: C
Guanys nets del comerç internacional
(2) Si el pinter > pautarquia el país serà exportador
p
A O
Pinter B C paut D D
qd qo Exportacions
↑ Excedent del productor : B + C ↓ Excedent del consumidor: B Per tan amb comerç ↑ Excedent total: C
o Efectes d’un aranzel
Aranzel impost indirecta que grava les importacions Augmenta el preu internacional Disminueix les importacions Genera ineficiència
1.5.- Les errades del mercat
Quan els mercats no assignen eficientment els recursos errades del mercat el mercat no és eficient
Errades de mercat:
(1) Mercats que no son de competència perfecta (2) Bens públics bens que per la seva pròpia naturalesa no és adequada la gestió a través del mercat (3) Externalitats les accions dels individus tenen efectes col·laterals sobre el benestar d’altres individus que els mercats no tenen en compte.
Béns públics
No excloents l’oferent no pot evitar que sigui consumit per la gent que no paga. Els béns públics No rivals més d’una personal pot consumir la mateixa unitat del bé al mateix temps
- Com que son béns no excloents problema del free-rider els consumidors no voldran pagar pel bé i s’aprofitaran dels que si paguen cap empresa ho voldria produir producció ineficientment baixa
- Com que son béns no rivals el cost marginal d’una unitat addicional és zero el consum es ineficientment alt
(1) Funció de demanda d’un bé públic
Per la compra d’un bé privat els preus determinen la demanda La demanda de mercat d’un bé privat : suma horitzontal del conjunt de demandes individuals En els bens públics nos s’han de pagar directament per a la determinació de la demanda serà rellevant la quantitat, no el preu La demanda d’un bé públic: suma vertical de les demandes de tots els usuaris.
(2) Quantitat òptima d’un bé públic
Oferta d’un bé públic determinada pels costos de subministrament
Quan s’igualen la demanda i oferta de bé públic provisió òptima Important: el bé públic és gratuït els impostos són el recurs de l’estat per finançar el cost de producció.
Anàlisis cost-benefici: estimar el ingrés i el cost marginal social de proveir un bé públic difícil calcular el ingrés marginal social (quan estarien disposats a pagar). Problema del paràsit: dirien que estarien disposats a pagar més del que realment voldrien per que els hi proveïssin una major quantitat provisió ineficient (excessivament alta).
Béns comuns: Son rivals però no excloents. Exemple: aigua neta, els peixos, mobiliari urbà.... Problema: crea sobreexplotació paral·lelisme amb les externalitats negatives Cost marginal individual < Cost marginal social
Externalitats
Quan l’equilibri de mercat no recull tots els costos i beneficis que genera es produeixen les externalitats Cost extern cost que un individu o una empresa imposa a d’altres sense que aquests rebin res a canvi Ingrés extern ingrés que els individus o les empreses proporcionen a d’altres sense rebre res a canvi
(1) Externalitats negatives Generen costos externs Cost social > Cost privat quantitat produïda excessiva del que seria socialment desitjable.
(2) Externalitats positives Generen ingressos externs Ingrés social > Ingrés privat quantitat produïda insuficient del que seria socialment desitjable
Tema 2.- El consumidor
Teoria de la conducta del consumidor Cóm actua el consumidor per satisfer les necessitats en funció dels recursos que disposa
Disponibilitat – Preferències
2.1.- La restricció pressupostaria
Cistella de consum conjunt de tots els bens i serveis que consumeix un individu.
El cost d’una cistella de consum no pot excedir la renda tota del consumidor conjunt pressupostari: conjunt de possibilitats de consum que depèn de la renda, R , i del preu del bens, px, py.
px x + py y ≤ R
Supòsits: (1) No hi ha estalvi px x + py y = R (2) Tots els béns son divisibles
y
R/py
A B C
R/px x
La restricció pressupostaria es pot expressar algebraicament
x = - (py/px) y + (1/px) R
o Recta de balanç equació que indica les diferents combinacions de béns que el consumidor por obtenir segons la
renda disponible i donats els preus dels béns.
- Pendent de la recta de balanç cost d’oportunitat d’un bé en termes de l’altre.
Desplaçaments de la Recta de Balanç
(1) Variacions de la renda desplaçament paral·lel de la recta de balanç (2) Variacions dels preus canvia la pendent
y Augmenta la renda y Augmenta bé normal el preu del bé x
x x Ro < R 1 px0 < px
o La Relació Marginal de Substitució
Indica la proporció en què el consumidor està disposat a bescanviar un bé per un altre, sense canviar la seva satisfacció pendent de la corba d’indiferència
UM y
UM x
y
U
x
U
y
RMS x U arg
arg
Corbes d’indiferències convexes, béns regulars RMS decreixent a major quantitat consumida d’un bé, menys estarà disposat a renunciar de l’altre bé, per mantenir la mateixa utilitat.
- Casos extrems en funció de la naturalesa dels béns:
(a) Perfectament substitutius corbes d’indiferència línees rectes, RMS constant (b) Perfectament complementaris corbes d’indiferència angles rectes, RMS no definida (c) Béns neutrals corbes d’indiferència horitzontals (d) Béns en contrast corbes d’indiferència amb pendent positiu.
2.3.- L’equilibri del consumidor
Corba d’indiferència diferents combinacions de béns que reporten la mateixa satisfacció Recta de balanç cistelles abastables d’acord amb el pressupost i el preu dels béns
Conjuntament Equilibri del consumidor
L’elecció òptima el consumidor maximitza les preferències en funció de la renda que disposa punt de tangència de la corba d’indiferència més allunyada de l’origen i la recta de balanç
RMS = px / py
pendent de la corba d’indiferència = pendent de la recta de balanç
o Casos extrems:
(1) Substitutius perfectes si RMS = px / py no es pot predir quina cistella escollirà el consumidor de totes les cistelles de la recta de balanç si RMS ≠ px / py només escollirà x o només y solucions cantonada
(2) Complementaris perfectes sempre consumirà els béns amb la mateixa proporció amb independència dels preus relatius.
