l'ésser humà primer de batx, Apuntes de Filosofía

¡Descarga l'ésser humà primer de batx y más Apuntes en PDF de Filosofía solo en Docsity! L'ÉSSER SS SN 40d  Quines característiques defineixen als éssers humans? Podem reduir l’ésser humà a una sola dimensió? Com influeixen els factors biològics i socials en la realitat humana? TRETS CARACTERÍSTICS DE l’Homo sapiens El model neodarwinista diu que dins de cada espècies hi ha uns individus que són més aptes que la resta per sobreviure i reproduir-se, ja que certes mutacions genètiques fan que estiguin més preparats de cara a la lluita per l'existència. En el cas de la nostra espècie, el procés d'hominització és el resultat de les transformacions que es van produir i que porten dels primers homínids a l’humà actual. Les primeres transformacions van ser: • Bipedisme, per tant, alliberament de les mans per poder fabricar i usar eines. • Reducció de la mandíbula, per tant, més espai perquè el cervell es fes més gran. • Llenguatge i intel·ligència abstractiva (raonar, imaginar, autoconsciència...). • Relacions socials que abasten i perduren més enllà del necessari per la supervivència. Som éssers naturals però també culturals. Tenen consciència els animals no humans??? Som tan únics els humans??? • Descartes (1596-1650) estava convençut que els animals no eren més que coses, mentre que Jeremy Bentham (1748-1832), defensava de la seva capacitat de sentir. • La ciència ha donat i continua donant la raó a Bentham: els estudis i investigacions duts a terme, tant des del punt de vista biològic com de comportament, posen en relleu les capacitats de la resta d’espècies, comunicatives i emotives. • El juliol de 2012, un grup de neurocientífics (entre els quals Stephen Hawking), va proclamar a la Universitat de Cambridge una Declaració sobre la Consciència en què s’afirma que els animals no humans sí tenen consciència, rebutjant les anteriors hipòtesis segons les quals això no era possible en no tenir neocòrtex: «El pes de l’evidència indica que els humans no són els únics que posseeixen els substrats neurològics necessaris per generar consciència. Aquesta afirmació resulta un cop baix per al nostre antropocentrisme mil·lenari. ENTRE LA NATURA I LA CULTURA El que «entenem» per ser home o dona, masculí o femení, és una construcció social, un conjunt d’idees, rols i estereotips que cada cultura associa a unes determinades característiques del cos, les sexuals. Gènere * Els estereotips són imatges mentals i construccions socioculturals sense base científica, fruit de l'herència cultural, d'opinions i prejudicis sobre determinades persones. Simplifiquen la realitat. Sexe Fins i tot en qüestions tan aparentment biològiques com el fet de definir un home o una dona, l’aspecte cultural té un pes molt important: La filòsofa francesa Simone de Beauvoir (1908-1986) fa referència aquesta qüestió al seu llibre El segon sexe (1949), on afirma: «no es neix dona, s’arriba a ser-ho» No és el cos amb el qual neix, diu, el que determina el que s'espera d’una dona, o la manera com ella mateixa es veu, sinó l’educació que ha rebut des de ben petita per part del seu grup social. I el mateix és aplicable als homes.  Reivindica la necessitat de recuperar el poder sobre el propi cos i sobre el tipus de persona que cadascú vol ser.  Reivindicació en què es basa el moviment feminista i de la lluita dels col·lectius LGTBI. UNA DEFINICIÓ DE LA CULTURA [La cultura és] un tot complex que inclou el co- neixement, les creences, Uart, la moral, el dret, els costums, i qualssevol altres habits i capacitats adquirits per Uésser humá. La situació de la cultura en les diverses societats de l'especie humana, en la mesura que pot ser investigada segons principis ge- nerals, és un objecte apte per a Uestudi de les lleis del pensament i l'acció humana. Edward TYLOR: La cultura primitiva (trad.). 4. Com defineix l'autor el que és la cultura? - La tecnologia va aparèixer com un mitjà d’adaptació de l’Homo sapiens al medi. Al darrers anys ha avançat tant que ens obre molts interrogants sobre el futur de la nostra espècie, ja que, cada vegada més ens acosta a la màquina. - Podem aprofitar els avenços tecnològics per millorar les nostres capacitats (ulleres, fer servir bastó...). Tot i així, actualment intervenim en els processos naturals i sembla que no tenim límit: Quants implants, xips, etc. podem arribar a tenir al nostre cos sense deixar d’ésser humà? Quina barreja entre màquina i animal es convertirà la nostra espècie? - Existeixen desigualtats socials, per tant, existeix el que podríem anomenar una «selecció socioeconòmica»: en aquest món capitalista i globalitzat, els més aptes ja no són els més forts físicament, sinó el que tenen accés als recursos econòmics.