Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


LA BIOSFERA, Ejercicios de Biología

Asignatura: Biología, Profesor: , Carrera: Biologia, Universidad: UIB

Tipo: Ejercicios

2017/2018

Subido el 26/04/2018

al234
al234 🇪🇸

2 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
LA BIOSFERA
1. Definir un ésser viu
La biologia es el camp de la ciència que estudia els essers vius i inclou el conjunt de
disciplines relatives als organismes i els processos de la vida. L’escala d’estudi va des de
els subcomponents biofísics fins els sistemes complexes. Esser viu. Sistema obert i complex
allunyat de l’equilibri que descendeix d’un ancestre comú originat fa uns 4000.10 6 anys que
te les propietats següents: format per una cèl·lula o mes i aïllada per una membrana del
medi exterior, inclou informació genètica que permet la replicació i l’evolució, que pot obtenir
energia del medi i utilitzar-la en el manteniment, la reproducció i la regulació homeostàtica
del seu medi intern.
2. Que entenem per equilibri i estabilitat en física i termodinàmica
Entenem com a sistema obert quan hi ha intercanvi de matèria i energia entre el medi i el
sistema. Entenem els sistemes tancats quan sols hi ha intercanvi d’energia entre el medi i el
sistema. Entenem com a sistemes aïllats quan no hi ha cap tipus d’intercanvi. Exemples: La
vida és un bon exemple de sistema obert, desequilibrat però estabilitzat. Un rellotge de
corda és un bon exemple de sistema tancat, ja que disposa d’una font d’energia i queda
tancat a un intercanvi de matèria, com la Terra. Finalment un recipient tipus termo seria un
exemple que s’aproxima a la idea de sistema aïllat. Equilibri: quan no hi ha cap tipus de
intercanvi energètic, per tant sense canvis, homogeneïtat màxima. En els organismes i
sistemes vius aquest estat està representat per la mort, el final d’una reacció. Estabilitat:
quan una situació es manté en estat estacionari o amb modificacions que no alteren
significativament les condicions immediates anteriors, per tant produeixen processos no
caòtics, d’estabilitat estructural.
Aquesta imatge representa el Big
Bang, un punt d’inici de tot. En
aquest punt tot es matèria i no
passa res, no hi ha sentit del
temps i res canvia.
Per altra banda un univers on no
hi ha res.
L’univers actual es una mezcla de
tot dos, una interacció de la
materia amb l’energia. Aquesta
interacció te una informació, un
recorregut neuronal.
Els objectes que tenen vida, presenten:
-Forma complexa i elements materials per a conformar-la-.Precisen d’un flux d’energia per
a mantenir-se-
-Necessitat de relacionar-se amb el medi
-El conjunt de coses que diem que tenen vida realitzen una sèrie de funcions com:
excitabilitat, metabolisme, reproducció, creixement, evolució.
-S’ha de remarcar que el conjunt d’estructures i funcions té unes propietats superiors a les
dels elements que les formen. Sistemes complex tenen propietats emergents superiors a la
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga LA BIOSFERA y más Ejercicios en PDF de Biología solo en Docsity!

LA BIOSFERA

  1. Definir un ésser viu La biologia es el camp de la ciència que estudia els essers vius i inclou el conjunt de disciplines relatives als organismes i els processos de la vida. L’escala d’estudi va des de els subcomponents biofísics fins els sistemes complexes. Esser viu. Sistema obert i complex allunyat de l’equilibri que descendeix d’un ancestre comú originat fa uns 4000.10 6 anys que te les propietats següents: format per una cèl·lula o mes i aïllada per una membrana del medi exterior, inclou informació genètica que permet la replicació i l’evolució, que pot obtenir energia del medi i utilitzar-la en el manteniment, la reproducció i la regulació homeostàtica del seu medi intern.
  2. Que entenem per equilibri i estabilitat en física i termodinàmica Entenem com a sistema obert quan hi ha intercanvi de matèria i energia entre el medi i el sistema. Entenem els sistemes tancats quan sols hi ha intercanvi d’energia entre el medi i el sistema. Entenem com a sistemes aïllats quan no hi ha cap tipus d’intercanvi. Exemples: La vida és un bon exemple de sistema obert, desequilibrat però estabilitzat. Un rellotge de corda és un bon exemple de sistema tancat, ja que disposa d’una font d’energia i queda tancat a un intercanvi de matèria, com la Terra. Finalment un recipient tipus termo seria un exemple que s’aproxima a la idea de sistema aïllat. Equilibri: quan no hi ha cap tipus de intercanvi energètic, per tant sense canvis, homogeneïtat màxima. En els organismes i sistemes vius aquest estat està representat per la mort, el final d’una reacció. Estabilitat: quan una situació es manté en estat estacionari o amb modificacions que no alteren significativament les condicions immediates anteriors, per tant produeixen processos no caòtics, d’estabilitat estructural.

Aquesta imatge representa el Big Bang, un punt d’inici de tot. En aquest punt tot es matèria i no passa res, no hi ha sentit del temps i res canvia.

Per altra banda un univers on no hi ha res.

L’univers actual es una mezcla de tot dos, una interacció de la materia amb l’energia. Aquesta interacció te una informació, un recorregut neuronal.

Els objectes que tenen vida, presenten:

  • Forma complexa i elements materials per a conformar-la-.Precisen d’un flux d’energia per a mantenir-se- -Necessitat de relacionar-se amb el medi -El conjunt de coses que diem que tenen vida realitzen una sèrie de funcions com : excitabilitat, metabolisme, reproducció, creixement, evolució. -S’ha de remarcar que el conjunt d’estructures i funcions té unes propietats superiors a les dels elements que les formen. Sistemes complex tenen propietats emergents superiors a la

suma de les parts. Els sistemes complexes que tenen creixement disposen d’uns estabilitat estructural en la morfogènesi

Principis de la termodinàmica Termodinàmica és la ciència que estudia les propietats i el comportament, de les transformacions que pot tenir l’energia. Els organismes intercanvien matèria i energia amb el medi en el qual viuen, per tant: Els organismes són un sistema obert Lleis de la termodinàmica

  1. LLEIS DE LA TERMODINÀMICA1.Primera llei de la termodinàmica Llei de conservació de l’energia •En un sistema la quantitat total d’energia es manté constant. •L’energia pot canviar de forma: energia lumínica en química, energia química en motora, tèrmica...etc. •L’energia no es pot crear ni destruir, just es pot transformar fins a calor residual
    1. 2.Segona llei de la termodinàmica Tots els sistemes tancats tendeixen sempre a tenir major desordre (és a dir, major entropia).
  • Quan l’energia es transforma d’una forma a un altra, part de l’energia útil es perd, habitualment en forma de calor. •Es diu que augmenta el calor residual
  • Per tant, es perd la capacitat de realitzar treball (energia útil). L’energia passa de formes més útils a formes menys útils.
  • També es pot anunciar en funció de l’organització de la matèria: matèria més ordenada, major potencial energètic
  • Es diu que augmenta la entropia (o desordre) de l’Univers •Tots els processos deixen energia residual i elements residuals o amb major homogeneïtat, biològics, industrials i fins i tot socials. •Ex. Des de fotosíntesi al moviment dels organismes heterotròfics. •Des del petroli al moviment d’un automòbil.
  1. Com evita la vida el segon principi de la termodinàmica Com pot existir la vida si tots els processos augmenten l’entropia?La vida, viola la segona llei? La resposta està en la continua aportació d’energia solar o química que pot captar la vida per construir les seves estructures: complexes i riques en energia. Però, en el procés metabòlic es produeixen matèries menys organitzades i energia no útil. En un organisme concret, pot baixar l’entropia, però no en el conjunt de l’Univers. Ex:El salmó consumeix energia química, allibera diòxid de carboni i excretes I a més accelera la baixada de l’aigua. Consumeix el que ha guanyat durant el dia. El salmó pressiona l’aigua, accelerant la corrent del riu.
  2. L’estratègia de sostenibilitat de la Biosfera actual 1.- Energia alternativa del Sol

als organismes vius i d'ells, de nou a l'Atmosfera oa la Hidrosfera. Aquests cicles reben el nom de Cicles geoquímics, que corresponen als cicles del carboni, nitrogen, ferro i sofre. En cada cicle, els bioelements són utilitzats amb diferents graus d'oxidació. Exemples: cicle del carboni, cicle de nitrogen, cicle del sofre...

  1. Enumerar i explicar els diferents canals d’informació biòtics i abiòtics En l'àmbit de la biologia i l'ecologia, el terme abiòtic designa allò que no és biòtic, és a dir, que no forma part o no és producte dels éssers vius, 1 com els factors inerts: climàtic, geològic o geogràfic, presents en el medi ambient i que afecten els ecosistemes. •Informació ambiental. Condicions ambientals generals, organitzacions de cristalls, seguint les formes mes estables.
  • Informació genètica. Reproducció privilegiada del més apte. Selecció natural. Bases de la simbiosi.
  • Informació neuronal. Selecció natural, de ganglis al cervell. Estímuls senzills des de l’obtenció d’informació del medi (incloses feromones) fins a la comunicació.
  • Informació etològica. Selecció natural de l‘instint altruista, maternal, de grup, principis de domesticació en animals colonials. Origen de l’emoció(els elefants orfes ploren, les mones pinten i no repinten en acabar la seva obra).
  • Informació cultural. Altruisme de grup i per especies domestiques conreus, (varietats, races, OMG), canvi de llibertat per seguretat, valors ètics i estètics, altruisme per la biosfera.
  • Informació artificial. Computació, globalització de la informació per la xarxa, transmissió immediata de la informació, àgores en xarxa etc. Magatzem d’informació al google, difícil comprensió dels fenòmens per excés de renou.
  1. Enumerar les principals formes que es repeteixen a la Natura animada i inanimada
  1. Explicar el nivells d’organització en biologia. 0.NIVELL SUBATÒMIC. Partícules i energia particulada.
  2. NIVELL ATÒMIC-MOLECULAR a. unitat funcional: àtom i molècula b. unitat de mesura: nm c. ciències biològiques: Biologia molecular, Bioquímica, Biofísica. En aquest nivell no podem parlar encara de vida perquè els seus components aïllats no tenen les funcions característiques de la vida.
  3. NIVELL CEL.LULAR a. cèl·lula b. micra o mil·lèsimes de mm. c. Citologia, Biologia cel·lular. La cèl·lula és la base de tota l'organització de la vida. Per els microorganismes aquest és el nivell de màxima complexitat

5. NIVELL DE SISTEMA

a. Sistema, format per un conjunt d'òrgans. b. De cm a m. c. Anatomia, Fisiologia