Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


La colonització, Apuntes de Ciencias de la Educación

Asignatura: Societat, ciència i cultura, Profesor: Assun Blanco, Carrera: Educació Primària, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 29/12/2017

myriiam26
myriiam26 🇪🇸

1 documento

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Tema 1: COLONITZACIÓ
1. Del Colonialisme a l'Imperialisme
Imperialisme realitat que s'imposa en el món en el últim terç del segle XIX
Imperialisme implicava:
- L'explotació econòmica d'homes i de recursos
- La dominació política d'Àfrica i Àsia per part de les potències europees
L'Imperialisme és la culminació d'un procés que s'inicia al segle XVI quan les potències
atlàntiques es llancen al descobriment del món.
L'Imperialisme del segle XIX difereix del colonialisme dels segles XVI-XVIII:
- Els vells imperis s'havien ubicat a les "dues Amèriques", ja en gran part emancipades
al segle XIX. La nova etapa de ocupació es porta a terme sobretot a l'Àfrica, a Àsia i al
Pacífic.
- Les antigues colònies havien estat principalment d'establiment, les noves seran en
territoris d'ocupació, on una petita minoria d'europeus exercirà el control polític.
- El ritme d'ocupació, que havia estat lent i limitat en l'espai en l'etapa precedent, serà
rapidíssim al segle XIX. La superfície terrestre ocupada pels europeus era en 1800 el
35%, el 1878 el 67% i el 1914 el 84,4%.
- Les possessions colonials de l'època moderna van donar lloc a escassos conflictes. Per
contra l'imperialisme del segle XIX va presentar un caràcter més bèl·lic, amb guerres
constants, ja que la expansió colonial va esdevenir una necessitat inevitable per
l'economia de la majoria dels països capitalistes.
2. Factors impulsors de l'imperialisme
Es pot buscar com a causa dels factors econòmics o establir com a determinant una
explicació política, demogràfica i ideològica.
Seria més encertat pensar en una barreja de totes dues amb una prioritat econòmica.
Factors demogràfics polítics i ideològics:
- El creixement de la població a l'Europa del segle XIX provoca una pressió
demogràfica que converteix en providència la sortida migratòria a ultramar
(alleugeriment de l'atur i de les tensions socials). els nous mitjans de transport
(ferrocarril, vaixell de vapor) faciliten la sortida.
- Amb les unificacions d'Itàlia i Alemanya, les fronteres d'Europa semblen estables i és
més fàcil l'expansió fora del continent. Tots els governs volien construir un imperi
colonial que els donés prestigi en l'ordre internacional i que pogués ajudar a oblidar els
problemes interns i garantir el tràfic marítim.
- Les colònies podien servir de bases estratègiques per millorar el poder militar o en
ocasions només era útils per evitar que les tinguessin les potències rivals.
- Es generalitza un sentiment nacionalista conservador de superioritat de raça i de
cultura.
Les causes econòmiques
SOCIETAT
1
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga La colonització y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

Tema 1: COLONITZACIÓ

1. Del Colonialisme a l'Imperialisme

Imperialisme realitat que s'imposa en el món en el últim terç del segle XIX

Imperialisme implicava:

  • L'explotació econòmica d'homes i de recursos
  • La dominació política d'Àfrica i Àsia per part de les potències europees

L'Imperialisme és la culminació d'un procés que s'inicia al segle XVI quan les potències atlàntiques es llancen al descobriment del món.

L'Imperialisme del segle XIX difereix del colonialisme dels segles XVI-XVIII:

  • Els vells imperis s'havien ubicat a les "dues Amèriques", ja en gran part emancipades al segle XIX. La nova etapa de ocupació es porta a terme sobretot a l'Àfrica, a Àsia i al Pacífic.
  • Les antigues colònies havien estat principalment d'establiment, les noves seran en territoris d'ocupació, on una petita minoria d'europeus exercirà el control polític.
  • El ritme d'ocupació, que havia estat lent i limitat en l'espai en l'etapa precedent, serà rapidíssim al segle XIX. La superfície terrestre ocupada pels europeus era en 1800 el 35%, el 1878 el 67% i el 1914 el 84,4%.
  • Les possessions colonials de l'època moderna van donar lloc a escassos conflictes. Per contra l'imperialisme del segle XIX va presentar un caràcter més bèl·lic, amb guerres constants, ja que la expansió colonial va esdevenir una necessitat inevitable per l'economia de la majoria dels països capitalistes. 2. Factors impulsors de l'imperialisme

Es pot buscar com a causa dels factors econòmics o bé establir com a determinant una explicació política, demogràfica i ideològica. Seria més encertat pensar en una barreja de totes dues amb una prioritat econòmica.

  • Factors demogràfics polítics i ideològics:
  • El creixement de la població a l'Europa del segle XIX provoca una pressió demogràfica que converteix en providència la sortida migratòria a ultramar (alleugeriment de l'atur i de les tensions socials). els nous mitjans de transport (ferrocarril, vaixell de vapor) faciliten la sortida.
  • Amb les unificacions d'Itàlia i Alemanya, les fronteres d'Europa semblen estables i és més fàcil l'expansió fora del continent. Tots els governs volien construir un imperi colonial que els donés prestigi en l'ordre internacional i que pogués ajudar a oblidar els problemes interns i garantir el tràfic marítim.
  • Les colònies podien servir de bases estratègiques per millorar el poder militar o en ocasions només era útils per evitar que les tinguessin les potències rivals.
  • Es generalitza un sentiment nacionalista conservador de superioritat de raça i de cultura.
  • Les causes econòmiques
  • Imperialisme comercial: recerca de mercats que puguin rebre productes i proveir de matèries primeres. Una vegada iniciat el procés de colonització cadascun dels països colonitzadors tendeix a garantir el seu domini imperial i assegurar-se un mercat sense competència.
  • Imperialisme financer: nous territoris per invertir el excedent de capital.

Una justificació del colonialisme: la superioritat de l’home blanc

Es van fer les deduccions generals següents: 1a. Hi ha raons tan bones per classificar el negre com una espècie diferent de la de l’europeu com n’hi ha per fer de l’ase una espècie diferent de la zebra; i, si prenem en consideració la intel·ligència , hi ha una diferència més gran entre el negre i l’anglo- saxó que entre el goril·la i el ximpanzé. 2a. Les analogies entre els negres i els micos són més grans que entre els micos i els europeus. 3a. El negre és inferior, intel·lectualment, a l’home europeu 4a. El negre és més humà en la seva natural subordinació a l’home europeu que sota qualsevol altra circumstància. 5a. El negre tan sols pot ser humanitzat i civilitzat pels europeu.

JUNT, J. Sessió científica de la Societat Antropològica de Londres, 1863

És un fet incontestable que els negres tenen un cervell més lleuger i menys voluminós que el de l’espècie blanca. Però, aquesta superioritat intel·lectual ¿ens dóna als blancs el dret de reduir a l’esclavatge la raça inferior? No, i mil vegades no. Si els negres s’acosten a certes espècies animals per les seves formes anatòmiques, pels seus instints grollers, se’n distancien i s’aproximen als blancs en altres aspectes que cal tenir en compte. Estan dotats de la paraula i gràcies a la paraula podem tenir-hi relacions intel·lectuals i morals (...). La inferioritat intel·lectual dels negres, lluny de conferir-nos el dret d’abusar de la seva debilitat, ens imposa el deure d’ajudar-los i protegir-los.

“Negre”, article del “Gran Dictionnaire Universel Larousse du XIX siècle, 1872

L’exaltació nacionalista

En primer lloc, crec que en l’imperi britànic i, en segon lloc, crec en la raça britànica. Crec que la raça britànica és la més gran de les races imperials que el món ha conegut (...) Entre totes les nacions del globus tan sols nosaltres hem estat capaços de fundar i de conservar colònies en les condicions més diverses i a totes les regions del món. Ens hem assegurat no només la fidel submissió de tots els ciutadans britànics, sinó també la simpatia de totes les races que viuen a l’ombra de la bandera britànica.

Chamberlain, J., Discursos, 1895-

El colonialisme com a missió civilitzadora

Un país com França, quan ocupa una terra estrangera i bàrbara, ha de procurar com a objectiu exclusiu acontentar-se tan sols amb l’afany de guany? No; aquesta nació generosa, les idees de la qual han impregnat tot Europa i han conquerit el món, ha rebut