Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


La Construcción Romana: Materiales y Técnicas - Prof. 17, Apuntes de Historia del Arte

Una introducción a la arquitectura romana, enfatizando la importancia de la introducción del hormigón (opus caementicium) y la utilización de diferentes tipos de muros y materiales, como la rajola (opus testaceum, opus spicatum y opus africanum). Se detalla la evolución de la construcción romana desde el opus siliceum hasta el opus quadratum, y se mencionan algunos ejemplos famosos como el panteón y la domus aurea.

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 02/05/2017

Teresa21D11
Teresa21D11 🇪🇸

2.8

(12)

8 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 5. CONSTRUCCIÓN ROMANA
Materiales y construcción de muros. La introducción del hormigón.
La introducció d’este tipus d’arquitectura ha sigut molt impotant ja que a
pesar que s’haja modicat el tamany de l’edici o la utilització dels
materials, les formes constructives no han variat ns a l’actualitat. La
construcció romana és coneguda com construcció a l’antiga. En canvi el
llenguatge emprat al gòtic és el llenguatge a la moderna. Al romànic es
reprén este llenguatge a l’antiga i el Renaixemen el recupera incloent
algunes novetats, com poden ser la cúpula de Brunelleschi o l’ordre gegant.
Un edici que resumís totes les novetats de l’art romà és el panteó. Encara
que es desconeix amb certesa el seu origen, el que hui està en peu és
d’època d’Adriano i és la culminació d’esta evolució dels edicis. Els
elements construits amb pedra és per a fel gal.la de l’herència grega ja que
ho consideraven sinònim de prestigi. La major novetat la trobem en la
incorporació del formigó (opus caementicium). Normalment era recobert
amb una capa de rajola per a engalanar el seu aspecte. La introducció
d’este material proporciona una gran avans ja que amplia les possibilitats de
construcció. Proporciona una millora dels murs ja que estos són un element
clau per a l’arquitectura romana emmprats per a la sustentació de la
coberta. Les pedres que ocupen tot el grossor del mur, és a dir, que tenen
dos paraments visibles són coneguts com perpppppanys. Moltes voltes és
impresindible alterar estos a soga i a tizón. La gran construcció romana
d’aparell quadrangular és la muralla serviana (IV AC).
MATERIALES Y CONSTRUCCIÓN DE MUROS. OPUS ROMANOS.
De forma pura no van existir els opus ja que es solien mesclar. En un principi
el material predilecte era la pedra. Solen utilitzar unes pedres locals de la
cantera de Tivoli (pedra tibultina). El treball en la cantera era molt diferent
al dels grecs, i el transport s’efectuava amb carros en tracció animal. Pel qu
fa a l’elevació seguixen els mateixos criteris que els grecs: un sistema de
polees, però el milloraran.
1. PEDRA.
Els primers edicis romans imiten els aparells megalítics etruscos i micènics.
Esta construcció la coneixem com opus siliceum, a hueso. Són uns sillar
irregulars on la única coincidència és l’altura. Poc a poc s’anirà regulant ns
aconseguir el opus quadratum són edicacions de blocs paral.lelepípeds
disposats en lades horitzontals. Este últim és una utopia de Vitruvi. On més
s’apsoxima és en el foro de Trajà on la col.locació dels sillars es a soga i a
tizó .
L’opus incertum és el més habitual en època de Sila i Pompeyo. Es tracta
d’una mescla tant de pedra com de morter. No es sol utilitzar en carreus
grans, sinó en menuts.
La construcció de murs a Roma és el mur de tres fulles (un altra de les grans
aportacions).
Murs d’una fulla: l’amplària del carreu és igual a la del mur.
Tres fulles: carreu + formigó + carreu.
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga La Construcción Romana: Materiales y Técnicas - Prof. 17 y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!

TEMA 5. CONSTRUCCIÓN ROMANA

Materiales y construcción de muros. La introducción del hormigón.

La introducció d’este tipus d’arquitectura ha sigut molt impotant ja que a pesar que s’haja modificat el tamany de l’edifici o la utilització dels materials, les formes constructives no han variat fins a l’actualitat. La construcció romana és coneguda com construcció a l’antiga. En canvi el llenguatge emprat al gòtic és el llenguatge a la moderna. Al romànic es reprén este llenguatge a l’antiga i el Renaixemen el recupera incloent algunes novetats, com poden ser la cúpula de Brunelleschi o l’ordre gegant. Un edifici que resumís totes les novetats de l’art romà és el panteó. Encara que es desconeix amb certesa el seu origen, el que hui està en peu és d’època d’Adriano i és la culminació d’esta evolució dels edificis. Els elements construits amb pedra és per a fel gal.la de l’herència grega ja que ho consideraven sinònim de prestigi. La major novetat la trobem en la incorporació del formigó (opus caementicium). Normalment era recobert amb una capa de rajola per a engalanar el seu aspecte. La introducció d’este material proporciona una gran avans ja que amplia les possibilitats de construcció. Proporciona una millora dels murs ja que estos són un element clau per a l’arquitectura romana emmprats per a la sustentació de la coberta. Les pedres que ocupen tot el grossor del mur, és a dir, que tenen dos paraments visibles són coneguts com perpppppanys. Moltes voltes és impresindible alterar estos a soga i a tizón. La gran construcció romana d’aparell quadrangular és la muralla serviana (IV AC).

▲ MATERIALES Y CONSTRUCCIÓN DE MUROS. OPUS ROMANOS.

De forma pura no van existir els opus ja que es solien mesclar. En un principi el material predilecte era la pedra. Solen utilitzar unes pedres locals de la cantera de Tivoli (pedra tibultina). El treball en la cantera era molt diferent al dels grecs, i el transport s’efectuava amb carros en tracció animal. Pel qu fa a l’elevació seguixen els mateixos criteris que els grecs: un sistema de polees, però el milloraran.

1. PEDRA.

Els primers edificis romans imiten els aparells megalítics etruscos i micènics. Esta construcció la coneixem com opus siliceum, a hueso. Són uns sillar irregulars on la única coincidència és l’altura. Poc a poc s’anirà regulant fins aconseguir el opus quadratum són edificacions de blocs paral.lelepípeds disposats en filades horitzontals. Este últim és una utopia de Vitruvi. On més s’apsoxima és en el foro de Trajà on la col.locació dels sillars es a soga i a tizó. L’ opus incertum és el més habitual en època de Sila i Pompeyo. Es tracta d’una mescla tant de pedra com de morter. No es sol utilitzar en carreus grans, sinó en menuts. La construcció de murs a Roma és el mur de tres fulles (un altra de les grans aportacions).

  • Murs d’una fulla: l’amplària del carreu és igual a la del mur.
  • Tres fulles: carreu + formigó + carreu.

Una varació d’este és el opus craticium, mur de masoneria irregular (opus incertum) envoltat de fusta (entramat de fusta i pedra). Exemples en Pompeya i Herculà.

LA INTRODUCCIÓ DEL FORMIGÓ, OPUS CAEMENTICIUM. El material clau per a la formació del formigó és la puzzolana. Esta pedra es descobrix que s’endurís molt ràpidament. Pedra d’origen volcànic.

L’ opus reticulatum, cara plana en la part davantera i punsant en la darrera. Formació d’una espècie de rombos. Funció decorativa.

2- RAJOLA

s’aconseguixen una gran quantitat de formes.

▲ Opus testaceum/latericium. Igual que el reticulàtum. **

La rajola fins època de Trajano es sol emmascarar ja que no es considera que té les propietats adequades per a vore-se nu.

▲ Opus spicatum. Formació d’epina de ppeix o d’espiga de blat. És

una gran novetat que dóna un aspecte molt decoratiu als murs. En l’actualitat es seguís utilitzant.

▲ Opus africanum. CAdenes verticals de blocs de carreus on

s’alternen pedres verticals i horitzontals. Igual que el d’abans... ara la fusta és substituida per pedra. El nom ve perquè on més és utilitzat és en les ciutats del Nord d’Àfrica.

▲ ESTUCAT. Lo més habitual és emblanquinar o el opus marmoreum i

fingir la riquesa i el marbre.

▲ PAVIMENT.

L’objectiu del formigó era alleugerar el pes i així poder aconseguir la construcció de

voltes i cúpules cada volta de major tamany a finals d’època romana, després de les

innovacions de Neró i Adrià, podem trobar edificis com la domus aurea o el Panteó.

Tots estos edificis de gegantesques dimencions no hagueren pogut ser possible sense els

murs de formigó.

A partir d’època imperial l’atovó deixa de ser un simple material econòmic i passa a

tindre una qualitat estètica i passa a ser exhibit als murs. Estos murs tenen un cor de

formigó i a cada extrem una capa d’atovó (mur de tres capes). El canvi va ser degut al

incendi que va tindre lloc a l’època de Neró. Poc a poc es va conformant una nova

forma d’arquitectura i l’atovó cobra prestigi en les construccions.

Les muralles es continuen construint en pedra i les cases en fusta.

Els ordrens romans

En època Romana es van recuperar alguns dels ordenes grecs però els reinterpreten.

Ex: el Panteó. En este cas veiem un pòrtic més tradicional, columnat. Pel que fa a la

part interior ens trobem a un temple més novedos on s’empra el formigó i una planta

circular.

L’element sustentant en època grega era la columna – en el cas dels temples romans

seguís sent així. En canvi, en Roma passa a ser un element merament decoratiu,

El tholos de cassale marittimo. En la major part de les tombes etrusques són voltes realitzades a partir d’aproximació de filades on, en molts casos, podem trobar una columna que sustenta la volta. Pel que fa a la magna grecia MAGNA GRECIA. Diferentes colonias de dorios, jonios, etc. Neápolis (Nápoles) de formación griega; poseidonia (Paestrum). Tienen arcos importados de grecia. Es lo que conocemos como magna grecia. Aparición del arco en it es una creación griega, utilizan miu pocoya que consi que la arquitectura debe ser arquitrabada.

. Puertas de sirena, murallas de Posidonia (paetum). Se atribuye a unos 50 años antes de la colinización romana. - (^) Templo de posidonia. Grandes ej del dórico griego. Construcciones tremendamente armónica, simétrica... - Murallas de Elea Velia). Más polémica. Atribuye o a mom muy previos de la civilización romana vs ya civilización romana. Arco de descarga. En época romana podemos encontrar la porta maggione, el tabularium (ladera de la colina capitolina).

++ los etruscos aportan mucho al mundo romano, pero hoy en día se sabe que nada acerca del arco. PUERTA DE PATARA, LICIA (TURQUÍA) PUERTA DE ANTONIO, SBEITLA (TÚNEZ) ARCO DE ALEJANDRO SEVERO EN DOUGGA (TÚNEZ) ARCO DEI PANTANI, FORO DE AUGUSTO, ROMA. Dovelas más alargadas, que enlugar de alargarlas hacia la parte sup van formando ángulos rectos y ubicar de forma mas sencilla unos sillares encima de los otros. Savar el pasar el elemento arquitrabado al elemento curvo. Cimbra: se necesita un elementos para salvar el vacío y salvar la gravedad hasta colocar la clave que cierra el conjunto. Este andamio es conocida como cimbra. No sabemos como era en el mundo romano, pero se puede imaginar. No hay muca info de cómo eran en roma. En afica eran de cerámica, pero no sabemos cómo era el aspecto. Nos podemos imaginar por la forma de muchas de las construcciones romanas. Una serie de plaschas de maderasb una andamiaje de madra cubren el vació y se insertan las dovelas. Bóveda de cañón es una arco de medio punto alrgado en el espacio. Lo más interesante no estan en la ev de las bóvedas sino que las tenemos en el Coliseo. Tenemos un recurso de los arcos fajones. No es de piedra esta bóveda de cañón, es de hormigón. Cruzar dos bóvedas de cañÓn_: mausoleo de teodorico, muy romana. Formar una bóveda de arista. Dos direcciones de arista de bóveda de cañón, se juntan hasta formar una bóveda de arista. Las grandes innovaciones se producen cuando se introducir la construcción de hormigón.