TEMA 5. CONSTRUCCIÓN ROMANA
Materiales y construcción de muros. La introducción del hormigón.
La introducció d’este tipus d’arquitectura ha sigut molt impotant ja que a
pesar que s’haja modificat el tamany de l’edifici o la utilització dels
materials, les formes constructives no han variat fins a l’actualitat. La
construcció romana és coneguda com construcció a l’antiga. En canvi el
llenguatge emprat al gòtic és el llenguatge a la moderna. Al romànic es
reprén este llenguatge a l’antiga i el Renaixemen el recupera incloent
algunes novetats, com poden ser la cúpula de Brunelleschi o l’ordre gegant.
Un edifici que resumís totes les novetats de l’art romà és el panteó. Encara
que es desconeix amb certesa el seu origen, el que hui està en peu és
d’època d’Adriano i és la culminació d’esta evolució dels edificis. Els
elements construits amb pedra és per a fel gal.la de l’herència grega ja que
ho consideraven sinònim de prestigi. La major novetat la trobem en la
incorporació del formigó (opus caementicium). Normalment era recobert
amb una capa de rajola per a engalanar el seu aspecte. La introducció
d’este material proporciona una gran avans ja que amplia les possibilitats de
construcció. Proporciona una millora dels murs ja que estos són un element
clau per a l’arquitectura romana emmprats per a la sustentació de la
coberta. Les pedres que ocupen tot el grossor del mur, és a dir, que tenen
dos paraments visibles són coneguts com perpppppanys. Moltes voltes és
impresindible alterar estos a soga i a tizón. La gran construcció romana
d’aparell quadrangular és la muralla serviana (IV AC).
▲MATERIALES Y CONSTRUCCIÓN DE MUROS. OPUS ROMANOS.
De forma pura no van existir els opus ja que es solien mesclar. En un principi
el material predilecte era la pedra. Solen utilitzar unes pedres locals de la
cantera de Tivoli (pedra tibultina). El treball en la cantera era molt diferent
al dels grecs, i el transport s’efectuava amb carros en tracció animal. Pel qu
fa a l’elevació seguixen els mateixos criteris que els grecs: un sistema de
polees, però el milloraran.
1. PEDRA.
Els primers edificis romans imiten els aparells megalítics etruscos i micènics.
Esta construcció la coneixem com opus siliceum, a hueso. Són uns sillar
irregulars on la única coincidència és l’altura. Poc a poc s’anirà regulant fins
aconseguir el opus quadratum són edificacions de blocs paral.lelepípeds
disposats en filades horitzontals. Este últim és una utopia de Vitruvi. On més
s’apsoxima és en el foro de Trajà on la col.locació dels sillars es a soga i a
tizó .
L’opus incertum és el més habitual en època de Sila i Pompeyo. Es tracta
d’una mescla tant de pedra com de morter. No es sol utilitzar en carreus
grans, sinó en menuts.
La construcció de murs a Roma és el mur de tres fulles (un altra de les grans
aportacions).
•Murs d’una fulla: l’amplària del carreu és igual a la del mur.
•Tres fulles: carreu + formigó + carreu.
